LVIII Sessió de Fotografia de Natura

HORNSTRANDIR

Seguint el rastre de la guineu àrtica

 a càrrec de Marta Bretó i Tato Rosés

El proper dimarts 28 de Novembre a les 19:00h

Institut d'Estudis Catalans

Carme, 47  Barcelona

 

Crònica de la LVII Sessió de Fotografia de Natura

REPTES EN FOTOGRAFIAR AMFIBIS I RÈPTILS A LLATINOAMÈRICA

Sessió inaugural del curs 2017-2018

El passat 2 d’octubre es va fer la sessió inaugural de les activitats del curs acadèmic 2017-2018, que va ser conjunta entre dues entitats germanes: la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i la Soc. Cat. d’Herpetologia. Abans de començar, es va demanar un minut de silenci pels atemptats del mes d’agost produïts a pocs metres d’on estàvem, així com per la repressió a tot Catalunya durant el referèndum realitzat el dia abans, 1 d’octubre.

Fotografia: Mireia Puntí

L’autor de la conferència, el científic català resident a Costa Rica, Cèsar Lluis Barrio-Amorós, ha estat recorrent i explorant Llatinoamèrica durant 22 anys. Ha descobert i descrit granotes, salamandres, serps i sargantanes. A part d'això, en els últims 15 anys s'ha dedicat a retratar d'una manera concisa i peculiar als seus subjectes favorits des dels deserts de Mèxic als boscos temperats de Xile, passant per les selves primàries centreamericanes (a Costa Rica i Panamà) i sud-americanes (a Veneçuela, Colòmbia, Equador i Perú).

El major plaer d'un herpetòleg fotògraf és captar la presència i comportament d’amfibis i rèptils en el seu hàbitat natural, destacant llur bellesa, raresa i fesomia. Tanmateix, això no està exempt de reptes: des del viatge en si fins a l'accés a zones complicades (per diferents causes), passant pel tracte respectuós als animals, la cooperació dels habitants locals i el domini de l'equip i les tècniques fotogràfiques.

El nombrós públic que hi assistí –una setantena- va gaudir de les explicacions, que destil·laven un gran coneixement del tema. L’exposició fou molt didàctica i entretinguda, i no cal dir que va estar sobradament il·lustrada amb centenars d’imatges. Tot plegat ha estat gràcies a la presència temporal d’en Cèsar, ja que ningú millor que ell per a fer-nos viure aquesta experiència audiovisual. No recordem cap sessió en la que es projectessin tantes fotos.

Parella de granotes paracaigudistes (Agalychnis spurrelli) posant ous a la península d’Osa, Costa Rica (Foto: Cèsar Barrio-Amorós/ Doc Frog Photography)

En Cèsar, antropòleg de formació i herpetòleg de vocació, organitza viatges al naturalistes que vulguin visitar Costa Rica. És el guia ideal perquè ha acumulat una gran experiència pràctica, ja que és un dels expedicionaris més actius a la zona. Fruit de les seves prospeccions, ha publicat més de 200 articles i descrit mig centenar d’espècies noves per la ciència. Fou un dels científics que formà part del grup explorador dels tepuis veneçolans liderat per Charles Brewer Carías, i per tan, codescobridor del sistema de coves de gres més voluminós del món. Esperem que la propera vegada que ens visiti ens pugui donar una altra lliçó magistral com aquesta.

Text: Albert Masó

 

LVII Sessió de Fotografia de Natura

Reptes en fotografiar amfibis i rèptils a Llatinoamèrica

a càrrec de Cèsar L. Barrio-Amorós

Dilluns 2 d'Octubre, a les 19:00h

Institut d'Estudis Catalans

Carme, 47  Barcelona 

 

MontPhoto FEST 2017

MontPhoto FEST 2017

Festival Internacional de Fotografía de Naturaleza

6-7-8 octubre 2017

Lloret de Mar

No et perdis la cita anual de la fotografia de natura y conservació.!!

Per més informació:
 http://fest.montphoto.com/en

 

Crònica de la LVI Sessió de Fotografia de Natura

AULA, SELVA I MAR

Homenatge pòstum al científic català Dr. Joaquim Veà i Baró

El passat 20 de juny, la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura va dedicar la seva sessió de cloenda de la temporada 2016-2017 a la memòria del primatòleg barceloní Quim Veà, col·lega que vàrem perdre l’any passat. Organitzada conjuntament amb l’associació Fotoconnexió, varen intervenir el seu president, Ricard Marco, així com Teresa Anguera i Carles-Enric Riba (ambdós professors de Psicologia social i quantitativa de la Universitat de Barcelona), Rosa María López (professora d’arts plàstiques i vídua i col·laboradora de l’homenatjat) i Albert Masó (assessor científic de National Geographic).

Deixeble i col·laborador de Jordi Sabater i Pi (descobridor del Floquet de Neu, el famós goril·la albí), Joaquim Veà fou professor de psicobiologia de la Universitat de Barcelona i director del Centre Especial de Recerca de Primats.

