Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animació. Mostrar tots els missatges
dijous, 4 de juliol del 2024
Benvingut estiu
Etiquetes de comentaris:
animació,
Carme Sala,
Il.lustració Carme Sala,
il.lustracions
divendres, 13 d’abril del 2012
Me, Marionette
"Me Marionette", és el títol d'aquesta exposició que l'artista Graham-Carter inaugurarà a Brighton a partir del dia 4 del mes vinent i aquests que us deixo aquí dalt, són els vídeos que l'artista en col.laboració amb l'estudi d'animació Ticktockrobot, han creat per promocionar-la.
Un aperitiu excel.lent fet amb delicadesa i bon gust. Degustant-lo, tot em fa pensar que l'exposició no decebrà a ningú...però si algú té la sort d'apropar-s'hi, si us plau, que ens faci arribar la crítica!
ME, MARIONETTE
"Me, Marionette" es el título de esta exposición que el artista Graham-Carter inaugurará en breve en Brighton y éstos que os dejo aquí arriba, son los vídeos de que el artista en colaboración con el estudio de animación Ticktockrobot, han creado para promocionarla.
Un excelente aperitivo, hecho con delicadeza y buen gusto. Degustándolo, todo me hace pensar que la exposición no decepcionará a nadie...pero si alguien tiene la suerte de acercarse hasta Brighton para verla, por favor, ¡que nos haga llegar la crítica!
dilluns, 21 de novembre del 2011
30 formes de matar un Cowboy
Curiós catàleg animat, que reprodueix les 30 principals maneres de matar un cowboy; Perdoneu la violència gratuïta, però m'ha semblat que el recull era prou divertit com per compartir-lo amb vosaltres.
Això sí, si sou extremadament emotius us aconsello que el mireu amb un ull tancat, perquè algunes escenes podrien ferir la vostra sensibilitat...
Després de veure'l he arribat a la conclusió de que, ara ja he sé qui té més vides que un gat: un cowboy!
30 formas de matar un Cowboy
Curioso catálogo animado, que reproduce las 30 principales maneras de matar a un cowboy; Perdonad la violencia gratuita, pero me ha parecido que la recopilación era lo suficientemente divertida como para compartir esta animación con vosotr@s.
Eso sí, si sois extremadamente emocionales os aconsejo que lo veáis sólo con un ojo abierto, porqué algunas escenas podrían herir vuestra sensibilidad...
Eso sí, si sois extremadamente emocionales os aconsejo que lo veáis sólo con un ojo abierto, porqué algunas escenas podrían herir vuestra sensibilidad...
Después de verlo, he llegado a la conclusión de que ahora ya he sé quién tiene más vidas que un gato: ¡un cowboy!
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Viva Calaca
Fa gairebé un any que el vaig trobar...i m'he esperat fins avui per penjar-lo;
Una perleta per cel.lebrar el Dia de tots Sants o Día de Muertos com li diuen a Mèxic, que començarà d'aquí a unes hores, a la ratlla de la mitjanit.
Aquesta genial animació feta per Ritxi Ostáriz (l'any 2008), amb calaveres, esquelets i coreogràfies vàries que acompanyen la música canyera de Voltaire, em va semblar tota una troballa;
Aquesta genial animació feta per Ritxi Ostáriz (l'any 2008), amb calaveres, esquelets i coreogràfies vàries que acompanyen la música canyera de Voltaire, em va semblar tota una troballa;
Us deixo l'enllaç a la pàgina de Viva Calaca, per si voleu veure, la versió del 2010 que el seu creador va fer a continuació d'aquesta.
Està clar que a Mèxic, el Día de Muertos, té molt més color que aquí o sigui que el curtmetratge, no me'l penso pas guardar només per a mi.
¡Que ruli, i que viva México!
VIVA CALACA
Hace casi un año que lo descubrí...y me he esperado hasta hoy para colgarlo;
Una perlita para celebrar el día de Todos los Santos, o el Día de Muertos como lo llaman en México que comenzará en unas horas, al filo de la medianoche.
