Tarraco

PUBLICACIONS DE LA PRESIDÈNCIA Sèrie Major, 2 CIUTATS MEDITERRÀNIES: CIVITITZACIÓ I DESENVOTUPAMENT VITLE S MEDITERRANEENNE S : CIVILISATION ET DEVELOPPEMENT Antoni Riera fosep Guitart Salvador Giner ("d.) lu slitrrl cl'þlstu clis Cì¿rtal¿rns Ciutats mediterrànies : civil itzacií i desenvolup ament Seminari Internacional Barcelona,1.6-1.8 de novembre de 201'l Ville s rnéditer r arréenne s : civilisation et dévelnppement C onféren ce Internationale Barcelone , 1,6-1,8 novembre 201,1, Antoni Riera, Josep Cuitart i Salvador Ciner ("d.) Institut cl'Estudis Catalans PUBLICACIONS DE LA pnUSrtÈNCIA (Sèrie lEMed. Major) 2 / 2075 Biblioreca de Caralunya. Dades C[P : seminari internacional, Barcelona, l6-1 8 de novembre de 201 I = Villes méditerranéennes (Publicacions de la Presidència. Sèrie major; 2) civilisarion er développement: conférence inteinarionale, Ba¡celone, 16-18 novembre 2011. Js¡¡6s en caralà, francès, anglès i castellà BibliograÊa. ISBN 9788499652689 I. fuera i Melis, Antoni, 1944- ed. IL Guita¡r i Duran, Josep, 1946- ed. III. Giner, Salvador, 1934- ed. IV Institut d'Esrudis Catalans V. Union académique internationale VI. Insritut Europeu de la Medirerrània VII. Títol: Villes méditerranéennes Ciutats mediterrànies : civilització i desenvolupamenr VIII. Col.lecció: Publicacions de la Presidència. Història Medirerrània, Regió 1. Ciurats 9rr.375(4-r3+6- 7)(09 l) (063) 008(4- i3+6- 17)(09 l) (063) 1 - O dels autors dels textos A 2015,Institut d'Estudis Cacalans, Per Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Sèrie major; 2 Congressos 2. Culrura medirerrània - - Hìsròria - : Congressos a equesta edició Primera edició: maig del 2015 Aquesta edició ha estat coordinada pel Gabinet de la Presidència de I'IEC Disseny de la coberta: Azcunce I Ventura Il.lustració de la coberta: Joan-Alberr Ros i Tor¡es Composr per Anglofort, SA Imprès a Open Print, SLL ISBN: 978-84 -9965-268-9 Dipòsit Legal: B 13174-2015 rigo supoir, Són i .n braaa sense I'autorització escrita dels rirulars del copyrig/tt, la rcproducció roral o parcial d'aquesta obra per qualsevol procedimenr rafia i el rracrament inlormàric, Ia disrribució d'exempl:rrs.rnirjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial a través de xaqa relemàtica o d'Inrerner. Les inFrlccions d'rtquesrs d¡ers estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis. Íuonx/ rNDEx PREFACI I PREFACE CONPPRÈNCIA INAUGURAL I CO NPNNNIICN De I'origine des modes de vie sédentaires à INAU G URALE I'origine des villes en Méditerranée orientale r9 Janusz K. Koslowski 1. EL NAIXEMENT DE 17 I-A. CIUTAI MEDITERRÀNIA: LA CONFIGURACIÓ DEL MODEL I LES PRIMERES XARXES PORIUÀRIES AL MÓN ANTIC I. LA NAISSANCE DE LAVILLE MEDITERRANEENNE: LA CONFIGURATTON DU MODÈLE ET LES 2uEMTERS nnSZ¿UX pORTUATRES DANS LE MONDE ANTIQUE Introducció / Introduction Les ciutats preromanes de la Mediterrània centreoccidental: algunes reflexions Joan Sanmatí 35 Conferèncie s / Conferences Naissance du modèle urbain grec dans l'Occident méditerranéen Michel Gtas 39 La genèse de la cité phénicienne en Méditerranée occidentale : les mythes et les faits 47 Mohamed Hassine Fa¡rtar Aportacions al debat / Apports aa débat The Physical Construction of an Iron Age City: a Case Study of Khirbet Qeiyafa Yosef Ga¡finkel 56 The First Cities of'Western Europe Alessandro Guidi 61 La ville préromaine en Gaule méditerranéenne Dominique Garcia 66 El urbanismo del sur de la península Ibérica Mariano Totres 75 2. LEXPANSIÓ DEL MODEL DE CIUTAT MEDITERRÀNIA: D'ALE,XANDRE A ROMA 2. L'EXPANSION DU MODELE DE VILLE MEDITERRANEENNE : D'ALEXANDRE À ROME Introducció / Introduction Lexpansió del model de ciutat mediterrània: d'Alexandre a Roma Josep Guitart i Duran Conferèncie s / 85 Conferences Origine et évolution des modèles des villes romaines. Des formes de l'expansion républicaine politique et économique impériale Paolo Sommella à la fonctionnalité 88 INDEX/ INDEX 6 Ports of the Roman Mediterranean Simon Keay 98 Aportacions al debat / Apports au dêbat Les villes de l'orient romain tt7 Jean-Chatles Balty Tàrraco Josep MariaMacias i Isabel Rodà 3. 