La temàtica a l'entorn dels líders sectaris~ un element imprescindible en la imatge social que ho... more La temàtica a l'entorn dels líders sectaris~ un element imprescindible en la imatge social que hom té de les sectes, i així, si ens faltés la visió d'un líder carismàtic, megalomaniac i capriciós que imposa la seva voluntat a uns centenars o a uns milers de seguidors, ens faltaria quelcom fonamental. Pepe Rodríguu, un dels especialistes que m~ ban fet , al nostre país, peT divulgar el retrat robot sobre el sectarisme, s'ha referit al tema del lideratge en els cinc llibres que fins ara ha publicat, i un breu repàs dels seus punts de vista ens pot resultar útil, si mts no, per encetar la temàtica central d'aquest article. En el primer llibre, titulat significativament E.sclavos dt un mesfas. Stctas y lavodo dt ctntbro (1984), desprts de la Introducció, segueix un capftol titulat •oirigentes y 'peones••. En aquest, l'autor comença assenyalant la importància d'analitzar la figura dels Uders, ja que sovint els grups sectaris depenen m~ de la personalitat d'aquests que de qualsevol altra cosa. I els trets de personalitat són clarament psicopàtics i paranoics. A mts: "El líder, eo aeoeral, ruulta uoa fipra IIW'CIIdameote iAiúbiclora y 111 canklcr u de tipo auiOritario. Tieoe la panlcularidad de eatar eometiclo a \eodeociu impulaivu .Somuoqui~~a~ que Iu utili:r.a para evadine de la an¡llltioa tenaacióo de ai•lamieoiO, imi&nificaocia e impoteocia que I• ateoa:r.a•.
Duran te el curso académico L 983-84, eo una de las clascs de la asignarura I;cnología de la Pení... more Duran te el curso académico L 983-84, eo una de las clascs de la asignarura I;cnología de la Península Ibérica, comeoc~ba con los alumnos que las babliografías exisceotes sobre España escaban desfasadas y que era nccesario ponerlas al día. Comeotaba rambién como esre rrabajo debía realizarse en equipo para conseguir uoas minimas garamías de éxiro. AJ finalizar la clasc, un grupo de cioco alumnos-Salvador Anton, Josep Lluís Gonzalez, Cristina Jaumà, Roser Puig i Xavier Virgili-manifesraroo su ioterés por un crabajo en esra línea. A los pocos dfas nos reuníamos para i.niciar las careas propias de csce proyecto bibliografico. En esca primera reunión nos pareció útil tomar como punto dc referencia la bibliografia realizada por uno de los componeotes del equipo (cf. Prat,
a. Una bibliografía sobre sectas: lecturas y contralecturasb. Bibliografía comentadac. Bibliograf... more a. Una bibliografía sobre sectas: lecturas y contralecturasb. Bibliografía comentadac. Bibliografía general
Aquests dos volums monogràfics d'Arxiu d'Etnografia de Catalunya que el lector té a les m... more Aquests dos volums monogràfics d'Arxiu d'Etnografia de Catalunya que el lector té a les mans recullen un primer resultat de la tasca duta a terme per un dels equips de treball del Departament d'Antropologia Social i Filosofia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La investigació ha estat programada en el marc de l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya, institució en la qual els antropòlegs tarragonins integrem les nostres recerques, individuals i col·lectives.
L'iniciador dels benedictins fou Benet, anomenat Benet de Núrsia, per haver nascut a aquesta ... more L'iniciador dels benedictins fou Benet, anomenat Benet de Núrsia, per haver nascut a aquesta regió de l'Umbria italiana al segle VI. Benet era fill de família benestant i fou enviat a Roma per fer-hi estudis de Retòrica; però, desenganyat de l'ambient estudiantil, es va retirar a fer vida eremítica a Subiaco. Allí fou iniciat a la vida monàstica per un monjo, Romà —hom no pot fer-se monjo a un mateix—, i, al cap de poc temps, se li van aplegar els primers deixebles amb els quals va fundar la primera comunitat. Però, mentre a Subiaco els monjos vivien encara en petits grups, a Montecassino, la segona gran fundació, Benet organitzà i dirigí una única comunitat. Això s'esdevenia a la primera meitat del segle VI.