Esta genial animación hecha por Ritxi Ostáriz (el año 2008), con calaveritas, esqueletos y coreografías varias que acompañan la música de Voltaire, me pareció digna de ser compartida;
Os dejo el enlace a la página de Viva Calaca, por si queréis ver la versión del 2010 que su creador hizo cómo una segunda parte de éste primer capítulo.
Está claro que en México el Día de Muertos tiene más colorido que aquí o sea que el cortometraje no me lo pienso guardar sólo para mi.
O sea, que rule y ¡Viva México!
Tweet
Etiquetes de comentaris:
animació,
cel.lebracions,
música
dimecres, 15 de juny del 2011
Shhh...Silence!
Aquí us deixo aquest episodi de la série "Minuscule"; estic segura que empatitzareu amb la seva peluda protagonista.
Sense anar més lluny, aquesta passada nit he patit insomni i he maleït l'atronador xivarri del rellotge de corda que hi ha al costat del telèfon del passadís de baix. Tot i això, no he aconseguit reunir suficient empenta per aixecar-me a parar-lo o canviar-lo de lloc.
Altament recomanable, tota la série d'animació que signen els seus creadors, o sigui que aprofito per deixar-vos l'enllaç al seu web. Penso que us agradarà; Paraula de maleta!
SHHH...SILENCE
Aquí os dejo hoy este episodio de la serie "Minuscule"; Estoy segura que empatizaréis con su peluda protagonista.
Sin ir más lejos, ésta pasada noche he sufrido insomnio y he maldecido el atronador ruido del reloj de cuerda que habita al lado del teléfono, en el pasillo de abajo. Aún así, no he conseguido reunir suficiente energía cómo para levantarme a silenciarlo o cambiarlo de sitio.
Altamente recomendable, toda la serie de animación que firman sus creadores o sea que aprovecho para dejaros el enlace de su web. Creo que os gustará; ¡Palabra de Maleta!
dilluns, 10 de gener del 2011
Tres puntades
http://remyschaepman.blogspot.com/ |
Tres puntades (trois petits points)
Estic encantada d'incorporar a la maleta aquest delicat curt d'animació que m'ha deixat bocabadada. Per la seva expresivitat i cuidada estètica.
Premiat, com era d'esperar, en nombrosos festivals d'animació al llarg del 2010, va ser creat per un grup d' estudiants de tercer grau de l'Escola de imatge Gobelins, als que sense por d'equivocar-me, els auguro un brillant futur.
Enllaçant aquí podeu trobar força documentació d'aquest projecte i fins i tot un "making of" d'aquest refinat curtmetratge.
TRES PUNTADAS
Este delicado corto de animación, que acabo de adquirir para mi maleta, me ha encantado. Por su expresividad y su cuidada estética.
Premiado, cómo no, en numerosos festivales de animación a lo largo del 2010, fué creado por estudiantes de tercer grado de la Escuela de Imagen Gobelins, a los que sin riesgo a equivocarme, les auguro un brillante futuro.
Enlazando aquí podreís encontrar documentación gráfica de este proyecto y hasta un "Making Of" de este refinado corto
THREE STITCHES
This animated short, tells the story of a seamstress that is waiting for her husband to come back from the war. I loved it, for its expressiveness, but for refined aesthetics.
It has won many awards from different Animation Festivals throughout 2010. It's creators are a group of students in the third degree from the Gobelins School of Image, which, without risk of get wrong I can foresee them a bright future.
Here, you'll find lots of graphic documentation about this project, and even a Making Of this lovely short.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Cliché!
M'encanta aquesta animació, en la que els seus autors, s'han encarregat de recollir i comprimir, tots els clichés i tòpics que es refereixen a la Gàl.lia i els seus habitants, en un divertit curtmetrage.
Evidentment, el tò imperant és la ironia, com no podia ser d'una altra manera.
I m'ha donat què pensar. No hi ha cap país del món que s'escapi de tòpics i etiquetes, cap. Algunes menys afortunades que d'altres, però etiquetes al capdavall...i la idea em sembla bona...enlloc de rebatre-les, donar-les per bones i a més, magnificar-les...al millor estil Cyrano.
