Dissenyar Amb La Gent

View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert COMUNICACIÓ | CREATIVITAT | CRÍTICA | CULTURA | ÈTICA | PEDAGOGIA RAQUEL PELTA és historiadora del disseny, doctora per la Universitat de Barcelona, llicenciada en Geografia i Història i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Recentment ha rebut el Premi Extraordinari de la Universitat de Barcelona per la seva tesis doctoral titulada Diseño y diseños gráficos, 1984-1999. També, és professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i professora d’ELISAVA. Dissenyar amb la gent EN EL CONTEXT ECONÒMIC DE LES NOSTRES SOCIETATS CAPITALISTES, EL DISSENY ÉS UNA EINA QUE SERVEIX PER AUGMENTAR LA QUOTA DE MERCAT. NOGENSMENYS, EN TOT SISTEMA EXISTEIXEN FRACTURES I CONTRADICCIONS I ELS DISSENYADORS PODEN OPERAR PRODUCTIVAMENT AMB AQUESTES. UN DELS GRANS REPTES ES ACONSEGUIR LA CONSISTÈNCIA PROFESSIONAL SENSE RENUNCIAR AL PRINCIPIS ÈTICS. UNA PART D’AQUESTS JA HAN ACCEPTAT EL REPTE I DES DE MITJANS DE LA DÈCADA DEL 1990 LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I PER L’USUARI ÉS CADA VEGADA MAJOR. JOHN THACKARA FA REFERÈNCIA A L’APARICIÓ D’UN DISSENY CONSCIENT, UN MANERA DE TREBALLAR QUE ES RECOLZI EN LA IDEA QUE L’ÈTICA I LA RESPONSABILITAT PODEN INFORMAR LES DECISIONS DEL DISSENY SENSE HAVER DE CONSTRÈNYER LA INNOVACIÓ NI EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC. EN AQUEST ARTICLE, TRACTAREM ALGUNES DE LES POSICIONS PRESES PELS PROFESSIONALS DEL DISSENY EN REFERÈNCIA AL SEU POSICIONAMENT COM A DISSENYADORS CONSCIENTS. “Has de ser el canvi que vols veure en el món.” MAHATMA GANDHI Com comenta en aquest mateix número d’ELISAVA TdD Miren Mentrestant, els qui –dins la comunitat del disseny– en perce- Etxezarreta, en el context econòmic de les nostres societats bem més els (d)efectes que les virtuts no ens volem quedar de capitalistes actuals “el disseny s’utilitza principalment per braços plegats i pensem que no és bo deixar-se portar pel pes- intentar augmentar la quota de mercat”. Efectivament, reco- simisme, perquè sovint serveix d’excusa per a no fer res, per neguem-ho: el disseny és un instrument del capital. Però, avui assumir que les coses són com són i que no tenen remei. dia, hi ha res que no sigui un instrument del capital? Si ens aturem a pensar, ni tan sols la medicina és una excepció. Tanmateix, hi ha quelcom d’important: coneixem el terreny i també sabem que el sistema no és monolític. A dins hi ha frac- No cal dir que, pel que sembla el capitalisme gaudeix d’una tures i contradiccions i els dissenyadors, com qualsevol altre salut envejable i, segons tot els indicis –la globalització del ciutadà si està conscienciat, pot operar productivament amb consum, l’espectacular creixement de les multinacionals, elles. El sistema estableix els seus límits, però sempre apareix etc.–, no fa la impressió que se n’estigui a punt de produir una extraterritorialitat en la qual s’articulen altres interessos i l’ensorrament. des d’on es pot atacar pels flancs. 27 24 | DISSENY CRÍTIC Si som realistes, cal que reconeguem que fer-ho no és fàcil. par-se pel bé de la col·lectivitat. I és que, realment, en una so- Parlem d’una professió que s’articula al voltant de l’encàrrec cietat en què primer de tot és l’èxit no sembla gaire espavilat d’un client que paga perquè se li solucioni un problema qui rebutja dissenyar una campanya per a una multinacional generalment relacionat amb els seus propis interessos només perquè en el procés productiu hi intervenen explotades crematístics. Però, tan impossible és conciliar-los amb els mans infantils. Com em va dir una vegada un alumne: “Si ho de la resta de ciutadans? Tan difícil és obtenir un profit sense paguen bé…” i, sobretot, si et permet demostrar fins a quin destruir l’entorn ni generar desigualtat? Realment no ho punt n’ets de creatiu, pot ser que surtis en el millor anuari de hauria de ser en una societat que es vanaglòria de trobar-se torn o que guanyis el primer premi d’un concurs... en l’era de la informació i del coneixement i que compta amb més mitjans que mai al llarg de la seva història per aconse- És cert que el dissenyador té poc marge per a l’ètica si guir un