Papers by Walter Alegría
La cultura material d'un monestir prepirinenc a Catalunya. Des dels visigots a la implantació del feudalisme a Santa Cecilia dels Altimiris, 2024
Alegría Tejedor, Walter; Sancho i Planas, Marta (2024) "La cultura material d'un monestir prepiri... more Alegría Tejedor, Walter; Sancho i Planas, Marta (2024) "La cultura material d'un monestir prepirinenc a Catalunya. Des dels visigots a la implantació del feudalisme a Santa Cecilia dels Altimiris" a Palahí ed. From the late antiquity to the High Middle Ages: An archaeological vision. De la tardoantiguedad a la Alta Edad Mitjana: Una visió arqueològica. 238-253
Archeologia Medievale, 2017
" Propuesta de contextualización del yacimiento tardoantíguo y altomedieval de Els Altimiris (Pre... more " Propuesta de contextualización del yacimiento tardoantíguo y altomedieval de Els Altimiris (Prepirineo Leridano) siglos V-IX " Archeologia Medievale, XLIV, 2017: 155-170 The archaeological fieldwork in the place of Els Altimiris show us a monastic settlement from Visigothic period. It is in the mountain area of the Catalan Pre-Pyrenees. To understand this archaeological site, we inquire about the territorial organization, the origin of its inhabitants, the elites and leaders and the bases of their economy. We show the results of our archaeological research in its historical context and we aim an interpretative proposal to understand the origins, characteristic and abandonment of this place at the beginning of 9 th Century.
V Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna. 2014.
Hem decidit agrupar en una sola comunicació aquestes dues fortificacions altmedievals, ja que els... more Hem decidit agrupar en una sola comunicació aquestes dues fortificacions altmedievals, ja que els resultats de l’excavació en sí varen donar poca estratigrafia relacionada amb els nivells més antics, tenint així resultats de cronologies baix medieval i moderna, tot i així creiem rellevant explicar aquí l’estudi extret dels murs i les fases d’època medieval.
La torre de la Presó de Talarn està ubicada a Talarn, al Pallars Jussà, va ser excavada per Walvia l’any 2011. Les fonts orals sembla que parlen d’una excavació de l’interior de la torre a inicis del s. XX per un noble local que era propietari. Aquesta torre avui està escapçada però originalment era oblonga como hem pogut comprovar en fotografies antigues dels ss. XIX i XX.
L’aparell del mur és de maçoneria amb pedres desbastades però no tallades, i filades regulars. Per la forma de la planta i l’estil constructiu ubiquem la construcció en el s. IX, moment en que semblaria que trobem altres fortificacions a la frontera d’aquest estil.
Posteriorment aquesta torre formarà part d’una fortificació més important d’època ple medieval i baix medieval que perdurarà en ús fins el s. XIX, quan va explotar el polvorí, segons fonts orals, i al s. XX la dita “Torre de la Presó” va ser desmuntada progressivament per reaprofitar les pedres dels seus murs per altres construccions del poble.
La torre de l’homenatge del Castell de Mur també va ser excavada per Walvia l’any 2011.
L’interior de la torre va donar nivells contemporanis i moderns, fins arribar a un enderroc on vam trobar un poal baix medieval que segurament estaria en ús durant la guerra del Pallars al s. XVi ubicat al pis principal, per treure aigua de la cisterna adossada a la torre.
També vam documentar reformes al mur, on s’havia reaprofitat una llosa d’un banc en un petit àmbit per fer una finestra que mira al nord. Creiem que aquesta reforma també podria
estar associada a un moment en que el castell de Mur no és residencial sinó solament compleix una funció militar temporal, possiblement també al s. XV.
Pel que fa a la construcció de la torre de l’homenatge, no hem trobat materials de procedència andalusí, preromànica o tardoantiga que ens que ens aboqui llum a la fase anterior al s. XI, quan Arnau Mir de Tost construeix el perímetre del castell i realça la torre de l’homenatge.
Restem en hipòtesi que la base de la torre és alt medieval sense poder dir si és andalusí o no, fins que obrim altres sectors de les immediacions.
