Oroteddi

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Pratza e crèsia de Santu Juanne

Oroteddi (in italianu Orotelli) est una bidda de sa provìntzia de Nùgoro chi tenet 1.934 abitantes.

Su nùmene

A bisu de Pittau si podet dare chi su topònimu Oroteddi siat de ligare a su fitònimu aridéddu, alid(r)éddu, alitréddu, alitzéddu, olidéddu, chi diat èssere àgiu agreste, derivada dae su latinu arotellum. Duncas si podet dare chi su nùmene siat derivadu dae sa pranta chi a su comintzu fiat pròpia de su logu in ue est nàschida sa bidda.

In su tempus de mesu sa bidda est numenada Ortilli (Codex Diplomaticus Sardiniae) chi l’imbenit una ipercorretzione de Ortelli: inoghe est ispricadu chi, a s’ispissu, su Pìscamu de Otzana andaiat a istare a Oroteddi, ca in custa bidda b’aiat prus friscu cunfrontu a Otzana.

Pro Giovanni Spano imbetzes s’orìgine est fenìtzia e diat chèrrere nàrrere logu amparadu, difèndidu.

Pro Salvatore Merche s’orìgine diat podere èssere greca, oros=monte e tello=nasco, e duncas cheret nàrrere “postu in logu artu”, o latina, dae auris tellus e duncas “terra de oro”.

Su sartu

Oroteddi est una bidda a 20 chilòmetros dae Nùgoro, in su coro de sa Barbàgia de Ollollai cun 1.934 residentes, posta a 406 metros in su livellu de su mare. Est posta in su tzentru de sa Sardigna in una regione chi est prus che prus granìtica, fata mescamente de tonalites in su Nord e de gradiorites monzogranìticas in su Sud. S'orografia ponet in fatu a una sinclinale chi falat dae nord-est a sud-ovest, cara a sa piana de Otzana. Pro more de custa forma, sa bidda est partzida in duos nùcleos, chirriados dae su sinclinale: su prus antigu, cun su tzentru istòricu chi naschet a intundu de sa crèsia de Santu Giuanne Batista e su bighinadu prus nou, numenadu “Mussinzua”, chi at comintzadu a si formare in sos annos ’30 de su sèculu coladu.

S'istòria

Sa presèntzia de s’òmine in su territòriu de Oroteddi est documentada nessi dae s’època nuràgica, dae chi b’at nuraghes meda e paritzas tumbas de gigantes. Su prus de custos monumentos nche sunt istados derruidos dae s’ignoràntzia de sa gente, ma calicunu est abarradu galu in possa: sos mègius mantènnidos sunt su nuraghe de Càlone, postu in subra de unu montigru a 500 metros de artària, su nuraghe Aeddo, su nuraghe de Sarcanai e su nuraghe de Corcovè. Sa tumbas de gigantes prus connotas sunt sas de Sa Turre e sas de su Campanile 'e Fòrolo.

In època romana in su territòriu de Oroteddi b’aiat bidditzolos meda, collegados cun unu caminu romanu numenadu Sas Ladas. Sas primas novas de Oroteddi si ant a comintzare dae su XII sèc., in antis b’at petzi paristòrias, collidas dae Luisi Muredda, preìderu de sa bidda, in su 1850, comente sa chi narat chi duos giòvanos oroteddesos Ambiso e Ampilo, a pustis de su martìriu de sos santos Lussùrgiu, Cisello e Camerino, si sunt cunvertidos a su Cristianésimu. Incuisidos dae su prèside romanu de Torres Bàrbaru (su matessi chi at cundennadu a morte sos màrtires turritanos Gavinu, Proto e Januàriu), fiant istados mortos e sos corpos in terrados in su giassu de Sinne, in ue a pustis ant fraigadu sa crèsia de Nostra Segnora de Sinne. Galu oe a dae in antis de una preda sas fèminas si inghenugrant ca pro sa traditzione est sa tumba de sos duos giòvanos màrtires.

De su sèc. XII sunt imbetzes sas novas prus seguras chi pertocant sos cumbentos benedetinos (cun s’apògiu de sos Pisanos) de Santu Giuanne Batista e de Santa Anastasia, in su giassu de Oddini. In unu de sos cumbentos est fintzas istadu Ugone su pìscamu de Otzana, comente est iscritu in su documentu “Anuales Camaldulenses” de su 1139. A pustis de sos Pisanos sos Aragonesos ant chircadu in onni manera de "cumbatare" sos benedetinos (chi teniant terrinos e richesas meda) fintzas a su puntu chi cumbentos meda sunt istados lassados. Mancares custa “gherra”, b’at de nàrrere chi in custu perìodu in Oroteddi b’ant fraigadu crèsias meda. Sos aragonesos e sos ispagnolos sunt istados duncas in Sardigna dae su 1308 fintzas a su 1720, cando sunt intrados sos Savojas: sos ammentos e sos monumentos religiosos sunt duncas paritzos e de importu mannu, a comintzare dae sa Crèsia de Nostra Segnora de sa Ìtria (oe Sant’Antoni).

Sa cultura

Su tzentru istòricu de sa bidda est de importu mannu, pro more de s'architetura, chi est a manera caraterìstica "sarda", cun domos fraigadas in preda e bassas, a unu pianu e cun sa corte a dae in antis.

