Ecd1de1 PDF

Evaluación del estrés de captura
mediante métodos físicos y químicos en

la cabra montés (Capra pyrenaica) y su
modulación con tranquilizantes
Encarna Casas Díaz

Bellaterra, 2007
Evaluación del estrés de captura mediante
métodos físicos y químicos en la cabra montés
(Capra pyrenaica) y su modulación con
tranquilizantes
Encarna Casas Díaz
Bellaterra
2007
Esta tesis doctoral fue realizada gracias a la
financiación de la Comisión Interministerial de
Ciencia y Tecnología (proyecto CICYT
REN2001-1989/GLO) y contó con el apoyo del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat
de Catalunya y la colaboración del Parque
Nacional de Sierra Nevada.
Los Doctores SANTIAGO LAVÍN GONZÁLEZ e IGNASI MARCO SÁNCHEZ, Catedrático
de Universidad y Profesor Titular del Área de Conocimiento de Medicina y Cirugía Animal de la
Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona, respectivamente,
CERTIFICAN:
Que la memoria titulada ‘Evaluación del estrés de captura mediante métodos físicos y
químicos en la cabra montés (Capra pyrenaica) y su modulación con tranquilizantes’, presentada
por la licenciada ENCARNA CASAS DÍAZ para la obtención del grado de Doctora en Veterinaria,
se ha realizado bajo nuestra dirección y, considerándola satisfactoriamente finalizada, autorizamos
su presentación para que sea evaluada por la comisión correspondiente.
Y para que así conste a los efectos que sean oportunos, firmamos el presente certificado en
Bellaterra, a 22 de Mayo de 2007.
Firmado: Santiago LAVÍN GONZÁLEZ Firmado: Ignasi MARCO SÁNCHEZ

Pregúntate si lo que estás haciendo hoy
te acerca al lugar en el que quieres estar mañana
Jackson Brown
AGRADECIMIENTOS
Después de haber escrito una tesis de más de cien páginas es de suponer que escribir
los agradecimientos será una tarea fácil pero, mi querid@ amig@, no es así.
Para mí es algo que tiene una importancia igual o mayor que el resto de texto. Una
tesis doctoral no es el trabajo de una sola persona. Detrás del autor, en este caso
autora, existen una serie de personas y organismos que han hecho posible la
realización de tan ardua tarea.
Los principales responsables de que haya llegado al día de la lectura, evidentemente,

son mis directores de tesis, los doctores Santiago Lavín e Ignasi Marco. A Santiago, y
perdón por perder las formas del trato pero, cuando se trabajan unos cuantos años y
muchas horas juntos, los jefes se convierten en personas más cercanas y familiares, le
debo la orientación en la forma de trabajar, en la manera de enfocar y relativizar las
situaciones “difíciles” y, como no, una buena parte de mi educación gastronómica,
que también es importante. A Ignasi li agraeixo que m’hagi ensenyat una de les parts
més dures del treball, que és l’estrictament científica, i que hagi conreat en mi
l’esperit investigador.
Los siguientes en la lista de “responsabilidades” son, como no, todo el personal de la

Reserva Nacional de Caza dels Ports de Tortosa i Beseit, sin olvidarme, claro, de las
escapadas del personal de la Reserva de Caza de l’Encanyissada. Tanto los directores
como los guardas colaboraron desinteresadamente y tuvieron que soportar nuestras
incesantes visitas para capturar los animales necesarios para “mi tesis”. Muchas
gracias/Moltes gràcies por compartir con nosotros vuestros conocimientos y cedernos
parte de vuestro tiempo. Sois muchos, no quisiera hacer una lista y dejarme algún
nombre por despiste, así que sólo haré un agradecimiento personalizado y es para
Alberto, de la compañía del cual sólo pudimos disfrutar al principio del proyecto.
Evidentemente tampoco puedo olvidarme de otra incalculable ayuda concedida por

el Parque Nacional de Sierra Nevada, que nos facilitaron la realización de una parte
del proyecto de investigación. El personal del Parque nos acogió como si fuéramos
parte de su familia, compartiendo con ellos trabajo y unas buenas brasas. Debéis
saber que os esperamos con los brazos abiertos para corresponderos a tan grata
ayuda.
Muchas gracias también para:
Josep y Rafi, con la ayuda de los cuales conseguí “tratar con cariño” al SYSMEX, no
desesperé con el ADVIA (el gran ausente en este trabajo de investigación, pero todo
llegará) y aprendí los principios, bases y cimientos del funcionamiento de un
laboratorio.
A los muchos estudiantes y voluntarios como Ferne, Txema, Jordi Boixadé, Rafa
Guàrdia, Pepe (siento lo de tu ojo), Olga (nuestra prota de la peli de capturas),
Arrate, Albert, Óscar García, Ana Munilla, Eulàlia, Anna Fusté, Carol, Lluis
Raventós, Sarai, Marta, Alfons, Meritxell, Laia y a la representación italiana
estudiantil más original y variopinta jamás juntada Daniele, Giulia y Laura. Seguro
que me dejo a alguien, pero que se considere también incluido en esta lista.
A todos los amigos que he ido ganando a lo largo de la carrera de veterinaria, tanto
dentro como fuera del campus, como Núria L., Carla, Irene, Josep, Montse, Mariona,
Nuria B., Cris, Angie, Maria, Toni, Eva Brugués, Ariadna, Sonia López, Núria Monje,
César Otero, Ivan, Eva (tb Álex, aunque un poco más tarde), Lluis Parpal, Marta
Leiva, Pili, Ana, Sergio Muñoz, Aurora, Jordi Montané, Neus Caminal, César Piñol,
Rocío, Fernando Martínez, Yoli, Mª Rosa, Oriol, Loli-Vane-MariCarmen (siempre
seréis nuestras niñas), Magalí, Nilsa, Eva Creus, Jaume Martorell, Montse Mesalles,
Roser, Alicia, Concha, Ana Cris, Paola, Ana Dalmau, Roger Santmartí, “El meu”
Ignasi (el que m’ha vist patir i sempre ha estat quan l’he cridat), Calixt, Fernando
Esperón, Mari Paz, Raquel Álvarez, Pablo, Javi, Joaquín, Fran, “Tierno”, Belén y un
largo etcétera de nombres de personas especiales y maravillosas. Una dedicatoria
muy especial por su gran entusiasmo y gran corazón para Mariano, me hubiese
encantado que estuvieras entre los asistentes a mi tesis, nunca te olvidaré.
A “mis alumnos” de auxiliar. No puedo acordarme de todos vuestros nombres, pero sí

me acuerdo de las horas que he pasado con vosotr@s intentando saciar vuestra sed de
conocimientos como mejor supe. También a María y a Salva, que sois los que
permitisteis que yo entrara en contacto con ellos.
A Ana Luisa, compañera artística y de despacho, con su interminable ilusión,
imaginación y voluntad por hacer cosas, además de un dulce corazón.
A Pancha, por su desmesurada preocupación por nuestro bienestar y equilibrio tanto

profesional como emocional, como si fueras una mamá comunitaria.
A la Mercè, que sempre té un somriure contagiós que et dedica pel passadís quan no
està tenint cura del COBAS per acabar el meu estudi o acollint-te a casa seva perquè
senzillament ho necessites.
A l’Ester, el teu caràcter i actitud ferms davant algunes situacions sempre em servirà
d’exemple a seguir, a l’igual que la dedicació al 200% que li poses a les coses que fas
per a que surtin realment com han de sortir.
A Carlo, que me haces tanta compañía cuando estás en el extranjero con tus estancias
varias y casi no te veo el pelo cuando estás aquí ;-P. Perdona, es que me he inspirado
de repente. Eres el compañero de despacho ideal para reír en los momentos de más
tensión y una gran persona (y no va con segundas).
A Óscar, que aunque acaba de llegar al equipo, ya hace tiempo que conocía. Siempre
he admirado tu inagotable entusiasmo sumamente contagioso que es capaz de
arrancarnos del trabajo para ir al Cau a por unas bravas recalentadas.
A Cinzia (Ci), y Cristina, no me la dejo, por ser unas maravillosas compañeras de