La seva investigació a la selva del Zaire i de Veracruz es va centrar en les relacions entre el medi ambient i el comportament dels primats no humans en la natura i en els canvis produïts en aquestes relacions a causa de l'activitat humana. A la jungla africana estudià els bonobos (Pan paniscus) i als Tuxlas mexicans, l’aluata de mantell (Alouatta palliata). Dirigí 25 tesis doctorals sobre les colònies d'aluata estudiades in-situ i ell va analitzar els efectes de l'aïllament en "fragments de selva" que produïa la desforestació, incloent un seguiment genètic de les poblacions en col·laboració amb la universitat de Cambridge. 

També col·laborà amb els estudis de l'evolució i el comportament de l'espècie humana i demés homínids, i en la seva darrera etapa fou  professor titular del departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la universitat de Barcelona.

Presentació d' Albert Masó ( Fotografia Montse Garcia)

Joaquim Veà era una persona polifacètica: àvid lector, bomber voluntari, divulgador científic i apassionat fotògraf. Curiosament, per a la seva vessant fotogràfica adoptà el pseudònim de Ricard Baró i no solament utilitzava la fotografia com a eina per a la seva recerca, sino també com a manifestació artística. En aquest sentit, havia realitzat exposicions a Sitges, Barcelona i Mèxic, on va comptar amb el suport de Rosa María López, directora de la Fototeca Juan Malpica Mimendi del port de Veracruz, que posteriorment va ser la seva esposa.

Es va adaptar ràpidament al sistema digital desenvolupant un estil basat en la saturació del color per a aconseguir imatges màgiques. La darrera exposició, feta el desembre de 2015 al consolat de Mèxic a Barcelona, va ser un reconeixement de les autoritats mexicanes a la seva implicació professional durant els darrers 15 anys amb l'estat de Veracruz i la seva reserva natural.

Durant l’animat col·loqui, la taula contestà totes les preguntes del públic, el qual explicà nombroses anècdotes de la vida d’en Quim, destacant les del pare de l’homenatjat. A continuació, els nombrosos assistents, que ultrapassaven la seixantena, varen poder admirar una exposició de fotos de “Ricard Baró” i Rosa María va muntar una petita mostra de diversos objectes personals que en Quim portava ens els seus viatges. Quim: Rep una abraçada allà on estiguis de part de tots els que vàrem tenir el plaer de compartir moments amb tu.

Intervenció del pare. ( Fotografia, Montse Garcia )

Exposició fotogràfica ( Fotografia, Ramon Orga )

Mostra d'objectes personals ( Fotografia, Ramon Orga )

Estris de supervivència ( Fotografia, Montse Garcia )

Text: Albert Masó

Crònica de la LV Sessió de Fotografia de Natura

LES ESTACIONS DEL SERENGETI

Amb aquest títol el passat 3 de maig la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura va celebrar la seva sessió núm. 55. L’autor, Xavier Surinyach, és un experimentat fotògraf que ha utilitzat les seves imatges sense ànim comercial per il·lustrar campanyes d’educació, divulgació, conservació i lluita per a la preservació d’espais naturals, essent la més significativa “Salvem el Serengeti”, convocada per l’ONG Serengeti Watch, de la que n’és membre del consell assessor.

Així mateix, s’ha implicat en la lluita contra la cacera furtiva i el tràfic d’ivori i de banya de rinoceront, essent organitzador del moviment internacional Global March for Elephants and Rhinos. Alguns vídeos seus s’han passat a diversos programes de televisió, com ara el de Medi Ambient, de TV3.

Ha viatjat per diversos continents, com ara a l’Índia darrera els tigres, al Pantanal brasiler a la cerca del jaguar i a Borneo perseguint els orangutans, però tota la vida ha sentit “la crida d’Àfrica”, visitant més d’una vintena de països del continent negre i explorant nombrosos parcs i reserves. Tanmateix, un indret destaca sobre tota la resta: el SERENGETI. Cada any hi va portant un grup de naturalistes amb la finalitat d’observar, fotografiar i fer un seguiment de la “Gran migració” en tota la seva amplitud geogràfica i en les diverses estacions.

Fruit de tota aquesta experiència és l’elevat grau de coneixement que ha assolit de la zona, el que li permet assessorar amb gran encert sobre les mesures més adequades per a preservar aquest indret tan emblemàtic, que reuneix 2 milions de grans mamífers. En conseqüència, la conferència va ser molt instructiva, aprofundint en diversos aspectes poc coneguts i explicant les característiques de cada període de l’any, així com els avantatges i inconvenients d’anar-hi a l’època seca, la de pluges, etc.

El més impactant fou quan va desmentir els mites i llegendes més freqüents, descrivint detalladament els patrons de comportament i de múltiples migracions en totes direccions de les diferents espècies, ja que la realitat és força diferent del que hom sol creure si només coneix el que es mostra en els documentals de la TV. En definitiva, un autèntic plaer haver compartit 120 minuts amb un expert en el tema. Qui vulgui més detalls, pot contactar amb ell aquí: https://www.facebook.com/xaviersurinyach

Creuament del riu Mara per un grup de nyus blaus (Connochaetes taurinus) (Foto: Xavier Surinyach)

Text: Albert Masó