Los yacimientos de Pla del serrador y Ca l'estrada presentaban ocupaciones sucesivas entre los si... more Los yacimientos de Pla del serrador y Ca l'estrada presentaban ocupaciones sucesivas entre los siglos V-XIII que, en líneas generales, dan idea de la caracterización del medio rural durante este período en el litoral y prelitoral catalán. el análisis comparado del registro arqueológico demuestra que, pese a las similitudes, existen también grandes diferencias tanto entre los yacimientos como, sobre todo, entre las fases. estas diferencias, visibles también en otros yacimientos, deberían llevar a una reflexión sobre la interpretación del período comprendido entre los siglos V-IX, muy a menudo considerado como una mera transición entre la antigüedad y el feudalismo.
El período medieval en Andorra ha sido el que ha suscitado un mayor interés como objeto de invest... more El período medieval en Andorra ha sido el que ha suscitado un mayor interés como objeto de investigación histórica. Pese a las brillantes aportaciones realizadas por diferentes investigadores, algunos aspectos clave estrechamente relacionados con el proceso de petrificación del paisaje, como puedan ser la organización del hábitat, la arquitectura o la configuración general de los espacios aldeanos, han quedado siempre en un segundo plano y se han tratado de un modo muy tangencial. Cabe decir que, en gran medida, los motivos de este tratamiento superficial se han debido a la ausencia de excavaciones de zonas de hábitat. Efectivamente, hasta hace poco más de diez años nuestro conocimiento sobre el hábitat, su organización y su articulación o sobre la arquitectura misma, se reducía a una serie de topónimos y un catálogo de 26 iglesias que hunden sus raíces entre la alta y plena edad media. La excavación de yacimientos como el Camp Vermell, o la Roureda de la Margineda y el desarrollo de programas de prospección y excavación en zonas de alta montaña en las parroquias de Ordino, Encamp y en el Vall del Madriu-Perafita-Claror, nos han permitido ampliar nuestro conocimiento sobre la arquitectura y su evolución, lo que unido al conocimiento previo y a una revisión de la documentación ha posibilitado que podamos esbozar una aproximación sobre la gestación de las aldeas medievales y el proceso de petrificación del paisaje en los valles andorranos.
The medieval period in Andorra is the period that has prompted the greatest interest as an object of historical research. Despite major contributions made by several researchers, some key aspects closely related to the process of landscape petrification, such as the organization of the habitat, architecture, or the overall configuration of the villages, have always remained in the background, and have been treated only tangentially. It must be said that the reasons for this superficial treatment have been due to the absence of excavations of habitat areas. Indeed, until a little more than ten years ago, our knowledge of the habitat, its organization, the way it was structured, and the buildings themselves, was reduced to a series of place-names, and a catalogue of 26 churches dating back to the medieval period. The excavation of sites such as the Camp Vermell, or Roureda de la Margineda, and the development of surveying and excavation programmes in high mountain areas in the parishes of Ordino, Encamp and in the Madriu-Perafita-Claror valley, have allowed us to broaden our knowledge of the architecture and its evolution, which, together with previous information and a review of the documentation, has enabled us to outline an approach to the birth and gestation of medieval hamlets, and the process of landscape petrification in the Andorran valleys.
ACTAS VI CONGRESO DE ARQUEOLOGÍA MEDIEVAL (ESPAÑA-PORTUGAL) Alicante, 2019, 2021
RESUMEN: pese al interés que ha suscitado la historia medieval andorrana a lo largo del tiempo y ... more RESUMEN: pese al interés que ha suscitado la historia medieval andorrana a lo largo del tiempo y a la cantidad de bibliografía generada, el estudio específico del hábitat ha sido uno de los elementos que ha quedado relegado a un segundo plano, especialmente en aquellos aspectos referentes a su articulación y, aún más en concreto, relacionados con la arquitectura doméstica. La excavación en extensión de los yacimientos de Camp Vermell y de Roureda de la Margineda han permitido trazar una evolución del hábitat entre los siglos VIII y XIV, que combinada con una revisión de la documentación nos llevan a esbozar una propuesta del modelo de implantación en la Andorra medieval. Palabras clave: Andorra, Pirineos, poblamiento, arquitectura doméstica, aldea ABSTRACT: despite the interest that Andorran medieval history has aroused over time and the amount of bibliography generated, the specific study of the habitat has been one of the elements that has been relegated to the background, especially in those aspects relating to its articulation. and even more specifically in relation to domestic architecture. The knowledge of archaeological sites such as the Camp Vermell and the Roureda de la Margineda has made possible to trace an evolution of this aspects between the 8th and 14th centuries, which we can cross with the documentation in order to outline a proposal for the andorran model of occupancy in medieval age. Keywords: Andorra, Pyrenees, settlement, domestic architecture, village
475 Codina-Fortó // Diàleg entre les fonts escrites i l'arqueologia del paisatge: els canvis rece... more 475 Codina-Fortó // Diàleg entre les fonts escrites i l'arqueologia del paisatge: els canvis recents a la vall del Madiu-Perafita-Claror Diàleg entre les fonts escrites i l'arqueologia del paisatge: els canvis recents a la vall del Madriu-Perafita-Claror (vmpc) entre els segles xv i xx Abstract El creuament de les dades arqueològiques amb les fonts documentals ha permès identificar diverses fases d'explotació successives, les quals informen tipològicament sobre les diferents activitats desenvolupades a la vmpc i, de retruc, il·lustren geogràficament diversos canvis que han condicionat aquest ecosistema complex. Les cronologies absolutes i relatives de l'aprofitament dels recursos naturals permeten extreure unes primeres conclusions i fonamenten unes hipòtesis que conjuminen les dinàmiques econòmiques, socials i jurídiques. Aquest conjunt completa el coneixement sobre aquest espai i afina la percepció que se'n tenia. In fine, ha facilitat el context històric i patrimonial associat amb les evidències que conformen el paisatge cultural que hom pot gaudir actualment. Paraules clau: Explotació del bosc, comunal, propietat privada, sistema agro-pecuari Situada al sud-est del Principat d'Andorra, la Vall del Madriu-Perafita-Claror (vmpc) transcorre principalment en l'antiga parròquia d'Andorra la Vella i la part baixa de la vall integra el territori del Quart d'Escaldes. Al ne, la part superior de la capçalera del riu Madriu integra el territori de la parròquia d'Encamp i, al so, a la capçalera dels rius de Perafita i de Claror, el terreny tenia un estatut d'empriu entre Andorra i Sant Julià. Tot i prendre en compte la totalitat del registre arqueològic disponible, com què l'òptica d'aquest article és conjuminar les dades documentals i arqueològiques, l'anàlisi se centra en els períodes recents quan el volum documental autoritza una visió més completa de l'ex-plotació d'aquest territori. És important destacar que totes les campanyes de prospecció s'han centrat en el territori del bé declarat, quan el marc territorial il·lustrat per la documentació històrica és més ampli.