món més just. La qüestió és canviar la nostra manera l’empresa no està disposada a donar-n’hi i si, a més, no vol de veure les coses. exposar-se als riscs que suposa conquerir-lo. Com deia el dissenyador Herbert Kapitzi2 : “Conec molts col·legues a qui En aquest sentit, John Thackara ha assenyalat que el deure encantaria treballar per millorar les condicions ecològiques del dissenyador del futur serà “dissenyar maneres de veure del nostre món tecnològic, però no ho poden fer perquè han de allò que no es veu” , perquè per a fer les coses d’una manera treballar per a clients les actituds dels quals davant d’aquests diferent les hem de veure d’una manera diferent. problemes disten molt de ser crítiques. Es veuen forçats a ser 1 oportunistes perquè la seva existència com a dissenyadors Però no és fàcil. Fins i tot en un clima relativament idealista, depèn de prestar un servei. Sé de què parlo. Per això intento com pot ser el d’una escola de disseny, els professors que discutir tan fredament com puc, perquè sé com n’és de dur imparteixen l’assignatura d’ètica professional s’enfronten trobar una actitud exemplar i mantenir-s’hi ferm”3. constantment a postures escèptiques i poc compromeses perquè, sovint, quan es pregunta als estudiants quina és la Pot ser que Kapitzi tingui raó i que calgui plantejar el proble- responsabilitat del dissenyador, argumenten d’una manera ma de la responsabilitat del dissenyador des d’un altre angle, determinista que el món està dominat per les multinacio- demanant al client que pensi més en quines són realment les nals, que el disseny és esclau de les tendències del consum i seves necessitats o, encara millor, en quines són les neces- que els seus professionals, precisament perquè ho són, poca sitats reals dels usuaris, “en lloc de ser el dissenyador qui cosa poden fer per canviar la situació ja que depenen del hagi de demostrar més valentia en les seves conviccions”4. client que és qui, fet i fet, paga els comptes i el salari. A això, hi afegeixen que només es poden permetre certes “alegries En tot cas cal reconèixer que, malgrat tot, en el món del ètiques” els qui han assolit una bona posició i tenen renom i disseny en els últims quinze anys la idea del “professional que, per tant, a ells, dissenyadors neòfits, no se’ls pot exigir desapassionat”, la del transmissor neutral i asèptic del mis- el que altres, més consolidats, no estan disposats a donar. satge entre client/emissor i audiència/receptor, ha perdut terreny i que s’han anat obrint camí altres postures més 28 En certa manera, els nostres alumnes tenen raó. Vivim en una compromeses. La dècada de 1990 es va tancar amb el First època molt competitiva, en la qual els valors estan trastocats Things First Manifesto 2000 i els anys que portem de l’actual i és més important aconseguir notorietat i diners que preocu- estan demostrant que alguna cosa ha canviat en aquest 1. Thackara, J. (2000), Sense títol. A: Barcelona+. Barcelona: Actar-ADG FAD-Ajuntament de Barcelona, s.p. 2. Kapitzi, H.W. (1993). Ethics and commitment in design. Visuelle Gestaltung, recollit a Marsack, R. (ed.) [1997]. Essays on Design 1. AGI’s Designers of Influence. Londres, Booth-Clibborn Editions, p. 138 3. Kapitzi, H.W., Op. cit., p. 139-140. 4. Ibíd. DISSENYAR AMB LA GENT | RAQUEL PELTA ELISAVA TdD panorama. De moment, un dels grans reptes dels dissen- per part dels professionals del disseny, de les institucions i les yadors actuals és aconseguir l’objectivitat i la consistència empreses de què necessitem realment els éssers humans. professional sense renunciar als principis; perquè, abans que dissenyador s’és, sobretot, persona i ciutadà. Tot observant el nostre entorn actual, John Thackara ha assenyalat que moltes de les situacions problemàtiques que Així, i sobre la base del protagonisme que estan assolint s’hi plantegen són resultat de males decisions de disseny: La alguns conceptes dels quals parlaré a continuació, podem precària situació del planeta, l’única casa que tenim, és un afirmar que, si bé al començament de 2000 la posició dels bon exemple. El 80% de l’impacte ambiental dels productes, dissenyadors al voltant de les qüestions ètiques es podia qua- serveis i