L’any 2010 es va dur a terme l’excavació de l’església de Sant Vicenç de Capdella, ubicada al pob... more L’any 2010 es va dur a terme l’excavació de l’església de Sant Vicenç de Capdella, ubicada al poble de Capdella a la Vall Fosca, Pallars Jussà. Per tal d’explicar l’evolució d’aquest edifici presentem l’estudi efectuat sobre una excavació en extensió de pràcticament tot l’interior de l’església, l’estudi dels paraments i de fonts documentals.
Aquesta església va ser construïda al s. XII avançat, tal i com evidencia el seu estil romànic tardà, amb carreus de tamany mitjà-gran i arcs semiapuntats a l’arc triomfal.
Aquesta església va conformar una sagrera al seu voltant, que va ser parcialment escapçada quan es va construir posteriorment les dues capelles laterals més properes a l’absis, en un moment entre els segles XV i XVI. La datació prové d’unes monedes locals en un dels paviments associats a aquestes reformes. Posteriorment es van construir dues capelles laterals més, afegides a la nau principal. Aquestes capelles anaven lligades a una reforma general de la coberta per tal de buscar una pendent unitària, ja que abans la nau i les dues capelles anteriors tenien pendents individuals.
La sagristia també s’afegeix en aquest moment posterior al s. XVI i anterior a mitjans del s.XVIII, on una font escrita ens descriu l’existència de totes les capelles i la sagristia. Després es construiria la volta d’aresta en època contemporània, possiblement el s. XVIII o XIX.
El campanar el dataríem també d’època moderna, posterior a la construcció de la capella sobre la qual s’assenta i que està construïda als ss. XV-XVI.
A més del procés constructiu, es van fer dos troballes importants desmuntant l’altar contemporani. Aquest altar era d’obra contemporània i estava construït amb ciment bastard i
tenia dues fases, però també reaprofitava els elements petris desmuntats de l’altar original.
Aquí és on vàrem trobar una lipsanoteca de fusta dins del peu de l’altar medieval i l’ara de l’altar medieval amb graffitis probablement relacionats amb la consagració de l’església.
En els nivells de fonamentació i anivellació de la roca mare es va trobar ceràmiques d’època del bronze inicial barrejades amb ceràmiques d’època medieval.
Arqueologia pública en España. Ed. Jaime Almansa Sánchez, 2013
Presentation of the medieval reenactment team Terra Feudal, specifying its main objectives which ... more Presentation of the medieval reenactment team Terra Feudal, specifying its main objectives which are educational and related to museums, in addition to the performances that are currently carried out; highlighting the historical accuracy, the informative work and the cooperation for cultural development in defense of heritage.
Presentación del equipo de reconstrucción histórica medieval Terra Feudal, donde se indican los principales objetivos didácticos i museísticos, además de las representaciones que actualmente llevan a cabo; desarrollando y destacando el rigor histórico, la tarea divulgativa y la cooperación para el desarrollo cultural territorial en defensa del patrimonio.
Primeres Jornades d'Arqueologia i Paleontologia de l'Alt Pirineu i Aran.2013.
The church of San Vicenç Capdella was built in the twelfth century on a small cliff in the villag... more The church of San Vicenç Capdella was built in the twelfth century on a small cliff in the village of Capdella (Pallars Jussà). This was excavated in 2010 and allowed the building to understand regarding the morphological evolution with chronologies compared with archaeological artifacts and stratigraphy. Initially it was conceived as a single rectangular nave and semicircular head of granite blocks. Around this church was formed a sanctuary that was partially covered by the chapels and the sacristy of medieval and modern times lower. Finally, we are studying the medieval altar inscribed with graffiti, apparently of Roman chronology.
L’església de Sant Vicenç de Capdella es va construir al segle XII sobre un petit cingle al poble de Capdella (Pallars Jussà). Aquesta va ser excavada l’any 2010 i va permetre comprendre l’edifici pel que fa a l’evolució morfològica amb cronologies contrastades amb artefactes arqueològics i estratigrafia. Primerament va ser concebuda com una única nau rectangular i capçalera semicircular de carreus de granit. Al voltant d’aquesta església es va conformar una sagrera que va ser coberta parcialment per les capelles afegides d’època baix medieval i moderna, així com la sagristia. Finalment, estem estudiant l’altar medieval amb graffitis inscrits, aparentment de cronologia romànica.