Apa, a degustar-les. Bon Appétit!
Per saber més sobre aquest curtmetratge i els seus autors, enllaceu-vos aquí: http://www.cedric-villain.info/cliche/
Per saber més sobre aquest curtmetratge i els seus autors, enllaceu-vos aquí: http://www.cedric-villain.info/cliche/
Cliché
Me encanta ésta animación, en la que sus autores, se han encargado de recojer y comprimir cada uno de los tópicos y clichés que pretenden definir la Galia y a sus habitantes, en éste divertido cortometraje.
El tono imperante es la ironía, cómo no podia ser de otra manera.
Y me ha dado que pensar. No hay ningún país del mundo que se escape de los tópicos ni las etiquetas...algunas menos afortunadas que otras, pero etiquetas al fin y al cabo.
Y sí, la idea me parece buena. En lugar de rebatirlas, darlas por buenas e incluso magnificarlas...al mejor estilo Cyrano.
Pues hala...a degustarlas. Bon Appétit!
Para saber más sobre éste film seguir éste enlace: http://www.cedric-villain.info/cliche/
Para saber más sobre éste film seguir éste enlace: http://www.cedric-villain.info/cliche/
This funny animation tries to pick up a long list of stereotypes of France and frenchmen, seen from abroad.
And this have made me think about, no country escapes from clichés or labels...no matter if they're true or ridiculously false. But labels after all.
And yes, I love the idea! Rather than refuse the stereotypes, let's assume them and even magnify them all...as in the best Cyrano style.
I hope you like it...enjoy! or better do I have to say: Bon Appétit!
Learn more at http://www.cedric-villain.info/cliche/
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Save my oceans
Save My Oceans from The Loud Cloud on Vimeo.
“Use Less Plastic” is a short, sweet and irresistible call to action. This campaign named Save my Oceans was Illustrated and animated by Sol Linero to encourage us to use less plastic in our daily lives, before we are able to wrap the entire planet with plastic, which is beginning to look like a collective attempt to mimic the artist Christo in a planetary scale.
Illustrated and animated by Sol Linero.
Director: Mariana Blanco
Production: Hoodablah
Music: Tilly and the Wall
Recordeu la campanya anti-plàstic que va iniciar una coneguda cadena de supermercats, que resava l'eslógan "Bolsa-caca"?
Aquí us porto una alternativa prou digna i simpàtica, per animar a la gent a usar menys plàstic, abans de què siguem capaços d'embolicar el nostre propi planeta amb tan indestructible element, en el que ja comença a semblar, l'intent col.lectiu d'emular l'artista Christo a escala planetària.
Vídeo il.lustrat i animat per Sol Linero.
Aquí us porto una alternativa prou digna i simpàtica, per animar a la gent a usar menys plàstic, abans de què siguem capaços d'embolicar el nostre propi planeta amb tan indestructible element, en el que ja comença a semblar, l'intent col.lectiu d'emular l'artista Christo a escala planetària.
Vídeo il.lustrat i animat per Sol Linero.
Director: Mariana Blanco
Producció: Hoodablah
Músic: Tilly and the Wall
Salvad mis Océanos
¿Recordais la campaña anti-plástico que impulsó una conocida cadena de supermercados, que rezaba el machacón eslógan "Bolsa-caca"?
Pues, aquí os dejo una alternativa suficientemente simpática para animarnos a usar menos plástico en nuestra vida diaria, antes de que seamos capaces de envolver nuestro propio planeta con tan indestructible elemento, en lo que ya empieza a parecer un intento colectivo de imitar al artista Christo, a escala planetaria.
Video animado e ilustrado por Sol Linero.
Pues, aquí os dejo una alternativa suficientemente simpática para animarnos a usar menos plástico en nuestra vida diaria, antes de que seamos capaces de envolver nuestro propio planeta con tan indestructible elemento, en lo que ya empieza a parecer un intento colectivo de imitar al artista Christo, a escala planetaria.
Video animado e ilustrado por Sol Linero.
