Papers by Marc Martinez i Comas
Quaderns de la Selva, 33-34, 2022
Centenari de la inauguració de l'edifici de l'escola per a nens i biblioteca popular de Caldes de... more Centenari de la inauguració de l'edifici de l'escola per a nens i biblioteca popular de Caldes de Malavella (1920) 1 mArC mArtínez i ComAs Investigador 1 Aquest text, de caràcter descriptiu i adreçat sobretot al públic local de Caldes, fou preparat amb motiu de la commemoració a la qual fa referència. Quaderns de la Selva ha considerat d'interès incloure'l pel conjunt de dades que aporta, cosa que ens satisfà i agraïm. Es va poder elaborar gràcies a la consulta de nombrosos articles periodístics de publicacions dipositades a les hemeroteques de l'Arxiu Municipal de Girona i de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona que hem consultat a través dels seus repositoris digitals, tal com s'indica al final.
Calendari de l'Hereu Riera, 2024
Petit recull de feines i oficis desapareguts de Caldes de Malavella.
Calendari de l'Hereu Riera, 2023
Vestigis d'època medieval a la vila de Caldes de Malavella i el seu entorn.
Calendari de l'Hereu Riera, 2022
Les prospeccions arqueològiques realitzades fa uns anys al subsol de la capella antiga van confir... more Les prospeccions arqueològiques realitzades fa uns anys al subsol de la capella antiga van confirmar l'origen preromànic de la capella del castell de Malavella, la qual cosa ens indica que l'indret és un lloc de culte, podríem dir, mil• lenari. Tot i així, el primer esment de l'advocació a Sant Maurici no el trobem fins al 1342 quan segurament es comença a abandonar el castell i la capella passa a ser una ermita gestionada pels vilatans. En concret, aquest document ens explica com, reunits al cementiri (l'actual plaça de l'església), la universitat de la vila nomena dos procuradors laics i el sagristà de la parròquia per recollir i administrar les rendes de la sagristia, l'obreria i les llànties de l'església de Sant Esteve i Santa Maria i de les capelles de Sant Grau i Sant Maurici, això si, amb l'obligació de passar comptes.
Quaderns de la Selva, 35 pag. 101-118, 2023
Figura 1. El mas Bernadí a principis dels 60.
Quaderns de la Selva, 32; pag. 155-167, 2020
El Butlletí de Llagostera; Número 4; 5ena etapa; pag. 73-75, 2019
Amics de l'hereu Riera i Ajuntament de Caldes de Malavella; Fotografies de Sebastià Cornellà, 2020
Un dels elements més característics de la vila de Caldes, conseqüència directa del creixement urb... more Un dels elements més característics de la vila de Caldes, conseqüència directa del creixement urbanístic que experimentà la població a finals del segle XIX i primer quart del segle XX, és l’arquitectura de qualitat que trobem escampada per tot el nucli urbà i que es mostra en grans casals d’estiueig però també en petits habitatges més humils on trobem detalls com baranes, ceràmiques o motllures que segueixen l’estil de moda que predominava a cada moment entre la burgesia barcelonina. Potser els edificis més destacats són els grans balnearis, però d’aquests establiments ja en vam parlar en el calendari del 2018.
Us proposem un itinerari per la vila amb parades a 12 cases, les que ens han semblat més representatives, però no podem deixar de mencionar que si us passegeu pel nucli urbà tradicional de Caldes i, sobretot, per la zona de la primera eixampla desenvolupada a finals del segle XIX al voltant de l’església parroquial, podreu veure moltes altres construccions d’interès.
Cal anar molt en compte però, sovint s’ha parlat d’arquitectura modernista i això en molts casos és un error. A Caldes, com en molts altres llocs, hi ha molts elements arquitectònics d’influència modernista, però de construccions modernistes pures en trobem ben poques. Hi ha cases noucentistes, eclèctiques, historicistes... i d’altres que barregen elements de diversos estils. Potser aquest fet és el més interessant i el que dona personalitat a un conjunt que cal potenciar i protegir.