119 LES CIUTATS DE LALTA EDAT MITJANA 3. LESVILLES DU HAUTMOYENÂGE Introducció / Introduction Les ciutats de I'alta edat mitjana r33 Gaspar Feliu Conferèncie s / C onferences Lévolution des villes méditerranéennes en occident, depuis la fin du monde romain jusqu à l'époque carolingienne Stefano Gasparri r36 Imágenes de una ciudad islámica: Córdoba en los textos árabes de al-Ándalus r45 ManuelaMa¡ín Aportacions al debat / Apports au d¿bat Carolingian and Comital Barcelona Philip Bad<s r55 Ciudades bizantinas (siglos ru-vtu) Inmaculada Pérez 158 La ciudad de la antigüedad tardía. Algunos puntos de reflexión Gisela Ripoll 161 4. CIUTÄIS A LA BAIXA EDAT MITJANA. I: CIUTATS COMERCIALS I CIUTATS MANUFACTURERES LES 4. LES VILLES DU BAS MOYEN-ÂGE. I : VILLES COMMERCIALES ETVILLES MANUFACTURIÈRES I ntroducció / Introduction Les ciutats a la baixa edat mitjana. El comerç, la manufactura i les finances Antoni Riera Conferèncie s / 175 Co nferences Villes portuaires d'Italie et de la Méditerranée orientale Michel Bala¡d 179 Les villes du bas Moyen-Âge : les villes manufacturières Roberto Gteci 186 Aportacions al debat / Apports au débøt A Special Type of oUrban Siteo in the 13th Cenrury Levant? The Balázs Major Case of Margat (Qal'at al-Marqab) 195 INDEX/ INDEX Les ciutats de I'Imperi bizantí en la baixa edat mitjana r99 Ernest Ma¡cos Comerç i manufactura M. Teresa Fertet a les ciutats catalanes de la baixa edat mitjana. El cas de Barcelona 202 Les villes des pays de I'Europe méditerranéenne au bas Moyen Âg. , .rp".. et pouvoir Flocel Sabaté 5. 208 LES CIUTATS ALABAIXAEDAI MITJANA. II: LES CIUTATS DEL CONEIXEMENT I DE LAFE 5. LES VILLES DU BAS MOYEN-ÂGE, II : LES VILLES DU SAVOIR ET DE LA FOI Introducció / [ntroduction Mediterranean Cities of Knowledge and Faith in the Late Middle Ages Jon Arrizabalaga Täula rodona / 215 Thble rond¿ Le réseau des universités et les itinéraires delaperegrinatio acad¿ntica JacquesVetger 217 Medicine in the Medieval Urban Mediterranean'\V'orld Michael R. McVaugh 222 Pilgrimage as Shared Experience among Muslims and Jews in the Medieval Islamic \Øorld Josef Med 228 The role of Greek émigrés in east-west cultural communication before and after the fall of Constantinople Jonathan Harris 6. LES 23r CIUTAIS INDUSTRTALS I LAMODERNITAT 6. LESWLLES TNDUSTRIELLES ET LA MODERNITE Introducció / Introduction Les ciutats industrials i la modernitat Salvador Giner 237 Conferèncie s / Conferences Gramsci and the Mediterranean City: Modernity, Urbanism, Spontaneiry and Civil Society LilaLeontidou 238 Structure urbaine et politique coloniale au Maghreb Abderrahmane Rachik 247 Aportacions al, debat / Apports au dlbat 'Was the Mediterranean City Condemned to Lagging Behind? Paolo Perulli 255 7. PPÍTNC: REFLEXIONS SOBRE LA CONTEMPORANEÏTAT 7. Épttocun ' nnptnxto\s 9URLE coNT:EMPoRAtN Tâula rodona / Thble rondz Ciutats i territoris. La intermediació urbana Josep M. Llop 259 APORTACIONS AI DEBAT / APPORTS AU DEBAT TARRACO Josrn Menre Mecres r Iseen RooÀ Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Llniversitat Autònoma de Barcelona Poques ciutats de la Mediterrània occidenral mantenen viya la petjada romana com Tarragona, antiga capital de la prouincia Hispønia Citerior, en el seu remps la més extensa de tot I'Imperi. La ciutat actual es debat contínuament enrre el respecte al seu passat i la projecció del seu futur, però, nogensmenys, troba en el seu present patrimonial la millor eina de projecció inrernacional, a la vegada que constirueix el millor referenr identitari. Fruit d'aquesra realitat, una extense llista de monuments tarragonins està inclosa en la UNESCO Vorld Heritage List (2000), i a Tarragona se celeb¡en anualment les Jornades de Reconstrucció Històrica de TønacoViuø, que la converteixen durant uns dies en la mundial de la pedagogia i la socialització de la cultura clàssica (figures 1 i 2). Roma ya ocupar aquesr enclavamenr ibèric I'any 2IB aC, per tallar la rereguarda d'Anníbal, qui es dirigiria, amenaçadoramenr, al'urbs en el context de la reFerència Segona Guerra Púnica. Els cònsols Escipions van desembarcar a Empúries, colònia massaliota i aliada de N j.