infraestructures que hi ha al nostre voltant es deter- lificar d’utòpica, ara ens trobem en un moment d’apropament mina en la fase de disseny. Les decisions de disseny donen a la realitat, sense grans faramalles però de manera consis- forma als processos que hi ha rere els productes que utilit- tent, en el qual, a més, s’intenta conciliar els interessos de zem, els materials i l’energia que cal per fer-los, les maneres les diferents parts implicades en el procés de disseny: client, que tenim d’utilitzar-los diàriament i què passa quan ja no els usuari i dissenyador. necessitem més”6. Un símptoma clar que s’està produint una transformació és que Fa tan sols una dècada suposàvem que la nova societat de la cada vegada hi ha més escoles que imparteixen assignatures informació i el coneixement substituiria la societat industrial relacionades amb la sostenibilitat i l’ètica professional i cada i resoldria moltes d’aquestes situacions, i especialment les vegada hi ha més dissenyadors convençuts que cal dissenyar que influeixen negativament en el medi ambient. Tanmateix, per a tots sense perdre de vista les particularitats de cadascú. als problemes que ja teníem se n’hi han afegit d’altres derivats de la multiplicació dels mitjans tecnològics els processos Disseny conscient productius dels quals són molt intensos en ternes d’energia i materials. La qüestió seria una mica menys difícil si els pro- En el seu llibre Diseñar para el mundo real, Victor Papanek ductes electrònics no estiguessin sotmesos, a més, a cicles –després de dedicar unes dures frases tant al disseny indus- de vida tan breus. En teoria un ordinador, per exemple, podria trial com al disseny publicitari– assegurava que en l’era de la durar perfectament fins a tres dècades, però la veritat és que producció en massa, en què tot ha d’estar planificat i dissenyat, mor en pocs anys. el disseny s’ha convertit en l’eina més poderosa de l’home per donar forma als seus artefactes i ambients (i, per extensió, a Cada producte té una història oculta de despesa energètica, la societat i a ell mateix). Això demana del dissenyador una desaprofitament, contaminació i obsolescència que, si se la gran responsabilitat social i moral. També demana de la gent tingués en compte quan se’l dissenya i fabrica, probablement una comprensió més gran pels qui practiquen el disseny i més es podria, si no evitar completament, almenys reduir. enteniment, per part del públic, del procés de dissenyar”5. De tot això n’han començat a ser conscients no pocs dissenyaNo sé si el disseny és una eina tan poderosa com creia Papa- dors. Per això, ja des de mitjans de la dècada de 1990 han anat nek però sí que estic d’acord amb ell que dissenyar suposa tant sorgint associacions i grups de treball que ofereixen informa- una responsabilitat social i moral com una major comprensió ció sobre disseny i qüestions ambientals. Cal esmentar-ne 5. Papanek, V. (1985). Design for the Real World: Human Ecology and Social Change. Londres: Thames and Hudson, 1985 [1971], p. IX-X 6. Thackara, J. (2005). In the bubble. Designing in a Complex World, Cambridge, (Mss): MIT Press, p. 1 29 24 | DISSENY CRÍTIC algunes de les més actives, com ara l’australiana EcoDesign a disseny conscient, una manera de treballar fonamentada en la Foundation i l’austríaca EcoDesign Information Platform idea que l’ètica i la responsabilitat poden informar les decisions amb el seu programa Factory of tomorrow. de disseny sense constrènyer la innovació i el desenvolupament 7 8 tecnològic que la nostra societat necessita portar a terme. Com a resposta a aquesta presa de consciència també s’han desenvolupat tota una sèrie d’eines informàtiques entre les Aquest disseny conscient, sempre seguint Thackara10, implica quals podem esmentar ECO-it, un software desenvolupat a prendre la determinació de: petició del Govern dels Països Baixos pel grup holandès PRé (Product Ecology Consultants)9 adreçat a dissenyadors industrials i de packaging. · Pensar en les conseqüències de les accions de disseny abans de posar-les en marxa, fent atenció especialment als sistemes naturals, industrials i culturals que es troben en el ECO-it permet modelar un producte complex i, al