piso, ideales tanto para competir por un buen aparcamiento cerca de casa, como para
tener una “cena romántica” viendo la tele, como para compartir un tiempo precioso
que sé que es limitado.
A Grego, un amigo con el que es sumamente agradable trabajar codo con codo, que
siempre he tenido la sensación de que me ha cuidado como a una hermana, siempre
pendiente de mi bienestar.
Al Kiku, “becari alliberat” del Departament i meravellosa persona del qual aprens
sempre una cosa nova cada dia i que et dedica tota la seva atenció, si no és que està
amb els seus SSSLMs.
A mi “familia” de Sant Andreu: Ángel, Mari, Ana y Alberto. Lo que habéis hecho
vosotros no lo hace cualquiera, os lo aseguro.
Al resto de mi familia: tí@s, prim@s...
A Jordi, que aunque te cueste un tiempo entenderlo, al final te darás cuenta que
nunca quise hacerte daño. Buena parte de esta tesis te la debo a ti porque me
apoyaste en todos los sentidos durante los cinco años que he tardado en darle forma.
Contigo pasé 10 años, exactamente un tercio de mi vida, durante los cuales
aprendimos muchas cosas el uno del otro. Pero la vida sigue y me gustaría que su
curso nos deparara un futuro en el que encontrarnos no fuera una situación
incómoda. Confío en tu buen corazón y espero que algún día me “perdones”.
A mis padres, Paco y Paquita, hermana Espe y hermano Valen por teneros en este
mundo. Realmente es importante tener una familia, pero más importante es saber
que te quiere y que te lo demuestran, cada uno a su manera, que es lo más especial de
todo.
Y aunque carezca de sentido y nunca lleguen a saberlo, también le agradezco a las

cabras protagonistas de la tesis su colaboración “desinteresada” y les pido perdón por
el mal rato que les hice pasar.
A todos, muchas gracias.

ÍNDICE
1. Resumen...............................................................................................................................1
2. Introducción ........................................................................................................................7
3. Revisión bibliográfica ........................................................................................................11

3.1. Características generales de la cabra montés ............................................................. 13
3.2. Métodos de captura ..................................................................................................... 21
3.3. Estrés ............................................................................................................................ 25
3.4. Tranquilizantes ............................................................................................................ 38
3.5. Anestesia ...................................................................................................................... 41
4. Objetivos ............................................................................................................................45
5. Material y métodos general ...............................................................................................49
6. Hematological and serum biochemical values of Spanish ibex (Capra pyrenaica)

captured by drive-net and box-trap ..........................................................................61
7. Use of acepromazine for stress control in Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured
by drive-net................................................................................................................77
8. Effect of acepromazine and haloperidol on stress of Spanish ibex (Capra

pyrenaica) captured by box-trap ...............................................................................93
9. Anaesthesia with xylazine+ketamine and medetomidine+ketamine administered

with an anaesthetic rifle and a blowpipe in Spanish ibex (Capra pyrenaica) ........111
10. Discusión general...........................................................................................................127
10.1. Métodos de captura........................................................................................... 129

10.2. Respuesta de estrés agudo................................................................................. 140
10.3. Efecto de la aplicación de tranquilizantes ....................................................... 145
10.4. Efecto de las combinaciones anestésicas y del método de aplicación ............ 147
11. Conclusiones ..................................................................................................................149
12. Bibliografía.....................................................................................................................153
1. RESUMEN
Resumen
Los objetivos del presente trabajo fueron evaluar la respuesta de estrés de captura y
manejo en la cabra montés (Capra pyrenaica) y sus posibles consecuencias, valorar el
efecto de un neuroléptico fenotiacínico de corta duración (acepromacina) y una
butirofenona de larga duración (haloperidol) sobre dicha respuesta, valorar las
diferencias entre la utilización de dos combinaciones diferentes de anestésicos
(xilacina+ketamina, medetomidina+ketamina), y valorar las diferencias entre dos
métodos de captura física diferentes (red vertical y caja trampa) y dos métodos de
captura química (rifle anestésico y cerbatana).
Las cabras monteses capturadas con red vertical y caja trampa se inmovilizaron
durante tres horas para realizar el estudio de estrés de captura mediante diferentes
métodos físicos. En ambos métodos se establecieron dos grupos: un grupo tratado,
que recibió acepromacina o haloperidol intramuscular, y un grupo control, que
recibió suero salino fisiológico intramuscular. Durante el periodo de estudio se
registraron la frecuencia cardiaca y la temperatura mediante técnicas telemétricas no
agresivas y se obtuvieron muestras sanguíneas mediante punción venosa (para
realizar el hemograma y las determinaciones bioquímicas).
Los métodos químicos de captura se aplicaron en dos grupos diferentes de cabras

monteses. Se utilizó la teleanestesia con rifle anestésico en cabras capturadas en un
cercado y con cerbatana en cabras capturadas en caja trampa. En ambos métodos se
utilizó la combinación de anestésicos xilacina+ketamina, y en el grupo del rifle
anestésico, además, se administró la combinación medetomidina+ketamina. La
anestesia se prolongó hasta una hora para poder realizar el estudio del efecto de los
anestésicos mediante los mismos parámetros clínicos, hematológicos y bioquímicos,
además de la frecuencia respiratoria y saturación de oxígeno, que se determinaron en
el grupo capturado con métodos físicos.
La respuesta de estrés agudo en la cabra montés se caracterizó por un aumento del

recuento total de leucocitos (WBC), del recuento diferencial de neutrófilos, de la
actividad de las enzimas creatina cinasa (CK), aspartato aminotransferasa (AST),
lactato deshidrogenasa (LDH) y alanina aminotransferasa (ALT), de la concentración
de urea, creatinina, glucosa, bilirrubina total y triglicéridos; y por una disminución
de la frecuencia cardiaca, de la temperatura rectal, de algunos parámetros
eritrocitarios (recuento de eritrocitos – RBC, valor hematocrito – PCV y
3
Resumen
concentración de hemoglobina), del recuento diferencial de linfocitos y eosinófilos,

de la concentración de proteínas totales, de lactato y de potasio.
Los machos capturados con red vertical y caja trampa mostraron un aumento de la
LDH y fosfatasa alcalina (FA), la glucosa y la creatinina, mientras que la
concentración total de proteínas fue inferior que en las hembras.
Las cabras monteses capturadas con caja trampa mostraron una estabilización más
tardía de la frecuencia cardiaca y la temperatura rectal; un aumento en el recuento
diferencial de neutrófilos, en la actividad de la AST, y en la concentración de
bilirrubina; y una disminución en el recuento diferencial de eosinófilos y de la
concentración de potasio.
Los machos capturados con red vertical mostraron elevadas actividades de la CK,
AST, LDH y ALT, en cambio, las hembras capturadas con caja trampa mostraron el
mismo aumento en las enzimas y, además, un aumento en la concentración de
colesterol, urea y bilirrubina total.
En las cabras inmovilizadas, el tratamiento con acepromacina hizo disminuir la

temperatura, el RBC, el PCV, la concentración de hemoglobina, el WBC, el recuento
diferencial de neutrófilos y de linfocitos, la actividad de las enzimas CK, AST, LDH,
ALT y la concentración de urea, creatinina, bilirrubina total, colesterol y potasio.
El efecto de la acepromacina fue un poco más evidente en las hembras que en los
machos ya que mostraron valores inferiores de RBC, PCV, concentración de
hemoglobina y de creatinina.
El tratamiento con haloperidol provoca una estabilización más temprana de la

frecuencia cardiaca y de la temperatura, una disminución en el PCV, la
concentración de hemoglobina y la de creatinina, y un aumento en algunas enzimas
como la AST, ALT y FA, y en la concentración de urea.
La administración de la combinación anestésica xilacina+ketamina mostró unos

