Els passos de barca en el tram baix del riu Ebre

ÛÔ ÐßÌÎ×ÓÑÒ× ÜÛ Ôß ×ÒÜFÍÌÎ×ß ßÔ×ÓÛÒÌ`Î×ßò ÐßÍÍßÌô ÐÎÛÍÛÒÌ × ÚËÌËÎ È ÖÑÎÒßÜÛÍ ÜŽßÎÏËÛÑÔÑÙ×ß ×ÒÜËÍÌÎ×ßÔ ÜÛ ÝßÌßÔËÒÇß Ê×Ý ÛÔ ÐßÌÎ×ÓÑÒ× ÜÛ Ôß ×ÒÜFÍÌÎ×ß ßÔ×ÓÛÒÌ`Î×ßò ÐßÍÍßÌô ÐÎÛÍÛÒÌ × ÚËÌËÎ È ÖÑÎÒßÜÛÍ ÜŽßÎÏËÛÑÔÑÙ×ß ×ÒÜËÍÌÎ×ßÔ ÜÛ ÝßÌßÔËÒÇß Ê×Ý ¼»´ Ó«­»« ¼» ´¿ Ý·8²½·¿ · ¼» ´¿ Ì8½²·½¿ · ¼Žß®¯«»±´±¹·¿ ײ¼«­¬®·¿´ ¼» Ý¿¬¿´«²§¿ Ù»²»®¿´·¬¿¬ ¼» Ý¿¬¿´«²§¿ Ü»°¿®¬¿³»²¬ ¼» Ý«´¬«®¿ È Ö±®²¿¼»­ ¼Žß®¯«»±´±¹·¿ ײ¼«­¬®·¿´ ¼» Ý¿¬¿´«²§¿ ݱ²¨¿ Þ¿§- ͱ´»® п­¯«¿´ Þ»®²¿¬ Ô-°»¦ Ö¿«³» л®¿®²¿« Ô´±®»²­ Ü·°.­·¬ ´»¹¿´ ×ÍÞÒ Í«­¿²¿ л®¿´ È ÖÑÎÒßÜÛÍ ÜŽßÎÏËÛÑÔÑÙ×ß ×ÒÜËÍÌÎ×ßÔ ÜÛ ÝßÌßÔËÒÇß S²¼»¨ òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ݱ²º8®»²½·¿ ·²¿«¹«®¿´ òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïë ß²¬±²· Ù¿®®»´´ · Ù«·« Í»­­·- ï Í3´ª·¿ п´´»¶@ б®¯«»®¿­ òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ìë òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò êï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò éë òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò èí òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò èç ο³±² Ù«³@ · Û­¬»ª¿ Ûª¿ Þ«½¸ Ù¿®½·¿ Ó»®½8 Ù«¿´ Ê·¿ Ô´«3­ Ê·®-­ · Ы¶±´@ Ю»­»²¬¿½·- ¼» °.­¬»®­ òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò SÒÜÛÈ òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïïë òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïïç òòòòòòòò ïíí òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïìí òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïëï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïêí òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïêç òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ïèï òòòòòòòòòòò ïçï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò îïë òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò îîé òòòòò îìí òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò îëë òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò îêí òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò Ó»®½8 λ²±³ îéë Í»­­·- î ݱ²º»®8²½·¿ ³¿¹·­¬®¿´ ß²¬±²· η»®¿ Ó»´·­ Í»­­·- í п­¯«¿´ Þ»®²¿¬ È ÖÑÎÒßÜÛÍ ÜŽßÎÏËÛÑÔÑÙ×ß ×ÒÜËÍÌÎ×ßÔ ÜÛ ÝßÌßÔËÒÇß òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò îèç òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò îçç ݱ²º»®8²½·¿ ¼» ½´¿«­«®¿ òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò íïë òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò íîï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ííï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ííç òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò íëç òòòòòòòòòòòòòòòòòò íéï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò íèï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò íçë òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ìïç òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ìîç òòòòòòòòòò ìëï òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ìêë Ú®¿²½»­½ ૨ α­»´´ Í»­­·- ì Ó»®½8 Ì¿¬¶»® Ó·® Í»­­·- ë ß­­«³°½·- Ú»´·« ̱®®¿­ SÒÜÛÈ ÈßÌ×Ý òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ìéé òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ìèé òòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòò ìçï òòòòòòòòò ìçé X JORNADES D’ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA SESSIÓ 4 X JORNADES D’ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA Passos de barca en el tram baix del riu Ebre Dídac Gordillo Bel Arquitecte. UPC Resum Entre Saragossa i la mar, ins al darrer terç del segle XIX, només hi havia hagut un pont que unia les dues ribes, el Pont de Barques de Tortosa, que com el seu nom indica recolzava la seua estructura en barques, i tot ell era de fusta. La resta de vies que creuaven el riu ho feien mitjançant uns passos de barca, que a l’inici eren simplement unes barques que anaven de banda a banda, però que amb el transcurs del temps van transformar-se en unes plataformes sosingudes per dues o més embarcacions, lligades a les vores mitjançant un cable, que aproitaven els corrents luvials per