va a incidir sobre algunos de los objetivos del encuentro, pues trataré concretamente de los este... more va a incidir sobre algunos de los objetivos del encuentro, pues trataré concretamente de los estereotipos de la identidad, así como del sistema de símbolos a través de los cuales se expresa esta identidad catalana hegemónica. Debo señalar que he estructurado la comunicación muy en la línea del libro editado por Hobsbwam y Ranger-The Invention of Traditíon (1983)-y traducido recientemente al catalán. Intentaré demostrar que la configuración del sistema simbólico a través del cual se expresa la ideología nacionalista catalana constituye un «invento» reciente, es decir, no supera el siglo de antiguedad y es el resultado directo de un proceso histórico bien conocido: el de la Renaixenga, el gran movimiento regionalista/nacionalista de la segunda mitad del siglo XIX. De todas formas, y esto quiero dejarlo claro desde el principio, este tipo de análisis tampoco me satisface del todo, pues no consigue explicar el auténtico problema de fondo: el por qué los grupos humanos necesitan expresar sus sentimientos y su conciencia de identidad a través de sistemas simbólicos, independientemente de que «inventen» unos demarcadores u otros para hacerlo. Pero sobre esto volveré al final. Antes, y siguiendo un cierto * Una primera versión de este texto, sustancialmente similar en su núcleo central, fue publicada en un libro colectivo editado por ROQUE, M. Angels (Coord. 1988): Encontre d'antropologia i diversitat hispánica. Generalitat dc Catalunya,
Els estudis que giren entorn de la qüestió de la «religió popular» s'han posat de moda en els... more Els estudis que giren entorn de la qüestió de la «religió popular» s'han posat de moda en els darrers deu anys. No és difícil comprovar aquest interès a través de nombrosos indicis com serien: els llibres sobre el tema que han esdevingut best-sellers; els números monogràfics que revistes especialitzades li han dedicat, o bé els congressos internacionals que amb aquest motiu s'han celebrat. Tot això ha fet que la bibliografia especialitzada sigui cada cop més abundant.
Aquest article proposa una reflexió general sobre les biografies, hagiogràfiques i mítiques, dels... more Aquest article proposa una reflexió general sobre les biografies, hagiogràfiques i mítiques, dels fundadors de moviments i institucions religioses divines. L'autor analitza el procés d’“invenció del líder”, que segueix una mena de principi tautològic segons el qual només poden ser líders religiosos aquells personatges la vida dels quals acompleix i s'emmotlla a un seguit de requisits, i, complementàriament, només aquells individus que acompleixen aquest requisits seran percebuts com a fundadors d'institucions o de sectes religioses. Els personatges analitzats són: sant Benet, fundador dels benedictins; Bernat de Claraval, reformador del Císter; Baha’u’lláh, fundador de la Fe Baha'i; Charles T. Russell, creador dels Testimonis de Jehovà; Brahma Baba; fundador de Brahma Kumaris; Prabhupada, organitzador de l'Associació Internacional per a la Consciència de Krisna (ISKCON); Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, i Samael Aun Weor, líder espiritua...
Durant el curs acadèmic de 1983-84, en una de les classes de l'assignatura Etnologia de la Pe... more Durant el curs acadèmic de 1983-84, en una de les classes de l'assignatura Etnologia de la Península Ibèrica, comentava amb els alumnes el desfasament de les bibliografies antropològiques existents sobre Espanya, i la consegüent necessitar de posar-les al dia. Comentava, també, com aquesta tasca, per a fer-se amb unes mínimes garanties d'èxit, havia de realitzar-se en equip. En finalitzar la classe, un grup de cinc estudiants —Salvador Anton, Josep Lluís González, Cristina Jaumà, Roser Puig i Xavier Virgili— van oferir-se per a treballar en aquesta direcció, i al cap de pocs dies ens reuníem per a iniciar les tasques prèvies d'aquest projecte bibliogràfic.
La vida religiosa ordinària d'àmplies capes de població ha girat, tradicionalment, entorn de ... more La vida religiosa ordinària d'àmplies capes de població ha girat, tradicionalment, entorn de tres eixos principals: la casa, l'església parroquial i el santuari o ermita. Aquests seran els tres marcs, les tres pilastres bàsiques, encara que no exclusives, sobre les quals desenvoluparem les pàgines següents.
Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia
perifèria Número 16, junio 2012 revistes.uab.cat/periferia-www.periferia.name revista de recerca ... more perifèria Número 16, junio 2012 revistes.uab.cat/periferia-www.periferia.name revista de recerca i formació en antropologia 1 A Ramón Valdés, In Memoriam Joan Prat-Universitat Rovira i Virgili I. Cuando Verena Stolcke y poco después Aurelio Díaz me invitaron a participar en este acto de homenaje y memoria a Ramón Valdés del Toro pensé, en primer lugar, que prepararía algo sobre el papel de Ramón en los inicios de la Antropología española. Comencé a escribirlo pero resultaba un texto demasiado erudito, aburrido y difícil de digerir. En esta situación de stand by agradecí un correo electrónico de Verena
... | Ayuda. ANTROPOLOGÍA DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA. Información general. Autores:JOAN PRAT, ISIDO... more ... | Ayuda. ANTROPOLOGÍA DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA. Información general. Autores:JOAN PRAT, ISIDORO MORENO, UBALDO MARTINEZ VEIGA, JESUS CONTRERAS HERNANDEZ; Editores: Taurus; Año de publicación: 1991; ...
existents són més de divulgació que no pas d'estricta investigació, ja sigui etnografica o histbr... more existents són més de divulgació que no pas d'estricta investigació, ja sigui etnografica o histbrica. De totes maneres hi ha excepcions en el que diem i que seran degudament esmentades. Per exemple, a l'obra immensa de Joan Amades, no podia faltar-hi el tractametit de la bniixeria. 1, en efecte, aquest compilador incansable va publicar, I'any 1934, un llibre tinilat Bmixes i bruixots (reeditat en el ~Medol, l'any 2002, amb un prbleg de Joan Carnicer) que, entre altres coses, presenta una tipologia d'especialistes en i'art de guarir i d'embruixar, que inclou els saludadors, xucladors, oracioners, senyadors, trencadors, setens, endevinetes, desagrilladors i samaires. En la mateixa línia de Joan Amades, i forca influits per aquest, Javier Tomeo i Juan M. Estadella treien un llibre de divulgació titulat La brujería y la szlperstición en Cataluiia, (1963), que ainb ben poques modificacions Javier Tomeo ha reeditat, en solitari, amb el nou titol de La b~uixeriapopularcatulana (2005). També la influencia de 1'Amades es deixa sentir en Joan Guillamet que va escriure un primer treball de síntesi-La B~.uixeria a Catalunya, 1975-i que si bé aporta tot un seguit de narracions i rondalles sobre bruixeria, inedites, no obeeix tampoc, ni l'autor ho pretén, a cap mena d'investigació historica o sobre el terreny en sentit estricte. Sí que ho és, en canvi, el llibre de Cels Gomis, La Rruixa Catalana. Aplec de casos de bm~ixcria, creences i super.rticioni recollits a Catalurnya a L'entom del anys 1864 a 191 5, escrit a la segona dicada del segle xx, pero no publicat fins el 1987. Més endavant ens hi referirem més cxtensament. Per ara limitem-nos a dir que tant Amades com Guillamet i Tomeo assenyalen que a Catalunya hi ha determinas pobles que seinblen haver estat autintics caus o nius de bruixes: Llers i Cadaqués (a l'Alt Einpord;), Vallgorguina (al Maresme), Altafulla (al Tarragones), Vimbodí i Solivella (a la Conca de Barberi), Andorra la Vella ca la Val1 d'hdorra) i encara f o r p altres com Molins de Rei, Centelles, Viladrau, Caldes de Montbui, Arbúcies, etcetera. 1 són alguns d'aquests pobles o, més be11 dit, les bruixes d'aquests pohles, les que han despertat l'interes de poetes, d'artistes, d'estudiosos locals i, també, d'historiadors i narradors diversos. Abans, pero, de referir-nos-hi amb més detall vegern el que és el retrat robot de la bruixa popular a través del seu model etnogrific. LA IMATGE DE LA BRUIXA CATALANA SEGONS LES FONTS Per a exemplificar la concepció més tradicional comencarem amb el famós Boc de Bitma, el primer text catala que ens parla d'un akelarre i continuarem, cense moure'ns del Pirineu, amh "De bruixeria pallaresa" un text de