El jaciment de Ca l'Estrada es troba situat al municipi de Canovelles, entre l'avinguda de Canove... more El jaciment de Ca l'Estrada es troba situat al municipi de Canovelles, entre l'avinguda de Canovelles i el carrer de Santa Madrona, a la riba esquerra de l'actual torrent d'en Fangues. Durant la campanya d'excavacions duta a terme entre el 2003 i el 2005 es van excavar uns 4.000 m 2 , corresponents a la zona directament afectada pel traçat de la Ronda Nord de Granollers -Tram 2, però en realitat el jaciment abastaria una superfície molt superior que perfectament podria duplicar o triplicar l'extensió excavada en aquesta intervenció. Hem d'afegir igualment que la gran potència estratigràfica, superior en tot moment als 4 metres, afegida al fet que en molts punts no s'arribà a excavar a més d'1,50 metres, fa molt factible la possibilitat que una part del jaciment hagi quedat segellada, que no malmesa, per la mateixa ronda.
Ca l´Estrada és un bon testimoni de l´ocupació de la plana vallesana des del VI mil·lenni abans d... more Ca l´Estrada és un bon testimoni de l´ocupació de la plana vallesana des del VI mil·lenni abans de la nostra era fins a època medieval. Aquestes ocupacions, encara que intermitents, són representades per tot un seguit de troballes excepcionals i específicament, una estatua menhir antropomorfa, sense paral·lels al nord-est de la península Ibèrica.
En el yacimiento de Ca l'Estrada se hallaron tres estructuras de combustión, la primera de ellas,... more En el yacimiento de Ca l'Estrada se hallaron tres estructuras de combustión, la primera de ellas, la EC-27, estaba localizada en el extremo este del yacimiento, a unos 90 cm de la superfi cie, mientras que las dos restantes, EC 409 y EC-410, aparecieron juntas y a unos 80 metros más al oeste, bajo una potente y compleja estratigrafía de casi dos metros .
RESUMEN Actualmente, en el noreste de la Península Ibérica, se conocen muy pocos restos humanos p... more RESUMEN Actualmente, en el noreste de la Península Ibérica, se conocen muy pocos restos humanos pertenecientes a las primeras comunidades agricultoras y pastoriles de inicios del neolítico. Buena parte de las evidencias que tenemos provienen de contextos arqueológicos excava-dos con anterioridad a los años 80, lo que supone que no se dispone del mismo acerbo de análisis que se realizan en la actualidad. La ex-cavación realizada en Ca l'Estrada viene a rellenar en parte ese vacío aportando no sólo dos nuevos enterramientos, sino también toda una serie de análisis tanto del continente como del contenido de las sepulturas. Su estudio nos ha permitido conocer biológicamente a dos de los sujetos protagonistas de aquella su historia, cómo fueron inhumados y qué objetos les acompañaban. Estamos, sin duda, ante una de las pri-meras evidencias funerarias de lo que ha venido a denominarse como " la Cultura de los Sepulcros de fosa ". LABURPENA Gaur egun Iberiar Penintsularen Ipar-Ekialdean bizi izan ziren lehen talde nekazari eta artzainen giza aztarna gutxi ezagutzen dira. Ezagutzen diren ebidentzia gehienak 1980ko hamarkada baino lehenagoko indusketa arkeologikoei dagokie, eta horren ondorioz, egun egiten diren hain-bat analisiren falta dago testuinguru hauetan. Zentzu honetan Ca l'Estradan egindako indusketak hutsune hau bete egiten du, hilobi berri bi ezagutarazteaz gain, bai honen egituraren zein bere edukiaren gain egin diren azterketa guztiek aurkezten duten datuengatik. Ikerketa honek bi gizabanakoren, lurperatzearen testuingurua zein agertzen diren materialei buruzko informazioa eskaintzen du. Argi dago "la Cultura de los Sepulcros de fosa" deritzonaren lehen aztarnetariko baten inguruan ari garela lan honetan. ABSTRACT At present there are few human remains from early agricultural and pastoralists communities of the early Neolithic in the northeast of the Iberian Peninsula Most of the evidence comes from archaeological contexts excavated prior to the 80's, then recent analytical are absent. The excavation in Ca l'Estrada partly fills this gap providing not only two new burials, but also a whole set of analyzes of the graves Their study has allowed us biologically meet two of the subjects protagonists of that history, how they were buried and what objects accompanied them. We are certainly at an early funerary evidence of what has come to be known as "Culture of pit graves." There are two burials; The first one comes from a cuvette of 70-80cm wide and 60-70cm deep. A woman 25-35 years old very well represented was depositated on right lateral decubitus with flexed limbs and his body was enveloped into a bundle or shroud. Under the pelvis a sheet of white flint good was found. This blade was used to cut plants near the ground or on it before putting it as dowry. It could not define the structure of the second burial. The remains correspond a part of a child of 5-6 yearsold, possibly a male. The study allows start to know biologicaly the human group that lived the zone. Likewise the detailed study of his grave has allowed to propose that it was wrapped in a shroud, deposited gathered and with the presence of a sheet of silex, attends that it might start to justify a ritual that will become more frequent in the Middle Neolithic.
