HUMANISMO, RENACIMIENTO, BARROCO E ILUMINISMO.

NOCIONES Y
PARADIGMAS

Asignatura: C.A.M.
 ÍNDICE
El mundo del humanismo y el renacimiento
El término "renacimiento"
Los precedentes del renacimiento
Contexto geográfico
El mundo del barroco e iluminismo
Contexto geográfico del barroco e iluminismo

LEYENDA:

- Azul oscuro: frases importantes

- Azul claro: citas o aclaraciones

- Verde oscuro: fechas o localizaciones

- Lila: artistas u obras

- Negro: texto

- Rojo: palabras clave

EL MUNDO DEL HUMANISMO Y EL RENACIMIENTO
-¿Por qué es reconocido el Renacimiento?

 Para fijarse en la antigüedad clásica de Grecia y Roma, adoptar los cánones de belleza y por el retorno de la mitología.
 Por el paso del teocentrismo al antropocentrismo.
 Para rechazar la Edad Media y defender una nueva estética.
 Por la reforma protestante.
 Por el nuevo interés por la filosofía y las ciencias.

EL TÉRMINO "RENACIMIENTO"
Giorgio Vasari plantea una nueva visión del arte y establece un
Giorgio Vasari proyecta la galería De los Uffizi.
principio evolutivo de la producción artística, basada en:
Escribe "le vite" las vidas; la primera recopilación de
 Época clásica como máxima perfección artística.
biografías de artistas desde el s.XIII al s.XVI.
 Edad media como "muerte del arte", decadencia.
 S.XIV, XV, XVI como Renacimiento del art.

EL TÉRMINO "HUMANISMO"
El humanismo es un movimiento cultural precedente en el Renacimiento. Se desarrolla en Italia en el s.XIV. recupera la
literatura y la filosofía clásicas. Se produce una copia, traducción y reproducción de textos clásicos. Dante, Petrarca, Bocaccio;
recuperan el vínculo con la antigüedad clásica. Es un movimiento cultural que empieza por la literatura y sigue por las artes
figurativas.

Se funda la Academia Neoplatónica, que continúa con la recuperación de textos. Florencia 1459.
Miembros: Poliziano, Della Mirandolla...
Miembros artistas: Alberti, Boticelli, Miquel Àngel...

Principios del s.XV = los artistas se formaban estudiando y copiando esculturas, arquitecturas y relieves clásicos, y realizan viajes
formativos a Roma.

"El Renacimiento, como un búho díscolo que se rebela contra sus padres yo busca apoyo en sus abuelos, propendió a negar u olvidar todo lo
que, al fin y al cabo, en caso de que su progenitora, la Edad Media"

-Erwin Panofsky, Renacimiento y Renacimientos en el arte occidental-

Se pone de moda entre los mecenas el Coleccionismo de estatuas, monedas, medallas... clásicas.

LOS PRECEDENTES DEL RENACIMIENTO

Bruneleschi, Hospital de los inocentes. 1419-27/45

Fue rompedor por su carácter estético y por el contenido social.

Fue el primer edificio en recuperar la idea de templo clásico, con la idea
de escala y la relación entre ellas dentro de la arquitectura.
Recupera la decoración sencilla, simple, sobria; basada en medallones,
arcos de medio punto, columnas corintias; colocados simétricamente.
El criterio estético NO es la ornamentación, sino la simetría.
También recupera la función social y pública de los edificios.
Leon Battista Alberti, Iglesia de San Francisco o Templo Malatesta. Rímini. Ca. 1450.

Recubre la iglesia gótica, Pensaban que el material por excelencia de la

que ya estaba construida, época clásica era el mármol porque no sabían
con una estética clásica: que las esculturas eran policromadas.
arcos de medio punto,
columnas clásicas corintias, sencillez y simetría, entablamento con intención
clásica (pero no acaba), hecha con mármol blanco.
Se encuentra levantada del suelo por el podio. Inspirado en templos de época
clásica. La idea de la construcción era a realizar una cúpula y un frontón una
fachada inspirada en el panteón.

Mimesis: imitación de la naturaleza o de voluntad de imitarla. Otro paradigma y voluntad del renacimiento. "imitando a los
clásicos imitamos la naturaleza" porque los clásicos eran los mejores en esto.

Cimabue. crucifijo, 1260-70. Arezzo, iglesia de Sant Domènec.

La Edad media era conocida por no seguir la forma de la naturaleza con figuras planas,
hieráticas, sin interés en el claroscuro ni perspectivas... El primer pintor que rompe con
estos paradigmas era Cimabue.