L’obra pública i els seus professionals (s. XVIII-XX). Biografies, projectes, impacte modernitzador. Actes de la Jornada d'estudi celebrada a Tossa de Mar els dies 7, 8 i 9 de juliol de 2017, pag. 221-245, 2019
Escollir aquest període no és pas per casualitat. El 1898 la línia passà a ser propietat de la co... more Escollir aquest període no és pas per casualitat. El 1898 la línia passà a ser propietat de la companyia MZA i no en perdé el control fins a l'any 1941 amb la nacionalització i creació de RENFE, tot i que a partir de l'esclat de la Guerra Civil l'administració fou portada per un comitè revolucionari amb seu a Barcelona. Al llarg de tot aquest període la seu de la Brigada de Via i Obres restà en una casilla annexa a la zona de càrrega i descàrrega de l'estació de Caldes on s'anà acumulant un petit arxiu. Sembla que en fina-litzar la guerra el servei de Via i Obres, i amb ell la Brigada de Caldes, es va reorganitzar i aquesta casilla es tancà i no es tornà a utilitzar mai més. Fa uns 25 anys l'autor trobà que la casilla era oberta i, a les nits, s'hi aixopluga-va un rodamón que anava cremant el petit arxiu per escalfar-se. En aquells moments ja s'havien destruït gran part dels documents però els que es van poder recollir són la base d'aquest treball.
Aquae, Revista municipal de Caldes de Malavella; núm 66; pag. 26-28; 2019
Programa de la Festa Major de Franciac, 2019
El municipi de Caldes de Malavella té molta història, del Camp dels Ninots a les termes romanes o... more El municipi de Caldes de Malavella té molta història, del Camp dels Ninots a les termes romanes o de la Creu de la Mà al turó de Sant Maurici, els contorns de la nostra vila estan plens de llocs misteriosos que segur que al llarg dels anys han generat curiositat i dubtes als nostres avantpassats. És així com s’han creat multitud de llegendes i tradicions que han pretès explicar aquests elements de la nostra terra. La llegenda de la Mala vella o la de l’Hereu Riera són ben conegudes per tots nosaltres, però n’existeixen moltes més que hem volgut mostrar en cada mes d’aquest calendari.
Com que les llegendes són una cosa que s’explicava a la vora del foc i que moltes vegades ningú recollia per escrit, de ben segur que cada una d’elles té múltiples variants. Tot i que les més comunes fa molts anys que foren recollides en algun lloc, d’altres no han sigut tan difoses. És per això que, sota cada una d’elles, hem volgut fer referència dels documents on les hem trobat escrites per primera vegada. Tot i així, n’hi ha moltes d’altres que es deuen haver perdut en el temps, que no hem sabut trobar o que només podem intuir com la que hi devia haver entorn de l’enigmàtica pedra anomenada Pica de les Bruixes o la del Puig de les Ànimes...
Aquae, Revista Municipal de Caldes de Malavella, nº 62, pag. 52-53, 2018
Entre els pocs documents que es conserven del fons patrimonial Solterra, descendents de la famíli... more Entre els pocs documents que es conserven del fons patrimonial Solterra, descendents de la família Cruïlles-Sitjar, membres de la petita noblesa gironina amb origen a la Casa Parella de Caldes, ara Cal Ferrer de la Plaça, n’hi ha dos que fan referència a la “Pica de les Bruixes”.
Aquae, Revista municipal de Caldes de Malavella nº 61, pag.46-47, 2018
Programa Festa Major Caldes de Malavella 2018
Tot i que la devoció a Sant Maurici a Caldes deu ser quasi mil•lenària, la capella que actualment... more Tot i que la devoció a Sant Maurici a Caldes deu ser quasi mil•lenària, la capella que actualment s’utilitza i que l’Ajuntament està restaurant fou inaugurada al culte el dia 22 de setembre de 1868, diada del Sant i, per tant, el dia de l’aplec d’aquest 2018 farà exactament 150 anys.
Quaderns de la Selva, 2017
Resum: Sempre s'havia dit que el Comitè, els primers dies de la guerra, va cremar els retaules de... more Resum: Sempre s'havia dit que el Comitè, els primers dies de la guerra, va cremar els retaules de les esglésies i va destruir les campanes però, aquests últims anys, a partir de la consulta de diferents documents i la troballa d'algunes postals i fotografies que no coneixíem, hem vist com la destrucció real fou molt més gran i, tant la parròquia de Sant Esteve de Caldes com les altres dues que conformen el municipi, Sant Mateu de Franciac i Santa Seclina, havien acumulat un ric patrimoni artístic i documental. Tot i que l'inventari no pot ser complet ja que la destrucció de part dels arxius parroquials no ens permet conèixer tot el que hi havia abans del juliol del 1936, hem intentat fer un recull de les notícies que en tenim tot il·lustrant-ho amb imatges antigues. Abstract: He had always said that the Committee, the first days of the war, burned the altarpieces of the churches and destroyed the bells but in recent years, consulting documents and discovering some postal photographs did not know, we have seen that the real destruction was much larger and, therefore the parish of St. Stephen and the other two that make up the municipality, San Mateu de Franciac and Santa Seclina, had accumulated a rich artistic and documentary heritage. Although the inventory can not be complete because the destruction of the parish archives we can not know everything that existed before July 1936, we tried to make a compilation of news that we have and illustrated it with old pictures.