tiempos de anestesia inferiores, aunque no estadísticamente diferentes, y unos
valores superiores en el WBC en comparación con la combinación
4
Resumen
medetomidina+ketamina. También presentó un aumento en el recuento diferencial

de neutrófilos y en la actividad de las enzimas CK y AST.
Cuando la anestesia se administra con rifle anestésico los valores de PCV, VCM,
HCM, CCMH y la concentración de hemoglobina, urea y potasio son superiores a la
administración con cerbatana, que presenta valores superiores de la concentración
de proteínas totales, bilirrubina total, cloruros y la actividad de la ALT. Los
eosinófilos disminuyeron en el grupo anestesiado con rifle.
Los cambios producidos en los parámetros clínicos, hematológicos y bioquímicos en

las cabras monteses capturadas mediante métodos físicos indican que la captura y el
manejo de esta especie provoca una respuesta de estrés, al igual que en otras especies
de ungulados salvajes, y que ésta depende del tipo de método que se utiliza.
Aparentemente la captura mediante red vertical muestra una respuesta inferior a la
realizada con caja trampa, por lo que se puede considerar como un método menos
estresante.
Los efectos vasodilatadores de la acepromacina en los receptores alfa-adrenérgicos,

junto con otras propiedades como la hipotermia, se muestran beneficiosos para
contrarrestar los efectos adversos de las catecolaminas y los corticoesteroides en los
animales capturados mediante métodos físicos, evitando así el desarrollo de
patologías asociadas al estrés como la miopatía de captura.
Con los datos obtenidos en este estudio, no está claro el efecto que tiene la
administración de haloperidol ni la diferente respuesta en función del sexo en los
animales frente a un mismo estímulo estresante.
La administración de la combinación anestésica xilacina+ketamina ha obtenido

tiempos de anestesia inferiores a los de la combinación medetomidina+ketamina, aún
sin mostrar diferencias estadísticamente significativas, y no presentan diferencias
muy importantes en los parámetros clínicos, hematológicos y bioquímicos. La
aplicación mediante rifle anestésico o cerbatana dependerá más del medio donde se
debe realizar la anestesia que del método de administración en sí mismo, ya que las
diferencias encontradas en los parámetros analizados no son atribuibles a un mayor o
menor estrés provocado por utilizar rifle o cerbatana.
5
2. INTRODUCCIÓN
Introducción
La preocupación creciente de la sociedad actual por la fauna salvaje y el ambiente

que la rodea hace que la evaluación de la biología de las especies y su interacción con
el ser humano sea el motivo por el cual existe un interés, cada vez mayor, por el
estudio del bienestar animal.
Si a este interés ecológico le añadimos el interés económico que pueden llegar a

generar ciertas especies salvajes por ser consideradas cinegéticas, las razones para
investigar la manera en la que las actividades relacionadas con la gestión de estas
poblaciones salvajes afectan a su supervivencia aumentan; siendo la cabra montés el
trofeo más preciado dentro de las especies destinadas a la actividad cinegética.
De las cuatro subespecies existentes en la Península Ibérica, sólo sobreviven dos en la

actualidad y localizadas en zonas muy concretas de la geografía peninsular. La
extinción de dos subespecies por múltiples factores, tanto ambientales como
antropogénicos, y la actual amenaza de la sarna sarcóptica, enfermedad que casi
provocó la desaparición total de algunas poblaciones en la década de los 80, hace que
una adecuada gestión de esta especie y las poblaciones restantes sea necesaria para
recuperar la especie en zonas donde ya no existe y reforzarla en zonas donde aún
permanece.
La gestión de poblaciones de ungulados salvajes incluye la reintroducción y el

refuerzo de las mismas con animales procedentes de otros lugares geográficos. La
captura, el manejo y el traslado de la fauna salvaje provocan estrés en los animales
generando cambios fisiológicos y de comportamiento que pueden llegar a
comprometer su vida y, consecuentemente, llevar al fracaso de los proyectos de
gestión.
Existen estudios sobre la aplicación de tranquilizantes y el uso de la teleanestesia

destinados al manejo de la fauna salvaje. La evaluación de diferentes métodos de
captura, tranquilizantes de corta y larga duración y distintas combinaciones
anestésicas nos acercan a un mejor conocimiento de los efectos del estrés en las
especies salvajes y de la elección del método más adecuado para su captura y para
minimizar la aparición de sus efectos adversos.
9
3. REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA
Revisión bibliográfica
3. 1. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LA CABRA MONTÉS (Capra pyrenaica)
3.1.1. Taxonomía y distribución geográfica
El género Capra está compuesto por seis especies salvajes (Corbet, 1978; Fandos y Medem,
1994), distribuyéndose por el Paleártico y noreste de África. La cabra montés (Capra
pyrenaica; Schinz, 1838) es un ungulado de montaña de tamaño medio con un marcado
dimorfismo sexual (Schaller, 1977; Fandos, 1991; Granados et al., 1997). Características tales
como el tamaño corporal, la forma de los cuernos y el color del pelaje diferencian las
subespecies (Cabrera, 1911 y 1914).
Familia Bovidae
Subfamilia Caprinae
Tribu Caprini
Género Capra
Especie Capra pyrenaica
C. p. hispanica, cabra montés
C. p. victoriae, cabra montés de Gredos
C. p. lusitanica, cabra montés de Portugal
C. p. pyrenaica, bucardo
Fig 3.1. Taxonomía de la cabra montés (Shackleton et al., 1997).
La división taxonómica de esta especie es objeto de discusión (Couturier, 1962; Clouet,

1979; Shackleton et al., 1997), siendo las subespecies Capra pyrenaica hispanica (Schimper,
1848), Capra pyrenaica victoriae (Cabrera, 1911), Capra pyrenaica lusitanica= (Schlegel,
1872) y Capra pyrenaica pyrenaica= (Schinz, 1838) (Fig. 3.1). Estudios genéticos
recientes cuestionan dicha clasificación poniendo de manifiesto una gran similitud
genética entre las diferentes subespecies (Manceau et al .,1999).
13
Fig 3.2. Distribución de los diferentes núcleos de población de cabra montés (adaptado de Fandos,
1989 y Pérez et al., 2002). 1 – Macizo pirenaico. 2 – Sierra de Guara. 3 – Sierra de Montserrat. 4 –
Sierra del Montsant. 5 – Sierra de Cardo. 6 – Sierra del Montsià. 7 – Maestrazgo. 8 – Sierra de Martés.
9 – Muela de Cortes. 10 – Serranía de Cuenca. 11 – Parque Nacional de Cabañeros. 12 – Gredos. 13 –
Reserva Nacional de Caza de las Batuecas. 14 – Riaño. 15 – Ancares. 16 – Invernadeiro. 17 – Pedriza,
Soto del Real. 18 – Cadena montañosa de Alcaraz. 19 – Sierra Madrona-Sierra Morena. 20 – Sierras
Moratalla-Caravaca. 21 – Parque Natural de la Sierra de Grazalema. 22 – Sierra de Líjar. 23 – Sierra
del Aljibe. 24 – Sierra Bermeja. 25 – Parque Natural de la Sierra de las Nieves. 26 – Sierras Arcas-
Pedroso. 27 – Sierras Sur Antequera. 28 – Sierra de Alfarnate. 29 – Reserva Nacional de Caza de
Tejeda-Almijara. 30 – La Resinera. 31 – Sierra de Loja. 32 – Sierra de Guájares-Albuñuelas. 33 – Sierra
de Lújar. 34 – Contraviesa. 35 – Parque Nacional de Sierra Nevada. 36 – Parque Natural de las Sierras
de Huétor. 37 – Depresión Guadix. 38 – El Mencal. 39 – Parque Natural de la Sierra de Baza. 40 –
Parque Natural de la Sierra de Castril. 41 – Sierra de la Sagra. 42 – Sierras de Lobos y Montilla. 43 –
Sierra de Gádor. 44 – Sierra Filabres. 45 – Sierra Alhamilla. 46 – Sierra Cabrera. 47 – Sierra Estancias.
48 – Parque Natural de Sierra María. 49 – Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas.
50 – Parque Natural de Sierra Mágina. 51 – Subbético jienense. 52 – Sierras Horconera y Albayate. 53
– Sierras Tablón y Montes de Osuna.
De ser una especie abundante desde la Edad Media, las poblaciones de cabra montés
han ido disminuyendo estos últimos siglos por la presión cinegética, el desarrollo
agrícola y el deterioro del medio. Su presencia desapareció de los Pirineos franceses a
mediados del siglo XIX, en 1890 Capra pyrenaica lusitanica se extinguió de la Sierra
de Geres (Portugal) y Galicia (Cabrera, 1914; Peña, 1978; Gonzales, 1982; Alados, 1985; Fandos,
1991) y en enero del año 2000 murió la última hembra de bucardo del Parque
14
Nacional de Ordesa y Monte Perdido, siendo el último ejemplar de la subespecie