ê1..i t/ ,, FIcune l. i't" ^ ¡1. Planta arqueològica deTarragona, exrrer de Macias eta|.2007. Roma, i des d'allí van dirigir cap al sud triant el turó 82 metres d'altitud màxi-de militar òptim. Es üacrava ma- com un emplaçament d'un indret idoni, ja ocupar des del segle vraC per l'antiga Kesse capital de la Kessetània ibèri-possible ca-, que satisfeia totes les necessitats estratègiques del moment: posició elevada que dominava una badia naes costaner de Tarragona tural, proximitat de recursos hídrics i excel.lents comunicacions amb les rures terrestres, tant del rerepaís com de la mítica Via Hercúlia.,{ixí es van iniciar nou segles d'història clàssica repleta de fites que han deixat petjada en la fesomia urbana actual i en la història dels Països Catalans. Tarragona preserva la primera muralla romana construïda fora d'Itàlia, l'escukura (figura 3) (Grünhagen, 1976; Pina, 2003) i la inscripció més anrigues (CILII211,4,841) de la península lbèrica, a més de, a l'amÊteatre, un dels textos epigràfics més extensos del món romà (RIT 84=CiLII2l14,92I).Enel seu actual centre històric es üoben magníficament conservats un S 120 It t\l l' r\1,\llli\ s. II.Recreaciódelvtburbiumidelazonaportuària,arxiuCla¡mont. r\!i\( llr\S I ISÀBELRODA '.! ir .â- '' ,Ë:-l 'L/ l í{t u li' tl"' Frcun,c2. MaquerapedagògicadeTàrracoenel circ, inusualment construït en posició intramurs, plaça de representació del Concilium Prouincirte i Ia -qve anem coneixent com a Fòrum Provincial- constitueix la segona plaça més gran de tot I'Imperi. Fins avui s'han documentat uns divuit conjunts termals -públics o privat5- i a Tàrraco arribaren, com a ciutat portuària, nombroses religions. Tàrraco fou capdavantera en el desenvolupament del cul¡e imperial iniciat amb August, però també en I'adopció del cristianisme. La seva necròpoli paleocristiana és el millor exemple occidental del culte martirial tardà. La Passio Fructuosi (Fàbrega, 1955, p. 183-186) constitueix un episodi fonamental en la història del cristianisme primitiu, i l'església tarraconense fou essencial en l'extensió i la gesrió d'aquesta nova fe. Mostra de tota aquesta vitalitat és l'ingent corpus epigràfic, integrat per més de mil quatre-centes inscripcions recuperades a la ciutat i el seu territori, que converteix Tàrraco en la ciutat hispànica més generosa (RIT i CILil'¿l14). Tot aquest patrimoni històric prové d'un primer nucli militaritzat, taI com va recorclar Plini el Vell (uTarracoScipionum oPxts>, a Nltturdlit Flistorit, lII, 4, 4), que podem reconèixer en lrr nrtrrllll clc lrr citrtlt, 'l'rtrconstruïda en dues fases (r. 200 i I 50- 100 rr(l). A en aquest aspecte ragona es conserven tres torres (figura 4), una porta i diverses posteruløe.Latorre de Minerva té un relleu i un text en honor a la deessa que li dóna nom, a més de dos rostres esculpics en el sòcol amb una funció apotropaica. Als inicis, Tàrraco podria haver estat una ciuitas aliada, ja que no trobem estratigrafies que indiquin episodis violents. També sabem que el 206 aC els piscatores tarragonins van inspeccionar per als romans les defenses portuàries cartaginese s de Qart Hadash (fu:::ura Cørtbøgo Noua). Poc coneixem de la ciutat republicana, llevat de les seves defenses i un projecte d'urbanització realitzat a la fi del segle rr, coincidint amb l'ampliació de la muralla. D'aquest moment s'ha constatat el traçat de la claveguera principal de la ciutat, la construcció del fonrm i la definició d'una xarxa urbana d'insuløe d'I per 2 achts. A més, s'ha documentat un cunintlus i una gran font pública de tradició hel'lenística que, durant una reforma altoimperial, va ser tancada i decorada amb caps de lleons en pedra (Tàrraco i I'aigua,2005). La ciutat participà activament en la política de l'Imperi. Així, en el segle r aC, Tàrraco erigí un monlrment en honor de Pompeu, segurament després de la seva victòria sobre Sertori I'any 71 aC (RIT I =CIL II2lI4, 991). Però, arran de la Guerra Civil, clesprés va prendre partit per Cèsar i