Una obra que anticipa los parámetros estéticos que caracterizarán a los renacentistas.
Tiene voluntad de representación de la anatomía del cuerpo humano. Representa el
cuerpo de cristo con una línea curva que sirve para percibir el espacio que hay entre el
cuerpo de cristo y la cruz donde se colgado: interés por la representación del espacio y la
perspectiva. Más dinámica debido a la curva del cuerpo, acercándose más a la realidad,
además las expresiones faciales de los personajes de la cruz y del rostro de cristo.

Capilla degli Sgrovegni, Padua. Frescos de Giotto. 1304-5. La lamentación.

La voluntad de hacer más realistas las telas

y las ropas de los personajes utilizando el
claroscuro.

Voluntad de representar los diferentes planos del espacio, y por las personas y su
posición. Primeras voluntades de profundidad de la representación.

Todas las escenas están separadas por una imitación pintada de mosaicos, que eran típicos en la época clásica. Se pierde cada
vez más la frontalidad, jugando con la posición de los personajes, poniéndolas a 3/4, de perfil, de espaldas...; permitiéndole
también trabajar la psicología de cada personaje. Voluntad de representar las diferentes expresiones de cada personaje y así
separarlos.

Masaccio, Virgen con el niño (del Políptico de Pisa) 1426, Londres, Nacional Gallery.

Con perspectiva jerárquica, con la madre mayor que el resto de los personajes, madre de
diez con la túnica azul como símbolo de sabiduria como arte gótico. Pero con el tratamiento
de la tela que recuerda la técnica de los paños mojados, el tratamiento de los claroscuros
tanto en las telas como en la anatomía, aspectos rompedores para la época. Da dinamismo
a la figura por la posición del rostro, que ya no aparece frontalmente. A pesar de adaptarse a
un formato con un arco apuntado, añade un detalle clásico debajo. El tratamiento de la luz,
obra muy luminosa, natural, mientras que pone un fondo dorado típico del gótico.

Es el primer artista que aplica la perspectiva, visto en el trono donde suene la madre.
Adoración de los magos. No hay ningún personaje frontal, es más libre de la tradición
gótica, se pierde la perspectiva jerárquica. El primer pintor que introduce las sombras de los
personajes en el suelo. (volumetría del cuerpo humano).
CONTEXTO GEOGRÁFICO
Contexto geográfico básicamente restringido a Italia, pero en aquella época Italia como tal no existía, era una comuna de
ciudades estados, donde cada cuidad tenía su propia lengua.

 Florencia es la cuna del renacimiento, donde se desarrolla básicamente toda la producción artística. Era un centro
económico muy importante. Era una ciudad de banqueros, producción textil de lujo (lino, seda) y orfebrería.
 La República Veneciana era muy importante económicamente hablando (escuela veneciana) con Ticià como artista de
referencia.
 Roma (estado pontificio), era la capital del estado pontificio, la sede del Papa, otra ciudad donde habría un desarrollo
artístico extraordinario. Gracias a la política de los papas, Alexandre VI y Juli II comenzaron el mecenazgo artístico de la
época.
La basílica de San Pedro, en roma, era una basílica cristiana, la reconstruyeron y se convirtió en el vaticano, por donde
pasaron muy artistas importantes por su elaboración y decoración.

EL MUNDO DEL BARROCO E ILUMINISMO

- ¿Que quiere decir Barroco? ¿Cuáles son los principales sinónimos de la palabra barroco? Recargado, ostentoso,
artificioso, ornamentado, exberancia, pomposo, excesivo, asombroso, lujoso, teatralidad, rebuscado, florido, retórico,
desbordante.

Barroco podría venir del portugués barroco, perla de forma extraña e irregular (deformidad); o de la escolástica medieval que se
refería a un silogismo de difícil comprensión, ambigüedad o confusión. De todas maneras, se refiere a algo extraño,
extravagante o excéntrico.

Este término entró en el mundo artístico con Rousseau, en 1740, para hablar de la musica barroca, como musica confusa.
Después, en 1785, en un diccionario de arquitectura aparece este término para nombrar a un estilo arquitectónico Francesci
Milizia. Antoine Quatrèmere de Quincy publica en 1788 otro diccionario arquitectónico donde aparece este término. Este
concepto nace como un estilo muy negativo ya que estos arquitectos eran neoclásicos, y este estilo no seguía la estética clásica.
Este valor negativo siguió hasta el año 1888 con el libro Renacimiento y Barroco, Heinrich Wölfflin, poniendo el Renacimiento y
el Barroco al mismo nivel, sin menospreciar el Barroco.

Gianlorenzo Bernini, Juncosaquí de Sant Pere, Roma, Basílica de Sant Pere del Vaticano. 1624-33.

