Chestnut Tree, L'arbre de castanyer, on una nena reviu els seus records com si fora Alicia en el País de les Meravelles al costat de la música de Chopin i l'animació feta a mà de Hyun-min Llig.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vídeo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vídeo. Mostrar tots els missatges
dimecres, 15 de juliol del 2009
diumenge, 12 de juliol del 2009
dimecres, 6 d’agost del 2008
PADINA! PADINA!
Aquest vídeo es per la meva padrina, que es veu que l'hi fa molta ilusió que ja digui PADINA. Que hi farem, els grans són així, s'emocionen per qualsevol cosa....
dimarts, 5 d’agost del 2008
diumenge, 29 de juny del 2008
dissabte, 7 de juny del 2008
dimecres, 4 de juny del 2008
La Rateta que escombrava l'escaleta
.........hi havia una vegada una rateta que era molt presumida. La rateta vivia en un poble i tenia una casa menuda i molt guapeta, com ella mateixa. Era la rateta més neta i curiosa del veïnat, i cada matí, en acabat d’esmorzar, la primera feina que feia era sortir al carrer a escombrar la seva escaleta.
Però aquell matí, mentres escombrava, va sentir un sorollet: alguna cosa havia caigut escales avall. Sabeu què era? Era una moneda!
La rateta es va posar molt contenta i de seguida va començar a pensar com es podia gastar aquell dineret.
Rateta: Ai, quina alegria! I ara què puc fer amb aquest dineret? Potser podria comprar-me una caseta nova! Ai, que ingènua que ets rateta: amb això no tens ni per a l’escaleta. Potser em podria comprar un aparell de música! Ai, no, no, que a mi no m’agrada gens el soroll i aviat me’n cansaria. Bé, potser podria comprar-me molt de formatge! Sí! Ai, no, no, que em faré massa gorda i ningú es voldrà casar en mi. I si em compro ametlletes? Ai, no, no, que em caurien les dentetes. Ja ho sé, ara sí: me compraré un llacet blau molt bonic que vaig veure l’altre dia en un aparador. Segur que posat a la meva cueta farà molt de goig.
I així va ser com la rateta es va comprar el llacet i se’l va posar al final de la seva llarga i blanca cueta. La veritat és que era tan presumida que l'endemà encara va sortir més aviat a escombrar l’escaleta perquè tothom veiés que bonica estava.
Estava tan preciosa que era l’enveja de totes les ratetes, però els qui de veritat se fixaven més que mai en la rateta eren els nois que sempre passaven per davant d’ella sense atrevir-se a declarar-li el seu amor. Però aquell dia la trobaven tan irresistible que tots s’hi van atrevir. A que no sabeu qui va passar primer? El ruc!
Ruc: Bon dia rateta, avui estàs més preciosa que mai i quan t’he vist he pensat dir-te: Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El ruc brama unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no. No em vull casar en tu, que amb aquesta veu m’espantaràs!
I el pobre ruc se’n va anar d’allà amb una gran decepció.
Però al cap d’una miqueta va passar per allà un altre pretendent. Qui era el nou enamorat? Qui ho sap? Era... el gos.
Gos: Oh, rateta. Quan t’he vist m’he enamorat completament de tu. Dis, rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gos lladra unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no, no. Quin esglai de veu! Ho sento però no em vull casar amb tu.
I el pobre animalet se’n va anar en la cua entre les cames i molt trist.
Però el conte encara no s’acaba, perquè per aquells andurrials hi havia un animal molt ben plantat que també va passar a visitar la rateta. Sabeu qui era? El gall, era el gall de la granja del costat.
Gall: Bon dia, rateta. Ja fa moltes matinades que canto per tu i he pensat que... Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gall cloqueja unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no, no. Amb aquests cantits no em deixaràs dormir en tota la nit. Ho sento, però no m’agrades.
La rateta ja començava a estar una mica farta de tots aquells pretendents tan escandalosos, però la desfilada encara no havia acabat. Faltava... Qui sap qui falta? Faltava... El gat.