mateix temps, conèixer-ne el cicle de vida només en pocs minuts. Conté més de dos-cents ecoindicadors, trets d’informes científics, sobre els materials que s’utilitzen més habitualment, com ara metalls, plàstics, paper, cartró, vidre, etc., i també informació sobre transport, energia i processos de tractament de residus. context en el qual tenen lloc aquestes accions. · Considerar quins materials i quina energia intervenen en els sistemes que dissenyem. · Prioritzar l’entitat humana i no tractar la gent com un simple factor dins de quelcom més gran. · Proporcionar valor a les persones, i no persones al sistema (que és el que fa en la majoria de casos el màrqueting actual). El software calcula la càrrega ambiental i mostra quines parts del producte són més pesades (en el sentit de requerir una despesa més gran d’energia i de produir més quantitat de residus). Aquesta informació permet als dissenyadors replantejar-se el projecte i millorar-lo, optimitzant-ne l’actuació mediambiental. Portar a terme un disseny sostenible i durador és un dels · Tractar el contingut com una cosa que fem, i no com una cosa que venem. · Treballar amb el lloc, el temps i la diferència cultural com valors positius, i no com obstacles. · Centrar-nos en els serveis, i no en les coses, i abstenir-nos d’inundar el món amb artefactes sense sentit. El disseny centrat en l’usuari temes que preocupen als dissenyadors actuals, però també hi ha altres qüestions que els interessen. Des del meu punt de vista, aquest disseny conscient té molts vessants però tots tenen com a punt central l’usuari. 30 Per començar, bon nombre de professionals estan convençuts Per això avui dia es parla de disseny centrat en l’usuari, quelcom que cal dissenyar, no només per a la gent, sinó amb la gent, i que que es pot definir com el fet de dissenyar per i per a l’usuari. els dies del professional estrella ja han passat a la història per- Tanmateix, és una definició potser massa genèrica i una mica què la complexitat de les situacions a les quals cal enfrontar-se confusa en la mesura que inclou perspectives a vegades en els nostres dies obliga a integrar-se en equips, a col·laborar allunyades de l’àmbit més compromès socialment. De fet, les amb altres professionals, a ser sensible al context i a no perdre investigacions de màrqueting sempre es plantegen centrades en de vista quines són les conseqüències de tot acte de disseny. l’usuari, en aquest cas considerat gairebé exclusivament en el John Thackara es refereix a aquesta manera de dissenyar com seu vessant de consumidor. 7. Actualment ha canviat de nom i ara s’anomena Society for Responsible Design. Vegeu http://www.green.net.au/srd/ 8. http://www.ecodesign.at/ 9. Vegeu http://www.pre.nl/eco-it/eco-it.htm#why 10. Thackara, J., Op. cit., p. 7-8 DISSENYAR AMB LA GENT | RAQUEL PELTA ELISAVA TdD Sovint el disseny centrat en l’usuari es confon amb el disseny · Un enfocament orientat des de l’inici del projecte cap als usua- centrat en l’ús. David Travis, de System-Concepts , defineix ris i les tasques que han de realitzar amb el producte, amb el primer enfocament del disseny com aquell en el qual els una recollida de dades estructurada, sistemàtica i tan objectiva 11 dissenyadors comprenen el context d’ús, cosa que suposa un coneixement profund de l’usuari, de l’entorn en el qual es com sigui possible. · Disseny iteratiu, mitjançant la repetició cíclica de les fases desenvolupa la feina, i de les tasques de l’usuari en relació amb de disseny, com ara modificació dels paràmetres i proves l’artefacte o producte a dissenyar. d’usabilitat del producte, ja des de bon començament, fent cicles fins que el resultat sigui totalment satisfactori. Pel que fa al segon enfocament –el disseny centrat en l’ús–, se’l · Valoració empírica de la situació real, posant l’èmfasi en sol relacionar amb la idea que el dissenyador només s’ha de la realització de proves de facilitat d’ús, des de l’inici del concentrar en les tasques de l’usuari. disseny i sobre la base de prototipus inicials del producte. En aquest sentit, Travis indica que, en la pràctica, es plantegen Per a Heimrich Kanis14, de la Universitat de Delft, el disseny poques diferències entre