Em mires quiet. Sento que s'ha aturat el temps. Que sóc mestressa i senyora de tota aquella bellesa i m'acosto mig passet més cap a tu. Amb compte i lentament per si el temps es tornés a engegar de cop i volta i sense solta, deixo que el dors dels meus dits et tremolin sobre la teva galta i la  teva barba. Tu, absent a tot, em continues penetrant amb la mirada. Mai he vist un blanc dels ulls tan blanc com el teu. Mai. 

Sento la persiana del garatge com puja i baixa i sé al moment que ella ha arribat. M'espero una mica, encara, a aixecar-me i obrir la porta, i de cop em trobo la bèstia a sobre que em fot un ensurt de ca l'ample! Ella es posa a riure com si jo m'hagués espantat per l'evidència! Li dono un brick de brou, un cul de pasta de lletres i una llauna de paté i l'envio al pis de sota. Li dic que em poso el pijama i baixo però en veritat em torno a posar l'ordinador a la falda una estona més. :)
Després baixo a corre cuita, la bestieta menja i no em fa ni cas. Passa una gana de por, em mira amb aquella careta de: "no te la creguis, jo no sóc vegetarià com us ha explicat!!!" però al cap de no res ja s'ha acabat tot el sopar i torna a remenar la cua. Nosaltres mentrestant xerrem una mica del dia i ella m'explica com s'organitza per ajudar-me a organitzar-me a mi. Intento fer-la riure ficant-me amb ella. I ho aconsegueixo. Ella sempre diu que només dues persones al món aconsegueixen fer-la riure tot criticant-la i jo en sóc una. Això m'encanta. No té preu. Ens emportem la sopa al sofà i continuem xerrant. Quan es cansa em diu: "ja hem xerrat prou, ara mirem la tele" i engegem la tele mentre ens tapem amb la manta. Així de senzill.

Avui mirava un vídeo d'aquells que parla de com aconseguir ser feliç i parlava sobretot d'intentar gaudir al màxim de cada moment; no esperar ser feliç "després" sinó intentar ser feliç amb l'"ara" i amb el què es té en aquell moment.
Amb els meus veïns és mooooooooolt fàcil sentir que s'està vivint un bon moment.