Director: Mariana Blanco
Producción: Hoodablah
Música: Tilly and the Wall
Save my Oceans
“Use Less Plastic” is a short, sweet and irresistible call to action. This campaign named Save my Oceans was Illustrated and animated by Sol Linero to encourage us to use less plastic in our daily lives, before we are able to wrap the entire planet with plastic, which is beginning to look like a collective attempt to mimic the artist Christo in a planetary scale.
Illustrated and animated by Sol Linero.
Director: Mariana Blanco
Production: Hoodablah
Music: Tilly and the Wall
dimecres, 29 de setembre del 2010
Limbo
Imatges de Gamepro i Limbogame.org
I jo que em pensava que això d'estar als llimbs, era més o menys com estar en la Terra dels distrets, on un pot deixar flotar la ment apaciblement envoltat de núvols blancs, i va i m'adono en aquestes alçades, que, per definició els Llimbs són un lloc de sofriment on les animetes dels nens no-batejats anaven a parar, abans de què l'Església en negués la seva existència.
Per això, quan vaig descobrir aquest joc que va sortir a la venda als Estats Units el passat Juliol, vaig quedar sorpresa pel nom que els seus creadors li havien posat a un dels jocs, més obscurs, negres i inquietant dels últims temps. I a continuació, ho vaig entendre.
Atreta més per l'estètica que per una altra cosa (sóc un desastre jugant amb qualsevol video-joc i a sobre odio els jocs violents), aviso ja desde aquí, que aquest és un joc no apte per a persones molt impressionables, ja que el protagonista, és un nen que intenta salvar-se de tota classe d'obstacles per salvar la pell, amb una al.lucinant estètica més pròpia del cinema negre, que d'un joc.
Una estètica post-nuclear, refinada i molt expressiva, que em va atrapar desde el primer fotograma. No hi ha música, no hi ha texte, minimalisme absolut...a la botiga de videojocs no me'n va saber dir gaire cosa, encara...però aquest joc de la X-box, que ha estat creat per l'estudi danés PlayDead, ja ha estat guardonat amb el premi IGF (Independent Games Festival) en la categoria d'Arts Visuals.
Tot apunta que Dino Patti, un dels creatius responsables d'aquest joc va tenir una infantesa, molt, molt negra, en la que inspirar-se. O almenys això vaig pensar jo.
Aquí us deixo aquesta perleta. Això sí; Negra.
LIMBO
Tot apunta que Dino Patti, un dels creatius responsables d'aquest joc va tenir una infantesa, molt, molt negra, en la que inspirar-se. O almenys això vaig pensar jo.
Aquí us deixo aquesta perleta. Això sí; Negra.
LIMBO
Y yo que creía que eso de estar en el Limbo, era más o menos, como flotar adormecido por la Tierra de los distraídos, donde las mentes circulan libres y ociosas rodeadas de mullidas nubes, y voy y me entero a estas alturas, que por definición el Limbo era el lugar de sufrimiento al que las almas de los niños no-bautizados iban a parar, antes de que la Iglesia, negara su existencia.
Por eso, cuando descubrí la existencia de este juego que salió a la venta en los Estados Unidos el pasado mes de Julio, quedé bastante sorprendida por el nombre que sus responsables creativos quisieron darle a uno de los juegos más oscuros, negros e inquietantes de los últimos tiempos. Y a continuación, lo comprendí.
Atraída más por la estética que por otra cosa, (soy un auténtico desastre jugando a cualquier video-juego y encima odio los juegos violentos), aviso ya desde aquí que éste es un juego no-apto para personas muy impresionables ya que el protagonista, un niño de corta edad, pasa por todo tipo de pruebas diabólicas intentando salvar su pellejito.
La alucinante estética es más propia de una película de cine negro que de un juego pero a mi me ha seducido totalmente, ya desde el primer fotograma. No hay música, no hay texto, minimalismo absoluto. En la tienda de videojuegos no me supieron dar mucha información sobre este Limbo en particular, pero lo que sí sé es que este juego de la X-Box, creado por el estudio danés PlayDead (el nombre ya es bastante explícito) ya ha recibido el Galardón IGF (Independent Games Festival) en la categoría de Artes Visuales.