ambdues aproximacions i entén el centrat en l’usuari fa referència a les maneres i possibilitats terme centrat en l’ús més aviat com una qüestió de màrqueting. d’ús. D’aquesta manera, en tot treball cal remetre’s a dues fonts bàsiques de dades: les procedents de l’ergonomia, amb Per la seva banda, Jan Gulliksen comenta que el disseny estudis sobre antropometria, funcions fisiològiques, etc., i les centrat en l’ús no involucra l’usuari en el procés de disseny, activitats dels individus en usar el producte com un condicio- mentre que el disseny centrat en l’usuari representa una nant essencial de la seva funcionalitat. Per a Kanis, allò real- presència activa directa d’aquest en el procés de desenvo- ment important és la manera que té l’usuari d’interaccionar lupament del disseny. Des del seu punt de vista, el disseny amb un producte i, en particular, amb el seu prototipus centrat en l’usuari vindria a ser allò que els nord-americans durant els diversos experiments que tenen lloc al llarg del anomenen disseny participatiu. procés de desenvolupament. Segons Gulliksen12, el que caracteritza el disseny centrat en La diferència entre disseny centrat en l’usuari i disseny partici- l’usuari és: patiu rau en el fet que el primer té en compte l’usuari només al començament i a la fi del procés de disseny, mentre que, en el · Participació activa dels usuaris. cas del segon, l’usuari participa durant tot el període de desen- · Repartiment de les funcions entre usuaris i sistema. volupament. Ara bé, aquesta diferència només es fa palesa en · Iteració en les solucions de disseny. l’àmbit nord-americà, perquè a Europa pràcticament es parla · Equips pluridisciplinaris a l’hora d’abordar el projecte. d’ambdós en el mateix sentit. De manera similar a Gulliksen, Jeffrey Rubin, en el seu llibre Segons Woodson15, el disseny centrat en l’usuari és la pràctica Handbook of Usability Testing , descriu els tres principis de dissenyar productes de manera que els usuaris se’n puguin d’aquesta filosofia: servir amb un estrès mínim i una eficiència màxima. 11. http://www.system-concepts.com/ 12. Vegeu Gulliksen, J. Bringing in the Social Perspective: User Centred Design, Estocolm, CID, Centre for User Oriented IT Design Nada, 2001. Es pot sol·licitar aquest informe a http:// www.nada.kth.se/cid/. També es pot consultar Gulliksen, J., Lantz, A., Boivie, I.: User Centered Design in Practice - Problems and Possibilities, CID, a http://www.nada.kth.se/cid/pdf/ cid_40.pdf 13. Rubin, J. (2001). Handbook of Usability Testing: How to Plan, Design, and Conduct Effective Tests. Indianapolis: Jhon Wiley, 2001 14. Design Relevance of usage centred studies at odds with their scientific status? A: Hanson, M.A. (ed.) (1998). Proceedings of the Annual Conference of the Ergonomics Society. Londres: Taylor & Francis, p. 577-580 15. Woodson, W. E. (c.1992). Human Factors Design Handbook: Information and Guidelines for the Design of Systems, Facilities, Equipment, and Products for Human Use. Nova York: McGrawHill, c1992 13 31 24 | DISSENY CRÍTIC En tot cas, més que un conjunt de tècniques és tota una El disseny centrat en l’usuari demana, a més, un canvi de men- filosofia que involucra no només dissenyadors i usuaris sinó talitat perquè molts dissenyadors tenen prejudicis quant a la també experts en ciències humanes com ara sociòlegs, capacitat dels usuaris de generar idees de disseny i, viceversa, antropòlegs i psicòlegs, i també les persones que, dins molts usuaris consideren que els dissenyadors només es pre- l’empresa, s’encarreguen de la gestió. Per tant, aquesta visió ocupen de qüestions estètiques i creen productes bonics però suposa un canvi significatiu en la manera de treballar dels impossibles d’utilitzar. dissenyadors i, per tant, també en les seves competències i en molts casos està modificant la manera d’educar-los de les D’altra banda, les relacions amb els investigadors en escoles i universitats, perquè s’està exigint una perspectiva ciències socials no sempre són fàcils perquè n’hi ha molts pluridisciplinària. que creuen que la majoria dels aspectes que tenen a veure amb l’ús estan més relacionats amb l’enginyeria que amb el Hem de reconèixer que, de moment, la