NEW and COMING by Izaskun Ambrosio Arcas
Hasta el momento los estudios antropológicos sugieren que estos individuos no murieron en combate... more Hasta el momento los estudios antropológicos sugieren que estos individuos no murieron en combate, sino por causas relacionadas con el entorno de la guerra, como podría ser una posible epidemia o hambruna. A pesar de la presencia de patología traumática entre los individuos masculinos, llama la atención la prevalencia de patología infecciosa y metabólico-carencial, ya que suelen estar relacionadas con la enfermedad y el hambre que hay durante y posterior a un momento de guerra. Por tanto, estos resultados preliminares sugieren un tipo de necrópolis singular y diferente a lo que cabría esperar, ya que por contexto se esperaba encontrar al ejército de Felipe IV, pero la presencia de mujeres y de afectaciones patológicas de este tipo, dan fuerza a la hipótesis de una posible epidemia. Además de la enfermedad y la hambruna habituales en periodo de guerra, no hay que olvidar el brote de peste y sífilis que sufrió Cataluña, y Barcelona en particular, en el S. XVII (1650-1654). Asimismo, las posibles carencias nutricionales que muestran los individuos podrían relacionarse con la historiografía, ya que parece ser que las tropas militares acampadas en esta zona de Barcelona, a modo de estrategia militar debido a su escaso ejército, impedían el paso de alimentos y personas a la ciudad.
La Seu d’Urgell – Andorra la Vella, juny 2017. Sant Julià de Lòria: Institut d’Estudis Andorrans, 2019
Ambrosio -medinA // Culto funerario en la sierra del Montsec (Prepirineo catalán) entre los siglo... more Ambrosio -medinA // Culto funerario en la sierra del Montsec (Prepirineo catalán) entre los siglos ix-xi: primeras aportaciones Culto funerario en la sierra del Montsec (Prepirineo catalán) entre los siglos ix-xi: primeras aportaciones Abstract Sant Martí de les Tombetes and Els Altimiris are two High Middle Ages archaeological sites located in Montsec Mountains, in the township of Sant Esteve de la Sarga, and they date respectively from iv-xiiith and v-ixth centuries. The necropolis of Sant Martí de les Tombetes shows two occupation periods as well as a development in the funerary practices made by its own population. Els Altimiris only presents two isolated tombs and nowadays its necropolis is still to be encountered. Nevertheless, we have anthropological and archaeological results from both archaeological sites, which we also disseminate through the new 3D technologies. Palabras clave: arqueología, ritual funerario, altomedieval, antropología física, reconstrucción cráneo-facial
Workshop a celebrar a la Universitat de Barcelona el proper 18 de gener. Obert a tothom; no cal i... more Workshop a celebrar a la Universitat de Barcelona el proper 18 de gener. Obert a tothom; no cal inscripció prèvia.
Conference Presentations by Izaskun Ambrosio Arcas
In this exhibition we show our archaeological research in five archaeological sites that we are e... more In this exhibition we show our archaeological research in five archaeological sites that we are excavating. We also show our work in the Laboratory of Medieval Archeology of the University of Barcelona
Talks by Izaskun Ambrosio Arcas
La necrópolis de Sant Martí de les Tombetes, 2018
Pòster de la presentació del jaciment de Sant Martí de les Tombetes dins l'exposició de pòsters: ... more Pòster de la presentació del jaciment de Sant Martí de les Tombetes dins l'exposició de pòsters: "Arqueologia Medieval al Pallars Jussà", realitzada a l’arxiu comarcal del Pallars Jussà (Tremp).
Papers by Izaskun Ambrosio Arcas
LITTERA, 7, 2022
En el artículo se analiza el ritual funerario que llevaron a cabo los habitantes de la aldea del ... more En el artículo se analiza el ritual funerario que llevaron a cabo los habitantes de la aldea del Pou de la Figuera
en la necrópolis asociada a su iglesia parroquial de San Bartolomé (actualmente ermita de San Bartolomé
de Altorricón, en la comarca oscense de la Litera), en la que los difuntos presentaban una moneda en la
mano. Asimismo, se incorpora un inventario del material numismático y del ajuar recuperados.
II JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN, 2019
Sant Martí de les Tombetes és un jaciment arqueològic que
evidencia la transició del món antic al... more Sant Martí de les Tombetes és un jaciment arqueològic que
evidencia la transició del món antic al món feudal. Durant
les últimes campanyes 2013-2018 s’han pogut identificar
les fases cronològiques següents: 1) Centre d’explotació i
producció romà fortificat. 2) Necròpolis tardoantiga (segles IVVI).
3) Hàbitat, necròpolis i església alt medieval (segles VII-X).
4) Hàbitat, necròpolis i església ple medieval (segles XI-XIII).
Des del 2014 s’han pogut identificar diferents tipologies de
tombes a la necròpolis que, podrien estar relacionades amb
aquests moments cronològics. Això ha permès interpretar el
comportament funerari i el funcionament de la necròpolis al
llarg de cada fase.
Uploads
NEW and COMING by Izaskun Ambrosio Arcas
Conference Presentations by Izaskun Ambrosio Arcas
Talks by Izaskun Ambrosio Arcas
Papers by Izaskun Ambrosio Arcas
en la necrópolis asociada a su iglesia parroquial de San Bartolomé (actualmente ermita de San Bartolomé
de Altorricón, en la comarca oscense de la Litera), en la que los difuntos presentaban una moneda en la
mano. Asimismo, se incorpora un inventario del material numismático y del ajuar recuperados.
evidencia la transició del món antic al món feudal. Durant
les últimes campanyes 2013-2018 s’han pogut identificar
les fases cronològiques següents: 1) Centre d’explotació i
producció romà fortificat. 2) Necròpolis tardoantiga (segles IVVI).
3) Hàbitat, necròpolis i església alt medieval (segles VII-X).
4) Hàbitat, necròpolis i església ple medieval (segles XI-XIII).
Des del 2014 s’han pogut identificar diferents tipologies de
tombes a la necròpolis que, podrien estar relacionades amb
aquests moments cronològics. Això ha permès interpretar el
comportament funerari i el funcionament de la necròpolis al
llarg de cada fase.
en la necrópolis asociada a su iglesia parroquial de San Bartolomé (actualmente ermita de San Bartolomé
de Altorricón, en la comarca oscense de la Litera), en la que los difuntos presentaban una moneda en la
mano. Asimismo, se incorpora un inventario del material numismático y del ajuar recuperados.
evidencia la transició del món antic al món feudal. Durant
les últimes campanyes 2013-2018 s’han pogut identificar
les fases cronològiques següents: 1) Centre d’explotació i
producció romà fortificat. 2) Necròpolis tardoantiga (segles IVVI).
3) Hàbitat, necròpolis i església alt medieval (segles VII-X).
4) Hàbitat, necròpolis i església ple medieval (segles XI-XIII).
Des del 2014 s’han pogut identificar diferents tipologies de
tombes a la necròpolis que, podrien estar relacionades amb
aquests moments cronològics. Això ha permès interpretar el
comportament funerari i el funcionament de la necròpolis al
llarg de cada fase.