Flors, peücs i altres regals de benvinguda...

Dibuix fet per encàrreg pel petit Tomàs i els seus germans.

Aquest va ser el regal de benvinguda que una tieta generosa, va voler fer pel seu petit nebot Tomàs, als pocs dies d'haver arribat al món.

I el va encarregar pensant en ell, però també en els seus germans grans que tanta feina tindràn a partir d'ara a cuidar-lo i a estimar-lo.

Si regalar flors o peücs no us sembla prou original per felicitar un nouvingut al món, potser us tempti la idea d'encarregar un dibuix personalitzat, com aquest.

Moltes felicitats a la feliç família i gràcies per la confiança que aquesta tieta posa sempre en mi...al petit Tomàs li desitjo que ja hagi superat el jet lag provocat per aquest viatge de 9 mesos...que no és poc!

Benvingut al món Tomàs!

FLORES, PATUCOS Y OTROS REGALOS DE BIENVENIDA...

Este fue el regalo de bienvenida que una tía generosa, quiso hacerle a su nuevo sobrino Tomás a los pocos días de haber llegado a este mundo.

Y lo encargó, pensando en él pero también en sus hermanos mayores que tan ocupados andarán cuidándolo y mimándolo.

Si regalar flores o patucos os parece poco original para homenajear un recién llegado a este mundo, quizás os tiente la idea de encargar un dibujo hecho a medida, como éste.

Muchas felicidades a la feliz familia y gracias mil, a mi clienta por la confianza que siempre pone en mi...al pequeño Tomás le deseo que haya superado sin dificultades el jet lag ocasionado por este viaje de 9 meses...que no es poco!

¡¡Ah, y bienvenido al mundo!!

Diu que ja és Primavera!

Postal publicitària 105 x155 mm.
Il.lustració de Garbayo 1972

Sento unes ganes irreprimibles de poder-me treure mitges i mitjons i pintar-me les ungles dels peus desde que ahir, algú va anunciar l'entrada oficial de la Primavera. Notícia que sempre m'agafa per sorpresa; per molt que als habitants del Hemisferi Nort, ens arribi cada any el mateix dia.

¡Dicen que ya es Primavera!

Siento unas ganas irreprimibles de quitarme los calcetines y pintarme las uñas de los pies desde que ayer alguien anunció la entrada oficial de la Primavera. Noticia que siempre me pilla por sorpresa; por mucho que, a los habitantes del Hemisferio Norte nos llegue cada año, el mismo día.

Sort!

Garbayo 1971

Crec fermament en aquella sentència que diu, que els diners no fan la felicitat, però que tampoc són un greu impediment per aconseguir-la. Per això, avui, sóc una més de les que prestarà una relativa, però constant atenció al sorteig de la Loteria.

Moltes són les petites il.lusions, o les grans esperances que es dipositen en una combinació numèrica i està clar que no seré l'única persona, que creuarà els dits o conjurarà la sort amb supersticions innocents, esperant resultar ser tocada (ni que sigui una miqueta) per la mà de la Fortuna.

Potser en aquestes alçades, ja estareu pensant que sóc molt materialista, però permeteu-me que us digui que jo crec que és tot el contrari: Abandonar les preocupacions econòmiques que em turmenten (com a la majoria de mortals), és probablement la via més ràpida per desenvolupar la meva espiritualitat.

Perdoneu-me la filosofia barata i no em prengueu massa seriosament avui...el póster que en Misteral em va regalar pel meu aniversari fa una mica més d'un mes, m'ha fet rumiar més del comte...la Bruixa que en Garbayo va dibuixar l'any 1971 pel concurs de Cartells promocionals de la Loteria Nacional, amb el seu gat negre i la carta de l'As d'Oros de la baralla espanyola, m'han semblat avui, la millor manera de desitjar-vos Sort a tots.
La bruixa, ja va servir d'Amulet almenys una vegada...doncs el Póster d'en Garbayo, va ser escollit guanyador.

Així doncs...que Déu o la Bruixa, reparteixin Sort, especialment a aquells que més la necessiten.

Rendint culte a la Bruixa de Garbayo a la cuina de casa.

Foto Misteral

¡SUERTE!


Creo firmemente en aquella sentencia que dice, que el dinero no da la felicidad, aunque tampoco es un grave impedimento para conseguirla. Por eso, hoy seré una más de las que prestará una relativa, pero constante atención al Sorteo de la Loteria.


Muchas son las pequeñas ilusiones o las grandes esperanzas que se depositan en una combinación numérica y está claro que no seré la única persona, que cruzará los dedos o conjurará la suerte con supersticiones inocentes, esperando resultar tocada (aunque sólo sea un poco) por la mano de la Fortuna.


Quizás a estas alturas pensareis que soy un tanto materialista, pero yo opino todo lo contrario: Abandonar las preocupaciones económicas que a la mayoría de mortales nos atormentan, es probablemente la vía más rápida de desarrollar mi espiritualidad.


Perdonadme esta dosis de filosofía barata y no me tomeis demasiado en serio hoy...el póster que Misteral me regaló por mi cumpleaños hace un poco más de un mes, me ha hecho pensar más de la cuenta...la Bruja que Garbayo dibujó  para el concurso de carteles promocionales para la Loteria Nacional de 1971, con su gato negro y el As de Oros de la baraja española, en la mano, me parece hoy la mejor manera de desearos Suerte a todos. La Bruja, le sirvió de Amuleto al menos a su autor...ya que su diseño fué elegido ganador.


Así pues...que Dios o la Bruja repartan Suerte, especialmente entre aquellos que más la necesiten.