Todo parece apuntar a que Dino Patti, uno de los responsables creativos de este juego tuvo una infancia muy, muy negra, en la que inspirarse...O al menos eso pensé yo.
Aquí os dejo esta perlita. Eso sí; Negra.
Todo parece apuntar a que Dino Patti, uno de los responsables creativos de este juego tuvo una infancia muy, muy negra, en la que inspirarse...O al menos eso pensé yo.
Aquí os dejo esta perlita. Eso sí; Negra.
dimarts, 23 de febrer del 2010
The Tale of How
Aquest curtmetratge d'animació per adults, va ser creat per un grup d'artistes Sudafricans anomenats The Black Heart Gang, i forma part d'una trilogia anomenada "The Dodo trilogy".
"The Tale of How" explica la història d'uns estranys ocells que viuen atemorits en una illa habitada també per un pop monstruós que s'alimenta d'ells. Els ocells, busquen la seva salvació enviant un missatge en una ampolla.
En veure'l jo he tingut la sensació d'haver caigut en un quadre del Bosco.
Éste corto de animación para adultos, fue creado por un trío de artista sudafricanos apodados The Black Heart Gang y forma parte de una trilogía llamada "The Dodo Trilogy".
"The Tale of How" narra la historia de los extraños pájaros que habitan una pequeña isla donde ven amenazada su existencia por un monstruoso Pulpo gigante que se alimenta de ellos. Éstos deciden buscar su salvación mandando un mensaje en una botella.
Al verlo, he tenido la sensación de haber caído en un cuadro surrealista de el Bosco.
THE TALE OF HOW
THE TALE OF HOW
Éste corto de animación para adultos, fue creado por un trío de artista sudafricanos apodados The Black Heart Gang y forma parte de una trilogía llamada "The Dodo Trilogy".
"The Tale of How" narra la historia de los extraños pájaros que habitan una pequeña isla donde ven amenazada su existencia por un monstruoso Pulpo gigante que se alimenta de ellos. Éstos deciden buscar su salvación mandando un mensaje en una botella.
Al verlo, he tenido la sensación de haber caído en un cuadro surrealista de el Bosco.
THE TALE OF HOW
A stunning short film by the trio of South African artists known as The Black Heart Gang. "The Tale of How", tells the story of a giant Octopuss who eats the small birds that inhabit this island. Hoping for someone who rescue them, they send a message in a bottle.
Etiquetes de comentaris:
animació,
curtmetratge,
Surrealisme
dimarts, 9 de febrer del 2010
"Skhizein" de Jérémy Clapin
Un enigmàtic curtmetratge, que explica la història d'Henri Debrus, un home que després de presenciar la caiguda d'un meteorit veu com el seu centre físic, queda desplaçat...exactament a 91 centímetres de sí mateix.
SKHIZEIN
Enigmático cortometraje que narra la historia de Henri Debrus, un hombre que después de presenciar la caída de un meteorito vé cómo su centro físico queda desplazado...a 91 centímetros de sí mismo.
SKHIZEIN
This curious short tells the story from Henry Debrus, a man that after witness the falling of a meteorite suffers the displacement of his physical center...exactly at 91 centimeters from himself.
Etiquetes de comentaris:
animació,
curtmetratge,
Surrealisme
dimecres, 27 de gener del 2010
Liquid plasmart
Les estranyes formes que prenen vida davant dels nostres ulls, formen part de la animació realitzada per aquest artista mexicà, seguint un experiment artístic que el seu avi li va ensenyar, com ell mateix diu.
A mi m'ha recordat els experiments que feia a casa, (a falta de Quimicefa) intentant barrejar líquids de diferents colors per veure què passava. Màgic i altament inspirador...
Las curiosas formas que cobran vida ante nuestros ojos, forman parte de la animación realizada por este artista mexicano, siguiendo (cómo el mismo cuenta) un experimento artístico ideado por su abuelo.
A mi, me ha recordado los experimentos que de pequeña hacía en la cocina de casa (a falta de Quimicefa) intentando mezclar líquidos de distintos colores para ver qué pasaba.
Mágico y altamente inspirador...