el dors d'aques- r TÀRRACO FIcun¡.3. Detall del relleu de Minerva en la torre homònima, primera fase consüuctiva, ta mateixa inscripció fou aprofitat per una de nova per a homenegar Muci Escèvola (Êgura 5) (RIT 2=CILIP|L4,988), qui segurament fou el deductor de la colònia, Íang etorgat amb tota probabilitat per Cèsar el 49 aC. Al final de la conquesta de tota la península, August residí a la ciutat entre els anys 26 i 25 aC i, per tant, Tàrraco fou la seu imperial oficiosa durant aquest temps. L'any 25 aC es van donar, erròniament, per acabades les guerres càntabres i amb els militars veterans es va fundar Augusta Emèrita (Mèrida), que després seria la capital de la Hispània Lusitània. Però les hostilitats no acabaren i, I'any 19 aC, August va enviar el seu millor general, Agripa, qui va acabar definitivament la resistència raconis com a realitat urbana i econòmica, tal com tes- tiÂquen els vestigis arqueològics i les escasses fonrs relatives a les riqueses de la comarca. Marcial va apuntar que els vins de Tàrraco eren millors que els de la Campània i tan bons com els d'Etrúria (Epi.grammata, XIII, 18;-V\I,56,3), i Plini va elogiar els teixits de i va iniciar tot seguit un ambiciós projecte de reestructuració del nord peninsular (Rodà, 1998, 2005 i 2006) . Es definiren les tres províncies hispanes: Lusitània, amb capital a Augusta Emèrita; Bètica, amb capital a Còrdova, i la Citerior, la més pròxima a Roma, amb capital a Tàrraco. Hispània Citerior és el nom que consta en la documentació altoimperial i només amb la reforma administrativa del segle rrr dC passaria a denominar-se Hispønia Tarraconensis. Des de la Tarragona romana es governava el nord de Portugal, Galícia, bona part de la Meseta Êns a una part de I'actual Andalusia oriental. La capital fou una ciutat opulentissimasegons Pomponi Mela (De chorographia,Il,5) i, malgrat d'això, no fou una ciutat populosa, ja que es calcula que devia teni¡ uns vint mil habitants. Va arribar aproximadament a les vuitanta o noranra hectàrees d'exrensió, dividides entre una zona intramurs (55-60 ha), una extensa àrea suburbial (10-15ha) i una zona portuària (10-15ha) de superfïcie imprecisa pel fet que es desconeix el tancament meridional de la muralla. Destaca elp ortus Tar- t FIcun¡,4. Torre de I'arquebisbe perrenyenr a la primera consuuctiva i recrescuda en època medieval, Fase lli fjr;/\ii\'/( ) Frcusl 5. Inscripció opistogràfica amb doble dedicatòria (Pompeu Magne i Muci Escèvola), arxiu MNAT. blanquejats per les aigües del riu veí (Naturalis Histo- ,¡a,XIX,10). El territori (ager) de Tàrraco també era 4, 1233 r RIT 3 5 4=CIL]lr2 I ú, r23 4; zuT 923=CILII2l14,2308=IRAT 34). Als Munts es RIT3 53= CIL IP II conserven diversos conjunts termals, una extensa resi- dència i una àrea rústica i, excepcionalment, un mitreu de trenta metres de longitud. S'han recuperat diverses estàtues, entre les quals, una d'Antinous' Totes aquestes evidències han zuggerit als seus excavadors que algunes reformes de la vil'la devien tenir relació amb I'estada de l'emperador Adrià a Tàrraco durant I'hivern del 122-123. Ño hi ha evidències directes, però resulta temptador imaginar-ho. Tàriaco es A uns vint quilòmetres de conserva I'arc de Berà, manat construir sobre observem una reducció del nombre de vil'les i, ia a l'època visigoda, I'aparició de concentracions indefinid.s d. poblãció que prefiguren el model territorial me- dieval. El territoii de Tàrraco va comPtar amb nombroses uillae amb elements compositius homogenis amb la resta d'Hispània: domus, balnea, celln'euinariae' torcularia, horrea,.tc. E.t destaquem la vil'la de la Llosa ment, la vil.la romana dels Munts (Tarrars, 2003; Trrrrats et a|.,1998 i 2000). Aquesta úrltima és ltr vil'lrr nrés millor conservada que avtri cottcixctrl i' a Itlitjan segle II dC, fou la residènciir dc Ctitts Vtl¿riu¡ Aui'ns, dlumv\r de Tàrraco (RIT 352=(llt' II'/ I /t' l215; extensa i direcció en I'activitat edilícia. D'una banda, la dotació dels mitjans propis d'una capital provincial i, de l'altra' el desenvoluPament d'un programa urbanístic a imat- TARRACO