La temàtica a l'entorn dels líders sectaris~ un element imprescindible en la imatge social que ho... more La temàtica a l'entorn dels líders sectaris~ un element imprescindible en la imatge social que hom té de les sectes, i així, si ens faltés la visió d'un líder carismàtic, megalomaniac i capriciós que imposa la seva voluntat a uns centenars o a uns milers de seguidors, ens faltaria quelcom fonamental. Pepe Rodríguu, un dels especialistes que m~ ban fet , al nostre país, peT divulgar el retrat robot sobre el sectarisme, s'ha referit al tema del lideratge en els cinc llibres que fins ara ha publicat, i un breu repàs dels seus punts de vista ens pot resultar útil, si mts no, per encetar la temàtica central d'aquest article. En el primer llibre, titulat significativament E.sclavos dt un mesfas. Stctas y lavodo dt ctntbro (1984), desprts de la Introducció, segueix un capftol titulat •oirigentes y 'peones••. En aquest, l'autor comença assenyalant la importància d'analitzar la figura dels Uders, ja que sovint els grups sectaris depenen m~ de la personalitat d'aquests que de qualsevol altra cosa. I els trets de personalitat són clarament psicopàtics i paranoics. A mts: "El líder, eo aeoeral, ruulta uoa fipra IIW'CIIdameote iAiúbiclora y 111 canklcr u de tipo auiOritario. Tieoe la panlcularidad de eatar eometiclo a \eodeociu impulaivu .Somuoqui~~a~ que Iu utili:r.a para evadine de la an¡llltioa tenaacióo de ai•lamieoiO, imi&nificaocia e impoteocia que I• ateoa:r.a•.
Duran te el curso académico L 983-84, eo una de las clascs de la asignarura I;cnología de la Pení... more Duran te el curso académico L 983-84, eo una de las clascs de la asignarura I;cnología de la Península Ibérica, comeoc~ba con los alumnos que las babliografías exisceotes sobre España escaban desfasadas y que era nccesario ponerlas al día. Comeotaba rambién como esre rrabajo debía realizarse en equipo para conseguir uoas minimas garamías de éxiro. AJ finalizar la clasc, un grupo de cioco alumnos-Salvador Anton, Josep Lluís Gonzalez, Cristina Jaumà, Roser Puig i Xavier Virgili-manifesraroo su ioterés por un crabajo en esra línea. A los pocos dfas nos reuníamos para i.niciar las careas propias de csce proyecto bibliografico. En esca primera reunión nos pareció útil tomar como punto dc referencia la bibliografia realizada por uno de los componeotes del equipo (cf. Prat,
a. Una bibliografía sobre sectas: lecturas y contralecturasb. Bibliografía comentadac. Bibliograf... more a. Una bibliografía sobre sectas: lecturas y contralecturasb. Bibliografía comentadac. Bibliografía general
Aquests dos volums monogràfics d'Arxiu d'Etnografia de Catalunya que el lector té a les m... more Aquests dos volums monogràfics d'Arxiu d'Etnografia de Catalunya que el lector té a les mans recullen un primer resultat de la tasca duta a terme per un dels equips de treball del Departament d'Antropologia Social i Filosofia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La investigació ha estat programada en el marc de l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya, institució en la qual els antropòlegs tarragonins integrem les nostres recerques, individuals i col·lectives.
L'iniciador dels benedictins fou Benet, anomenat Benet de Núrsia, per haver nascut a aquesta ... more L'iniciador dels benedictins fou Benet, anomenat Benet de Núrsia, per haver nascut a aquesta regió de l'Umbria italiana al segle VI. Benet era fill de família benestant i fou enviat a Roma per fer-hi estudis de Retòrica; però, desenganyat de l'ambient estudiantil, es va retirar a fer vida eremítica a Subiaco. Allí fou iniciat a la vida monàstica per un monjo, Romà —hom no pot fer-se monjo a un mateix—, i, al cap de poc temps, se li van aplegar els primers deixebles amb els quals va fundar la primera comunitat. Però, mentre a Subiaco els monjos vivien encara en petits grups, a Montecassino, la segona gran fundació, Benet organitzà i dirigí una única comunitat. Això s'esdevenia a la primera meitat del segle VI.