Artista de corte de los papas. Escultor principal y más importante del barroco. La tradición
dice que está construido sobre la tumba de San Pedro, se hizo para dignificarlo y
solemnizarlo. Hecho con bronce, con 29m de altura.

Las columnas tienen forma de espiral, atornillada, va en contra de una tradición establecida
abandonando columnas rectas y dinamizándolas atornchándola. Establece un canon artístico
nuevo. Las columnas son llamadas salomónicas, ya que se fija en las columnas que venían del
templo de Salomón.

Deja atrás la sobriedad, concepto clave del renacimiento. Cuanto más ornamentado mejor. Se
ve en la voluntad de añadirle muy dorado. Abandona el mármol. Todas las columnas son
decoradas con motivos florales y vegetales.

Francesco Borromini, San La fachada se curva dándole

Carlo alle Quattro Fontane, dinamismo, basada en un movimiento
1665-67. Roma. ondulatorio. Juega con las formas
cóncavas y las convexas.
 Dinamismo, tenebrismo, realidad, crudeza, capta el
instante de acción, la acción en curso. Luz antinatural.
Caravaggio, crucifixión de San Pedro 1604-05. Capilla
Contrastes violentos. No idealización. No sigue los clásicos
cerasi, Santa María del Popolo, Roma.
como ejemplo.

CONTEXTO GEOGRÁFICO DEL BARROCO E ILUMINISMO

El barroco era un estilo internacional. Nace en Italia, en Roma. Es un estilo europeo pero también sale de Europa, por la
circulación de obras, estampas y grabados. Es el primer estilo europeo que llega a América. Hay escuelas nacionales: flamenca,
holandesa, española.

Inicia en 1600 en Roma -1770 internacionalmente. Deriva con el Rococó, un estilo de cortes, Francés. (1715-70). Se acaba por la
aparición de la ilustración. (separación de poder de estado e iglesia, tolerancia religiosa, libertad individual, y centralidad de la
razón). Acabando con el absolutismo.

Jean-Jacques Rousseau es el primero que cuestiona la monarquía absoluta, creía en los individuos que nacen libres e iguales,
habla de derechos humanos y universales. Se aprueban las primeras constituciones democráticas (1788 EEUU, 1789 Francia).
(català)

HUMANISME, RENAIXEMENT, BARROC I IL·LUMINISME. NOCIONS I

PARADIGMES

ÍNDEX
El món de l'humanisme i el renaixement
El terme "renaixement"
Els precedents del renaixement
Context geogràfic
El món del barroc i il·luminisme
Context geogràfic del barroc i il·luminisme

LLEGENDA:

- Blau fosc: frases importants

- Blau clar: cites o aclariments

- Verd fosc: dates o localitzacions

- Lila: artistes o obres

- Negre: text

- Vermell: paraules clau

EL MÓN DE L' HUMANISME I EL RENAIXEMENT
-¿Per què és reconegut el Renaixement?

 Per fixar-se en l' antiguitat clàssica de Grècia i Roma, adoptar els cànons de bellesa i pel retorn de la mitologia.
 Pel pas del teocentrisme a l' antropocentrisme.
 Per rebutjar l'Edat Mitjana i defensar una nova estètica.
 Per la reforma protestant.
 Pel nou interès per la filosofia i les ciències.

EL TERME "RENAIXEMENT"
Giorgio Vasari planteja una nova visió de l' art i estableix un
Giorgio Vasari projecta la galeria De los Uffizi.
principi evolutiu de la producció artística, basada en:
el primer recull de biografies
Escriu "li vite" les vides;
 Època clàssica com a màxima perfecció artística.
d'artistes des del s.XIII al s.XVI.
 Edat mitjana com a "mort de l'art", decadència.
 S.XIV, XV, XVI com a Renaixement de l' art.

EL TERME "HUMANISME"
L'humanisme és un moviment cultural precedent en el Renaixement. Es desenvolupa a Itàlia al s.XIV. recupera la literatura i la
filosofia clàssiques. Es produeix una còpia, traducció i reproducció de textos clàssics. Dante, Petrarca, Bocaccio; recuperen el
vincle amb l' antiguitat clàssica. És un moviment cultural que comença per la literatura i segueix per les arts figuratives.

Es funda l' Acadèmia Neoplatònica, que continua amb la recuperació de textos. Florència 1459.
Membres: Poliziano, Della Mirandolla...
Membres artistes: Alberti, Boticelli, Miquel Àngel...

Principis del s.XV = els artistes es formaven estudiant i copiant escultures, arquitectures i relleus clàssics, i realitzen viatges
formatius a Roma.