t23 de l'àrea residencial intramurs projectada durant I'eixample de la muralla republicana. A la part baixa es produí la monumentalització de la façana marítima, de la qual destaca el rearre, unes termes públiques al costat de la via de connexió entre la ciutat i el port i, al costat del vell fòrum republicà, unforum ødiectum compost per una plaça i una basílica jurídica (figura 9). L'estatuària ens indica la presència d'un programa iconogràfic de la dinastia julioclàudia i I'arqueologia detalla una reforma del vell temple capirolí (Domingo er ø1.,2004). La part elevada de la ciutat és un recinte d'aproximadament dinou hectàrees i constitueix un buit arqueològic quant a l'època republicana. Es presumeix una funció bàsicament militar en el context de la conquesta hispànica i, a partir del període augusreu, s'observa un procés de monumentalizació que es rela- ciona amb el paper pioner de Tàrraco en l'acceptació del culte imperial que ens esmenren les fonts històriques. Quan es va comunicar aAugust que a Mitilene es va consagrar un temple dedicat a ell, s'esmenta la ciutat de Tàrraco com una de les ciutats on ja es pracricava el culte a l'emperador. A més, Quintilià (Institutio Oratoriø,Yl,77) ens explica l'anècdota, recollida en emissions monetàries, sobre la miraculosa aparició d'una palmera a l'altar d'August. Ell, en assabentar-se'n, va respondre que li meravellava el fet, però també era un signe que I'altar no s'emprava gaire, ja que, en cas afirmatiu, el foc sagrat hauria impedit el creixemenr d'aquesta planta (Ruiz de Arbulo, 2009). Actualment desconeixem la ubicació precisa d'aquest altar, però sí que podem apunrar que el temple d'August, autorirzar per Tiberi, es troba sota I'actual catedral medieval, sobre la base de prospeccions geofísiques i excavacions arqueològiques recents (Macias et a1.,2012). El primer any del regnar de Tiberi, una delegació de tarragonins es va desplaçar a Roma per sol.licitar l'autorització per a consrruir un temple en honor del divinitzat August. Tiberi va donar el seu permís i, segons Tàcit, aquesta iniciativa va constituir un (omnes provincias exemplum, (Annals, I, 7 8) . La construcció, tot just planificada o començada, fou Frcun¡.6. Lampadari de bronze de la vil.la romana de la Llosa, arxiu Digivisión. ge de Roma com a prova d'adhesió al nou ordre esta- 6lertpelprincepsi, comno, com un mitjà de promoció de les magistratures locals i provincials. A partir d'August detectem una intensa reforma de la xarxa viària periurbana, nous accessos a la ciutat i I'inici del desenvolupament urbanísric dels suburbis i de la zona portuària. Possiblemenr es ve produir en aquest moment la construcció d'un dels aqüeductes de la ciutat (figura 8) i també va Ênalizar la urbanització commemorada en monedes encunyades a Tàrraco que representen un temple octàstil (figures 10-12), documentat per recents prospeccions geofisiques realitzades en la catedral i que han propiciat la realització d'excavacions arqueològiques, que han confirmar la conservació d'una gran plataforma d'uns vint-i-set metres d'amplada, suficients per a suporrar un temple d'aquestes característiques. També sabem que Adrià va fer restau¡ar la uaedes Augusti, (Espartià, Hadrianus, 12,3) i que Septimi Sever va somiar que <primosibidici, ut templum Tarraconense Augusti, quodiamlabebatur, restitueret) (Espartià, Septimius Seuerus, 3, 4-5) . Aquestes troballes, a més de la identiÊcació d'un primer tèmenos i de diversos fragmenrs de decoració arquitectònica, ens fan creure que ens trobem, com a l()Slil' lvl\l{lA ñlÂ(llAS I ISABEL RODA FIcun-n 7. Restitució iofogrir-fica de l'arc de Berà, arxiu Digivisión. Frcunr8. Aqüeductedelponrdcl Dirtlrlc.lttr,tttt clstrcb,tllstlctcst¡rr¡nrci<irecenrs. rÀRR¡co r25 5 Frcur¡e 9. Visra general de la basílica del ñrum de la colònia. Còrdova, davanr una consrrucció mimètica del temple Mars Ultor del Forum Augttrtum deRoma. La inves_ de tigació actual tendeix a creure en una primera mo_ numenralizació d'època julioclàudia qr.r.