noció d’investigar disseny, al qual concedeixen un lloc purament estètic. En tot un context o un espai de disseny no resulta senzilla per als cas, el paper d’aquests investigadors és important, especial- dissenyadors, ja que estan acostumats que se’ls plantegin els ment en les fases d’inici del projecte, perquè poden ajudar el problemes més o menys ben definits i amb una solució més dissenyador a definir-lo. o menys directa. Per exemple, la majoria de clients ja vénen amb un encàrrec concret al qual el dissenyador ha de donar Malgrat les dificultats, crec que el disseny centrat en l’usuari és, forma. com ja he comentat, una filosofia i un repte que els professionals actuals han d’assumir necessàriament perquè, a la llarga, Treballar des de la perspectiva del disseny centrat en l’usuari els permetrà ampliar les seves competències i enriquir els seus suposa quelcom molt diferent, perquè significa una major coneixements. Penso, a més a més, que és una bona via per implicació en el projecte i, per tant, un risc més gran en la situar el disseny en el mapa social, econòmic i cultural amb tota mesura que obliga a controlar un ample ventall de factors i, la importància que es mereix. moltes vegades, a canviar la perspectiva en funció dels resultats obtinguts en la investigació. Disseny per a tots Una investigació en la qual no sempre és fàcil obtenir dades No gaire lluny del que és el disseny centrat en l’usuari hi ha el de manera objectiva, sense que els prejudicis sobre què ha que anomenem disseny per a tots.16 Com el primer, més que de ser el producte impedeixin veure què necessita realment un conjunt de tècniques és tota una filosofia de treball. És un l’usuari i en la qual és complicat establir una correlació entre procés de disseny de productes i entorns d’ús fàcil, utilitzables els paràmetres de disseny del producte i les expressions pel major nombre possible de persones i que abasten com més subjectives de l’usuari que es manifesten de manera vaga en tipus de situacions millor –sempre que se’ls pugui comerciali- frases com ara “no ho trobo còmode”, “no m‘agrada”, etc. tzar–, sense que calgui adaptar-los o redissenyar-los especialment. I, per descomptat, la participació dels usuaris és Per això no ens podem apropar al disseny centrat en l’usuari fonamental. D’acord amb el Center for Universal Design17, hi d’una manera ingènua, simplement preguntant-li què opina. ha set principis del disseny universal o disseny per a tots que Cal portar a terme investigacions més profundes que reque- es poden aplicar a l’arquitectura, la creació de productes, el reixen, com he comentat abans, la participació d’experts. disseny gràfic, el de webs i la informàtica en general. Són: 16. Als Estats Units rep el nom de universal design o inclusive design. 17. http://www.design.ncsu.edu/cud/ 32 DISSENYAR AMB LA GENT | RAQUEL PELTA 1. Ús equiparable. El disseny és útil i es pot vendre a persones de diferents capacitats. Per això: ELISAVA TdD · Proporcionar un contrast suficient entre la informació essencial i la complementària. · Ampliar la llegibilitat de la informació essencial. · Ha de proporcionar les mateixes formes d’ús (idèntiques o equivalents) a tots els usuaris. · No ha de segregar ni estigmatitzar cap usuari. · Diferenciar els elements en formes que puguin ser descrites. · Proporcionar compatibilitat amb diverses tècniques i dispositius utilitzats per persones amb limitacions sensorials. · Ha de garantir la intimitat i seguretat a tots. · Ha de ser atractiu per a tots els usuaris. 5. Tolerància a l’error. El disseny ha de minimitzar els riscos i les conseqüències adverses d’accions involuntàries o acci- 2. Ús flexible. El disseny s’adapta a tot un ample ventall de dentals. Per això, ha de: preferències i habilitats individuals. Cal: · Disposar d’elements per minimitzar els riscs i errors. · Que l’objecte ofereixi possibilitats d’elecció pel que fa als mètodes d’ús. · Que s’hi pugui accedir i se’l pugui utilitzar amb qualsevol de les dues mans. · Que faciliti a l‘usuari exactitud i precisió. · Que s’adapti al ritme de l’usuari. · Eliminar elements perillosos i fer més accessibles els més utilitzats. · Proporcionar advertències sobre perills i errors. · Tenir mecanismes segurs d’interrupció. · Desencoratjar les accions inconsistents en tasques que requereixen vigilància. 