Capra pyrenaica pyrenaica, desapareciendo así de los Pirineos españoles (Alados, 1997;
Pedrotti y Lovari, 1999).
La distribución de las dos subespecies que restan es el noroeste de la Península

Ibérica, ocupado por Capra pyrenaica victoriae, y el levante y sur de la Península,
que habita la subespecie más abundante y objeto de esta tesis, Capra pyrenaica
hispanica (Fig. 3.2).
3.1.2. Características morfológicas
La cabra montés tiene la apariencia típica de los caprinos: aspecto robusto, tamaño
medio, patas más bien cortas, cola roma, cuello musculoso, orejas cortas y ojos
ambarinos (Blanco, 1998).
Pelaje
El pelaje es de color canela-cervuno en el verano, y ante sucio en invierno,

existiendo además otras características diferenciadoras. La superficie corporal
cubierta por pelaje negro varía con la edad:
E Color blanco: en el vientre y parte posterior de las extremidades
anteriores y la parte interior de las cuatro extremidades.
E Color negro (Fig. 3.3): la parte anterior de las cuatro extremidades en los
dos sexos. En los machos de Capra pyrenaica hispanica, el color negro se
va extendiendo con la edad hasta ocupar el 45% de la superficie, sobre
todo la más visible, que comprende las cuatro extremidades, las bandas
ventrales, toda la parte superior, el cuello, cabeza y hombros (Huecas, 1989;
Fandos, 1991; Granados et al., 2002).
Dimorfismo sexual
El dimorfismo sexual es muy acusado. El macho es bastante mayor que la hembra,

tiene una crin y una “barba” características, y sus manchas negras son mucho más
extensas (Blanco, 1998). Además, posee cuernos largos, gruesos y nudosos, que en los
15
adultos se curvan en forma de “S”, aunque su forma varía en función de la zona que
habitan. Los cuernos de las hembras son cortos, cilíndricos y con forma de lira (Blanco,
1998; Granados et al., 2002). Esta característica específica es la que otorga al macho
montés su gran valor cinegético.
Fig. 3.3. Ejemplos de diferentes distribuciones del pelaje negro según la estación: invierno (izquierda)
y verano (derecha) (Fandos, 1991).
En los ejemplares adultos la altura a la cruz es superior a 81 cm. en los machos y 69.5
cm. en las hembras (Fandos, 1991), siendo algo mayor que la descrita por CABRERA
(1914) y la dada por COUTURIER (1962). La longitud cabeza-cuerpo es de 132.7 cm
para los machos y 112.8 cm para las hembras, valores también mayores que los dados
por los anteriores autores (Fandos, 1991). El peso medio de los machos adultos está
entre 51 y 58 Kg, llegándose a alcanzar pesos de hasta 90 Kg, y la longitud media de
los cuernos (medidos por la curvatura externa) es de 67-75 cm. En cuanto a las
hembras adultas, pesan entre 30 y 36 Kg y sus cuernos miden 16-24 cm de media
(Huecas, 1989; Blanco, 1998; Granados et al., 2002). En el Pirineo, Cabrera cita un macho
con cuernos de 102 cm de longitud y 26 cm de circunferencia en la base, y los de una
hembra de 27 cm de longitud y 14 cm de circunferencia (Blanco, 1998). En general, las
poblaciones del sur peninsular son más pequeñas que las del norte (Granados et al.,
2002).
Determinación de la edad
El método más utilizado para determinar la edad en la cabra montés es la

determinación del número de nudos o medrones, espacio entre dos estrechamientos
marcados existentes en los estuches córneos.
16
Pero dicha determinación presenta dos problemas (Fandos, 1991):

E La unidad básica que se utiliza, el medrón, se ha comprobado que no es
igual ni en todos los ejemplares ni en un mismo estuche, existiendo
diferentes tipos en función de su localización en el estuche.
E Se pueden encontrar medrones subdivididos (muy infrecuentes) debido a
una parada en pleno periodo de crecimiento por lesión o enfermedad.
Otros métodos utilizados pueden ser la dentición de los animales, considerándose la

presencia de dientes de leche o definitivos en sus diferentes fases de aparición, así
como su desgaste, y también se considera en algunos enclaves la posibilidad de
utilizar la distribución del color oscuro del pelaje (Huecas, 1989).
Fig. 3.4. Morfología de los estuches córneos del macho montés en función de la zona que habita
(Huecas, 1989).
Morfología de los cuernos en función de la subespecie
Los diferentes tipos de cuernos de los machos monteses difieren en su morfología

según las distintas zonas. El tipo “cazorleño” es el que mayores puntuaciones como
trofeo puede obtener con pocos años; sin embargo el “acarnerado” es el que ofrece
17
mayor desarrollo, cuando tienen muchos años sus portadores, que no han desgastado
ni roto sus puntas (Fig. 3.4; Huecas, 1989).
3.1.3. Hábitat
La cabra montés es una especie adaptada a zonas abruptas y rocosas, y la altitud

apenas condiciona su distribución. Así, podemos encontrar esta especie en un rango
altitudinal que va desde los 200 hasta los 2500 m (Huecas, 1989; Blanco, 1998; Granados et
al., 2002).
En cuanto a la vegetación, puede ocupar distintos tipos: vegetación alpina, prados

sobre sustrato silíceo, bosque mediterráneo de encinas y pinares sobre caliza y sobre
cuarcitas y pizarra, quejigares, etc. (Blanco, 1998).
No suelen ser animales territoriales y realizan desplazamientos altitudinales

dependientes de las condiciones ecológicas (Pedrotti y Lovari, 1999; Blanco, 1998).
Durante el período de celo, ambos sexos suelen ser fieles al área ocupada, mientras
que en la primavera, sólo las hembras mantienen esta fidelidad (Granados et al., 2002).
3.1.4. Alimentación
Los estudios efectuados sobre la alimentación de la cabra montés ponen de

manifiesto un elevado carácter adaptativo a las condiciones del medio donde viven y,
como sus parientes domésticos, comen casi todos los vegetales que encuentran en su
medio, entre ellos hierbas, hojas, líquenes, cortezas, ramas y tallos. Una elevada
capacidad para aprovechar alimentos de baja calidad es otra de sus adaptaciones a los
terrenos de montaña (Huecas, 1989; Blanco, 1998; Granados et al., 2002).
18
3.1.5. Comportamiento
Ritmo de actividad
Las cabras están activas tanto de día como de noche, pero los ritmos varían
estacionalmente. En invierno se muestran más activas en las horas centrales del día
(las más cálidas). En primavera y verano, los períodos de máxima actividad tienen
lugar al amanecer y al atardecer; y en verano, casi no hay actividad en las horas
centrales del día. En otoño, ésta es más o menos constante durante las horas de luz
solar, con máximos en las primeras horas de la mañana (Huecas, 1989; Blanco, 1998).
Social
Las cabras monteses son gregarias, pero los grupos están poco estructurados y
cohesionados, y su configuración varía a lo largo del año. En enero y febrero, los
grupos mixtos (de ambos sexos) que se habían formado durante el celo empiezan a
romperse en rebaños separados de machos y de hembras con crías; los grupos mixtos
desaparecen casi totalmente en agosto, pero se empiezan a formar de nuevo en
septiembre y alcanzan su apogeo entre noviembre y enero (época de celo), cuando
pueden congregar hasta cuarenta o cincuenta individuos. Los grupos de hembras son
más estables a lo largo del año y suelen estar formados por dos o tres individuos: una
hembra adulta, su cría del año y a veces la cría del año anterior. Además, se forman
rebaños de jóvenes de ambos sexos, sobre todo desde abril a octubre, cuando las
hembras adultas paren y crían a los recién nacidos (Huecas, 1989; Blanco, 1998).
3.1.6. Reproducción
La cabra montés presenta un ciclo reproductivo anual: la época de celo se extiende