El jaciment de ca l'Estrada està situat a la depressió prelitoral, al terme municipal de Canovell... more El jaciment de ca l'Estrada està situat a la depressió prelitoral, al terme municipal de Canovelles (Vallès Oriental) i ubicat a la riba esquerra del torrent d'en Fangues, subsidiari del riu Congost. L'excavació preventiva propiciada pel bastiment de la Ronda Nord de Granollers -Tram 2 va permetre documentar ocupacions humanes successives del neolític antic, el neolític final-calcolític, el període tardorepublicà, el tardoantic i el medieval. La superfície intervinguda comprenia, aproximadament, uns 4.000 m 2 d'extensió, amb una impressionant estratigrafia vertical de més de cinc metres com a conseqüència dels sediments aportats per la riera d'en Fangues.
En este trabajo presentamos los materiales cerámicos recogidos en el paleocanal PC-418 de Ca l'Es... more En este trabajo presentamos los materiales cerámicos recogidos en el paleocanal PC-418 de Ca l'Estrada, que llegaban arrastrados como consecuencia de diferentes inundaciones al lado de una estatua-menhir neolítica. La datación radiocarbónica y los elementos encontradors nos remiten a un momento de transición entre el Calcolítico y Bronce Antiguo a finales del IIIer milenio en el Vallès. Cerámica, campaniforme, datación, tercer milenio, Vallés.
Human settlement in the Pyrenees became particularly important since ancient times and the Middle... more Human settlement in the Pyrenees became particularly important since ancient times and the Middle Age because of metallurgical and farming activities. These had a variable impact on the environment and eventually shaped the current landscape. The aim of this study is to obtain a picture of the relationship between the populations of Camp Vermell site (Sant Julià de Lòria, Andorra) with their environment. The interdisciplinary archaeobotanical studies (seed and fruit analysis, anthracology and pollen analysis) undertaken in the site provide data about fuel, wood and plant foods consumed between the II nd and the XII th centuries AD. Local production of cereals is attested through pollen and seeds analysis. Hulled barley and naked wheat are dominant in all the phases. Rye, broomcorn millet and several pulses are also present in the Late Antiquity and the Early Medieval phases. Scots-black pine is the main gathered type of wood in all the phases. This taxon seems to be preferred as fuel for the metallurgical activities during the Late Antiquity occupation, while a wider spectrum of wooden taxa is observed in the refuse deposits from storage pits. Human impact on the landscape is observable in all phases due to agricultural, pastoral and metallurgical activities.
Resumen Los asentamientos de la Balma de la Margineda y la Feixa del Moro se convirtieron en expo... more Resumen Los asentamientos de la Balma de la Margineda y la Feixa del Moro se convirtieron en exponentes de los principales estudios de caracterización del proceso de neotilización en nuestro territorio. Los intentos por ubicar estos resultados tanto en la definición conceptual del neolítico como en el panorama general de estas transformaciones, habían conducido a una especificidad del caso andorrano enquistada en una especialización económica muy concreta. La excavación de nuevos yacimientos y el crecimiento significativo de nuevos datos paleoambientales asociados a estructuras domésticas de carácter estable, ofrecen una renovación y amplitud de la perspectiva en la interpretación tradicional de estas comunidades y sus relaciones con el entorno, en las que parece ser que las actividades agrícolas tendrían un papel mucho más determinante al presumido inicialmente. Abstract The knowledge of the Neolithic in Andorra has experienced a great boost in the last years, due to the discovery of two new sites in Juberri and the multidisciplinary work carried out on them. For a long time this period was defined only by a small group of sites, as the well known settlements of Balma de la Margineda and Feixa del Moro. This former interpretation focused on the archaeological and paleobotanical data obtained from those sites and some traditional assumptions on mountain communities and their economy. The significant growth of archaeological and palaeoenvironmental data from the new sites of Juberri, offers a new and wider perspective of these Neolithic communities, their relationship with the environment and their economic system which, as far as we know, seems that it was more linked to farming than it was formerly assumed.