This curious animation, made by this mexican artist, was inspired by his grandfather. The strange shapes that come to live in front of your eyes, are really beautiful and highly inspiring...
Las curiosas formas que cobran vida ante nuestros ojos, forman parte de la animación realizada por este artista mexicano, siguiendo (cómo el mismo cuenta) un experimento artístico ideado por su abuelo.
A mi, me ha recordado los experimentos que de pequeña hacía en la cocina de casa (a falta de Quimicefa) intentando mezclar líquidos de distintos colores para ver qué pasaba.
Mágico y altamente inspirador...
This curious animation, made by this mexican artist, was inspired by his grandfather. The strange shapes that come to live in front of your eyes, are really beautiful and highly inspiring...
dimecres, 30 de desembre del 2009
Cartoon Network
El darrer treball de Meindbender per Cartoon Network...en quan n'aprengui, jo també penso duplicar-me i a veure si així aconsegueixo definitivament cumplir amb la meva agenda.
CARTOON NETWORK
El último trabajo de Meindbender para Cartoon Network...en cuanto yo aprenda el truco, también pienso duplicarme y a ver si así consigo definitivamente, cumplir con mi agenda.
CARTOON NETWORK
The last work from Meindbender for Cartoon Network...when I will learn the trick I'll start duplicating myself so I would definitivelly fulfil with all my notebook obligations.
CARTOON NETWORK
El último trabajo de Meindbender para Cartoon Network...en cuanto yo aprenda el truco, también pienso duplicarme y a ver si así consigo definitivamente, cumplir con mi agenda.
CARTOON NETWORK
The last work from Meindbender for Cartoon Network...when I will learn the trick I'll start duplicating myself so I would definitivelly fulfil with all my notebook obligations.
diumenge, 27 de desembre del 2009
Alma
Primer curtmetratge de Rodrigo Blaas. Un excel.lent exemple de com es pot explicar una història que t' atrapi, només en cinc minuts. Un treball impecable d'aquest creatiu, que ha treballat en les millors pel.lícules d'animació de la factoria Pixar...el podeu veure a la xarxa fins al gener, no us el perdeu! Trobat a Señorita Puri.
Primer cortometraje de Rodrigo Blaas. un excelente ejemplo de como se puede narrar una historia que te atrape completamente, en solamente cinco minutos. Un trabajo impecable de este creativo, que ha trabajado en las mejores películas de animación de la factoría Pixar...podeis verlo en la red sólo hasta Enero...no os lo perdais! Visto en Señorita Puri.
Primer cortometraje de Rodrigo Blaas. un excelente ejemplo de como se puede narrar una historia que te atrape completamente, en solamente cinco minutos. Un trabajo impecable de este creativo, que ha trabajado en las mejores películas de animación de la factoría Pixar...podeis verlo en la red sólo hasta Enero...no os lo perdais! Visto en Señorita Puri.
This one is the first animated short from Rodrigo Blaas. An excellent example of how to tell a captivating story in just five minuts. Impeccable work from this artist who has worked in the best animated films from Pixar's factory. It will be online just until next January, don't miss it! Found at Señorita Puri.
Etiquetes de comentaris:
animació,
curtmetratge,
Delicatessen
dilluns, 14 de desembre del 2009
Esteban Diácono & Olafur Arnalds
Be water my friend...o fum, en aquest cas.
El vídeo en qüestió és més hipnòtic que mirar una lampara de Lava o les flames dansaires de la llar de foc encesa. Una petita meravella surgida del treball de dos "monstres"; Esteban Diácono, per la creació de les imatges i Olafur Arnalds per la música. Un petit obsequi que relaxarà les vostres pupil.les...feliç dilluns.
El vídeo en qüestió és més hipnòtic que mirar una lampara de Lava o les flames dansaires de la llar de foc encesa. Una petita meravella surgida del treball de dos "monstres"; Esteban Diácono, per la creació de les imatges i Olafur Arnalds per la música. Un petit obsequi que relaxarà les vostres pupil.les...feliç dilluns.
ESTEBAN DIÁCONO & OLAFUR ARNALDS
Be water my friend, or smoke, in this case.