ì" conduir a un segon projecte conegur com la seu del Conci/ium Pror.tinciøe Hispøniae Citerioriso fòrum provincial, el qual va rransformar la totalitat de l'àrea, però possible- ment respecranr el temple dberià primigeni. Així, durant la dinastia flàvia va Ê,nalitzar u" gr""" projecte im_ perial de dotze hectàrees d'extensió qrr. .r,o" mantenir en ús fins a l'inici del segle v, quan el crisdanisme i les limitacions econòmiques del cãntext van propiciar_ne Frcun¡ 10. Planta i resritucìó infogràfica del Conciliutn Prouinciae, a partir de N[acias et ¿/.2007, arxiu Digivisión. 11. Fragmenr de clipeus de Jípitcr-r\rrrrrrri f¡cun'r l)(,r,tirrìycrìr l'àric del porticar sagrat (Macias ,t n/. )t) I .r.) . a 126 l{ ì\lll' trlÅll l lvlÀ( llÂS I ISABEL RODA Frcuu 12. Maqueta del temple d'August sobre la planta de la caredral medieval (Macias et al.2012). va erigir A partir de finals del segle II detectem les primeres un santuari superior amb una planta que recorda la del Forum Pacis, però amb un Porticat decorat seguint el patró iconogràfic del Forum Augustum; en destaquen els grans clipeus amb el cap de Júpiter-Ammó. La plaça inferior abraçava unes sis hectàrees i constituïa un recinte de representació, on es concentraven evidències regressives: abandó de les estructures Productives de les vil'les i, a la ciutat, abandó del teatre, d' horreøurbans i de part de la periftria urbana, a més de la inutilització del sistema d'evacuació de residus i, com a fruit d'un marc general, Ia reducció de certes pràcti- el desmantellament. Amb aquests treballs es els monuments en honor als personatges més il'lustres. Trobem múltiples pedestals de sacerdots encarregats del culte imperial, que demostren la vitalitat d'aquesta institució a Tàrraco i la seva importància com un dels motors de lavida municipal i com a mitjà de promoció personal i política. En efecte, en cap altra ciutar com Tàtr".o no es documenta la mobilitat social, amb una amb eftgies, craters monumentals, etcètera (Koppel i Rodà, 1996). Tancava la part alta de la ciutat el circ, construit en temps de Domicià i que s'estenia de costat e costat de la muralla republicana. Confrontat amb una ramifica- amb la construcció d'un amfiteatre estable finançat pel sacerdot del culte imperial -flamen (CIL \2114, 1109). L'edifici va ser embellit per Heliogàbal I'any 221, segons sabem per la gran inscripció que coronava el podiurn i que ha estat genialment restituïdrr per G. Alföldy (CIL 12 I 14, 921) (figura I 5). Frcu¡.¡ 13. A¡cada de la façana monumental del circ. TÀRRACO S t) ùlt --åq-.-t \ Frcum 14. Extrem occidental del circ romà, arxiu Codex. ques decorâtives com els paviments musivaris, I'escultura i les dedicatòries epigràfiques, i més inrervencio- nisme dels governadors provincials en relació amb les pràctiques evergèdques. A això cal sumar l'impacte del saqueig de la invasió franca de mitjan segle ru i, més tard, la reforma de Dioclecià, que va suposar una fragmentació i una pèrdua territorial de l'antiga Hispania Citerior. La construcció d'unes rermes públiques simètriques, del tipus anomenar termes imperia/s, va suposar l'últim esforç urbà cenrrar en la consrrucció d'un gran equipament urbà per a la ciutat i el seu port (Êgura 16) (Macias, 2004). Però ja es traca d'un edifici que reciclà materials arquitectònics procedents d'alres construccions i que mostra clares limitacions econòmiques en la seva construcció. Es també un període de transformació ideològica i d'expansió del cristianisme. El primer bisbe hispànic es documenra a Tàrraco mitjançant la Passio Fructuosi, un rexr que narra la damnøtio ad uiaicornburiurz del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi (Fàbrega, 1955, p.183-186). Aquest fet és fonamental en el desenvolupamenr del cristianisme després de l'edicre de tolerància, QUafl el culte mar- å I f, Frcune 1 5. Vista aèria de 1'amfiteatre amb les dues esglésies construïdes a I'arena. I t28 It )sl l' ñlr\lìl lvl¿\(llAS I ISABEL RODA tirial va comportar la formació d'una de nes ad sanctls les tumuløtio- més importants de I'occident mediterrani i la construcció d'un ampli conjunt cristià del qual ac- tualment coneixem dues