Gat: Bon dia, rateta. Ja fa molt que m’agrades, perquè ets la més bonica del poble. Avui m’he armat de valor i he pensat: vés a veure la rateta, i quan t’he vist amb aquest llacet tan bonic a la cueta he pensat dir-te: Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
La rateta, que havia trobat lo gat molt més atractiu i educat que els altres pretendents, va dir en cara d’enamorada:
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gat maula unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, ai, ai! Quina veu més fina i romàntica que tens. Sí, sí, tu sí que m’agrades! És amb tu amb qui em vull casar!
I així va ser com la rateta i el gat es van casar i van fer una gran festa amb tots els animalets del poble.
Però quan la festa va acabar i els nuvis van arribar a casa... Sabeu què va passar? La rateta va dir:
Rateta: Vols que fem una sopeta de peix per sopar, amor meu?
Gat: A mi no m’agrada la sopeta de peix. A mi el que m’agrada són les ratetes com tu!
Però els altres pretendents de la rateta, que coneixien molt bé les intencions del gat, havien estat vigilant al costat de la casa. Quan van sentir tant de rebombori, van entrar i van aturar el gat que estava a punt de menjar-se la rateta.
Rateta: Ai, moltes gràcies nois. Si no arribeu a estar vigilant, ara ja estaria morta. A partir d’ara serem tots amics i jo intentaré no ser tan presumida.
I el gat va passar una temporadeta a la presó per a veure si així canviava d’actitud.
I així va ser com va acabar la història de la rateta que escombrava l’escaleta i que va continuar sent molt neta, però no tan presumida. I d’aqesta manera, es va estalviar molts de problemes.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat i vet aquí una rateta que encar no s’ha casat. I aquest conte s’ha acabat.
divendres, 9 de maig del 2008
What a wonderful world
En algun lloc més enllà de l’arc de Sant Martí,
camí amunt,
hi ha una terra de la qual vaig sentir-ne
un cop en una cançó de bressol.
En algun lloc més enllà de l’arc de Sant Martí
els cels són blaus
i els somnis que vas gosar somiar
es faran realitat de debò.
Algun dia desitjaré una estrella
i em despertaré on els núvols són lluny,
rere meu.
On els problemes es desfan com gotes de llimona
lluny de dalt les xemeneies,
allà és on em trobaràs.
En algun lloc més enllà de l’arc de Sant Martí
ocells blaus volen.
Els ocells volen per sobre l’arc de Sant Martí
Per què llavors, per què no puc jo?
Algun dia desitjaré una estrella
i em despertaré on els núvols són lluny,
rere meu.
On els problemes es desfan com gotes de llimona
lluny de dalt les xemeneies,
allà és on em trobaràs.
En algun lloc més enllà de l’arc de Sant Martí,
camí amunt
i els somnis que vas somiar
un cop en una cançó de bressol
En algun lloc més enllà de l’arc de Sant Martí,
ocells blaus volen
i els somnis que vas somiar,
els somnis es faran realitat de debò.
Algun dia desitjaré una estrella, em despertaré
on els núvols estan lluny rere meu.
On els problemes es desfan com gotes de llimona.
Amunt, per sobre dalt les xemeneies,
allà és on em trobaràs.
Doncs veig arbres de verdes i vermelles roses també.
Les veuré florir per mi i per tu.
I penso per mi mateix: quin món tant preciós.
Doncs veig cels de blau i núvols de blanc
I la lluentor del dia
M’agrada la foscor
I penso per mi mateix: quin món tant fantàstic.
Els colors de l’arc de Sant Martí tant bonics en el cel
estan també en les cares de la gent que passa.
Veig amics xocant mans dient: Com va?
Ells estan dient realment: Jo, t’estimo
Sento nens plorar i els veig créixer,
ells aprendran molt més del què nosaltres sabrem.
I penso per mi mateix: quin món tant preciós.
Algun dia desitjaré una estrella, em despertaré
on els núvols estan lluny rere meu,
on els problemes es desfan com gotes de llimona.
Amunt, per sobre dalt les xemeneies,
allà és on em trobaràs.
.......En algun lloc més enllà de l’arc de Sant Martí.
diumenge, 30 de març del 2008
divendres, 14 de març del 2008
La meva joquina preferida!!!
Es el meu amic, es la meva joguina. Em fa riure, em fa plorar, em fa viure
dimecres, 5 de desembre del 2007
dissabte, 3 de novembre del 2007
dijous, 27 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