This video is more hypnotical than looking at a Lava lamp or the dancing flames from the fireplace. A little wonder born from the work of two genius; Esteban Diácono, for the images and Olafur Arnald, for the music. A little gift that will help you relax your eyes...happy Monday.
dijous, 10 de desembre del 2009
Coraline
Aquest trailer pertany a la pel.lícula "Los mundos de Coraline" que recentment he tornat a veure, del mateix director de "Pesadilla antes de Navidad". A mi em sembla un film més pensat per adults que per nens, amb algunes escenes fosques i verdaderament inquietants, però meravellosament treballat, desde els personatges fins als backgrounds. Es va filmar integrament imatge per imatge en 3-D, que és com abans de l'era digital es feien les animacions.
CORALINE
This is the trailer from the film Coraline that I've re-seen recently. For me this film (from the director of Nightmare before Christmas) is more an adult film rather than a children's film, with it's disturbing and dark scenes, but wonderfully made from the characters to the backgrounds. This film was made using the stop-motion animation system and it was entirely filmed in 3-D.
divendres, 27 de novembre del 2009
Una serie de catastróficas desdichas (A series of unfortunate events)
Aquest vídeo correspon als crèdits finals d'aquesta pel.lícula. A pesar de no haver seguit mai amb gaire interès la carrera de Jim Carrey, aquí em va encantar. L'estètica dels crèdits és molt preciosista i detallada, en la línia de la fosca ambientació victoriana de la pel.lícula.
A SERIES OF UNFORTUNATE EVENTS
This is the animation that appears in the final credits of this film. The precious aesthetic of the animation match perfectly with the dark victorian style of the movie. I was never so interested in Jim Carrey's movies but I enjoyed a lot with this particular one.
A SERIES OF UNFORTUNATE EVENTS
This is the animation that appears in the final credits of this film. The precious aesthetic of the animation match perfectly with the dark victorian style of the movie. I was never so interested in Jim Carrey's movies but I enjoyed a lot with this particular one.
diumenge, 22 de novembre del 2009
Au bout du Monde-At the end of the Earth (Konstantin Bronzit)
Santi, te'l dedico avui que fas anys...i has après a fer tants equilibris. De tot cor.
Dedicado a mi hermano Santi, que en estos últimos años has aprendido ha hacer tantos equilibrios. Con cariño.
Dedicado a mi hermano Santi, que en estos últimos años has aprendido ha hacer tantos equilibrios. Con cariño.
Dedicated to Santi on his Birthday...now that you have learned how to do balances. With love.
dilluns, 9 de novembre del 2009
The Monk and the Fish
Un altre joia signada per en Michael Dudok De Wit. Només les orenetes que se senten amb els credits ja són un avís del què estem apunt de veure. Impecable, en tots els sentits: La música, el traç, les ombres i les llums...les orenetes de fons ja són el Summum.
THE MONK AND THE FISH
Another jewel signed by Michael Dudok De Wit. The swallows that are heard when the credits appears are a notice of what we are going to see. Impeccable in every sense: the music, the lights and the shades ... the swallows are the gold clasp.
Etiquetes de comentaris:
animació,
curtmetratge,
Delicatessen
dissabte, 31 d’octubre del 2009
MIchael Dudok de Wit
Aquest és un curtmetratge bellíssim. Cada vegada que el veig se'm posen els péls de punta. El seu creador, d'origen holandés, ha estat premiat en multitud d'ocasions. Un film indispensable, que sempre porto a la maleta.
MICHAEL DUDOK DE WIT
Este bellísimo cortometraje, logra ponerme el vello de punta cada vez que lo veo. Su creador, de orígen holandés, ha sido premiado en multitud de ocasiones. Un film indispensable que siempre llevo en mi maleta.
MICHAEL DUDOK DE WIT
This is a wonderful animated short, and thrill me every time I watch it. His creator, of Dutch origin has been rewarded in multitude of occasions. An indispensable film that I always carry in my suitcase.
Etiquetes de comentaris:
animació,
curtmetratge,
Delicatessen
Subscriure's a:
Missatges (Atom)