va a incidir sobre algunos de los objetivos del encuentro, pues trataré concretamente de los este... more va a incidir sobre algunos de los objetivos del encuentro, pues trataré concretamente de los estereotipos de la identidad, así como del sistema de símbolos a través de los cuales se expresa esta identidad catalana hegemónica. Debo señalar que he estructurado la comunicación muy en la línea del libro editado por Hobsbwam y Ranger-The Invention of Traditíon (1983)-y traducido recientemente al catalán. Intentaré demostrar que la configuración del sistema simbólico a través del cual se expresa la ideología nacionalista catalana constituye un «invento» reciente, es decir, no supera el siglo de antiguedad y es el resultado directo de un proceso histórico bien conocido: el de la Renaixenga, el gran movimiento regionalista/nacionalista de la segunda mitad del siglo XIX. De todas formas, y esto quiero dejarlo claro desde el principio, este tipo de análisis tampoco me satisface del todo, pues no consigue explicar el auténtico problema de fondo: el por qué los grupos humanos necesitan expresar sus sentimientos y su conciencia de identidad a través de sistemas simbólicos, independientemente de que «inventen» unos demarcadores u otros para hacerlo. Pero sobre esto volveré al final. Antes, y siguiendo un cierto * Una primera versión de este texto, sustancialmente similar en su núcleo central, fue publicada en un libro colectivo editado por ROQUE, M. Angels (Coord. 1988): Encontre d'antropologia i diversitat hispánica. Generalitat dc Catalunya,
Els estudis que giren entorn de la qüestió de la «religió popular» s'han posat de moda en els... more Els estudis que giren entorn de la qüestió de la «religió popular» s'han posat de moda en els darrers deu anys. No és difícil comprovar aquest interès a través de nombrosos indicis com serien: els llibres sobre el tema que han esdevingut best-sellers; els números monogràfics que revistes especialitzades li han dedicat, o bé els congressos internacionals que amb aquest motiu s'han celebrat. Tot això ha fet que la bibliografia especialitzada sigui cada cop més abundant.
Aquest article proposa una reflexió general sobre les biografies, hagiogràfiques i mítiques, dels... more Aquest article proposa una reflexió general sobre les biografies, hagiogràfiques i mítiques, dels fundadors de moviments i institucions religioses divines. L'autor analitza el procés d’“invenció del líder”, que segueix una mena de principi tautològic segons el qual només poden ser líders religiosos aquells personatges la vida dels quals acompleix i s'emmotlla a un seguit de requisits, i, complementàriament, només aquells individus que acompleixen aquest requisits seran percebuts com a fundadors d'institucions o de sectes religioses. Els personatges analitzats són: sant Benet, fundador dels benedictins; Bernat de Claraval, reformador del Císter; Baha’u’lláh, fundador de la Fe Baha'i; Charles T. Russell, creador dels Testimonis de Jehovà; Brahma Baba; fundador de Brahma Kumaris; Prabhupada, organitzador de l'Associació Internacional per a la Consciència de Krisna (ISKCON); Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, i Samael Aun Weor, líder espiritua...
Durant el curs acadèmic de 1983-84, en una de les classes de l'assignatura Etnologia de la Pe... more Durant el curs acadèmic de 1983-84, en una de les classes de l'assignatura Etnologia de la Península Ibèrica, comentava amb els alumnes el desfasament de les bibliografies antropològiques existents sobre Espanya, i la consegüent necessitar de posar-les al dia. Comentava, també, com aquesta tasca, per a fer-se amb unes mínimes garanties d'èxit, havia de realitzar-se en equip. En finalitzar la classe, un grup de cinc estudiants —Salvador Anton, Josep Lluís González, Cristina Jaumà, Roser Puig i Xavier Virgili— van oferir-se per a treballar en aquesta direcció, i al cap de pocs dies ens reuníem per a iniciar les tasques prèvies d'aquest projecte bibliogràfic.
La vida religiosa ordinària d'àmplies capes de població ha girat, tradicionalment, entorn de ... more La vida religiosa ordinària d'àmplies capes de població ha girat, tradicionalment, entorn de tres eixos principals: la casa, l'església parroquial i el santuari o ermita. Aquests seran els tres marcs, les tres pilastres bàsiques, encara que no exclusives, sobre les quals desenvoluparem les pàgines següents.
Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia
perifèria Número 16, junio 2012 revistes.uab.cat/periferia-www.periferia.name revista de recerca ... more perifèria Número 16, junio 2012 revistes.uab.cat/periferia-www.periferia.name revista de recerca i formació en antropologia 1 A Ramón Valdés, In Memoriam Joan Prat-Universitat Rovira i Virgili I. Cuando Verena Stolcke y poco después Aurelio Díaz me invitaron a participar en este acto de homenaje y memoria a Ramón Valdés del Toro pensé, en primer lugar, que prepararía algo sobre el papel de Ramón en los inicios de la Antropología española. Comencé a escribirlo pero resultaba un texto demasiado erudito, aburrido y difícil de digerir. En esta situación de stand by agradecí un correo electrónico de Verena
... | Ayuda. ANTROPOLOGÍA DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA. Información general. Autores:JOAN PRAT, ISIDO... more ... | Ayuda. ANTROPOLOGÍA DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA. Información general. Autores:JOAN PRAT, ISIDORO MORENO, UBALDO MARTINEZ VEIGA, JESUS CONTRERAS HERNANDEZ; Editores: Taurus; Año de publicación: 1991; ...
existents són més de divulgació que no pas d'estricta investigació, ja sigui etnografica o histbr... more existents són més de divulgació que no pas d'estricta investigació, ja sigui etnografica o histbrica. De totes maneres hi ha excepcions en el que diem i que seran degudament esmentades. Per exemple, a l'obra immensa de Joan Amades, no podia faltar-hi el tractametit de la bniixeria. 1, en efecte, aquest compilador incansable va publicar, I'any 1934, un llibre tinilat Bmixes i bruixots (reeditat en el ~Medol, l'any 2002, amb un prbleg de Joan Carnicer) que, entre altres coses, presenta una tipologia d'especialistes en i'art de guarir i d'embruixar, que inclou els saludadors, xucladors, oracioners, senyadors, trencadors, setens, endevinetes, desagrilladors i samaires. En la mateixa línia de Joan Amades, i forca influits per aquest, Javier Tomeo i Juan M. Estadella treien un llibre de divulgació titulat La brujería y la szlperstición en Cataluiia, (1963), que ainb ben poques modificacions Javier Tomeo ha reeditat, en solitari, amb el nou titol de La b~uixeriapopularcatulana (2005). També la influencia de 1'Amades es deixa sentir en Joan Guillamet que va escriure un primer treball de síntesi-La B~.uixeria a Catalunya, 1975-i que si bé aporta tot un seguit de narracions i rondalles sobre bruixeria, inedites, no obeeix tampoc, ni l'autor ho pretén, a cap mena d'investigació historica o sobre el terreny en sentit estricte. Sí que ho és, en canvi, el llibre de Cels Gomis, La Rruixa Catalana. Aplec de casos de bm~ixcria, creences i super.rticioni recollits a Catalurnya a L'entom del anys 1864 a 191 5, escrit a la segona dicada del segle xx, pero no publicat fins el 1987. Més endavant ens hi referirem més cxtensament. Per ara limitem-nos a dir que tant Amades com Guillamet i Tomeo assenyalen que a Catalunya hi ha determinas pobles que seinblen haver estat autintics caus o nius de bruixes: Llers i Cadaqués (a l'Alt Einpord;), Vallgorguina (al Maresme), Altafulla (al Tarragones), Vimbodí i Solivella (a la Conca de Barberi), Andorra la Vella ca la Val1 d'hdorra) i encara f o r p altres com Molins de Rei, Centelles, Viladrau, Caldes de Montbui, Arbúcies, etcetera. 1 són alguns d'aquests pobles o, més be11 dit, les bruixes d'aquests pohles, les que han despertat l'interes de poetes, d'artistes, d'estudiosos locals i, també, d'historiadors i narradors diversos. Abans, pero, de referir-nos-hi amb més detall vegern el que és el retrat robot de la bruixa popular a través del seu model etnogrific. LA IMATGE DE LA BRUIXA CATALANA SEGONS LES FONTS Per a exemplificar la concepció més tradicional comencarem amb el famós Boc de Bitma, el primer text catala que ens parla d'un akelarre i continuarem, cense moure'ns del Pirineu, amh "De bruixeria pallaresa" un text de
Uploads
Papers by Joan Prat