El pas del Pelegrí de Tossa per Santa Seclina

Història de Caldes per Marc Martínez i Comas El pas del Pelegrí de Tossa per Santa Seclina El 20 i 21 de gener passat es va portar a terme una tradició de més de 500 anys, única a Catalunya i molt vinculada al terme municipal de Caldes de Malavella, molt especialment a la parròquia de Santa Seclina. Es tracta del compliment del “Vot del Poble” de Tossa, el pelegrinatge d’aquesta població veïna fins a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners. P erò, quina vinculació té aquesta tradició amb Caldes? Doncs molta, ja que creua pel sud tot el nostre terme municipal. Pensem que dels seus quasi 37 Km i 5 termes municipals de recorregut, aproximadament un 35% transcorre pel terme de Caldes, tot i que una part, una mica més de tres quilòmetres, ho fa just pel límit entre el nostre municipi i el de Vidreres. A més, dins el nostre municipi o just en els seus límits hi ha parades importants d’aquest pelegrinatge. Ja en l’anada, el 20 de gener, molts dels acompanyants s’afegeixen al pelegrinatge al Coll de Terra Negra (punt de conluència dels termes municipals de Tossa, Llagostera, Caldes i Vidreres), on el Pelegrí els aplega amb el tradicional crit de: “Ei, ep, ja hi som tots?” i el rés d’unes pregàries. Més endavant, a la passera del Molí de Can Poch (Molí de la Sel- El Pelegrí a la passera del Molí d’en Poch, l’any 1972 va), es produeix el recompte dels acompanyants i l’entrega de la credencial del pelegrinatge. Aquest any es comptabilitzaren 1.167 pelegrins (528 homes i 556 dones), dels quals 83 anaven descalços. Pels volts de la 1 del migdia, el Pelegrí s’atura per dinar a la zona coneguda com “Els Terrassos Blancs”, darrera de Sant Maurici i prop de El Pelegrí a Terra Negra l’any 1954 Ca l’Albertí i els “Quatre Camins”. En aquest punt, els pelegrins es dispersen per dinar en els marges dels camps o en alguna clariana del bosc. Els que escullen la dreta del camí dinen al terme de Caldes i els de l’esquerra, a Vidreres. Havent dinat, es continua pel mateix camí ins a la Casa Nova d’en Travé on deixa deinitivament el terme de Caldes per encaminar-se cap a Sils, Riudarenes i, inalment, Santa Coloma. Però és a la tornada, ja el dia 21, quan la parròquia de Santa Seclina té un paper més destacat en aquest pelegrinatge. Just després de dinar al Molí de can Poch, el Pelegrí s’enila cap a l’església de Santa Seclina on serà rebut seguint el següent ritual: Tots els pelegrins s’agrupen i el Pare Pelegrí avança seriosament cap a la tanca del barri, posa un 26 AQUAE · Març 2015 EL PELEGRÍ HISTÒRIA DE CALDES Arrancada del Pelegrí d’enguany, després de dinar, a la zona dels “Terrassos Blancs” peu damunt el llindar de la porta, truca per tres cops amb la punta del bastó i diu tot seguit amb veu alta: - Ave Maria Puríssima. - Sens pecat fou concebuda - li respon el rector des de dins. - Permeteu vos l’entrada del Pare Pelegrí i els seus acompanyants? - Sí, benvingut a casa nostra el Pare Pelegrí i els seus acompanyants - se li torna a respondre. Tot seguint s’obren les portes del barri i el rector saluda al Pelegrí i l’acompanya a dins l’església, on tindrà lloc la resta de cerimònia. A banda d’aquest ritual, que es repetirà a Can Noguera, encara al terme de Caldes, i als masos Garriga i Arumí, ja a Tossa., com explica el tríptic que es reparteix a tots els assistents, ”després de la pregària del parenostre per les necessitats de la parròquia i pels difunts, es fa la Visita espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, pregant per les necessitats de Catalunya i per les dels pelegrins” tot acabant amb el cant del Virolai. Mentre entren a l’església, la campana toca a “trillo” en senyal de benvinguda. Però ja fa tres anys que la campana original, o almenys la que regalaren la gent de Santa Seclina l’any 1959 -les antigues havien estat destruïdes durant la Guerra Civil-, ha hagut de ser substituïda per una de petita que els de Tossa van comprar expressament per aquest fet i per poder ser idels HISTÒRIA DE CALDES EL PELEGRÍ Rebuda a Santa Seclina del Pare Pelegrí d’enguany per part del Sr. rector a la tradició. El març del 2012, cinc “caldencs” van despenjar la campana, la van tirar a daltabaix, la van tallar en tres trossos amb una radial i la van intentar anar a vendre a la deixalleria de Tordera on els van denunciar i poder detenir. Després de la petita cerimònia, a la sortida de l’església, se’ls serveix un petit refrigeri ofert per la família de Can Poch i la gent de Tossa. Però cada any aquesta tradició corre