Conferencia inaugural de l'exposició " Formes i Textures de la Natura" a Torres de Segre, amb Albert Masó
dimarts, 23 de desembre del 2014
dilluns, 8 de desembre del 2014
Presentació de l'exposició "Formes i Textures de la Natura" al Centre Excursionista de Terrasa
A la fotografia Albert Masó, soci de la SCFN i Francesc Muntada, president del Centre Excursionista de Terrasa i soci de la SCFN, presentant l'Exposició
dissabte, 29 de novembre del 2014
Crònica de la sessió "10 anys sense Margalef "
10 ANYS SENSE MARGALEF
Amb aquest
títol, el 15 d’octubre, la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) va
retre homenatge al recordat Dr. Ramon Margalef en el desè aniversari del seu
traspàs. Fou l’acte inaugural de la temporada 2014-2015, tan esperançadora per
diversos motius. Les intervencions foren les següents:
Albert Masó començà explicant les contribucions més importants que va fer a la ciència: la teoria ecològica, l’oceanografia, limnologia... amb plantejaments genials, com ara models matemàtics, índexs... que en alguns casos es podrien qualificar de revolucionaris. Un exemple és el vincle entre l’ecologia i la teoria de la informació i la física.
Entre les seves obres fonamentals destaca Perspectives in Ecological Theory (1968, univ. Chicago), amb la qual es va donar a conèixer internacionalment (traduït fins i tot al japonès)... però que trigà tota una dècada a publicar-se en castellà. Després, Ecologia (1974), llibre de text de moltíssimes univ. d’arreu del mon, Limnologia (1983), Our Biosphere (1997)... entre altres.
Per altra banda, tothom reconeix la seva rigorosa ètica, així com la qualitat com a investigador i la independència de les seves opinions: sempre deia el que pensava encara que fos políticament incorrecte.
Per cert, que en el vell departament de la UB, on fou el primer catedràtic d’Ecologia de l’estat espanyol, molts varen començar els treballs de recerca, tesis, etc. gràcies a la seva acollida i assessorament. Allà va usar el primer sistema de tractament de dades, utilitzant el primer ordinador de la universitat: una pila de caixes i cables amb l’extraordinària capacitat de: 8 KiloBytes!! Després es van fer servir les “modernes” targes perforades.
Acabà remarcant la importància de “l’escola” que ha creat. La satisfacció més gran és poder comprovar que ha sigut un autèntic “mestre de mestres”, doncs el seu esforç no serà estèril, ja que la seva obra perdurarà no solament en les seves nombrosíssimes publicacions, sinó que creixerà i es difondrà a través dels seus deixebles.
A continuació, la Dra. Mercè Durfort va exposar els nombrosos mèrits i reconeixements que va rebre la persona homenatjada, que no detallarem aquí perquè seria massa extens. Però sí direm que explicà anècdotes molt divertides, com ara la proposta de la ministra de medi ambient (Isabel Tocino) d’instaurar el “Premi de l’aigua Dr. Margalef”, que fou rebutjada amb una exquisida carta en la que argumentava que aquestes denominacions haurien de ser de persones no vives, ja que d’altra forma podien generar comparacions odioses.
El Dr. Ramon Folch realitzà profundes reflexions sobre la forma de raonar i d’investigar del Dr. Margalef, que hom podria resumir en un parell de frases. Una és que “pensava amb les mans”, per indicar que sabia utilitzar-les per a fer dibuixos científics, per a construir aparells de mesura, per expressar-se i transmetre les idees, etc. I l’altra, que “pensava a partir de la realitat”, per constatar que no especulava, sinó que feia hipòtesis a partir dels fets constatats. Tot això l’ajudava a elaborar un pensament abstracte capaç de realitzar una bona anàlisi de la complexa estructura dels ecosistemes i del funcionament de la natura.
A més a més, explicà la curiosa coincidència del traspàs del Dr. Margalef amb la inauguració de l’exposició socio-ecològica (al Fòrum de les cultures, el maig de 2004) dirigida pel propi Ramon Folch i que seguia una “filosofia” coincident amb la suara exposada.
Així mateix, va comentar aspectes mai exposats en públic sobre l’origen del reconegut “Premi Ramon Margalef d’Ecologia i ciències ambientals” (el més ben remunerat del món en aquest àmbit). Per exemple, que l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, tingué la idea del premi i demanà a Ramon Folch, el mateix dia del traspàs de Ramon Margalef, a la sala de vetlla, que s'ocupés de redactar-ne el projecte, com així va fer. El premi es convocà al cap de pocs mesos i s’ha mantingut ininterrompudament i ha adquirit un gran prestigi internacional.