entre noviembre y marzo con un máximo en diciembre, y la de partos, entre abril y
julio.
Los machos compiten por las hembras y el acceso a la reproducción está determinado
por el tamaño de los cuernos que, a su vez, depende de la edad. Hasta los cuatro o los
seis años, los machos no empiezan a participar en el celo, pero son los ejemplares
19
mayores de ocho años los que monopolizan a la mayoría de las hembras. La

competencia entre machos de tamaño similar origina espectaculares peleas en las que
se incorporan sobre las extremidades posteriores y se dejan caer sobre los
contrincantes chocando los cuernos. La cópula dura sólo dos o tres segundos, y los
machos cubren tantas hembras como sea posible.
Las hembras (poliéstricas) suelen ser fecundadas por primera vez a los dos años y
medio, aunque en poblaciones en semicautividad y con sobrealimentación, la
primera fecundación se puede producir al año y medio. Tras 155 días de gestación,
paren una cría (en poblaciones no saturadas, con gran abundancia de alimento, dos).
La cría acompañará a la madre hasta el siguiente parto y, posteriormente, se
integrará en grupos de jóvenes o en grupos de hembras con crías (Huecas, 1989; Blanco,
1998; Granados et al., 2002).
3.1.7. Gestión
La mayor parte de las poblaciones de cabra montés han aumentado numéricamente

de forma considerable durante la segunda mitad del presente siglo, favorecidas por
una política de protección de la caza (Fandos, 1991).
A principios del siglo XIX, en 1918, fue creada la primera reserva en los Pirineos, en
Ordesa, y durante los años 50 y 60 un programa global de conservación permitió
establecer un sistema de refugios de fauna y reservas de caza, al igual que la
introducción y la reintroducción de ejemplares de cabra (Crampe, 1990).
Los machos de cabra montés presentan un alto valor cinegético (el más elevado de
todos los ungulados españoles), que se acrecienta por el hecho de ser ésta una especie
endémica de la Península Ibérica. En consecuencia, la caza de la cabra montés puede
suponer un recurso económico sustancial para algunos ayuntamientos de montaña
(Blanco, 1998).
20
3.2. MÉTODOS DE CAPTURA
La gestión de la fauna salvaje incluye la captura y el manejo de los animales con

diferentes objetivos, tales como la repoblación o el refuerzo de poblaciones en áreas
donde estuvo presente la especie o donde ésta es vulnerable y susceptible a la
desaparición; estudios biológicos que aumenten el conocimiento sobre la especie en
diferentes aspectos (etología, dinámica de población, morfología, …), etc. (Berducou,
1993; Pérez et al., 1997).
Los métodos de captura se pueden clasificar, en función de la técnica y material

utilizados, en métodos físicos y métodos químicos.
3.2.1. Métodos físicos
En función del número de animales capturados, los métodos de captura físicos se

pueden dividir en sistemas de captura individual (Tabla 3.1) y sistemas de captura
colectiva (Tabla 3.2).
Tabla 3.1. Métodos físicos de captura individual.

SISTEMAS DE CAPTURA INDIVIDUAL
Método Técnica Observaciones
Cajas trampa Jaulas de madera o metálicas, con una o Mejor dos puertas (menor rechazo).
(box-trap) dos puertas deslizantes accionadas por Más efectivas en invierno (cebo).
un mecanismo cuando el animal entra. Vigilancia constante.
Referencias: Jones, 1984; Marco, 1995.
Lazos Cable metálico que se cierra sobre una Adaptable y localización en los pasos.
extremidad cuando es pisado. Posibilidad de que se escape.
Dispositivo que evita la estrangulación. Más eficiente en invierno.
Vigilancia constante.
Referencias: Berducou, 1993; Marco, 1995; Struch y Baumann, 2000
Redes Redes de poca longitud sostenidas por Animales en cautividad o capturados

manuales dos personas que acorralan el animal. en cajas trampa.
Referencias: Jones, 1984
21
Tabla 3.2. Métodos físicos de captura colectiva.

SISTEMAS DE CAPTURA COLECTIVA
Método Técnica Observaciones
Cercados fijos Tamaño variable. Material aparatoso y pesado.
o trampas de Material: red, reja, madera. Recomendable acceso con vehículo.
corral Activación de la puerta por control Útil en parques cerrados o zoológicos.
remoto o manual. Como comederos en invierno.
Redes Recinto con cuatro postes, con redes Material pesado y elevado número de
descendentes enrolladas a 2 m de altura en un cable. personas necesarias.
Cuando se bajan las redes los animales El viento puede desenrollar las redes.
quedan atrapados y enredados. Como comederos en invierno.
Referencias: Montané, 1999
Redes Redes perpendiculares al suelo, Importante la colocación de la red en

verticales suspendidas de árboles y palos. forma de bolsa para que se enreden.
(drive-nets) Batida en grupo que dirige a los
animales y personal escondido cerca de
la red para la pronta manipulación.
Referencias: Jones, 1984; Marco, 1995; Montané et al., 2003; López-Olvera et al., 2007
Redes de Disparadas a distancia mediante Campo abierto.

cañón cañones.
Referencias: Marco, 1995
Redes de caída Cuadradas o circulares, suspendidas a 3- Superficie variable de terreno.

4 m de altura.
Se deja caer cuando los animales están
debajo.
La elección de un método u otro depende de factores como (Jessup et al., 1988; Berducou,
1993; Gibert, 1993):
E Especie que se quiere capturar (Tabla 3.3).
E Densidad de población de la especie.
E Hábitat y climatología.
E Objetivo de la captura.
E Personal necesario y/o disponible y su experiencia en el campo.
E Seguridad y bienestar tanto de trabajadores como de animales.
E Rendimiento.
E Especificidad.
E Viabilidad.
E Costes relativos a cada animal y al total de todo el trabajo realizado.
22
Tabla 3.3. Especies y métodos físicos empleados en la captura de fauna salvaje.

Método de captura Especies en las que se ha utilizado
Rebeco (Berducou, 1993)
Corzo (Jones, 1984)
Muflón (Dubray, 1993)
Caja trampa Ciervo (Klein, 1993)
Jabalí (Jullien et al., 1988; Valet y
Íbice (Gauthier y Michallet, 1993)
Cargnelluti, 1993)
Corzo (Boutin et al., 1993) Rebeco (Berducou, 1993)
Lazos
Íbice (Gauthier y Michallet, 1993) Muflón (Dubray, 1993)
Ciervo, gamo (Jones, 1984) Muflón (Dubray, 1993)
Cercados fijos Rebeco (Hansen et al., 1993; Jabalí (Vassant et al., 1993; Valet y
Berducou, 1993) Cargnelluti, 1993)
Redes descendentes Rebeco, muflón y cabra montés (Hansen et al., 1993)
Corzo (Boutin et al., 1993; Jones, Gamo, ciervo (Jones, 1984; Klein,
1984; Montané et al., 2003) 1993)
Redes verticales
Rebeco (Berducou, 1993; López- Muflón (Dubray, 1993)
Olvera et al., 2007) Jabalí (Vassant et al., 1993)
Redes de caída Rebeco (Peracino y Bassano, 1993)
3.2.2. Métodos químicos
La inmovilización química se lleva a cabo mediante la aplicación de los anestésicos.