Sa bidda est partzida in bighinados e sos prus antigos sunt: Santu Juanne, Sant'Antine, S'Iscaleddu, Su Puthu mannu, Su Puthu 'e Lèndine, Iumpadu, Riu 'e Janna, Santa Ruche, Su Palu, Ena Longa e Santu Lussurzu belle che in sa periferia, mentres in su tzentru Sant'Antoni, Diadoru, S'Ispina Santa.

Oroteddi fiat prena de crèsias: sa prus antiga est sa crèsia de Santu Giuanne Batista, chi est in tempos de como est sa parròchia, fraigada dae sos benedetinos in su XII sèc. a curtzu a su cumbentu, chi oe non b'est prus. De sas chi bi sunt galu tocat de ammentare sa crèsia de Sant'Antoni (de su Fogu, mancares unu tempus fiat intitulada a Nostra Segnora de sa Ìtria), Nostra Segnora de Sinne, de Santu Sarvadore e sa de s'Ispìritu Santu (in su bighinadu de Mussinzua). Sas prus antigas las ant fraigadas in sos de XIV e XV sèculos: in su tzentru istòricu de Santa Ruche (oe fatu a tzentru de agregatzione) e de Sant'Antoni su betzu sunt abarradas petzi in sos contos de foghile; àtera crèsia bella in su sartu est sa de Santu Predu in Oddini, mentres de sas crèsias de Santu Pàulu, de Santu Micheli e Santu Chìrigu b'at petzi sas ruinas. De importu mannu est fintzas sa crèsia de Santu Lussurzu, torrada a fraigare in su 1799, cun una turre campanària fata in pedra, cun granitu oroteddesu.

De sutalineare est s'atzione de sa Comuna chi in sos annos 2000 at formadu sa "Fundatzione Cambosu", chi at sa punna de favorèssere sa connoschèntzia de s'òpera de Cambosu e promòvere sos cuncàmbios cun s'Itàlia e a livellu internatzionale.

S'economia

Oroteddi est in unu territòriu granìticu in sas làcanas de sa prana de Otzana e a diferèntzia de sas àteras biddas a curtzu at semper tènnidu un'economia agrìcula de importu e cun pagos pastores, fintzas a sos annos sessanta de su sèculu coladu, cando, cun sa crisi de su setore de sos tzereales, sa comunidade de massajos est belle che iscumparta: in custa manera paritzos si sunt fatos a pastores.

Pro s'economia de sa bidda non si podent non numenare sos cusidores, chi ant àpidu reconnoschimentos mannos in totu sa Sardigna pro sos "cambales".

Àteru setore fundamentale est istadu su de su granitu: gente meda at comintzadu a bi traballare pro more de su boom edilìtziu in sa costa.

Sas festas

De totu sas festas una de importu mannu est de seguru Sant’Antoni de su fogu, chi si festat su 16 de ghennàrgiu. A pustis de sa missa sas famìllias “in promissa” donant a sa gente pane e pistiddu: in su mentres b’est s’isfilada de sos Thurpos. Issos sunt sa caratza de sa traditzione oroteddesa, torrados a iscobèrrere in su 1978 pro more de sos istùdios de una maistra oroteddesa, Giuannina Pala, e de sos dischentes suos. Àtera màscara torrada a iscobèrrere dae pagu, pro more de s’iscritore Larentu Pusceddu, est s’eritàju chi forsis teniat una funtzione màgica-religiosa.

Àtera festa de importu est sa de sa Chida Santa, mescamente sa Chenàbura Santa, cando essint sos pitzinnos a sonare sas matracas in sas carreras de sa bidda, e su sero cando b’est sa Via Crucis cun su ritu de s’Iscravamentu.

Sa die de Pasca est de bìdere s’incontru, cando ditas prepissiones s’addòbiant in sa pratza manna pro ammentare s’incontru de Gesùs Cristu cun Nostra Segnora.

Sas persones

Oroteddi est bidda de iscritores: su prus famadu est de seguru Sarvadore Cambosu, connotu fintzas a livellu italianu e internatzionale. Su primu romanzu, publicadu in Bologna, est istadu “Lo zufolo”, ma su prus de importu est “Miele Amaro”, una filera de contos prena de materiale istòricu, etnològicu e poèticu in subra de sa Sardigna.

B’at de ammentare però fintzas a gente che a Nùntziu Cossu, Sarvadore Merche e Luisi Marteddu chi cun sas òperas issoro ant lassadu una trassa de importu de sa bidda e pro sa bidda, e Larentu Pusceddu, autore de “S’arvore de sos tzinesos”, su primu romanzu in limba sarda.

Bibliografia

• Ànzelu Canu, Oroteddi, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 78-79.
• (IT) Massimo Pittau, I nomi di paesi, città, regioni, monti, fiumi della Sardegna: significato e origine, Cagliari, Gasperini, 1997, OCLC 231730413.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola (a incuru de), Orosei, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 3, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 30 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
• (SC, IT) Giovanni Spano, Vocabolario sardo geografico patronimico ed etimologico. (PDF), Casteddu, 1872, OCLC 504087043. URL consultadu su 28 nadale 2021.
• (IT) Salvatore Merche, Orotelli - Monografìa, Nùgoro, Studiostampa, 2010 [1929].

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.orotelli.nu.it.