Book Section by Walter Alegría
Settlement Change Across Medieval Europe Old Paradigms and New Vistas, 2019
Berggemeinden in den katalanischen Pyrenäen: 25 Jahre
archäologische Forschung
Die archäologische... more Berggemeinden in den katalanischen Pyrenäen: 25 Jahre
archäologische Forschung
Die archäologischen Forschungen der letzten 25 Jahre
hat es uns trotz mancher Wissenslücken ermöglicht,
Zusammenhänge zwischen den Erkenntnissen zu
archäologischen Objekten und einem allgemeinen
historischen Rahmen herzustellen. In dieser Arbeit
versuchen wir, die Entwicklung des mittelalterlichen
Lebensraums und der räumlichen Organisation im
Untersuchungsgebiet aufzuzeigen; Grundlage sind
Datenanalysen archäologischer Ausgrabungen. Unsere
Arbeit bezieht sich in erster Linie auf die Zeit zwischen dem
5. und 15. Jahrhundert, basierend auf sechs archäologischen
Fundorten, geografisch im Gebiet des Berges Montsec, in
den katalanischen Präpyrenäen gelegen.
Schlagwörter: frühes Mönchtum, Feudalschlösser,
mittelalterlicher Lebensraum, mittelalterliche
Gräberfelder, mittelalterliche Landesorganisation.
Comunidades de montaña en el Pirineo catalán: 25 años de
investigación arqueológica
A pesar de las lagunas de conocimiento que tenemos
todavía hoy, el trabajo arqueológico llevado a cabo
en los últimos 25 años nos ha permitido establecer
relaciones entre la información que nos ofrecen los restos
arqueológicos y el marco histórico general. En este trabajo,
tratamos de mostrar la evolución del hábitat medieval
y la organización espacial en el área de estudio, en base
al análisis de los datos que nos ofrecen las excavaciones
arqueológicas. Nuestra propuesta se acerca al período
comprendido entre los siglos V al XV, a partir de seis
yacimientos arqueológicos que estamos excavando. Todo
ello, en el ámbito geográfico de la montaña del Montsec,
en el prepirineo catalán.
Palabras clave: monacato temprano, castillos feudales,
hábitat medieval, necrópolis medieval, organización del
territorio medieval.
1eres Jornades ďArqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 2015
We are presenting the results of recent excavations in Altimiris. The study of ceramic materials ... more We are presenting the results of recent excavations in Altimiris. The study of ceramic materials allows us to establish a fairly accurate chronology, with a beginning in the late 5th century and an ending time in the 9th century. The latest findings of structures associated with the church and the setting of the context of the place within its historical
context, leads us to propose this settlement as a place of establishment for a monastic community.
NEW and COMING by Walter Alegría
Workshop a celebrar a la Universitat de Barcelona el proper 18 de gener. Obert a tothom; no cal i... more Workshop a celebrar a la Universitat de Barcelona el proper 18 de gener. Obert a tothom; no cal inscripció prèvia.
NEXT PRESENTATIONS and COMING PAPERS by Walter Alegría
Uploads
Papers by Walter Alegría
La torre de la Presó de Talarn està ubicada a Talarn, al Pallars Jussà, va ser excavada per Walvia l’any 2011. Les fonts orals sembla que parlen d’una excavació de l’interior de la torre a inicis del s. XX per un noble local que era propietari. Aquesta torre avui està escapçada però originalment era oblonga como hem pogut comprovar en fotografies antigues dels ss. XIX i XX.
L’aparell del mur és de maçoneria amb pedres desbastades però no tallades, i filades regulars. Per la forma de la planta i l’estil constructiu ubiquem la construcció en el s. IX, moment en que semblaria que trobem altres fortificacions a la frontera d’aquest estil.
Posteriorment aquesta torre formarà part d’una fortificació més important d’època ple medieval i baix medieval que perdurarà en ús fins el s. XIX, quan va explotar el polvorí, segons fonts orals, i al s. XX la dita “Torre de la Presó” va ser desmuntada progressivament per reaprofitar les pedres dels seus murs per altres construccions del poble.
La torre de l’homenatge del Castell de Mur també va ser excavada per Walvia l’any 2011.