Al ser administrada directamente a un individuo escogido, es un método de captura
específico. En especies que son muy “sensibles” al estrés o especialmente agresivas, la
anestesia es un sistema de captura muy útil. Sin embargo, no elimina completamente
ni previene el estrés ni tampoco la miopatía de captura, debido a la persecución a la
cual puede ser sometido antes y después de la inyección (Harthoorn, 1982; Gauthier, 1993;
Jessup, 1999). No debe olvidarse también que la administración de anestésicos implica
cierto riesgo debido a posibles efectos colaterales y que, en el caso de la fauna salvaje,
existe la dificultad añadida del cálculo de la dosis necesaria para el animal, ya que se
desconoce el peso exacto y su estado de salud (Jones, 1984; Kock et al., 1987b; Klein et al.,
1993; Ebedes y Raath, 1999).
Los fármacos anestésicos utilizados son muchos, pero las características que debería
cumplir el anestésico ideal son (Fowler, 1986; Gauthier, 1993):
E Efectivo para más de una especie.
E Elevado índice terapéutico.
E Compatibilidad con otros fármacos.
E Período de inducción corto.
E No irritante a nivel muscular.
23
E Disponibilidad de un antagonista.
E Estabilidad a temperatura ambiente, sin necesidad de refrigeración.
E Con pocos efectos secundarios o colaterales.
E Concentración adecuada para conseguir el efecto deseado administrando
poco volumen.
E Coste económico asequible.
Al igual que ocurre en los métodos físicos, la inmovilización química también

depende de una serie de factores inherentes al animal, como la especie, el estado
fisiológico, la condición corporal y el grado de estrés, y otros externos, tales como las
condiciones ambientales, la práctica en la estimación del peso de los animales, la
distancia a la que se encuentra el animal, la estación, el clima, la hora del día, la
orografía, etc. (Fowler, 1995; Kreeger, 1997; Nielsen, 1999).
La administración de la anestesia en fauna salvaje se puede realizar mediante dardos

anestésicos que pueden ser lanzados con diferentes mecanismos como son la
cerbatana, la pistola anestésica y el rifle anestésico (Jones, 1984; Fowler, 1986). La
elección de un instrumento u otro dependerá de la distancia a la que se encuentre el
animal, dado que la cerbatana y la pistola no tienen tanto alcance como el rifle
anestésico.
Múltiples combinaciones y dosis anestésicas han sido estudiadas en las diferentes

especies de fauna salvaje. Las utilizadas en ungulados salvajes serán explicadas en el
apartado de anestésicos.
24
3.3. ESTRÉS
El concepto de estrés y todos los fenómenos que suceden en el medio interno de los
seres vivos frente a un estímulo desagradable o situación desfavorable son objeto de
estudio desde que Walter Cannon, en 1935, utilizó dicho término.
Cannon y De la Paz (1911), Selye (1946), Mason (1968, 1971), Kagan y Levi (1974),
Moberg (1987) y otros científicos desarrollaron trabajos de investigación en los que
existían elementos comunes, tales como:
E La existencia de un estímulo que es reconocido como una amenaza para la
homeostasis.
E La respuesta de estrés generada por dicho estímulo a nivel fisiológico.
E Las consecuencias biológicas de dicha respuesta.
La finalidad última sería determinar a nivel clínico mediante parámetros biológicos

el nivel de estrés en los animales para poder medir el efecto en el bienestar animal.
3.3.1. Estímulo como factor estresante
La percepción de un estímulo como amenazante para un individuo dependerá de:

E Las características del estímulo, las cuales se pueden dividir en cualitativas
(térmico, químico, eléctrico, visual, olfativo, …) y cuantitativas
(intensidad y temporalidad) (Ladewig, 1987).
E Las características del individuo y cómo procese y modifique la
percepción de dicho estímulo (Dantzer y Mormède, 1983; Wiepkema y Koolhaas,
1993).
3.3.2. Respuesta de estrés
La respuesta de estrés dependerá en gran medida de la experiencia previa del animal,

es decir, del aprendizaje asociativo (permitiendo establecer relaciones causales y
predecir el efecto de los cambios) y del aprendizaje operante (permitiendo controlar
25
los cambios) (Levine, 1985; Wiepkema, 1987). Incluso, basándonos en teorías darwinianas,
la respuesta de estrés puede ser de mayor o menor agresividad en función de cómo
ha evolucionado una especie, de si es depredador o presa (Korte et al., 2005).
La liberación de hormona liberadora de corticotropina (CRH) a partir del núcleo

paraventricular del hipotálamo y del núcleo central de la amígdala inicia los
componentes de la respuesta de estrés (Chappell et al., 1986; Dunn y Berridge, 1990, Stratakis
y Chrousos, 1997):
E Componente comportamental. El desplazamiento del animal hacia otro
lugar, o vocalización, para superar o evitar una situación desfavorable
(Moberg, 1987).
E Componente fisiológico. Activación de (Fig. 3.5):
o El eje simpático-adrenomedular. Cuando una animal percibe un
estímulo estresante, se activa el hipotálamo liberando CRH que, a su
vez, activa la rama simpática del Sistema Nervioso Autónomo (SNA).
La acción de la CRH en la médula adrenal libera catecolaminas, como
la adrenalina y la noradrenalina, y la activación de las neuronas
simpáticas posganglionares liberan noradrenalina.
o El eje hipofisario-adrenocortical. La CRH también actúa en la
adenohipófisis, liberando corticotropina u hormona
adrenocorticotropa (ACTH) (Oliverio, 1987), cuya acción en la corteza
adrenal provoca la secreción de glucocorticoesteroides (cortisol). Éstos
últimos ejercerán un mecanismo de retroalimentación negativa en la
producción de CRH y ACTH (Guyton y Hall, 2000).
3.3.3. Consecuencias biológicas
Los principales efectos de las catecolaminas y de los glucocorticoides (Tabla 3.4) son
el efecto hiperglucemiante, el gluconeogénico y el lipolítico, además del
antiinflamatorio y del inmunosupresor, encaminados a incrementar la energía
disponible para las células y así poder prolongar la respuesta frente al agente
estresante (Guyton y Hall, 2000).
26
HIPOTÁLAMO
SNA CRH
HIPÓFISIS
ACTH
Neuronas
simpáticas
posganglionares Médula
Corteza
adrenal
adrenal
Catecolaminas:
Noradrenalina
Adrenalina
Noradrenalina Glucocorticoides:
Cortisol
Fig. 3.5. Ejes simpático-adrenomedular e hipofisario-adrenocortical. CRH = Hormona liberadora de