La sorpresa final va ser l’assistència i intervenció de Ramon Margalef (fill), que va passar una pila de fotos de documents de l’època juvenil del seu pare: articles, textos escrits a ma, publicacions tan especialitzades com divulgatives, dibuixos científics de plantes, papallones, microorganismes, etc. etc.
A part de la vàlua del material per la seva antiguitat (gran part era d’abans de la guerra civil), és d’agrair la primícia, ja que molts d’aquests documents no s’havien mostrat mai en públic. Per altra banda, tot el que el fill del Dr. Margalef compartí amb nosaltres fou molt emotiu i enriquidor.
Albert Masó començà explicant les contribucions més importants que va fer a la ciència: la teoria ecològica, l’oceanografia, limnologia... amb plantejaments genials, com ara models matemàtics, índexs... que en alguns casos es podrien qualificar de revolucionaris. Un exemple és el vincle entre l’ecologia i la teoria de la informació i la física.
Entre les seves obres fonamentals destaca Perspectives in Ecological Theory (1968, univ. Chicago), amb la qual es va donar a conèixer internacionalment (traduït fins i tot al japonès)... però que trigà tota una dècada a publicar-se en castellà. Després, Ecologia (1974), llibre de text de moltíssimes univ. d’arreu del mon, Limnologia (1983), Our Biosphere (1997)... entre altres.
Per altra banda, tothom reconeix la seva rigorosa ètica, així com la qualitat com a investigador i la independència de les seves opinions: sempre deia el que pensava encara que fos políticament incorrecte.
Per cert, que en el vell departament de la UB, on fou el primer catedràtic d’Ecologia de l’estat espanyol, molts varen començar els treballs de recerca, tesis, etc. gràcies a la seva acollida i assessorament. Allà va usar el primer sistema de tractament de dades, utilitzant el primer ordinador de la universitat: una pila de caixes i cables amb l’extraordinària capacitat de: 8 KiloBytes!! Després es van fer servir les “modernes” targes perforades.
Acabà remarcant la importància de “l’escola” que ha creat. La satisfacció més gran és poder comprovar que ha sigut un autèntic “mestre de mestres”, doncs el seu esforç no serà estèril, ja que la seva obra perdurarà no solament en les seves nombrosíssimes publicacions, sinó que creixerà i es difondrà a través dels seus deixebles.
A continuació, la Dra. Mercè Durfort va exposar els nombrosos mèrits i reconeixements que va rebre la persona homenatjada, que no detallarem aquí perquè seria massa extens. Però sí direm que explicà anècdotes molt divertides, com ara la proposta de la ministra de medi ambient (Isabel Tocino) d’instaurar el “Premi de l’aigua Dr. Margalef”, que fou rebutjada amb una exquisida carta en la que argumentava que aquestes denominacions haurien de ser de persones no vives, ja que d’altra forma podien generar comparacions odioses.
El Dr. Ramon Folch realitzà profundes reflexions sobre la forma de raonar i d’investigar del Dr. Margalef, que hom podria resumir en un parell de frases. Una és que “pensava amb les mans”, per indicar que sabia utilitzar-les per a fer dibuixos científics, per a construir aparells de mesura, per expressar-se i transmetre les idees, etc. I l’altra, que “pensava a partir de la realitat”, per constatar que no especulava, sinó que feia hipòtesis a partir dels fets constatats. Tot això l’ajudava a elaborar un pensament abstracte capaç de realitzar una bona anàlisi de la complexa estructura dels ecosistemes i del funcionament de la natura.
A més a més, explicà la curiosa coincidència del traspàs del Dr. Margalef amb la inauguració de l’exposició socio-ecològica (al Fòrum de les cultures, el maig de 2004) dirigida pel propi Ramon Folch i que seguia una “filosofia” coincident amb la suara exposada.
Així mateix, va comentar aspectes mai exposats en públic sobre l’origen del reconegut “Premi Ramon Margalef d’Ecologia i ciències ambientals” (el més ben remunerat del món en aquest àmbit). Per exemple, que l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, tingué la idea del premi i demanà a Ramon Folch, el mateix dia del traspàs de Ramon Margalef, a la sala de vetlla, que s'ocupés de redactar-ne el projecte, com així va fer. El premi es convocà al cap de pocs mesos i s’ha mantingut ininterrompudament i ha adquirit un gran prestigi internacional.