moure’s. I s’han fet servir durant tot el segle XX, tot i que darrerament la majoria d’aquests elements són moguts mitjançant motors. Actualment queden al tram baix del riu Ebre tres passos acius, el de Flix, mogut amb motors; el de Garcia, restaurat fa pocs anys, que havia de moure’s a la manera tradicional, però com que hi van haver problemes en alguns casos se li va afegir un motor suplementari, i el de Miravet, molt recentment rehabilitat després d’estar uns anys aturat, i és l’únic que queda que es mou exclusivament per l’acció del corrent del riu. Aquest ipus de barcassa té una relació important amb altres embarcacions que han solcat el riu històricament ins fa uns seixanta anys, com els llaüts i els molins fariners lotants. El riu Ebre, estructurador del territori Els rius han estructurat els territoris que creuen i són no només eixos a parir dels quals es genera moviment comercial en senit de pujada o baixada, sinó també perpendicularment al corrent, amb vies que els travessen i que s’endinsen cap a l’interior del territori. 323 PASSOS DE BARCA EN EL TRAM BAIX DEL RIU EBRE Barcassa de Miravet. Fotograia de Dídac Gordillo Bel. Un exemple clar és el riu Ebre, que ha estructurat un gran territori al nord de la península Ibèrica, el que en època romana va donar lloc a la Província Tarraconense, que des de l’aniguitat va ser una via de comunicació i intercanvi de primer ordre on han anat a parar altres vies menors, bàsicament en la direcció del riu (vies luvials i terrestres), però també creuant-lo de banda a banda. Si ens centrem en el tram de l’Ebre català, molts dels llocs habitats avui en dia a la vora del riu ja exisien en l’aniguitat. Només cal pensar en els assentaments ibèrics que s’han trobat en els nuclis d’Amposta, Tortosa o Miravet, ocupats en èpoques posteriors ins a l’actualitat. Aquesta ocupació de l’espai a la vora del riu i la necessitat de passar persones i mercaderies de banda a banda del riu han generat històricament uns passos de barca que acostumaven a ser tants com vies havien de creuar o comunicar poblacions amb l’altra riba. En alguns llocs només ens queda la toponímia, com el carrer de la Barca de Ginestar, que, pel fet que el curs del riu s’ha mogut diversos ins a allunyar-se inalment del nucli, ha perdut aparentment el senit. En altres ens queda no només la toponímia sinó la proximitat amb la riba del riu, com a Móra d’Ebre, on el carrer de la Barca uneix la plaça de Baix, on actualment es troba l’Ajuntament, amb la ubicació de l’embarcador històric de la població, ara en funcionament per a embarcacions de lleure, que es troba encarat a l’anic de Móra la Nova i que hi connectava mitjançant un pas de barca. 324 X JORNADES D’ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA Barcassa de Miravet. Fotograia de Dídac Gordillo Bel. Passos de barca Entre Saragossa i la mar l’únic pont que exisia a la part baixa de l’Ebre ins al darrer terç del segle XIX va ser el de barques de Tortosa, documentat ja al segle XIII, tot i que possiblement d’origen molt anterior, que s’anava reparant a mesura que feia falta. Es tractava d’una estructura de fusta recolzada en barques orientades seguint el corrent de l’aigua, que anava des de la porta de la ciutat, a l’actual carrer del Doctor Ferran, ins al que després seria el Cap de Pont, estructura foriicada amb un revellí, fossat i camí cobert, a l’altra banda del riu, precisament per protegir-ne el pas. La resta de poblacions, que no disposaven de pont, tenien un servei de barques o passos de barques (també anomenats barcasses) per anar d’una banda a l’altra del riu, i depenent de l’època, de diferents mides i energies motrius. Avui en dia només queden en funcionament els passos de Garcia, Miravet i Flix per passar d’una riba a l’altra, però n’hi havia hagut bastants, i en resten elements en alguns dels embarcadors riberencs. Quan s’ha construït un pont nou, han deixat d’estar en servei els passos de barca propers, el cas més recent és el de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, on havien estat funcionant tres passos de barca ins a la tardor del 2010, quan es va inaugurar el pont “Lo Passador”. A Amposta va deixar de funcionar a l’inici del segle XX, amb un parèntesi d’ús després de la 325 PASSOS DE BARCA EN EL TRAM BAIX DEL RIU EBRE Plànols de barcassa. Fons Salas Ricomà. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. guerra civil espanyola, mentre es reparava el Pont Penjat, igual que a Tortosa mentre es reconstruïa el Pont de l’Estat. També riu amunt hi havia hagut altres passos, com els anics de Mequinensa, Faió o Móra, immortalitzats en fotograies en blanc i negre. Fins als anys cinquanta del segle passat quasi tots els nuclis habitats a la vora del riu disposaven de pas de barca, i en algun dels anics embarcadors encara queda part de la maquinària o de l’estructura de suport exterior. Bàsicament els passos de barca eren grans plataformes col·locades damunt de llaüts, per surar damunt l’aigua i desplaçar-se, que estaven lligades amb uns cables a uns suports ixos a les dues ribes del riu; en desplaçar-se i arribar a la vora anaven a encaixar a nivell d’unes plataformes damunt de cada riba del riu, que servien (i serveixen encara allà on són) per trobar el nivell del terra de les plataformes mòbils, de manera que no es produís un graó en passar de les plataformes lotants a les mòbils del terreny. Aquestes plataformes de les ribes anaven sobre raïls situats en les rampes del terreny, de manera que si el riu pujava o baixava, es podien moure per anar a quedar al nivell de les plataformes lotants de la barcassa. Actualment el que queda bàsicament dels anics passos és la rampa amb el parell de raïls de cada costat del riu, i en algun cas, com a Benifallet, la maquinària (amb el cobert que la resguardava) per ajudar a moure el pas de barca. Només en el cas del pas de barca de Garcia (que funciona amb un barquer contractat per l’Ajuntament) i en el de Miravet (que funciona actualment en règim de concessió administraiva) hi ha, a més de la plataforma mòbil sobre l’aigua, situada sobre dos llaüts, les dues plataformes ixes sobre raïls, que es poden moure segons pugi o baixi el nivell de l’aigua. En el cas de Flix (de propietat municipal i ús gratuït) les plataformes ixes queden enlairades respecte del riu, amb un punt ix pel costat de la riba i un de mòbil que enllaça amb el pas de barca estricte. En la manera tradicional de moure’s s’ajudaven d’un cable, 326 X JORNADES D’ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA Plànols de barcassa. Fons Salas Ricomà. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. ediicacions auxiliars. Fotograia de Dídac Gordillo Bel. anomenat gúmena, que el que feia era evitar que la barcassa anés riu avall. La barcassa estava lligada a la gúmena mitjançant una corriola, i amb el moviment dels imons s’aproitava del corrent per anar d’una riba a l’altra del riu. Aquests anaven enllaçats amb una barra perquè treballessin en el mateix senit. A més, un altre cable, enllaçat amb la part dels imons, evitava que la barcassa anés riu amunt si hi havia garbinada forta, a més de funcionar com a cable de seguretat en cas necessari. Hi ha una memòria construciva de l’any 1884, que acompanya els plànols de l’aniga barcassa d’Ascó, realitzada per l’arquitecte provincial de Tarragona, Ramon Salas Ricomà, on a l’hora de deinir el material emprat especiica que ha de ser fet a parir de il de ferro galvanitzat de 4 mil·límetres de diàmetre, que combinat ha de consituir la gúmena, amb un total de 4 cenímetres de diàmetre, situada a 6 metres sobre el nivell de l’aigua del riu. Aquesta ha d’anar ixada a uns peus drets en cada riba del riu, de secció amb costat de 20 cenímetres, ajudat d’unes tornapuntes en cada costat. En els plànols, a més de descriure’s la posició exacta del pas de barca en el lloc, s’especiica clarament quina ha de 327 PASSOS DE BARCA EN EL TRAM BAIX DEL RIU