L’interior de la torre va donar nivells contemporanis i moderns, fins arribar a un enderroc on vam trobar un poal baix medieval que segurament estaria en ús durant la guerra del Pallars al s. XVi ubicat al pis principal, per treure aigua de la cisterna adossada a la torre.
També vam documentar reformes al mur, on s’havia reaprofitat una llosa d’un banc en un petit àmbit per fer una finestra que mira al nord. Creiem que aquesta reforma també podria
estar associada a un moment en que el castell de Mur no és residencial sinó solament compleix una funció militar temporal, possiblement també al s. XV.
Pel que fa a la construcció de la torre de l’homenatge, no hem trobat materials de procedència andalusí, preromànica o tardoantiga que ens que ens aboqui llum a la fase anterior al s. XI, quan Arnau Mir de Tost construeix el perímetre del castell i realça la torre de l’homenatge.
Restem en hipòtesi que la base de la torre és alt medieval sense poder dir si és andalusí o no, fins que obrim altres sectors de les immediacions.
Aquesta església va ser construïda al s. XII avançat, tal i com evidencia el seu estil romànic tardà, amb carreus de tamany mitjà-gran i arcs semiapuntats a l’arc triomfal.
Aquesta església va conformar una sagrera al seu voltant, que va ser parcialment escapçada quan es va construir posteriorment les dues capelles laterals més properes a l’absis, en un moment entre els segles XV i XVI. La datació prové d’unes monedes locals en un dels paviments associats a aquestes reformes. Posteriorment es van construir dues capelles laterals més, afegides a la nau principal. Aquestes capelles anaven lligades a una reforma general de la coberta per tal de buscar una pendent unitària, ja que abans la nau i les dues capelles anteriors tenien pendents individuals.
La sagristia també s’afegeix en aquest moment posterior al s. XVI i anterior a mitjans del s.XVIII, on una font escrita ens descriu l’existència de totes les capelles i la sagristia. Després es construiria la volta d’aresta en època contemporània, possiblement el s. XVIII o XIX.
El campanar el dataríem també d’època moderna, posterior a la construcció de la capella sobre la qual s’assenta i que està construïda als ss. XV-XVI.
A més del procés constructiu, es van fer dos troballes importants desmuntant l’altar contemporani. Aquest altar era d’obra contemporània i estava construït amb ciment bastard i
tenia dues fases, però també reaprofitava els elements petris desmuntats de l’altar original.
Aquí és on vàrem trobar una lipsanoteca de fusta dins del peu de l’altar medieval i l’ara de l’altar medieval amb graffitis probablement relacionats amb la consagració de l’església.
En els nivells de fonamentació i anivellació de la roca mare es va trobar ceràmiques d’època del bronze inicial barrejades amb ceràmiques d’època medieval.
Presentación del equipo de reconstrucción histórica medieval Terra Feudal, donde se indican los principales objetivos didácticos i museísticos, además de las representaciones que actualmente llevan a cabo; desarrollando y destacando el rigor histórico, la tarea divulgativa y la cooperación para el desarrollo cultural territorial en defensa del patrimonio.
L’església de Sant Vicenç de Capdella es va construir al segle XII sobre un petit cingle al poble de Capdella (Pallars Jussà). Aquesta va ser excavada l’any 2010 i va permetre comprendre l’edifici pel que fa a l’evolució morfològica amb cronologies contrastades amb artefactes arqueològics i estratigrafia. Primerament va ser concebuda com una única nau rectangular i capçalera semicircular de carreus de granit. Al voltant d’aquesta església es va conformar una sagrera que va ser coberta parcialment per les capelles afegides d’època baix medieval i moderna, així com la sagristia. Finalment, estem estudiant l’altar medieval amb graffitis inscrits, aparentment de cronologia romànica.
Book Section by Walter Alegría
archäologische Forschung
Die archäologischen Forschungen der letzten 25 Jahre
hat es uns trotz mancher Wissenslücken ermöglicht,
Zusammenhänge zwischen den Erkenntnissen zu
archäologischen Objekten und einem allgemeinen
historischen Rahmen herzustellen. In dieser Arbeit
versuchen wir, die Entwicklung des mittelalterlichen
Lebensraums und der räumlichen Organisation im
Untersuchungsgebiet aufzuzeigen; Grundlage sind
Datenanalysen archäologischer Ausgrabungen. Unsere
Arbeit bezieht sich in erster Linie auf die Zeit zwischen dem
5. und 15. Jahrhundert, basierend auf sechs archäologischen
Fundorten, geografisch im Gebiet des Berges Montsec, in
den katalanischen Präpyrenäen gelegen.