basíliques i nombrosos edificis (López, 2006) (figures 17 i 18). Al mateix temps, es va desenvolupar, a partir del segle IV, un extens barri suburbà de caire portuari que es va mantenir fins a la irrupció del món islàmic a I'inici del segle vIII. La nova ciutat es caracteritzà per la partició del nucli altoimperial, tot reduint l'àrea habitada, ciue es trobava integrada per una part encastellada dins de les antigues estructures del fòrum provincial, i una àrea portuària dinàmica i activa durant tot el període visigot. El segle v repres€nta la consolidació definitiva de la ciutat cristiana i de la seu metropolitana, La correspondència entre Sant Agustí i Consenci de l'any 419 reflecteix I'existència d'un epicospi, un monestir, la cancelleria eclesiàstica, etc. Però el fet més important és la FIcun¡. 16. Detall de les termes públiques del carrer de Sant Miquel (Macias 2004). transformació, a partir dels inicis del segle v, del recinte sacre i de la gran plaça del Conciliurn Prouinciae. En el seu interior trobem evidències de l'espoli de les seves pavimentacions, escombreres intramurs i restes d'estructures domèstiques. Després de segles d'esplendor, la Tàrraco imperial va deixar pas a la Tarracona visigoda, una ciutat en procés d'adaptació i redimensió a una nova realitat econòmica i geopolítica. D urbs mirall de Frcun¡ 17. Planimetriadel suburbi cristià de Tàrraco (Lôpe22006). T,{.RR-A.CO t29 L) t. rL I t--t FIcu¡¡¡ 18. Visra aèria cle la basílica lunerària del parc cenrral, alxiu Àngel RiÍà. Roma va evolucionar a una ciurar periêrica els principals actius de la qual van ser la inèrcia històrica, la conclició portuària i la seu merropoliran a. Tørracona va de.senvolupar una gran transformació urbanística en el segle vr, fruit del procés d'implantació crisriana als anrics espais de poder imperial. Fou l'última muració urbaníscica d'una ciurar on l'arqueologia actual insisreix a recuperar els buits que presenra la documentació històrica. Arr'öroy, G. Die römischen Inschrijìen uon Tarrøco. Berlín: \Øalrer de Gruyter, 1925. Fòrum, núm. B (1991): Tàrraco [Tarragona: Museu Nacional Arqueològic de Tarragonal. fReed. de: Pøuþs Realencyclopàdie der c/assisclten Altertumswissenschafi (RE). Supl. xv. Munic, 19ZBl InscriptionesHispaniaeLatinae. Part l4: ConuentusTørraconensis. Fasc. 2: Colonia lulia Urbs Triutnphalis Tarrøco.Berlin; Nova York: \Øalter de Gruyter, 2071. (Corpus Inscriptionum Latinarum; 2) AqurruÉ, X.; DupnÉ, X., Messó, J; Rurz oe ARruro, J. Tànaco. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, 1999 (Guies del Museu d'Arqueologia de - Catalunya). CILl^I'zl14, Vegeu nensis, Tarragona: Institur Català d'Arqueologia Clàssica, 2006 (Documenta; 16). \(/. nBemerkungenzum Minerva-Relief in der Stadtmauer von Tarragonar. Madrider Mitteilungen, núm. l7 (I97 6), p. 209-225. IRAT, vegeu Gonosrror, 2010 KollEL, E. M. uFigura de Bacus infant com a Lampadòfor,. A: GlncÍe, M. let. a[). Lø uil.lø romana de GnüNHecaN, Bibliografia - DupnÉ, X. (ed.) Løs Cøpitales Prouinciale¡ de Hispartirt. Vol. 3: Tarragonø: Colonia Iulia (Jrbs Triuntphalis Tanaco. Roma: L'Erma, 2004, p. 55-72. FÀrnrce, A. Pasionario bisprínico. Vol. rr. Barcelona; Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituro Enrique Flórez, 1955. Gonosrror, D. Inscripcions romaner de I'ager Tørraco- Arpörtv, 201 l. DourNco, J.; Fv, I.; Man, R.; Rulz rE Aruuro, J. uProgramas arquitectónicos de época augustea y flavia en Tárraco,. A: R¡¡.r¡rro, S.F. (ed.). La decoración rtrquitectónica en lø¡ ciudødes romønas de Occidente: Actas del Congreso Internacional celebrado en Carragena enrre los días 8 y 10 de octubre de 2003.Múrcia: (Jniversidad de Mtlrcia, 2004, p.69-81. DulnÉ, X. L'arc romà de Berà. Barcelona: Institutd'Esrudis Catalans: Consejo Superior de Investigaciones Científicas,1994. lø Llosa: Deu ønys d'inuestigació ørqueològica. Cam- brils:Ajuntamenr de Cambrils, 2001, p. 135-140. Korpnr, E. M.; RooÀ, I. uEscukura decorativa de la zona no¡oriental del Conventus Tarraconensisr. A: Actas II Reunión sobre Escultura Romøna en Hispø- niø (Tarragona, 1995). Tarragona: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: Port de Tarragona, 1996,p.135-181. Lopnz Vrr-e.n, J. Les basíliques pøleouistianes del subur- bi occidental de Tàrraco. El temple se?tentrional i el complex martirial de Sant Fntctuós.Tanagona: Ins- titut Ca¡alà d'Arqueologia Clàssica, 2006 (Docu- menta;4). Mecms,I. M. (ed.). Les termes públiques de l'àrea pornùriø de Tàrrøco: Caner de Sant Mic¡ue/ de Tørrrtgonø. Tarrasona: Insticur Català d'Arqueologia Clàssica, 2004.