Resum. La recerca històrica dedicada a la segona meitat del primer mil·lenni ha evolucionat força... more Resum. La recerca històrica dedicada a la segona meitat del primer mil·lenni ha evolucionat força en les darreres dècades. La complexitat d'aquest període traspua a través de les diverses denominacions emprades per designar-lo. Antiguitat tardana, món prefeudal, període altmedieval, etc. Generalment se li denega una entitat pròpia i s'assimila amb un moment de transició que se situa entre llop i gos, entre ordre romà i lluita de classes feudal. Als Pirineus, i més concretament a Andorra, aquests segles prenen més protagonisme. Malauradament, alhora, apareixen les mancances que n'impedeixen l'estudi aprofundit. Aquesta aproximació passa per les tres grans temàtiques que destaquen de les fonts conegudes. És, només, una lectura de les dades arqueològiques a la llum de les últimes problemàtiques historiogràfiques i dels darrers resultats obtinguts a Andorra.
Los yacimientos de Pla del serrador y Ca l'estrada presentaban ocupaciones sucesivas entre los si... more Los yacimientos de Pla del serrador y Ca l'estrada presentaban ocupaciones sucesivas entre los siglos V-XIII que, en líneas generales, dan idea de la caracterización del medio rural durante este período en el litoral y prelitoral catalán. el análisis comparado del registro arqueológico demuestra que, pese a las similitudes, existen también grandes diferencias tanto entre los yacimientos como, sobre todo, entre las fases. estas diferencias, visibles también en otros yacimientos, deberían llevar a una reflexión sobre la interpretación del período comprendido entre los siglos V-IX, muy a menudo considerado como una mera transición entre la antigüedad y el feudalismo.
El período medieval en Andorra ha sido el que ha suscitado un mayor interés como objeto de invest... more El período medieval en Andorra ha sido el que ha suscitado un mayor interés como objeto de investigación histórica. Pese a las brillantes aportaciones realizadas por diferentes investigadores, algunos aspectos clave estrechamente relacionados con el proceso de petrificación del paisaje, como puedan ser la organización del hábitat, la arquitectura o la configuración general de los espacios aldeanos, han quedado siempre en un segundo plano y se han tratado de un modo muy tangencial. Cabe decir que, en gran medida, los motivos de este tratamiento superficial se han debido a la ausencia de excavaciones de zonas de hábitat. Efectivamente, hasta hace poco más de diez años nuestro conocimiento sobre el hábitat, su organización y su articulación o sobre la arquitectura misma, se reducía a una serie de topónimos y un catálogo de 26 iglesias que hunden sus raíces entre la alta y plena edad media. La excavación de yacimientos como el Camp Vermell, o la Roureda de la Margineda y el desarrollo de programas de prospección y excavación en zonas de alta montaña en las parroquias de Ordino, Encamp y en el Vall del Madriu-Perafita-Claror, nos han permitido ampliar nuestro conocimiento sobre la arquitectura y su evolución, lo que unido al conocimiento previo y a una revisión de la documentación ha posibilitado que podamos esbozar una aproximación sobre la gestación de las aldeas medievales y el proceso de petrificación del paisaje en los valles andorranos.
The medieval period in Andorra is the period that has prompted the greatest interest as an object of historical research. Despite major contributions made by several researchers, some key aspects closely related to the process of landscape petrification, such as the organization of the habitat, architecture, or the overall configuration of the villages, have always remained in the background, and have been treated only tangentially. It must be said that the reasons for this superficial treatment have been due to the absence of excavations of habitat areas. Indeed, until a little more than ten years ago, our knowledge of the habitat, its organization, the way it was structured, and the buildings themselves, was reduced to a series of place-names, and a catalogue of 26 churches dating back to the medieval period. The excavation of sites such as the Camp Vermell, or Roureda de la Margineda, and the development of surveying and excavation programmes in high mountain areas in the parishes of Ordino, Encamp and in the Madriu-Perafita-Claror valley, have allowed us to broaden our knowledge of the architecture and its evolution, which, together with previous information and a review of the documentation, has enabled us to outline an approach to the birth and gestation of medieval hamlets, and the process of landscape petrification in the Andorran valleys.
ACTAS VI CONGRESO DE ARQUEOLOGÍA MEDIEVAL (ESPAÑA-PORTUGAL) Alicante, 2019, 2021
RESUMEN: pese al interés que ha suscitado la historia medieval andorrana a lo largo del tiempo y ... more RESUMEN: pese al interés que ha suscitado la historia medieval andorrana a lo largo del tiempo y a la cantidad de bibliografía generada, el estudio específico del hábitat ha sido uno de los elementos que ha quedado relegado a un segundo plano, especialmente en aquellos aspectos referentes a su articulación y, aún más en concreto, relacionados con la arquitectura doméstica. La excavación en extensión de los yacimientos de Camp Vermell y de Roureda de la Margineda han permitido trazar una evolución del hábitat entre los siglos VIII y XIV, que combinada con una revisión de la documentación nos llevan a esbozar una propuesta del modelo de implantación en la Andorra medieval. Palabras clave: Andorra, Pirineos, poblamiento, arquitectura doméstica, aldea ABSTRACT: despite the interest that Andorran medieval history has aroused over time and the amount of bibliography generated, the specific study of the habitat has been one of the elements that has been relegated to the background, especially in those aspects relating to its articulation. and even more specifically in relation to domestic architecture. The knowledge of archaeological sites such as the Camp Vermell and the Roureda de la Margineda has made possible to trace an evolution of this aspects between the 8th and 14th centuries, which we can cross with the documentation in order to outline a proposal for the andorran model of occupancy in medieval age. Keywords: Andorra, Pyrenees, settlement, domestic architecture, village