La sorpresa final va ser l’assistència i intervenció de Ramon Margalef (fill), que va passar una pila de fotos de documents de l’època juvenil del seu pare: articles, textos escrits a ma, publicacions tan especialitzades com divulgatives, dibuixos científics de plantes, papallones, microorganismes, etc. etc.
A part de la vàlua del material per la seva antiguitat (gran part era d’abans de la guerra civil), és d’agrair la primícia, ja que molts d’aquests documents no s’havien mostrat mai en públic. Per altra banda, tot el que el fill del Dr. Margalef compartí amb nosaltres fou molt emotiu i enriquidor.
Finalment,
en Francesc Muntada va explicar i projectar l’audiovisual que ha fet amb les
fotos descartades de l’exposició “Formes i textures de la natura”, feta pels
socis de la SCFN i dedicat a l’homenatjat.
Tot plegat va agradar d’allò més al assistents, molt nombrosos malgrat la coincidència amb altres actes culturals relacionats amb la natura i la biologia, com ara el dedicat a Pius Font Quer, l’inici del curs acadèmic, etc. Entre tots es va configurar una semblança força completa del personatge que ens va fer rememorar bons moments compartits amb el mestre, i va ser una bona contribució al coneixement d’aquesta figura internacional que ja forma part de la història de la ciència del nostre país.
I així acabà aquesta sessió –el nostre gra de sorra al conjunt d’homenatges- dedicada al qui segurament hagi estat no tan sols un ecòleg universal, sinó l’últim gran naturalista.
Tot plegat va agradar d’allò més al assistents, molt nombrosos malgrat la coincidència amb altres actes culturals relacionats amb la natura i la biologia, com ara el dedicat a Pius Font Quer, l’inici del curs acadèmic, etc. Entre tots es va configurar una semblança força completa del personatge que ens va fer rememorar bons moments compartits amb el mestre, i va ser una bona contribució al coneixement d’aquesta figura internacional que ja forma part de la història de la ciència del nostre país.
I així acabà aquesta sessió –el nostre gra de sorra al conjunt d’homenatges- dedicada al qui segurament hagi estat no tan sols un ecòleg universal, sinó l’últim gran naturalista.
La Dra. Mercè Durfort, Albert Masó, el Dr. Ramon Folch i Ramon Margalef en dos moments de la sessió
Texte: Albert Masó
Fotografies: Jordi Lluís Pi
diumenge, 23 de novembre del 2014
En Joan Astor ens ha deixat
Pioner de la macrofotografia, amb una gran obra, ha sigut un referent en el camp de la Mineralogia en aquest País, gràcies a la seva extensa obra fotogràfica sobre els minerals
El nostre condol i tot el nostre suport a la seva família i als seus amics
Descansa en pau Joan
No t'oblidarem
Aqui teniu les adreces per poder gaudir de part de la seva extensa obra fotogràfica
http://joan-astor.blogspot.com.es/p/minerals-152.html
http://issuu.com/joanastor/docs/elements
dimarts, 18 de novembre del 2014
La indústria del fred
XL sessió de Fotografia de Natura
La indústria del fred
Els pous de neu i de glaç dels Països Catalans
a càrrec d'Ernest Costa
Dijous 27 de Novembre, a les 19:00 h.
Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 Barcelona
dimarts, 28 d’octubre del 2014
Exposició "Formes i Textures de la Natura" al Centre Excursionista de Terrasa
Inauguració de l’exposició
"FORMES I TEXTURES DE LA NATURA"
de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
al Centre Excursionista de Terrassa
Centre Excursionista de Terrasa
c/ Llorenç, 10
Terrassa
L’acte anirà a càrrec de Francesc Muntada i Albert Masó,
que explicaran la filosofia de l’exposició i d’ambdues entitats,
projectant les imatges que composen l’exposició i finalment un audiovisual de fotos de la mateixa temàtica.
Dilluns dia 3 de Novembre a les 20h.
L'exposició es podrà visitar durant tot el mes de Novembre
Dilluns dia 3 de Novembre a les 20h.