EBRE ser l’estructura de la barcassa, amb el seu esquelet i amb l’acabat supericial de taulons, a més de marcar com ha de ser el cable. Aquest mateix sistema és el fet servir en la barcassa de Miravet, que tot i ser de primers del segle XX, segueix el mateix patró. Embarcacions similars. Els molins lotants Com a curiositat és interessant esmentar l’existència ins a primers del segle XX de molins fariners lotants en diversos punts del riu Ebre. Com es pot veure en alguna fotograia aniga i sobretot en alguns plànols de l’època respecte d’això, els molins lotants estaven situats en una embarcació que en realitat eren dues, dos llaüts de diferent mida, units per una roda amb pales que feia servir la força de l’aigua per moure un mecanisme situat sobre un dels llaüts, mecanisme que es trobava dins d’un espai cobert. Els molins lotants estaven ancorats a uns punts de les ribes, de manera que no poguessen marxar riu avall. Si ens ixem, l’estructura d’un molí lotant era molt semblant als passos de barca que es trobaven en el riu Ebre per anar d’una riba a l’altra del riu, bàsicament formats per una plataforma situada sobre dos llaüts i sobre una armadura de fusta. Una de les dues embarcacions anava coberta, era on se situava el molí pròpiament dit, amb una maquinària interior similar a la dels molins fariners de terra ferma. Aquesta maquinària es movia a parir d’unes rodes amb pales, amb certa semblança al sistema d’extracció d’aigua de les sènies, per les rodes que suporten les cordes que tenen els cadups, que sobretot recorden les rodes de les embarcacions de vapor que van solcar el riu Ebre a primers del segle XX. Conclusions Els passos de barca existents en el tram baix del riu Ebre són interessants perquè mostren un ipus de comunicació entre ribes ja obsoleta, evident en veure’s aturats al costat de ponts, com en el cas de Deltebre, on a dia d’avui es pot observar encara una barcassa que havia servit per passar de banda a banda amarrada just al costat del pont, tot i que aquesta barcassa anava amb motor. També hi ha el pas nou de Flix, que subsitueix l’anterior, amb maquinària nova i un sistema que no té res a veure amb els tradicionals, aquest pas té un ús lúdic i també pràcic per als pagesos que tenen terres a l’altra banda del riu, de manera que no han de fer tota la volta ins al pont sobre l’embassament; aquest pas seria prescindible des del punt de vista pràcic, tot i que des del punt de vista de la memòria ajuda a entendre la història de la vila i el territori. 328 X JORNADES D’ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA Tenim els passos de Garcia i Miravet, el darrer dels quals mostra més clarament el sistema tradicional. El primer només és úil per als pagesos que tenen terres a l’altre costat, i el segon és úil si es vol estalviar la volta d’uns quilòmetres a través del pont de Móra, tot i que el moviment és lent. Però és importar veure-hi la uilitat com a elements d’arqueologia industrial i de comunicacions que han estructurat el territori durant segles i que poden ajudar a veure i viure el riu Ebre d’una manera diferent, més que com un reclam turísic per conèixer el riu des d’un altre punt de vista. 329 PASSOS DE BARCA EN EL TRAM BAIX DEL RIU EBRE BIBLIOGRAFIA • CARRERAS CANDI, Francesc. La navegació al riu Ebre. Barcelona: ed. Generalitat de Catalunya, Direcció General de Ports i Costes, 1993. • DD.AA., Cultura Fluvial, del Pirineu a la Mediterrània. Actes de les primeres jornades d’estudi de la Cultura Fluvial Pirineu – Mediterrània. Tortosa: ed. Amics i amigues de l’Ebre, 1997. • SUBIRATS ARGENTÓ, Maite; BEL QUEROL, Josep Ferran; LLETÍ DRAGÓ, M. Teresa; SÁNCHEZ GUILLÉN, Glòria; VIDAL BURGOS, Zoraida «La incidència de la industrialització en els mitjans de transport tradicionals al delta de l’Ebre», Actes de les IV Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, núm.18. Barcelona: ed. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 2000, pàgines 443-458. 330