Et penso i veig com difícil hagués sigut que la teva moral ens acollís en l'abraçada.
Ok.
D'acord.
Em desarmes.
M'enfado per ella i per mi. M'enfado per l'amor. M'enfado per la passió i per l'esperança.
Per mi,
       l'amor no és obligació, sí compromís. És més promesa que contracte.
       no és una cadena de ferro fred que no es pot trencar ni a tiros, sí llaços de colors que uneixen.
       i comprensió, i no judicis.
       de vegades mar, de vegades riu, però mai terra erma, perquè per mi l'amor és fluïdesa.


Dius que tu i jo fem les coses diferents. "I les veiem xaval, les veiem i les entenem molt diferents." Potser hi ha diferències insalvables. Potser tu ho has sabut sempre i jo ho començo a entendre.

En dies com ahir, a la gent li costa molt que la soledat pugui ser una opció.
Tan difícil és d'entendre que algú vulgui una cosa diferent al què vol la majoria?

Miro la cinta, mai l'havia vist tant altiva. A ella li perdono, i no només això. M'encanta! La vaig treure un dia a la galeria i li va tocar un sol de mil dimonis que la va deixar fatal. Ma mare em va dir que no la posés a fora (mai he sigut molt bona cuidant plantes). La vaig tornar a entrar al menjador pensant que potser no revifaria, la pobra. Però què collons! Mai l'havia vista així! Us poso una foto i tot!

La veritat és que no em puc queixar, s'esforcen tant com poden per estar guapes i alegrar-me la vista i a més a més, quan em descuido de regar-les no es queixen i aguanten com campeones. M'estimen. :)

Potser no l'importa a ningú més que a nosaltres. Però per mi és memorable. I ho vull deixar al blog.
Avui és la primera vegada que he sopat a casa teva. Sí, sembla estrany, però avui ha sigut la primera.
Em véns a buscar a la feina, em prepares el sopar i ens bebem la nosta ampolla. No hagués tingut sentit beure-la amb ningú més.
Et rento els plats mentre fas les infusions.
M'acompanyes a peu a caseta. Amb les mans llliures però a gust.

El sopar molt bo. No és que me'n descuidi, és que el sopar és el de menys. :)

Volia regalar-te una planta però al final no l'he pogut comprar. I em sentia malament amb mi mateixa perquè creia que tindria les mans buides quan em vinguessis a buscar. Però abans de sortir de casa, fent neteja a la meva pistolera (així li diu ma mare al què porto penjant dels malucs) he trobat les llavors de nesprer de l'avi. Jo no sabia que el nesprer estava a casa els meus pares fins que ahir ma mare em va donar dos nespres. I quin millor regal que aquest? I qui millor per intentar fer-les créixer??
CAP. NINGÚ.

Arribo a casa a una hora prudencial. Amb una mica de sort m'adormiré aviat i demà m'aixecaré d'hora.
Avui em feia una mica de iuiu tot plegat, però prou bé que ha anat la cosa, oi?
Continuo tenint la sensació que sempre puc/podré contar amb tu. I això em fa sentir bé. Molt bé.

Bona nit.

De vegades penso que no veus l'evidència.

De vegades penso que la veus, però no la vols.

I de vegades penso que la veus i la vols, i sóc jo qui no la vol, perquè també vull que la desitgis.