475 Codina-Fortó // Diàleg entre les fonts escrites i l'arqueologia del paisatge: els canvis rece... more 475 Codina-Fortó // Diàleg entre les fonts escrites i l'arqueologia del paisatge: els canvis recents a la vall del Madiu-Perafita-Claror Diàleg entre les fonts escrites i l'arqueologia del paisatge: els canvis recents a la vall del Madriu-Perafita-Claror (vmpc) entre els segles xv i xx Abstract El creuament de les dades arqueològiques amb les fonts documentals ha permès identificar diverses fases d'explotació successives, les quals informen tipològicament sobre les diferents activitats desenvolupades a la vmpc i, de retruc, il·lustren geogràficament diversos canvis que han condicionat aquest ecosistema complex. Les cronologies absolutes i relatives de l'aprofitament dels recursos naturals permeten extreure unes primeres conclusions i fonamenten unes hipòtesis que conjuminen les dinàmiques econòmiques, socials i jurídiques. Aquest conjunt completa el coneixement sobre aquest espai i afina la percepció que se'n tenia. In fine, ha facilitat el context històric i patrimonial associat amb les evidències que conformen el paisatge cultural que hom pot gaudir actualment. Paraules clau: Explotació del bosc, comunal, propietat privada, sistema agro-pecuari Situada al sud-est del Principat d'Andorra, la Vall del Madriu-Perafita-Claror (vmpc) transcorre principalment en l'antiga parròquia d'Andorra la Vella i la part baixa de la vall integra el territori del Quart d'Escaldes. Al ne, la part superior de la capçalera del riu Madriu integra el territori de la parròquia d'Encamp i, al so, a la capçalera dels rius de Perafita i de Claror, el terreny tenia un estatut d'empriu entre Andorra i Sant Julià. Tot i prendre en compte la totalitat del registre arqueològic disponible, com què l'òptica d'aquest article és conjuminar les dades documentals i arqueològiques, l'anàlisi se centra en els períodes recents quan el volum documental autoritza una visió més completa de l'ex-plotació d'aquest territori. És important destacar que totes les campanyes de prospecció s'han centrat en el territori del bé declarat, quan el marc territorial il·lustrat per la documentació històrica és més ampli.
El jaciment de Ca l'Estrada es troba situat al municipi de Canovelles, entre l'avinguda de Canove... more El jaciment de Ca l'Estrada es troba situat al municipi de Canovelles, entre l'avinguda de Canovelles i el carrer de Santa Madrona, a la riba esquerra de l'actual torrent d'en Fangues. Durant la campanya d'excavacions duta a terme entre el 2003 i el 2005 es van excavar uns 4.000 m 2 , corresponents a la zona directament afectada pel traçat de la Ronda Nord de Granollers -Tram 2, però en realitat el jaciment abastaria una superfície molt superior que perfectament podria duplicar o triplicar l'extensió excavada en aquesta intervenció. Hem d'afegir igualment que la gran potència estratigràfica, superior en tot moment als 4 metres, afegida al fet que en molts punts no s'arribà a excavar a més d'1,50 metres, fa molt factible la possibilitat que una part del jaciment hagi quedat segellada, que no malmesa, per la mateixa ronda.
Ca l´Estrada és un bon testimoni de l´ocupació de la plana vallesana des del VI mil·lenni abans d... more Ca l´Estrada és un bon testimoni de l´ocupació de la plana vallesana des del VI mil·lenni abans de la nostra era fins a època medieval. Aquestes ocupacions, encara que intermitents, són representades per tot un seguit de troballes excepcionals i específicament, una estatua menhir antropomorfa, sense paral·lels al nord-est de la península Ibèrica.
En el yacimiento de Ca l'Estrada se hallaron tres estructuras de combustión, la primera de ellas,... more En el yacimiento de Ca l'Estrada se hallaron tres estructuras de combustión, la primera de ellas, la EC-27, estaba localizada en el extremo este del yacimiento, a unos 90 cm de la superfi cie, mientras que las dos restantes, EC 409 y EC-410, aparecieron juntas y a unos 80 metros más al oeste, bajo una potente y compleja estratigrafía de casi dos metros .
RESUMEN Actualmente, en el noreste de la Península Ibérica, se conocen muy pocos restos humanos p... more RESUMEN Actualmente, en el noreste de la Península Ibérica, se conocen muy pocos restos humanos pertenecientes a las primeras comunidades agricultoras y pastoriles de inicios del neolítico. Buena parte de las evidencias que tenemos provienen de contextos arqueológicos excava-dos con anterioridad a los años 80, lo que supone que no se dispone del mismo acerbo de análisis que se realizan en la actualidad. La ex-cavación realizada en Ca l'Estrada viene a rellenar en parte ese vacío aportando no sólo dos nuevos enterramientos, sino también toda una serie de análisis tanto del continente como del contenido de las sepulturas. Su estudio nos ha permitido conocer biológicamente a dos de los sujetos protagonistas de aquella su historia, cómo fueron inhumados y qué objetos les acompañaban. Estamos, sin duda, ante una de las pri-meras evidencias funerarias de lo que ha venido a denominarse como " la Cultura de los Sepulcros de fosa ". LABURPENA Gaur egun Iberiar Penintsularen Ipar-Ekialdean bizi izan ziren lehen talde nekazari eta artzainen giza aztarna gutxi ezagutzen dira. Ezagutzen diren ebidentzia gehienak 1980ko hamarkada baino lehenagoko indusketa arkeologikoei dagokie, eta horren ondorioz, egun egiten diren hain-bat analisiren falta dago testuinguru hauetan. Zentzu honetan Ca l'Estradan egindako indusketak hutsune hau bete egiten du, hilobi berri bi ezagutarazteaz gain, bai honen egituraren zein bere edukiaren gain egin diren azterketa guztiek aurkezten duten datuengatik. Ikerketa honek bi gizabanakoren, lurperatzearen testuingurua zein agertzen diren materialei buruzko informazioa eskaintzen du. Argi dago "la Cultura de los Sepulcros de fosa" deritzonaren lehen aztarnetariko baten inguruan ari garela lan honetan. ABSTRACT At present there are few human remains from early agricultural and pastoralists communities of the early Neolithic in the northeast of the Iberian Peninsula Most of the evidence comes from archaeological contexts excavated prior to the 80's, then recent analytical are absent. The excavation in Ca l'Estrada partly fills this gap providing not only two new burials, but also a whole set of analyzes of the graves Their study has allowed us biologically meet two of the subjects protagonists of that history, how they were buried and what objects accompanied them. We are certainly at an early funerary evidence of what has come to be known as "Culture of pit graves." There are two burials; The first one comes from a cuvette of 70-80cm wide and 60-70cm deep. A woman 25-35 years old very well represented was depositated on right lateral decubitus with flexed limbs and his body was enveloped into a bundle or shroud. Under the pelvis a sheet of white flint good was found. This blade was used to cut plants near the ground or on it before putting it as dowry. It could not define the structure of the second burial. The remains correspond a part of a child of 5-6 yearsold, possibly a male. The study allows start to know biologicaly the human group that lived the zone. Likewise the detailed study of his grave has allowed to propose that it was wrapped in a shroud, deposited gathered and with the presence of a sheet of silex, attends that it might start to justify a ritual that will become more frequent in the Middle Neolithic.