L'exposició es podrà visitar durant tot el mes de Novembre
divendres, 17 d’octubre del 2014
Audiovisual "Formes i textures de la Natura"
Audiovisual "Formes i textures de la Natura" realitzat per Francesc Muntada amb fotografies no incloses en la Exposició del mateix nom, realitzada per membres de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, i en homenatge al Dr. en Ecologia, Ramon Margalef en el deu anys de la seva mort.
dimarts, 7 d’octubre del 2014
10 anys sense Margalef ( Sessió Inaugural del Curs 2014-2015)
10 ANYS SENSE MARGALEF
En record del Dr. Ramon Margalef, que ens va deixar fa 10 anys, dedicarem la sessió inaugural del curs 2014-2015 de la SCFN (Societat Catalana de Fotògrafs de Natura) a la seva memòria. L'acte tindrà lloc el dimecres 15 d'octubre a les 19:00 a la seu de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) (c/ Carme, 47, Barcelona) i tindrà les següents intervencions:
- Mèrits i reconeixements del Dr. Margalef, per la Dra. Mercè Durfort
- El mestre Margalef, ecòleg i naturalista universal, a càrrec d'Albert Masó
- A propòsit del Dr. Margalef, a càrrec del Dr. Ramon Folch
- La Dra. Durfort imparteix una classe de fotografia microscòpica: La bellesa del microcosmos
- Primera projecció pública del nou audiovisual de la SCFN Formes i textures de la natura, realitzat per Francesc Muntada
divendres, 15 d’agost del 2014
L'exposició "FORMES I TEXTURES DE LA NATURA" al Pont de Suert
FORMES I TEXTURES DE LA NATURA
Espai de l'exposició al Pont de Suert
L' exposició "FORMES I TEXTURES DE LA NATURA", realitzada per 38 membres de la SCFN (Societat Catalana de Fotògrafs de Natura), és pot visitar durant tot l'estiu a la piscifactoria d'El Pont de Suert (Lleida).
diumenge, 6 de juliol del 2014
Crònica de la sessió "En els límits de la Natura" i Exposició MontPhoto 2013 al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans
FOTOGRAFIA EXTREMA
En els límits de la Natura
Amb aquest
títol, el passat dilluns, 30 de juny, es va realitzar la 38ª sessió de la
Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). En tractar-se de l’acte de
cloenda de la temporada 2013-2014, volíem que fos quelcom especial i per això
varem inaugurar l’exposició del concurs Montphoto i varem convidar a Enrique
López-Tapia.
Després de
la presentació de la trajectòria dels ponents per part d’Albert Masó, Paco
Membrives exposà els nous reptes que es plantegen al concurs ara que compleix
18 anys. Explicà l’origen i evolució, i com s’ha anat adaptant als canvis
tecnològics: sistema digital, internet, etc. , així com les perspectives de
futur.
La
intervenció de López-Tapia (www.enriquelopeztapia.com) va començar amb un
parell d’audiovisuals: de l’Antàrtida i de Madagascar. A continuació, explicà
la seva filosofia fotogràfica, que abasta camps tan diversos com l’antropològic,
l’arquitectònic, el paisatgista... En el de la Natura, destaca la preferència
per a captar l’animal en el seu entorn, mostrant el medi en que viu.
Així mateix,
s’ha especialitzat en captar ambients extrems. Aquesta aproximació als límits
de la Natura quedà reflectit amb les imatges de l’Himàlaia, Namib, Karakorum,
Ladakh i diverses zones selvàtiques. Moltes d’elles foren captades amb el cel
ennuvolat, mal temps o de nit, i la composició es notava sempre molt treballada.
En definitiva, tot plegat va ser un regal per a la vista del centenar
d’assistents que omplien la sala de gom a gom, com feia molt temps que no
passava.
Enrique López-Tapia, Albert Masó i Paco Membrives (Foto: Jordi Lluís Pi)
Suricata en el desert del Namib (Foto: E.López-Tapia)
Exposició MONTPHOTO
La sessió també
constituí el tret de sortida de l’exposició de les millors fotos (premiades i
finalistes) del concurs internacional Montphoto-2013.
Consta de més de seixanta imatges impreses amb gran qualitat per EGM Laboratoris Color (www.egm.es) i n’hi ha de totes les categories: fauna, flora, paisatge, macro,
submarina, muntanya, denúncia ecològica... Enguany hi ha hagut un rècord
d’exposicions, ja que aquesta és la tercera, després de la de Formes i textures i la de Natura
argentina.
Restarà
oberta al claustre de l’IEC (c/ Carme, 47) de dilluns a divendres, de 8 a 15 h.
fins el 30 de juliol. Està disponible el llibre INSPIRATS PER LA NATURA
(catàleg 2013), amb totes les fotos de l’exposició i més, impreses amb un
sistema de multicromia especial que ha proporcionat un nivell de qualitat
sorprenent. Els interessats podeu adquirir-lo a la botiga de l’IEC o bé demanar
el catàleg de qualsevol any escrivint a [email protected]
Llibre-Catàleg 2013
Text: Albert Masó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)