corticotropina. SNA = Sistema Nervioso Autónomo. ACTH = Corticotropina u hormona
adrenocorticotropa.
27
Tabla 3.4. Efectos de las catecolaminas y los glucocorticoides (adaptado de Verde y Gascón, 1987).
Efectos sobre el metabolismo de los hidratos de carbono
Catecolaminas ⇑ glucogenolisis (⇑ glucemia, ácido láctico muscular y consumo de oxígeno)
⇑ y estimulan la gluconeogénesis hepática (ambos)
Glucocorticoides Inhiben la capacidad de captación de glucosa, ⇑ glucemia
Efectos sobre el metabolismo lipídico
Catecolaminas ⇑ lipólisis (⇑ ácidos grasos no esterificados en la circulación) (ambos)
Glucocorticoides ⇑ movilización de grasas desde los tejidos de depósito
⇑ síntesis de triglicéridos en el hígado y la lipemia
Efectos cardiovasculares y sobre los músculos
Catecolaminas ⇑ presión sanguínea y la fuerza y frecuencia de la contracción cardiaca
⇑ flujo sanguíneo (músculo esquelético, cerebro, hígado) y dilatan las arterias
coronarias
⇓ flujo sanguíneo en la piel
Vasodilatación, vasoconstricción, relajación de la musculatura gastrointestinal
y uterina, broncodilatación y erección del pelo
Efectos sobre el sistema nervioso central
Catecolaminas Euforia, ansiedad, cansancio e inquietud
Glucocorticoides Inhiben la síntesis de ácido gamma-amino-butírico, ⇑ irritabilidad
Efectos sobre la hipófisis
Catecolaminas Estimulan la liberación de ACTH y de tirotropina (TSH)
Glucocorticoides Inhiben la secreción de ACTH y de CRH
Efectos sobre el aparato respiratorio
Catecolaminas ⇑ la frecuencia y profundidad respiratorias
Efectos sobre el metabolismo de las proteínas
Glucocorticoides Estimulan la síntesis proteica hepática
⇑ proteinolisis en tejidos periféricos y las sustancias nitrogenadas de desecho
Efectos sobre el equilibrio electrolítico
Glucocorticoides ⇑ concentración extracelular de sodio, cloruros y bicarbonato
⇓ concentración plasmática de calcio, fósforo y potasio
Efectos sobre el sistema eritropoyético
Glucocorticoides ⇑ eritropoyesis
⇓ número de linfocitos y eosinófilos circulantes
⇑ número de neutrófilos circulantes
Efectos sobre el sistema óseo
Glucocorticoides Efecto osteoporótico
Inhiben la hormona paratiroidea
Efectos sobre la actividad inflamatoria e inmune del organismo
Glucocorticoides Estabilizan los lisosomas
Impiden la diapédesis leucocitaria y la función fagocitaria
⇓ número de linfocitos circulantes
Limitan la formación de prostaglandinas
⇓ actividad de los fibroblastos y la formación del granuloma
⇑ tono capilar y la permeabilidad selectiva
Otros efectos
Glucocorticoides ⇑ producción de pepsinógeno, ácido clorhídrico y tripsinógeno pancreático
28
3.3.4. Indicadores fisiológicos de la respuesta de estrés
La activación de los ejes simpático-adrenomedular e hipotálamo-hipofisario-

adrenocortical provoca cambios en numerosos parámetros fisiológicos durante la
respuesta de estrés. La medición y valoración de estos cambios permite valorar de
forma directa o indirecta la respuesta de estrés. Los indicadores fisiológicos más
utilizados son:
E Constantes clínicas: frecuencia cardiaca y temperatura corporal.
E Parámetros sanguíneos: hemograma y bioquímica sérica.
Frecuencia cardiaca
Frente a un estímulo estresante se produce una taquicardia como consecuencia de la

liberación de las catecolaminas, pero los cambios producidos en la frecuencia
cardiaca pueden ser debidos a un aumento de la actividad física (Broom y Johnson, 1993)
o a la manipulación del animal (Spodick, 1980). Sin embargo, en algunas especies
(roedores, aves, ungulados jóvenes), se ha detectado una bradicardia secundaria al
estrés (Hofer, 1970; Gabrielsen et al., 1977; Espmark y Langvatn, 1985).
Las diferencias en la frecuencia cardiaca entre individuos hacen que la variabilidad

de dicha frecuencia sea un mejor indicador del estado del sistema nervioso del
individuo y de su capacidad para responder a las demandas ambientales (Porges, 1985).
Temperatura corporal
El aumento de la temperatura corporal se considera un criterio cuantitativo útil para

valorar el grado de estrés agudo y es uno de los indicadores del desarrollo de una
miopatía de captura en fauna salvaje (Franzmann y Thorne, 1970; Spraker, 1982; Kock et al.,
1987a). Pese a que la temperatura corporal está producida por las contracciones
musculares, la asimilación de los alimentos y los procesos metabólicos (Lusk, 1989), en
ciertas situaciones estresantes existe otro componente denominado hipertermia
inducida por estrés, relacionada con la activación del sistema simpático-
adrenomedular y del eje hipotálamo-hipofisario-adrenocortical (Groenink et al., 1994).
Dicha hipertermia se considera una respuesta de anticipación frente a una situación
desagradable, que puede ser conocida o no.
29
Hemograma
Numerosos parámetros sanguíneos son afectados por el estrés provocado por la

captura y el transporte en ungulados salvajes (Franzmann et al., 1975; Wesson et al., 1979;
Kocan et al., 1981; Cross et al., 1988; DelGiudice et al., 1990c; Brelurut, 1991; Chapple et al., 1991;
Marco et al., 1997; Montané et al., 2002 y 2003; López-Olvera et al., 2006 y 2007). Para poder
comparar y utilizar los valores hematológicos y sus variaciones se debe considerar el

método de captura utilizado (físico o químico), el método de obtención de las
muestras sanguíneas y los efectos que éstos tienen sobre los parámetros sanguíneos
(Wesson et al., 1979; Mautz et al., 1980; Kocan et al., 1981). Otros factores a tener en cuenta
son el tiempo de persecución del animal, el comportamiento del animal, el sexo, la
edad, la condición general del animal, el estado de salud, la estación del año y el
hábitat de los animales (Seal et al., 1972; Seal y Hoskinson, 1978, DelGiudice et al., 1990c y 1992).
No se dispone de valores de referencia para muchas de las especies y, a menudo, los

datos existentes son difícilmente comparables debido a las diferencias en los diseños
experimentales (Kocan et al., 1981).
Los valores hematológicos y bioquímicos de referencia publicados para cabra montés

mediante captura física están representados en la tabla 3.5.
Las catecolaminas liberadas durante la estimulación simpática actúan en los