3. Simple i intuïtiu. Ha de ser fàcil d’entendre, atenent a 6. Exigència de poc esforç físic. Cal assegurar-se que es l’experiència, els coneixements, les habilitats lingüístiques o pugui utilitzar l’objecte eficaçment i còmodament i amb un el grau de concentració de l’usuari. Per tant: mínim de fatiga. El disseny ha de: · Han d’eliminar complexitats innecessàries. · Permetre a l’usuari mantenir una posició corporal neutra. · Ha de ser consistent amb les expectatives i la intuïció de · Permetre-li utilitzar raonablement les forces per operar. l’usuari. · S’ha d’adaptar a un ample espectre d’alfabetització i · Minimitzar les accions repetitives. · Minimitzar l’esforç físic continuat. d’habilitats lingüístiques. · Ha d’oferir informació de manera consistent amb la seva importància. · Cal que proporcioni avisos eficaços i mètodes de resposta durant la tasca i la seva finalització. 4. Informació perceptible. El disseny ha de comunicar eficaçment la informació necessària per a l’usuari, atenent a les seves capacitats sensorials i a les condicions ambientals. Per tant, cal: 7. Dimensió i espai d’accés i d’ús. Cal que l’objecte tingui unes dimensions i un espai apropiats per a l’accés, l’abast, la manipulació i l’ús, atenent a les dimensions del cos, la postura o la mobilitat de l’usuari. Per tant: · Ha de proporcionar una línia de visió clara dels elements importants tant a un usuari assegut com dempeus. · L’abast de tots els components ha de ser còmode per a qualsevol usuari, tant assegut com dempeus. · S’ha d’adaptar a variacions de mida de la mà o de l’agafada. · Usar diferents formes per presentar de manera redundant la informació essencial. · Ha de proporcionar l’espai necessari per a l’ús d’ajuts tècnics o d’assistència personal. 33 24 | DISSENY CRÍTIC L’aplicació real de tots aquest principis també suposa un a una audiència universal, o per a grups nacionals, o per a repte per a qualsevol dissenyador, perquè li exigeix que segments del mercat o ni tan sols per a l’abstracció ideolò- tingui en compte molt factors sense oblidar l’equilibri entre gica coneguda com el consumidor. Malgrat que la producció la funcionalitat i l’estètica. en massa segueix existint en moltes societats, la tasca és dissenyar per a l’individu situat en el seu context immediat. Com s’indica a la web de la Fundació Design for All , dissenyar Els nostres productes haurien de donar suport al seu esforç per a tots pot representar un avantatge per a les empreses, per convertir-se en un participant actiu en la cultura, cercant entre altres raons perquè incrementa el nombre de usuaris i una coherència i una connexió significatives en l’àmbit local. consumidors dels productes i serveis i, consegüentment, aug- Els productes haurien de ser camins personals en l’altrament menta les vendes. Així mateix, acreix la competitivitat i el pres- confusa ecologia de la cultura”19. 18 tigi de l’empresa en demostrar que, a més d’objectius econòmics, també té fins socials. Per al dissenyador pot significar, a Aquesta cita de Buchanan resumeix perfectament el que els més a més d’una actualització constant de coneixements, una dissenyadors actuals, si volen, poden fer: mirar l’entorn no manera de consolidar la seva postura ètica. com una cosa amorfa i contemplar els consumidors no com Com podem veure per tots aquests enfocaments, no és tan un grup anònim i anodí sinó com un col·lectiu d’individus que impossible conciliar els diferents interessos que concorren en intenten descobrir un significat a tot el que els envolta i que el procés de disseny. necessiten trobar el seu propi equilibri personal. En aquest sentit, el disseny pot ajudar més del que sembla, potser 34 Per acabar aquest text, m’agradaria citar el professor Richard sense grans pretensions però des de la consciència que tots Buchanan quan comenta: “La tasca ja no és dissenyar per pertanyem al món que habitem. 18. http://www.designforall.org/ 19. Citat per Press, M., Cooper, R. (2003). The Role of Design and Designers in the Twenty-First Century. Burlington: Ashgate Publishing Company