El jaciment de ca l'Estrada està situat a la depressió prelitoral, al terme municipal de Canovell... more El jaciment de ca l'Estrada està situat a la depressió prelitoral, al terme municipal de Canovelles (Vallès Oriental) i ubicat a la riba esquerra del torrent d'en Fangues, subsidiari del riu Congost. L'excavació preventiva propiciada pel bastiment de la Ronda Nord de Granollers -Tram 2 va permetre documentar ocupacions humanes successives del neolític antic, el neolític final-calcolític, el període tardorepublicà, el tardoantic i el medieval. La superfície intervinguda comprenia, aproximadament, uns 4.000 m 2 d'extensió, amb una impressionant estratigrafia vertical de més de cinc metres com a conseqüència dels sediments aportats per la riera d'en Fangues.
En este trabajo presentamos los materiales cerámicos recogidos en el paleocanal PC-418 de Ca l'Es... more En este trabajo presentamos los materiales cerámicos recogidos en el paleocanal PC-418 de Ca l'Estrada, que llegaban arrastrados como consecuencia de diferentes inundaciones al lado de una estatua-menhir neolítica. La datación radiocarbónica y los elementos encontradors nos remiten a un momento de transición entre el Calcolítico y Bronce Antiguo a finales del IIIer milenio en el Vallès. Cerámica, campaniforme, datación, tercer milenio, Vallés.
Human settlement in the Pyrenees became particularly important since ancient times and the Middle... more Human settlement in the Pyrenees became particularly important since ancient times and the Middle Age because of metallurgical and farming activities. These had a variable impact on the environment and eventually shaped the current landscape. The aim of this study is to obtain a picture of the relationship between the populations of Camp Vermell site (Sant Julià de Lòria, Andorra) with their environment. The interdisciplinary archaeobotanical studies (seed and fruit analysis, anthracology and pollen analysis) undertaken in the site provide data about fuel, wood and plant foods consumed between the II nd and the XII th centuries AD. Local production of cereals is attested through pollen and seeds analysis. Hulled barley and naked wheat are dominant in all the phases. Rye, broomcorn millet and several pulses are also present in the Late Antiquity and the Early Medieval phases. Scots-black pine is the main gathered type of wood in all the phases. This taxon seems to be preferred as fuel for the metallurgical activities during the Late Antiquity occupation, while a wider spectrum of wooden taxa is observed in the refuse deposits from storage pits. Human impact on the landscape is observable in all phases due to agricultural, pastoral and metallurgical activities.
Resumen Los asentamientos de la Balma de la Margineda y la Feixa del Moro se convirtieron en expo... more Resumen Los asentamientos de la Balma de la Margineda y la Feixa del Moro se convirtieron en exponentes de los principales estudios de caracterización del proceso de neotilización en nuestro territorio. Los intentos por ubicar estos resultados tanto en la definición conceptual del neolítico como en el panorama general de estas transformaciones, habían conducido a una especificidad del caso andorrano enquistada en una especialización económica muy concreta. La excavación de nuevos yacimientos y el crecimiento significativo de nuevos datos paleoambientales asociados a estructuras domésticas de carácter estable, ofrecen una renovación y amplitud de la perspectiva en la interpretación tradicional de estas comunidades y sus relaciones con el entorno, en las que parece ser que las actividades agrícolas tendrían un papel mucho más determinante al presumido inicialmente. Abstract The knowledge of the Neolithic in Andorra has experienced a great boost in the last years, due to the discovery of two new sites in Juberri and the multidisciplinary work carried out on them. For a long time this period was defined only by a small group of sites, as the well known settlements of Balma de la Margineda and Feixa del Moro. This former interpretation focused on the archaeological and paleobotanical data obtained from those sites and some traditional assumptions on mountain communities and their economy. The significant growth of archaeological and palaeoenvironmental data from the new sites of Juberri, offers a new and wider perspective of these Neolithic communities, their relationship with the environment and their economic system which, as far as we know, seems that it was more linked to farming than it was formerly assumed.