més perill de no poder-se celebrar a dins l’església. El seu estat de degradació és tant greu que aviat unes mínimes normes de seguretat faran que no es pugui continuar amb aquesta tradició. I no serà per falta d’assistents! Un any més, aquest gener, diversa gent preocupada per la situació de l’indret es van mobilitzar per poder oferir unes mínimes garanties però, ins quan serà això possible sense una actuació molt més dràstica i important? Tot i que aquesta situació no ve d’aquest any, no pensem que fa molt temps de tot això. Als anys 70, la rectoria va anar perdent les seves funcions tradicionals i el 1973 la Parròquia dels Pins de Blanes aproita per demanar la cessió al Bisbat de Girona per con- Imatge de l’interior de l’església el 21 de gener passat Març 2015 · AQUAE 27 vertir-la en Casa de Colònies. Els pares d’aquesta parròquia hi fan importants reformes i la utilitzen ins el 1993, celebrant un animat aplec amb arrossada popular cada 12 d’octubre. Encara el 1993, el diari El Punt ens informa que els assistents han estat prop de 1.600 persones. Però a partir d’aquesta La Parròquia dels Pins de Blanes hi fa importants reformes i converteixen Santa Seclina en casa de colònies fins el 1993, celebrant un animat aplec amb arrossada popular cada 12 d’octubre data, la casa s’ha de deixar d’utilitzar per a colònies ja que la nova normativa requereix tornar a fer obres importats i els de Blanes no se’n poden fer càrrec. A partir d’aquest moment comença la lenta degradació de l’indret i ja el 1995 s’ha de desmantellar el cementiri ja que diferents actes vandàlics han fet que diversos nínxols estiguin oberts. Tot i que hi va havent una lenta degradació, sobretot en tota la part exterior, (trencament de vidres, pintades, robatori de ferros...) no és ins el 2009 quan es produeix la destrossa important tant de la casa de colònies com dels bancs de l’església. L’única reacció possible és emparedar portes i inestres però els vàndals i els lladres ja no defalliran en el seu objectiu de no deixar res dempeus i hi aniran entrant i destrossant tot el que poden (cremen la sagristia, roben la campana, arrenquen i s‘emporten les pintures de l’absis i les imatges, arrenquen i s’enduen la pica baptismal i la d’aigua beneïda... ins i tot les baranes del presbiteri que els revolucionaris del 36 havien respectat). Però ara ja no queda gaire res per endur-se i, a banda d’utilitzar el pati i l’església per no sé quins jocs d’estratègia amb pistoles de fogueig, ara és la teulada el que els fa nosa. Hi llencen parts del campanar, rocs i ampolles d’alcohol al teulat per trencar les teules. No cal ser gaire entès amb el tema per veure que amb l’estat actual del teulat la volta no pot aguantar gaires pluges més. Tot i que és ben veritat que potser l’única solució a llarg termini és buscar un ús a la rectoria que torni la vida a Santa Seclina i, per tant, en garanteixi una mínima vigilància i conservació (l’any 2009 l’Ajuntament ja va engegar converses amb el Bisbat amb aquest objectiu que no arribaren a enlloc), la prioritat en aquest moment és assegurar la teulada i l’estructura perquè, si tenim una runa, no caldrà que parlem de res. Durant aquests últims mesos hi ha Estat de la façana de la rectoria abans dels petits treballs de condicionament d’aquest gener 28 AQUAE · Març 2015 hagut diferents moviments tant per part de l’Ajuntament com del Consell Pastoral de la Parròquia de Caldes per tal de buscar una solució amb el Bisbat però de moment no han arribat a bon port. Ja diuen que “las cosas de palacio van despacio” però, amb l’excusa que es tracta d’una propietat del Bisbat, no podem deixar perdre Cal que l’Ajuntament de Caldes s’hi impliqui de manera decidida amb el suport de tots els grups polítics. No ens podem adormir perquè d’aquí a quatre dies potser serà massa tard un patrimoni caldenc heretat dels nostres avantpassats. Voldria aproitat aquestes últimes línies per agrair la feina feta durant tots aquests anys mantenint la tradició, a la família de Can Poch i al grup de voluntaris de Tossa i, en la passada edició, per l’interès mostrat per la Parròquia i l’Ajuntament de Caldes i, molt especialment, per la seva regidora, Gemma Alsina. Tot i així, no ens podem adormir i és un tema massa important com per deixar-lo a mans dels voluntaris i entitats. Cal que l’Ajuntament de Caldes s’hi impliqui de manera decidida amb el suport de tots els grups polítics. No ens podem adormir perquè d’aquí a quatre dies potser serà massa tard. Estat actual de la teulada EL PELEGRÍ HISTÒRIA DE CALDES