Schlagwörter: frühes Mönchtum, Feudalschlösser,
mittelalterlicher Lebensraum, mittelalterliche
Gräberfelder, mittelalterliche Landesorganisation.
Comunidades de montaña en el Pirineo catalán: 25 años de
investigación arqueológica
A pesar de las lagunas de conocimiento que tenemos
todavía hoy, el trabajo arqueológico llevado a cabo
en los últimos 25 años nos ha permitido establecer
relaciones entre la información que nos ofrecen los restos
arqueológicos y el marco histórico general. En este trabajo,
tratamos de mostrar la evolución del hábitat medieval
y la organización espacial en el área de estudio, en base
al análisis de los datos que nos ofrecen las excavaciones
arqueológicas. Nuestra propuesta se acerca al período
comprendido entre los siglos V al XV, a partir de seis
yacimientos arqueológicos que estamos excavando. Todo
ello, en el ámbito geográfico de la montaña del Montsec,
en el prepirineo catalán.
Palabras clave: monacato temprano, castillos feudales,
hábitat medieval, necrópolis medieval, organización del
territorio medieval.
context, leads us to propose this settlement as a place of establishment for a monastic community.
NEW and COMING by Walter Alegría
NEXT PRESENTATIONS and COMING PAPERS by Walter Alegría
La torre de la Presó de Talarn està ubicada a Talarn, al Pallars Jussà, va ser excavada per Walvia l’any 2011. Les fonts orals sembla que parlen d’una excavació de l’interior de la torre a inicis del s. XX per un noble local que era propietari. Aquesta torre avui està escapçada però originalment era oblonga como hem pogut comprovar en fotografies antigues dels ss. XIX i XX.
L’aparell del mur és de maçoneria amb pedres desbastades però no tallades, i filades regulars. Per la forma de la planta i l’estil constructiu ubiquem la construcció en el s. IX, moment en que semblaria que trobem altres fortificacions a la frontera d’aquest estil.
Posteriorment aquesta torre formarà part d’una fortificació més important d’època ple medieval i baix medieval que perdurarà en ús fins el s. XIX, quan va explotar el polvorí, segons fonts orals, i al s. XX la dita “Torre de la Presó” va ser desmuntada progressivament per reaprofitar les pedres dels seus murs per altres construccions del poble.
La torre de l’homenatge del Castell de Mur també va ser excavada per Walvia l’any 2011.
L’interior de la torre va donar nivells contemporanis i moderns, fins arribar a un enderroc on vam trobar un poal baix medieval que segurament estaria en ús durant la guerra del Pallars al s. XVi ubicat al pis principal, per treure aigua de la cisterna adossada a la torre.
També vam documentar reformes al mur, on s’havia reaprofitat una llosa d’un banc en un petit àmbit per fer una finestra que mira al nord. Creiem que aquesta reforma també podria
estar associada a un moment en que el castell de Mur no és residencial sinó solament compleix una funció militar temporal, possiblement també al s. XV.
Pel que fa a la construcció de la torre de l’homenatge, no hem trobat materials de procedència andalusí, preromànica o tardoantiga que ens que ens aboqui llum a la fase anterior al s. XI, quan Arnau Mir de Tost construeix el perímetre del castell i realça la torre de l’homenatge.
Restem en hipòtesi que la base de la torre és alt medieval sense poder dir si és andalusí o no, fins que obrim altres sectors de les immediacions.
Aquesta església va ser construïda al s. XII avançat, tal i com evidencia el seu estil romànic tardà, amb carreus de tamany mitjà-gran i arcs semiapuntats a l’arc triomfal.
Aquesta església va conformar una sagrera al seu voltant, que va ser parcialment escapçada quan es va construir posteriorment les dues capelles laterals més properes a l’absis, en un moment entre els segles XV i XVI. La datació prové d’unes monedes locals en un dels paviments associats a aquestes reformes. Posteriorment es van construir dues capelles laterals més, afegides a la nau principal. Aquestes capelles anaven lligades a una reforma general de la coberta per tal de buscar una pendent unitària, ja que abans la nau i les dues capelles anteriors tenien pendents individuals.
