Aquest darrer cap de setmana l'hem passat al Ripollès, de visita turística interior. Hem pujat caminant a Núria, hem baixat en cremallera i hem visitat uns quants pobles preciosos. Ens hem allotjat a un hotel de Ribes de Freser, tranquil i relaxat, les habitacions del qual tenien una petita sorpresa literària: a la paret de l'habitació hi hem trobat un breu poema. Aquí teniu les imatges del nostre, de Carner (evidentment no podia deixar passar l'oportunitat de fotografiar aquesta curiositat).
Cada vegada és més freqüent, quan viatges per Europa, que els comerciants locals t’identifiquin com a català. De seguida que et senten comentar alguna cosa et demanen si ets del Barça. És la seva manera de fer-te entendre que saben d’on vens. Aquest estiu, a Grècia, ens ho han demanat més d’una vegada. I, fins i tot, passejant per un carrer d’Atenes (anàvem callats i sense cap guia a la mà) se’ns van dirigir en espanyol i “Visca Barça”. Només un parell de cops ens van confondre per italians però curiosament no tingueren la confusió uns grecs, sinó uns espanyols. Sopàvem tranquil·lament un tzatziki, una moussaka i un souvlaki en una terrasseta atenenca emparats per un ventilador que mitigava la calor sufocant, quan vaig sentir la conversa d'una taula veïna. Un dels homes comentava a les seves companyes de viatge que aquella terrassa estava plena de “llatins”. Per exemple, digué, els de la taula del costat són italians, els de més enllà francesos, i al fons hi ha un altre grup d’espanyols. Els suposats italians érem nosaltres, que parlàvem en català.
Quan arriba l’estiu, la platja esdevé una sala de lectura improvisada. Sota l’empara del para-sol i amb la remor del mar o els crits de la gent de fons (tot depèn de la sort i la zona) s’han llegit moltes pàgines. Hi ha gent que a la sorra prefereix llegir llibres estil best seller (gruixuts per tenir-ne per molts dies i lleugers per no haver de trencar-se el cap a 35 graus, temperatura d'ebullició de qualsevol cervell humà). D’altres porten clàssics. Molts, s’entretenen amb diaris i revistes. I, alguns, porten el proper llibre de la seva llista de pendents. La varietat literària és, doncs, molt àmplia a la platja, només cal fixar-s'hi.
Jo era dels que, a la platja, portava el primer llibre que trobava, per ser devorat sobre la tovallola. Aquest any, però, aprofitant que disposo del lector digital de llibres m’he pogut endur una biblioteca sencera. És un plaer, quan vas a la platja però sobretot quan has de fer un viatge llarg, poder portar molt més que els quatre o cinc llibres habituals i poder disposar, així, de grans possibilitats de tria en cada moment. Ja no em cal pensar mentre preparo la maleta què em vindrà de gust llegir quan sigui en tal o en tal altre destí turístic. Senzillament, m’enduc tota la biblioteca de casa i en funció de les ganes del moment en trio un o altre. A la platja, aquest any m’he decantat per L’últim Dickens de Matthew Pearl (tipus best seller d’intriga), La mort a Venècia de Thomas Mann (clàssic) i Un tranvía en SP d'Unai Elorriaga (el primer de la meva llista de pendents). Variats, com podeu comprovar.
I vosaltres, quin tipus de llibre us agrada llegir sobre la sorra?
Quan tens un Àlbum de vacances, et ve de gust anar-hi encabint petits retalls de la quotidianitat estiuenca. En principi, no hi haurà gaires més entregues al bloc sobre les vacances, però hi ha un parell d'anècdotes que m'agradaria comentar. Una d'elles succeí un cop havíem tornat d’Astúries i havíem decidit visitar la Costa Brava. Una tarda de principis de setembre ens acostàrem a Peratallada, un poble ple d’encant, un vestigi medieval remarcable que pertany al municipi de Forallac. Allà ens ocorregué una anècdota que podria recordar algun dels capítols del llibre Històries naturals de la paraula, de Jesús Tuson.
A Peratallada hi tenen una botiga que fa uns gelats artesans de gran qualitat, textura suau i gust selecte. D’entre els sabors més destacats tenen varietats tan originals com el gelat de farigola (lleuger, delicadament aromatitzat, una delícia per assaborir pausadament) o el gelat de mascarpone amb figues (curiosa i cremosa combinació de força). Com que són, probablement, dos dels gustos més sol·licitats, a la botiga tenen un rètol de reclam que els anuncia. I aquest anunci es troba exclusivament en català. Tractant-se d’un poble amb vocació turística, aquest és un aspecte remarcable, ja que sovint el castellà és qui guanya la partida en aquest àmbit. En aquesta botiga, doncs, mentre la dependenta em deixava tastar el gelat de farigola (actitud preventiva que vaig adoptar perquè desconeixia el seu potencial) hi entrà una familia espanyola. La mare comentava als fills que hi havia un gelat de mascarpone amb alguna cosa que no sabia ben bé què era. Ràpidament, la dependenta precisà que figues són higos. A partir d’aquí, va créixer l’interés de la família per saber altres traduccions com la de farigola, maduixa o gerds, totes elles força difícils d’interpretar si no es domina el català. El que féu agradable la situació fou que no hi hagué cap tipus de tensió lingüística, cap retret pel fet que els productes només estiguessin etiquetats en català, cap recriminació per usar la nostra llengua. Sempre hauria de ser així, però sovint no és aquesta l'actitud que ens trobem.
Alguns de vosaltres, als comentaris de l'apunt d'ahir, em demanàveu si faria o no vacances, una pregunta que sorgia arran de la frase final. Cal dir que l'apunt era una mica tendenciós, perquè era l'últim dia abans de les vacances que tot just començo avui. Habitualment, sempre que marxo fora porto l'ordinador i, per tant, puc actualitzar el bloc i visitar-ne els vostres. Aquest cop, però, marxem a Astúries i a Menorca, i ens estem en uns allotjaments on no tindré accés a internet ni al 3G, pel que sembla. De la mateixa manera que no podré publicar res, tampoc podré visitar-vos als vostres espais (a la tornada tindré una feinada ben bona!!!). O sigui que tancaré per vacances durant tres setmanes.
De tota manera, si algun dia aconsegueixo connexió, intentaré escriure algun apunt amb la crònica dels aspectes curiosos del viatge (sempre i quan aquests aspectes tinguin cabuda a la temàtica del Mots) o amb algun comentari sobre les lectures d'estiu que faci (que espero que siguin moltes per reduir la pila de llibres que m'esperen!). O sigui que potser algun escrit cau durant aquestes tres setmanes.
Fins aviat, doncs!
Avui continuaré allargant aquest parèntesi londinenc que s'inicià amb una maleta a mig fer i que prosseguí amb les pràctiques lingüístiques que vaig dur a terme, temps enrere, a la ciutat de Virginia Woolf. 