Resum. La recerca històrica dedicada a la segona meitat del primer mil·lenni ha evolucionat força... more Resum. La recerca històrica dedicada a la segona meitat del primer mil·lenni ha evolucionat força en les darreres dècades. La complexitat d'aquest període traspua a través de les diverses denominacions emprades per designar-lo. Antiguitat tardana, món prefeudal, període altmedieval, etc. Generalment se li denega una entitat pròpia i s'assimila amb un moment de transició que se situa entre llop i gos, entre ordre romà i lluita de classes feudal. Als Pirineus, i més concretament a Andorra, aquests segles prenen més protagonisme. Malauradament, alhora, apareixen les mancances que n'impedeixen l'estudi aprofundit. Aquesta aproximació passa per les tres grans temàtiques que destaquen de les fonts conegudes. És, només, una lectura de les dades arqueològiques a la llum de les últimes problemàtiques historiogràfiques i dels darrers resultats obtinguts a Andorra.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:
[...] L’estudi que ha portat a l’edició del llibre Comunitats agrícoles ... more PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: [...] L’estudi que ha portat a l’edició del llibre Comunitats agrícoles al Pirineu. L’ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del Vè mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra) neix, inicialment, d’una excavació d’urgèn· cia realitzada al Camp del Colomer i d’una de preventiva al Carrer Llinàs núm. 28, ambdues a la vila de Juberri (2009 i 2010). De bon principi, la tipologia de les restes excavades i els ma· terials exhumats deixaven entreveure que aquests jaciments presentaven unes peculiaritats mereixedores d’una anàlisi més acurada i, a la llum dels primers resultats obtinguts, es va pro· gramar l’edició d’una monografia del Patrimoni Cultural d’An· dorra per tal d’ampliar l’abast del que, sinó, hauria estat una mera memòria administrativa. El treball resulta de la implicació constant de diversos inves· tigadors i col·laboradors sense els quals el sisè volum de la col· lecció, que aporta noves dades sobre el llegat neolític d’Andor· ra i, de retruc, permet nous enfocaments sobre la prehistòria d’aquest sector dels Pirineus Orientals, no hauria pogut veure la llum. Cal també destacar que, per primera vegada, aquest projecte s’ha ideat per ser difós digitalment. D’aquesta manera s’assoleix la possibilitat de facilitar la seva difusió entre la comunitat ci· entífica i el públic en general i, de ben segur, aquesta aportació obre la porta a nous estudis que perfilaran i completaran el nostre coneixement d’aquest període de les Valls.[...]
Uploads
Papers by Amílcar BRK
aportaciones realizadas por diferentes investigadores, algunos aspectos clave estrechamente relacionados con el proceso de petrificación del paisaje, como puedan ser la organización del hábitat, la arquitectura o la configuración general de los espacios aldeanos, han quedado siempre en un segundo plano y se han tratado de un modo muy tangencial. Cabe decir que, en gran medida, los motivos de este tratamiento superficial se han debido a la ausencia de excavaciones de zonas de hábitat. Efectivamente, hasta hace poco más de diez años nuestro conocimiento sobre el hábitat, su organización y su articulación o sobre la arquitectura misma, se reducía a una serie de topónimos y un catálogo de 26 iglesias que hunden sus raíces entre la alta y plena edad media. La excavación de yacimientos como el Camp Vermell, o la Roureda de la Margineda y el desarrollo de programas de prospección y excavación en zonas de alta montaña en las parroquias de Ordino, Encamp y en el Vall del Madriu-Perafita-Claror, nos han permitido ampliar nuestro conocimiento sobre la arquitectura y su evolución, lo que unido al conocimiento previo y a una revisión de la documentación ha posibilitado que podamos esbozar una aproximación sobre la gestación de las aldeas medievales y el proceso de petrificación del paisaje en los valles andorranos.
The medieval period in Andorra is the period that has prompted the greatest interest as an object of historical research. Despite major contributions made by several researchers, some key aspects closely related to the process of landscape petrification, such as the organization of the habitat, architecture, or the overall configuration of the villages, have always remained in the background, and have been treated only tangentially. It must be said that the reasons for this superficial treatment have been due to the absence of excavations of habitat areas. Indeed, until a little more than ten years ago, our knowledge of the habitat, its organization, the way it was structured, and the buildings themselves, was reduced to a series of place-names, and a catalogue of 26 churches dating back to the medieval period. The excavation of sites such as the Camp Vermell, or Roureda de la Margineda, and the development of surveying and excavation programmes in high mountain areas in the parishes of Ordino, Encamp and in the Madriu-Perafita-Claror valley, have allowed us to broaden our knowledge of the architecture and its evolution, which, together with previous information and a review of the documentation, has enabled us to outline an approach to the birth and gestation of medieval hamlets, and the process of landscape petrification in the Andorran valleys.
el estudio específico del hábitat ha sido uno de los elementos que ha quedado relegado a un segundo plano, especialmente en
aquellos aspectos referentes a su articulación y, aún más en concreto, relacionados con la arquitectura doméstica. La excavación en
extensión de los yacimientos de Camp Vermell y de Roureda de la Margineda han permitido trazar una evolución del hábitat entre los
siglos VIII y XIV, que combinada con una revisión de la documentación nos llevan a esbozar una propuesta del modelo de implantación
en la Andorra medieval.