La sagristia també s’afegeix en aquest moment posterior al s. XVI i anterior a mitjans del s.XVIII, on una font escrita ens descriu l’existència de totes les capelles i la sagristia. Després es construiria la volta d’aresta en època contemporània, possiblement el s. XVIII o XIX.
El campanar el dataríem també d’època moderna, posterior a la construcció de la capella sobre la qual s’assenta i que està construïda als ss. XV-XVI.
A més del procés constructiu, es van fer dos troballes importants desmuntant l’altar contemporani. Aquest altar era d’obra contemporània i estava construït amb ciment bastard i
tenia dues fases, però també reaprofitava els elements petris desmuntats de l’altar original.
Aquí és on vàrem trobar una lipsanoteca de fusta dins del peu de l’altar medieval i l’ara de l’altar medieval amb graffitis probablement relacionats amb la consagració de l’església.
En els nivells de fonamentació i anivellació de la roca mare es va trobar ceràmiques d’època del bronze inicial barrejades amb ceràmiques d’època medieval.
Presentación del equipo de reconstrucción histórica medieval Terra Feudal, donde se indican los principales objetivos didácticos i museísticos, además de las representaciones que actualmente llevan a cabo; desarrollando y destacando el rigor histórico, la tarea divulgativa y la cooperación para el desarrollo cultural territorial en defensa del patrimonio.
L’església de Sant Vicenç de Capdella es va construir al segle XII sobre un petit cingle al poble de Capdella (Pallars Jussà). Aquesta va ser excavada l’any 2010 i va permetre comprendre l’edifici pel que fa a l’evolució morfològica amb cronologies contrastades amb artefactes arqueològics i estratigrafia. Primerament va ser concebuda com una única nau rectangular i capçalera semicircular de carreus de granit. Al voltant d’aquesta església es va conformar una sagrera que va ser coberta parcialment per les capelles afegides d’època baix medieval i moderna, així com la sagristia. Finalment, estem estudiant l’altar medieval amb graffitis inscrits, aparentment de cronologia romànica.
archäologische Forschung
Die archäologischen Forschungen der letzten 25 Jahre
hat es uns trotz mancher Wissenslücken ermöglicht,
Zusammenhänge zwischen den Erkenntnissen zu
archäologischen Objekten und einem allgemeinen
historischen Rahmen herzustellen. In dieser Arbeit
versuchen wir, die Entwicklung des mittelalterlichen
Lebensraums und der räumlichen Organisation im
Untersuchungsgebiet aufzuzeigen; Grundlage sind
Datenanalysen archäologischer Ausgrabungen. Unsere
Arbeit bezieht sich in erster Linie auf die Zeit zwischen dem
5. und 15. Jahrhundert, basierend auf sechs archäologischen
Fundorten, geografisch im Gebiet des Berges Montsec, in
den katalanischen Präpyrenäen gelegen.
Schlagwörter: frühes Mönchtum, Feudalschlösser,
mittelalterlicher Lebensraum, mittelalterliche
Gräberfelder, mittelalterliche Landesorganisation.
Comunidades de montaña en el Pirineo catalán: 25 años de
investigación arqueológica
A pesar de las lagunas de conocimiento que tenemos
todavía hoy, el trabajo arqueológico llevado a cabo
en los últimos 25 años nos ha permitido establecer
relaciones entre la información que nos ofrecen los restos
arqueológicos y el marco histórico general. En este trabajo,
tratamos de mostrar la evolución del hábitat medieval
y la organización espacial en el área de estudio, en base
al análisis de los datos que nos ofrecen las excavaciones
arqueológicas. Nuestra propuesta se acerca al período
comprendido entre los siglos V al XV, a partir de seis
yacimientos arqueológicos que estamos excavando. Todo
ello, en el ámbito geográfico de la montaña del Montsec,
en el prepirineo catalán.
Palabras clave: monacato temprano, castillos feudales,
hábitat medieval, necrópolis medieval, organización del
territorio medieval.
context, leads us to propose this settlement as a place of establishment for a monastic community.