"El Renaixement, com un mussol díscol que es rebel·la contra els seus pares jo busca suport en els seus avis, va propendre a negar o oblidar
tot el que, al cap i a la fi, en cas que la seva progenitora, l'Edat Mitjana"

-Erwin Panofsky, Renaixement i Renaixements en l'art occidental-

Es posa de moda entre els mecenes el Col·leccionisme d'estàtues, monedes, medalles... clàssiques.

ELS PRECEDENTS DEL RENAIXEMENT

Bruneleschi, Hospital dels innocents. 1419-27/45

Va ser trencador pel seu caràcter estètic i pel contingut social.

Va ser el primer edifici a recuperar la idea de temple clàssic, amb la idea
d'escala i la relació entre elles dins de l'arquitectura.
Recupera la decoració senzilla, simple, sòbria; basada en medallons, arcs
de mig punt, columnes corinties; col·locats simètricament.
El criteri estètic NO és l ' ornamentació, sinó la simetria.
També recupera la funció social i pública dels edificis.
Leon Battista Alberti, Església de Sant Francesc o Temple Malatesta. Rímini. Ca. 1450.

Recobreix l' església gòtica, Pensaven que el material per excel·lència de

que ja estava construïda, l'època clàssica era el marbre perquè no sabien
amb una estètica clàssica: que les escultures eren policromades.
arcs de mig punt, columnes
clàssiques corinties, senzillesa i simetria, entaulament amb intenció clàssica (però
no acaba), feta amb marbre blanc.
Es troba aixecada del terra pel podi. Inspirat en temples d' època clàssica. La
idea de la construcció era a realitzar una cúpula i un frontó una façana inspirada
en el panteó.

Mimesi: imitació de la natura o de voluntat d' imitar-la. Un altre paradigma i voluntat del renaixement. "imitant els clàssics
imitem la natura" perquè els clàssics eren els millors en això.

Cim. crucifix, 1260-70. Arezzo, església de Sant Domènec.

L'Edat mitjana era coneguda per no seguir la forma de la natura amb figures planes,
hieràtiques, sense interès en el clarobscur ni perspectives... El primer pintor que trenca
amb aquests paradigmes era Cimabue.

Una obra que anticipa els paràmetres estètics que caracteritzaran els renaixentistes. Té
voluntat de representació de l' anatomia del cos humà. Representa el cos de crist amb
una línia corba que serveix per percebre l' espai que hi ha entre el cos de crist i la creu on
es penja: interès per la representació de l' espai i la perspectiva. Més dinàmica a causa
de la corba del cos, acostant-se més a la realitat, a més les expressions facials dels
personatges de la creu i del rostre de crist.

Capella degli Sgrovegni, Pàdua. Frescos de Giotto. 1304-5. La lamentació.

La voluntat de fer més realistes les teles i

les robes dels personatges utilitzant el
clarobscur.

Voluntat de representar els diferents plànols de l' espai, i per les persones i la seva
posició. Primeres voluntats de profunditat de la representació.

Totes les escenes estan separades per una imitació pintada de mosaics, que eren típics en l'època clàssica. Es perd cada vegada
més la frontalitat, jugant amb la posició dels personatges, posant-les a 3/4, de perfil, d'esquena...; permetent-li també treballar
la psicologia de cada personatge. Voluntat de representar les diferents expressions de cada personatge i així separar-los.

Masaccio, Verge amb el nen (del Políptic de Pisa) 1426, Londres, Nacional Gallery.

Amb perspectiva jeràrquica, amb la mare gran que la resta dels personatges, mare de deu
amb la túnica blava com a símbol de saviesa com a art gòtic. Però amb el tractament de la
tela que recorda la tècnica dels draps mullats, el tractament dels clarobscurs tant a les teles
com a l'anatomia, aspectes trencadors per a l'època. Dona dinamisme a la figura per la
posició del rostre, que ja no apareix frontalment. Tot i adaptar-se a un format amb un arc
apuntat, afegeix un detall clàssic a sota. El tractament de la llum, obra molt lluminosa,
natural, mentre que posa un fons daurat típic del gòtic.

És el primer artista que aplica la perspectiva, vist al tron on sona la mare. Adoració dels
mags. No hi ha cap personatge frontal, és més lliure de la tradició gòtica, es perd la
perspectiva jeràrquica. El primer pintor que introdueix les ombres dels personatges a terra.
(volumetria del cos humà).
CONTEXT GEOGRÀFIC
Context geogràfic bàsicament restringit a Itàlia, però en aquella època Itàlia com a tal no existia, era una comuna de ciutats
estats, on cada cuidat tenia la seva pròpia llengua.