Aquae, 2018
L’any 1947 s’esdevingué el centenari de la Comisión Provincial de Monumentos de Gerona i per tal ... more L’any 1947 s’esdevingué el centenari de la Comisión Provincial de Monumentos de Gerona i per tal de celebrar-ho es decidí publicar una memòria de les principals actuacions que havia realitzat durant aquests 100 anys . L’anàlisi d’aquesta memòria ens permet veure la tasca de conservació que realitzà la comissió a Caldes i, sobretot, les principals descobertes que es portaren a terme durant aquests primers temps de conscienciació i valorització del patrimoni.
Gavarres, 2017
Encara avui ens sobta com alguns noms, no només de cases o indrets, sinó també de parròquies i ve... more Encara avui ens sobta com alguns noms, no només de cases o indrets, sinó també de parròquies i veïnats, els podem veure escrits de diferents maneres. És el cas de Santa Seclina o Caulès.
Una de les característiques principals de la vila de Caldes és i ha sigut sempre les seves aigües... more Una de les característiques principals de la vila de Caldes és i ha sigut sempre les seves aigües termals. Fa un parell d’anys ja en vam parlar en el calendari dedicat a les fonts. L’any passat volíem tractar els balnearis enmig de les fondes i hostals però, a mig fer, vam veure que podíem perfectament separar els dos temes ja que tenien prou entitat.
Aquest any volem parlar dels establiments de banys d’aigua termal, però no només dels dos grans balnearis actuals sinó també dels desapareguts i per tant també de les termes romanes i els banys medievals que han funcionat i han portat turisme a Caldes des de fa almenys 2.000 anys. Bé, segurament ens quedem molt curts i les restes prehistòriques trobades al puig de les Ànimes i en altres indrets del municipi, mostren com aquests avantpassats tan llunyans ja passaven per Caldes per aprofitar les nostres aigües.
En els diferents mesos d’aquest calendari hem volgut mostrar els elements més importants que es conserven o que coneixem d’aquests establiments però, segurament els treballs històrics futurs permetran conèixer altres punts interessants d’aquesta història, establiments oblidats i projectes que no es van portar a terme, com el balneari que es volia fer a Sant Grau a principis de segle XX i que disputes entre el senyor Furest i el senyor Estapé van estroncar.
Resum: Fins ara, s'ha estudiat poc l'origen de les diferents parròquies que sorgiren dins l'àrea ... more Resum: Fins ara, s'ha estudiat poc l'origen de les diferents parròquies que sorgiren dins l'àrea d'influència de l'antiga Aquae Calidae i, sovint, les conclusions a què han arribat diversos autors han estat fragmentades i, algunes vegades fins i tot, contradictòries. Aquest petit estudi pretén agrupar les noticies que han anat citat diversos autors, sobretot en estudis comarcals, i que ens permeten acostar-nos una mica més els antics límits de la parròquia i de les que se'n segregaren. Així mateix, l'advocació i ubicació del temple primitiu també ha estat molt discutida; estava dedicada a Santa Maria, a Sant Esteve o tenia una doble advocació? el temple primigeni es trobava a l'interior de la vila o als afores, en el mateix lloc on es troba ara? La relectura de les poques notícies que coneixem ens porta a formular una nova hipòtesi en què trobem alguns paral·lelismes amb els primers temps del cristianisme de la propera Gerunda on, durant un temps, dues esglésies compartiren parroquialitat.
Uploads
Papers by Marc Martinez i Comas
Us proposem un itinerari per la vila amb parades a 12 cases, les que ens han semblat més representatives, però no podem deixar de mencionar que si us passegeu pel nucli urbà tradicional de Caldes i, sobretot, per la zona de la primera eixampla desenvolupada a finals del segle XIX al voltant de l’església parroquial, podreu veure moltes altres construccions d’interès.