(Documenra; 2). Mncns, J.M.;Fv, L; Prñor, L.; Mrnó, M. T.; GurrART, J. Planimetria Arqueològicrt rlc Tàrraco.Tarragona: Insritur Català c1'Ar-clrrcologia Clàssica, 2007 (Atles d'Arqueologia urblnl <lc Catalunya; 2) (Treballs d'Arqueologia Urban:r; l) (l)ocumen- a;5)' It 130 t\l l' ltlÂl{lr\ lvlÂ( llÂS I ISABEL Mlcres, J. M.; MeNcHoN, J. J.; Muñoz, l\.'l'ùrntru: Guia ørqueològica uintal: Rccon¡trttcció t,irltt,tl rlr I'urb i e/s seus uoltants. Reus: f)igivisi<in, 2(X)5. Mecles, J. M.; Muñoz, A.; Pgñ,r, A.t lì¿rptoru, M.; Terxerr, I. 'Praesidium, Templutn ct licclc¡it': Lcs 'l'¿rntinteraencions arqueològiques a la C¿tcdr¿l dc gona (2010-2011): Memòriø d'una exposiciti tcmpornl. Tarraqona: Institut Català cl'Atqtreologia Europe (Segovia, 2001). lValladolid]:Junta de Cas- tilla y León. Consejería de Cultura y Turismo; Segovia: Universidad Internacional SEK, 2005, p.319-33r. - Ed. Pagès, 2011, p. 207 -538. Mar, R.; Ruiz de Arbulo, J.; Vivó, D.; Beltran, J. A. Tarraco. Arquitectetra y urbønismo de una caPital prouincial rlmltnø. Vol 1. De la Tørrøgona ibérica ø la construccitin del temPlo de Augusto, Documents d'Arqueologia Clàssica 5, Tarragona, 2012. Prue, F. uMinerva, custosurbis de Roma y de Tarracor. Arcltiuo Espanol de Arqueología, num. 76 (2003), p.111-119. Rrr, vegeu Arpörov, 1975 RooÀ, I. oBarcelona: De Ia seva fundació al segle w dCr. A: BnrrnÁN DE HERIDIA, J. (dir.). De Børcino a Børcinona (segles t-vtt): Les restes ørqueològiques de la plaça del Rei de Børcelona. Barcelona: Museu - - d'Història de la Ciutat,2001, p. 22-3L uEl papel de Agripa en la trama urbana de la Hispania augustear. A: Roonícu¡z CouvrrNBno, A. (coord.). Los orígenes de la ciudad en el noroestehis' pdnico (Lugo 1996). Vol. I. Lugo: Diputación Provincial de Lugo, 1998, p. 275-293. ((La figura de Agripa en Hispania,'. A: PÉnnz GoN- z.irnz, C.; Iru.nn¡cut, E. Arqueología militar romana en Europa = Roman Militøry Archaeologt in (Las guerrâs cántabras y la reorganización del norte de Hispania: fuentes literarias, epigrafía y arqueologia, = nThe Cantabrian \Øarsandthere organiza' tion of north Hispania: berween literary sollrces, epigraphy and archaeologyu. Clàssica: Ajuntament de Tarragona. Conselleria de Patrimoni Histò¡ic, 2012. Mar, R.; Ruiz de Arbulo, J. Tørrøgonrt romana. República i altimperi (anys 218 aC-265 dc),lHistì:ria de Tarragona vol. I, Tàrraco Clàssica i Prehistòrica, RODA A: MoRrrro, A. (ed.). El ejército rornano en Hispania. Guía arquelógica= Tbe Roman Army in Hispania. An Archaeolo- gicøl Guide. Lleó: Universidad de León, 2006, p.55-66. Rurz o¡ A-t.¡uro, J. nEl altar y el templo de Augusto en la ColoniaTarraco. Estado de Ia cuestiónr. A: Nocu¡n¡,, J. M. (ed.).F¿ra Hispaniae: Paisaje urba' no, ørquitectura, Progrømtts decoratiuos y culto imperial en los foros de las ciudades bispanorromønas (Lorca, 2002). Múrcia: Universidad de Murcia: Museo Arqueológico de Murcia,2009 (Monografias del Museo Arqueológico de Murcia; J), p. 1551 89, Tàrraco i l'aigua. Tarragona: Museu Nacional Arqueo- lògic de Tarragona, 2005. Tennels, F. nla terra sigillata i les primeres fases d'ocupació de la vil.la romana dels Munts (AltafulIa)r. Reuista dArqueologia de Ponent, núm. 13 (2003), p.3t5-335. Terners, F.; M¡.clts, J. M.; R¡voN, E.; RruorÀ, J. A. uExcavacions a l'àrea residencial de la vil.la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès)r. Ernpúries, núm. 51 (1998), p.197-225. - j\1¡çv¿5 excavaciones en el área residencial de la villa romana de Els Munts (Altafulla, ager Tarrøco' nensi), estudio preliminaru. Mødrider Mineilungen, n(tm. 4l (2000), p.358-379.