 Florència és el bressol del renaixement, on es desenvolupa bàsicament tota la producció artística. Era un centre
econòmic molt important. Era una ciutat de banquers, producció tèxtil de luxe (lli, seda) i orfebreria.
 La República Veneciana era molt important econòmicament parlant (escola veneciana) amb Ticià com a artista de
referència.
 Roma (estat pontifici), era la capital de l'estat pontifici, la seu del Papa, una altra ciutat on hi hauria un
desenvolupament artístic extraordinari. Gràcies a la política dels papes, Alexandre VI i Juli II van començar el
mecenatge artístic de l'època.
La basílica de Sant Pere, en roma, era una basílica cristiana, la van reconstruir i es va convertir en el vaticà, per on van
passar molt artistes importants per la seva elaboració i decoració.

EL MÓN DEL BARROC I IL·LUMINISME

- Que vol dir Barroc? Quins són els principals sinònims de la paraula barroc? Recarregat, ostentós, artificiós, ornamentat,
exberància, pompós, excessiu, aspre, luxós, teatralitat, rebuscat, florit, retòric, desbordant.

Barroc podria venir del portuguès barroc, perla de forma estranya i irregular (deformitat); o de l'escolàstica medieval que es
referia a un silogisme de difícil comprensió, ambigüitat o confusió. De totes maneres, es refereix a una cosa estranya,
extravagant o excèntric.

Aquest terme va entrar en el món artístic amb Rousseau, el 1740, per parlar de la musica barroca, com a musica confusa.
Després, el 1785, en un diccionari d' arquitectura apareix aquest terme per nomenar un estil arquitectònic Francesci Milizia.
Antoine Quatrèmere de Quincy publica el 1788 un altre diccionari arquitectònic on apareix aquest terme. Aquest concepte neix
com un estil molt negatiu ja que aquests arquitectes eren neoclàssics, i aquest estil no seguia l' estètica clàssica . Aquest valor
negatiu va seguir fins a l' any 1888 amb el llibre Renaixement i Barroc, Heinrich Wölfflin, posant el Renaixement i el Barroc al
mateix nivell, sense menysprear el Barroc.

Gianlorenzo Bernini, Juncosaquí de Sant Pere, Roma, Basílica de Sant Pere del Vaticà. 1624-33.

Artista de tall dels papes. Escultor principal i més important del barroc. La tradició diu que
està construït sobre la tomba de Sant Pere, es va fer per dignificar-lo i solemnitzar-lo. Fet amb
bronze, amb 29m d' alçada.

Les columnes tenen forma d'espiral, cargolada, va en contra d'una tradició establerta
abandonant columnes rectes i dinamitzant-les cargolant-la. Estableix un cànon artístic nou.
Les columnes són anomenades salomòniques, ja que es fixa en les columnes que venien del
temple de Salomó.

Deixa enrere la sobrietat, concepte clau del renaixement. Com més ornamentat millor. Es veu
en la voluntat d'afegir-hi molt daurat. Abandona el marbre. Totes les columnes són
decorades amb motius florals i vegetals.

Francesco Borromini, San moviment ondulatori. Juga amb les

Carlo alle Quattro Fontane, formes còncares i les convexes.
1665-67. Roma.

La façana es corba donant-li

dinamisme, basada en un
Caravaggio, crucifixió de Sant Pere 1604-05. Capella cerasi, Dinamisme, tenebrisme, realitat, cruesa, capta l'instant
Santa Maria del Popolo, Roma. d'acció, l'acció en curs. Llum antinatural. Contrastos
violents. No idealització. No segueix els clàssics com a
exemple.

CONTEXT GEOGRÀFIC DEL BARROC I IL·LUMINISME

El barroc era un estil internacional. Neix a Itàlia, a Roma. És un estil europeu però també surt d'Europa, per la circulació
d'obres, estampes i gravats. És el primer estil europeu que arriba a Amèrica. Hi ha escoles nacionals: flamenca, holandesa,
espanyola.

Inicia el 1600 a Roma -1770 internacionalment. Deriva amb el Rococó, un estil de talls, Francès. (1715-70). S'acaba per l'aparició
de la il·lustració. (separació de poder d'estat i església, tolerància religiosa, llibertat individual, i centralitat de la raó). Acabant
amb l'absolutisme.

Jean-Jacques Rousseau és el primer que qüestiona la monarquia absoluta, creia en els individus que neixen lliures i iguals, parla
de drets humans i universals. S'aproven les primeres constitucions democràtiques (1788 EUA, 1789 França).