Cal anar molt en compte però, sovint s’ha parlat d’arquitectura modernista i això en molts casos és un error. A Caldes, com en molts altres llocs, hi ha molts elements arquitectònics d’influència modernista, però de construccions modernistes pures en trobem ben poques. Hi ha cases noucentistes, eclèctiques, historicistes... i d’altres que barregen elements de diversos estils. Potser aquest fet és el més interessant i el que dona personalitat a un conjunt que cal potenciar i protegir.
Com que les llegendes són una cosa que s’explicava a la vora del foc i que moltes vegades ningú recollia per escrit, de ben segur que cada una d’elles té múltiples variants. Tot i que les més comunes fa molts anys que foren recollides en algun lloc, d’altres no han sigut tan difoses. És per això que, sota cada una d’elles, hem volgut fer referència dels documents on les hem trobat escrites per primera vegada. Tot i així, n’hi ha moltes d’altres que es deuen haver perdut en el temps, que no hem sabut trobar o que només podem intuir com la que hi devia haver entorn de l’enigmàtica pedra anomenada Pica de les Bruixes o la del Puig de les Ànimes...
Aquest any volem parlar dels establiments de banys d’aigua termal, però no només dels dos grans balnearis actuals sinó també dels desapareguts i per tant també de les termes romanes i els banys medievals que han funcionat i han portat turisme a Caldes des de fa almenys 2.000 anys. Bé, segurament ens quedem molt curts i les restes prehistòriques trobades al puig de les Ànimes i en altres indrets del municipi, mostren com aquests avantpassats tan llunyans ja passaven per Caldes per aprofitar les nostres aigües.
En els diferents mesos d’aquest calendari hem volgut mostrar els elements més importants que es conserven o que coneixem d’aquests establiments però, segurament els treballs històrics futurs permetran conèixer altres punts interessants d’aquesta història, establiments oblidats i projectes que no es van portar a terme, com el balneari que es volia fer a Sant Grau a principis de segle XX i que disputes entre el senyor Furest i el senyor Estapé van estroncar.
Us proposem un itinerari per la vila amb parades a 12 cases, les que ens han semblat més representatives, però no podem deixar de mencionar que si us passegeu pel nucli urbà tradicional de Caldes i, sobretot, per la zona de la primera eixampla desenvolupada a finals del segle XIX al voltant de l’església parroquial, podreu veure moltes altres construccions d’interès.
Cal anar molt en compte però, sovint s’ha parlat d’arquitectura modernista i això en molts casos és un error. A Caldes, com en molts altres llocs, hi ha molts elements arquitectònics d’influència modernista, però de construccions modernistes pures en trobem ben poques. Hi ha cases noucentistes, eclèctiques, historicistes... i d’altres que barregen elements de diversos estils. Potser aquest fet és el més interessant i el que dona personalitat a un conjunt que cal potenciar i protegir.
Com que les llegendes són una cosa que s’explicava a la vora del foc i que moltes vegades ningú recollia per escrit, de ben segur que cada una d’elles té múltiples variants. Tot i que les més comunes fa molts anys que foren recollides en algun lloc, d’altres no han sigut tan difoses. És per això que, sota cada una d’elles, hem volgut fer referència dels documents on les hem trobat escrites per primera vegada. Tot i així, n’hi ha moltes d’altres que es deuen haver perdut en el temps, que no hem sabut trobar o que només podem intuir com la que hi devia haver entorn de l’enigmàtica pedra anomenada Pica de les Bruixes o la del Puig de les Ànimes...
Aquest any volem parlar dels establiments de banys d’aigua termal, però no només dels dos grans balnearis actuals sinó també dels desapareguts i per tant també de les termes romanes i els banys medievals que han funcionat i han portat turisme a Caldes des de fa almenys 2.000 anys. Bé, segurament ens quedem molt curts i les restes prehistòriques trobades al puig de les Ànimes i en altres indrets del municipi, mostren com aquests avantpassats tan llunyans ja passaven per Caldes per aprofitar les nostres aigües.
En els diferents mesos d’aquest calendari hem volgut mostrar els elements més importants que es conserven o que coneixem d’aquests establiments però, segurament els treballs històrics futurs permetran conèixer altres punts interessants d’aquesta història, establiments oblidats i projectes que no es van portar a terme, com el balneari que es volia fer a Sant Grau a principis de segle XX i que disputes entre el senyor Furest i el senyor Estapé van estroncar.
Vol. 1. Els camins vers la ciutat de Girona