Palabras clave: Andorra, Pirineos, poblamiento, arquitectura doméstica, aldea
ABSTRACT: despite the interest that Andorran medieval history has aroused over time and the amount of bibliography generated, the specific study
of the habitat has been one of the elements that has been relegated to the background, especially in those aspects relating to its articulation. and even
more specifically in relation to domestic architecture. The knowledge of archaeological sites such as the Camp Vermell and the Roureda de la Margineda
has made possible to trace an evolution of this aspects between the 8th and 14th centuries, which we can cross with the documentation in order to outline
a proposal for the andorran model of occupancy in medieval age.
Keywords: Andorra, Pyrenees, settlement, domestic architecture, village
aportaciones realizadas por diferentes investigadores, algunos aspectos clave estrechamente relacionados con el proceso de petrificación del paisaje, como puedan ser la organización del hábitat, la arquitectura o la configuración general de los espacios aldeanos, han quedado siempre en un segundo plano y se han tratado de un modo muy tangencial. Cabe decir que, en gran medida, los motivos de este tratamiento superficial se han debido a la ausencia de excavaciones de zonas de hábitat. Efectivamente, hasta hace poco más de diez años nuestro conocimiento sobre el hábitat, su organización y su articulación o sobre la arquitectura misma, se reducía a una serie de topónimos y un catálogo de 26 iglesias que hunden sus raíces entre la alta y plena edad media. La excavación de yacimientos como el Camp Vermell, o la Roureda de la Margineda y el desarrollo de programas de prospección y excavación en zonas de alta montaña en las parroquias de Ordino, Encamp y en el Vall del Madriu-Perafita-Claror, nos han permitido ampliar nuestro conocimiento sobre la arquitectura y su evolución, lo que unido al conocimiento previo y a una revisión de la documentación ha posibilitado que podamos esbozar una aproximación sobre la gestación de las aldeas medievales y el proceso de petrificación del paisaje en los valles andorranos.
The medieval period in Andorra is the period that has prompted the greatest interest as an object of historical research. Despite major contributions made by several researchers, some key aspects closely related to the process of landscape petrification, such as the organization of the habitat, architecture, or the overall configuration of the villages, have always remained in the background, and have been treated only tangentially. It must be said that the reasons for this superficial treatment have been due to the absence of excavations of habitat areas. Indeed, until a little more than ten years ago, our knowledge of the habitat, its organization, the way it was structured, and the buildings themselves, was reduced to a series of place-names, and a catalogue of 26 churches dating back to the medieval period. The excavation of sites such as the Camp Vermell, or Roureda de la Margineda, and the development of surveying and excavation programmes in high mountain areas in the parishes of Ordino, Encamp and in the Madriu-Perafita-Claror valley, have allowed us to broaden our knowledge of the architecture and its evolution, which, together with previous information and a review of the documentation, has enabled us to outline an approach to the birth and gestation of medieval hamlets, and the process of landscape petrification in the Andorran valleys.
el estudio específico del hábitat ha sido uno de los elementos que ha quedado relegado a un segundo plano, especialmente en
aquellos aspectos referentes a su articulación y, aún más en concreto, relacionados con la arquitectura doméstica. La excavación en
extensión de los yacimientos de Camp Vermell y de Roureda de la Margineda han permitido trazar una evolución del hábitat entre los
siglos VIII y XIV, que combinada con una revisión de la documentación nos llevan a esbozar una propuesta del modelo de implantación
en la Andorra medieval.
Palabras clave: Andorra, Pirineos, poblamiento, arquitectura doméstica, aldea
ABSTRACT: despite the interest that Andorran medieval history has aroused over time and the amount of bibliography generated, the specific study
of the habitat has been one of the elements that has been relegated to the background, especially in those aspects relating to its articulation. and even
more specifically in relation to domestic architecture. The knowledge of archaeological sites such as the Camp Vermell and the Roureda de la Margineda
has made possible to trace an evolution of this aspects between the 8th and 14th centuries, which we can cross with the documentation in order to outline
a proposal for the andorran model of occupancy in medieval age.
Keywords: Andorra, Pyrenees, settlement, domestic architecture, village
[...] L’estudi que ha portat a l’edició del llibre Comunitats agrícoles al
Pirineu. L’ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del
Vè mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer
Llinàs 28, Andorra) neix, inicialment, d’una excavació d’urgèn·
cia realitzada al Camp del Colomer i d’una de preventiva al
Carrer Llinàs núm. 28, ambdues a la vila de Juberri (2009 i
2010).
De bon principi, la tipologia de les restes excavades i els ma·
terials exhumats deixaven entreveure que aquests jaciments
presentaven unes peculiaritats mereixedores d’una anàlisi més
acurada i, a la llum dels primers resultats obtinguts, es va pro·
gramar l’edició d’una monografia del Patrimoni Cultural d’An·
dorra per tal d’ampliar l’abast del que, sinó, hauria estat una
mera memòria administrativa.
El treball resulta de la implicació constant de diversos inves·
tigadors i col·laboradors sense els quals el sisè volum de la col·
lecció, que aporta noves dades sobre el llegat neolític d’Andor·
ra i, de retruc, permet nous enfocaments sobre la prehistòria
d’aquest sector dels Pirineus Orientals, no hauria pogut veure
la llum.
Cal també destacar que, per primera vegada, aquest projecte
s’ha ideat per ser difós digitalment. D’aquesta manera s’assoleix
la possibilitat de facilitar la seva difusió entre la comunitat ci·
entífica i el públic en general i, de ben segur, aquesta aportació
obre la porta a nous estudis que perfilaran i completaran el
nostre coneixement d’aquest període de les Valls.[...]