receptores α-adrenérgicos de la cápsula esplénica produciendo la contracción de la
musculatura lisa del bazo y liberando al torrente circulatorio los eritrocitos
almacenados (Jain, 1993). De ahí que, la captura física de lugar a recuentos de
eritrocitos (RBC), valor hematocrito (PCV) y concentración de hemoglobina más
elevados. En cambio, la captura química disminuye estos tres parámetros debido a la
hemodilución, a la expansión del volumen plasmático con líquido extracelular y al
secuestro de eritrocitos por parte del bazo por efecto de los fármacos (Seal et al., 1972;
Wesson et al., 1979; Kocan et al., 1981; Wilson y Pauli, 1982; Cross et al., 1988; Chapple et al., 1991).
Los recuentos total (WBC) y diferencial leucocitarios se ven afectados tanto por las
catecolaminas como por los corticoides (Tabla 3.6; Jain, 1993; Duncan et al., 1994; Smith,
2000; Young, 2000).
30
Tabla 3.5. Valores hematológicos y bioquímicos de referencia para cabra montés (Pérez et al., 2003).
Parámetros Media ± DS Mín Máx IC 90%
12
Eritrocitos (10 /l) 15.88 ± 2.80 4.13 22.35 15.56-16.20
Hematocrito (%) 42.8 ± 6.1 11.0 55.0 42.1-43.5
Hemoglobina (g/dl) 15.8 ± 2.3 3.7 20.1 15.6-16.1
VCM (fl) 29.5 ± 3.5 19.6 46.0 29.1-29.9
HCM (pg) 10.1 ± 1.5 6.4 15.1 9.9-10.3
CCMH (%) 34.0 ± 3.9 22.1 43.2 33.6-34.5
Leucocitos / ml 15482 ± 6794 3300 41000 14715-16249
Neutrófilos en banda (%) 2.5 ± 2.7 0 14.0 2.2-2.8
Neutrófilos segmentados (%) 38.2 ±14.3 0 87.0 36.6-39.8
Linfocitos (%) 55.2 ± 14.7 0 89.0 53.5-56.8
Monocitos (%) 1.3 ± 1.6 0 8.0 1.2-1.5
Eosinófilos (%) 1.8 ± 3.1 0 30.0 1.5-2.2
Glucosa (mg/dl) 126.1 ± 66.0 2.6 297.0 118.6-133.6
Colesterol (mg/dl) 53.0 ± 21.8 23.0 174.0 50.5-55.4
Triglicéridos (mg/dl) 37.1 ± 37.8 1.7 238.0 32.8-41.4
Ácido úrico (mg/dl) 0.4 ± 1.2 0.0 16.1 0.2-0.5
Urea (mg/dl) 44.4 ± 15.5 15.7 113.0 42.6-46.1
Creatinina (mg/dl) 1.7 ± 0.7 0.2 6.0 1.6-1.7
AST (UI/l) 235.3 ± 212.4 23.6 1758.0 211.0-260.0
ALT (UI/l) 48.4 ± 52.3 6.6 468.0 42.4-54.3
LDH (UI/l) 1509.0 ± 901.4 313.0 5605.0 1405.5-1612.6
CK (UI/l) 748.0 ± 944.5 35.2 6630.0 638.7-857.3
Bilirrubina total (mg/dl) 0.5 ± 0.6 0.1 4.0 0.4-0.6
GGT (UI/l) 0.2 ± 0.2 0.0 0.9 0.2-0.3
Amilasa (UI/l) 482.8 ± 739.5 2.9 3280.0 356.8-608.9
FA (UI/l) 588.1 ± 528.9 37.6 3638.0 527.9-648.2
Colinesterasa (ng/ml) 49.9 ± 27.6 1.4 112.0 44.4-55.4
Proteínas (g/dl) 7.2 ± 1.1 4.3 13.7 7.1-7.3
Albúmina (g/dl) 47.5 ± 7.8 17.9 65.9 46.6-48.4
Alfa 1 globulina (g/dl) 6.8 ± 1.8 0.1 14.1 6.6-7.0
Beta globulina (g/dl) 6.5 ± 3.0 2.3 21.0 6.1-6.8
Gamma globulina (g/dl) 26.9 ± 7.7 4.3 57.1 26.1-27.8
Relación A/G 0.9 ± 0.3 0.5 1.8 0.9-1.0
Calcio 10.6 ± 2.0 5.9 18.7 10.3-10.8
Fosfatos 6.9 ± 2.8 2.8 25.9 6.6-7.3
Hierro 161.2 ± 64.8 25.5 497.0 153.7-168.8
Cloruros 97.4 ± 14.9 58.7 133.0 95.7-99.1
Magnesio 3.0 ± 0.8 1.0 7.6 2.9-3.1
Sodio 145.2 ± 8.2 116.7 171.6 144.0-146.3
Potasio 7.0 ± 2.6 3.1 15.4 6.7-7.4
Estradiol 1.0 ± 0.0 1.0 1.0 1.0-1.0
Cortisol 82.5 ± 45.6 15.0 215.0 76.1-88.9
DS: desviación estándar; IC: intervalo de confianza; VCM: Volumen Corpuscular Medio; HCM:
Hemoglobina Corpuscular Media; CCMH: Concentración Corpuscular Media de Hemoglobina; ALT:
Alanina Aminotransferasa; AST: Aspartato Aminotransferasa; LDH: Lactato Deshidrogenada; CK:
Creatina cinasa; GGT: Gamma Glutamiltransferasa; FA: Fosfatasa Alcalina; A/G: Albúmina/Globulinas.
31
Tabla 3.6. Efecto de las catecolaminas y los glucocorticoides en la serie blanca.

Catecolaminas Glucocorticoides
Leucocitosis (neutrofilia, linfocitosis): Leucocitosis.
liberación de la reserva marginal y Neutrofilia: liberación desde la médula ósea,
de los nódulos linfáticos. disminución de la diapédesis hacia los tejidos, paso
Efecto transitorio (< 30 minutos). desde la reserva marginal hacia la circulación.
Linfocitopenia: redistribución hacia médula ósea y
otros compartimentos orgánicos.
Eosinopenia: lisis intravascular (apoptosis),
disminución de la liberación a partir de médula
ósea, secuestro en hígado y bazo, migración hacia
tejidos linfoides.
Pico a las 4-8 horas.
El número de plaquetas también se ve afectado por el estrés, aumentando en los

animales no tranquilizados a causa de la contracción esplénica (Cross et al., 1988; Jain,
1993).
Bioquímica sérica
Hormonas
Las muestras de sangre para determinar adrenalina y noradrenalina deben obtenerse

antes de un minuto desde el tratamiento experimental debido a su corta vida y para
evitar artefactos debidos a la manipulación del animal (McCarty, 1983; Broom y Johnson,
1993). Estas condiciones hacen que sólo sea posible en un entorno laboratorial y en
animales cateterizados, aunque existen investigaciones que describen en ungulados
salvajes el aumento de las catecolaminas provocado por la captura y el manejo
(Hatting et al., 1988 y 1990; Martucci et al., 1992).
El nivel de glucocorticoesteroides se ha utilizado para valorar respuestas agudas de

estrés tanto en los animales domésticos (Thurley y McNatty, 1973; Viñas et al., 1989;
Hargreaves y Hutson, 1990; Sanhouri et al., 1992) como en los salvajes (Franzmann et al., 1975;
Seal y Bush, 1987; DelGiudice et al., 1990a; Hastings et al., 1992; Morton et al., 1995). Pero su
interpretación depende de los siguientes factores (Rushen, 1991):

E Ritmo circadiano y fluctuaciones estacionales. Las muestras de
glucocorticoesteroides deberían obtenerse siempre a la misma hora del día y
en algunas especies su concentración también depende de la estación del año
(Turner, 1984; Nilssen et al., 1985; Ingram et al., 1999).
32
E Estrés crónico. El eje hipotálamo-hipofisario-adrenocortical puede

sensibilizarse en los animales sometidos a un estrés crónico y produce un
aumento en la concentración plasmática de glucocorticoesteroides superior a
los animales control (Broom y Johnson, 1993).
E Manipulación. El manejo del animal puede enmascarar el efecto real del
agente estresante que se pretende estudiar. A los dos minutos del inicio de la
manipulación del animal se produce el aumento de los glucocorticoesteroides
y por ello es importante una obtención rápida de la muestra (Broom y Johnson,
1993).
E Grandes diferencias interindividuales (Moberg, 1985).

E Etapa fisiológica. Se ha descrito el aumento de la concentración sérica de
cortisol durante la fase de crecimiento de las cuernas en los machos de ciervo
chital (Chapple et al., 1991).
Enzimas
El estrés de captura y manejo incrementa la permeabilidad celular y el daño celular

muscular, aumentando las enzimas que se utilizan como indicadoras de dicha
alteración (Duncan y Prasse, 1986; Spraker, 1993):
E Creatina cinasa (CK): es un indicador muy sensible de daño muscular.

Pequeños traumatismos e inyecciones intramusculares provocan el aumento
de su actividad sérica, teniendo sólo importancia clínica cuando éstos son
elevados. Se puede detectar la existencia de alteración muscular utilizando a
la vez la actividad de la aspartato aminotransferasa, que es menos específica
de daño muscular (Kramer y Hoffmann, 1997). En ungulados salvajes se ha
utilizado la actividad sérica de la CK como indicador de estrés (Chapple et al.,
1991; Peinado et al., 1993; Montané et al., 2002 y 2003; López-Olvera et al., 2006 y 2007).
E Aspartato aminotransferasa (AST): es una enzima poco específica, porque está

presente en muchos tejidos, pero es un marcador sensible de lesiones de
tejidos blandos, utilizada como indicador de daño hepático en combinación
con otros marcadores específicos. Una liberación por parte de los eritrocitos
en fases iniciales de la hemólisis puede dar lugar a valores falsamente
elevados de AST (Kramer y Hoffmann, 1997). Y también se han encontrado
33
variaciones en función del sexo en diferentes especies de ungulados salvajes

cuando se ha querido determinar la sensibilidad a la captura y a la
consecuente miopatía (Kent et al., 1980; Kock et al., 1987a; Chapple et al., 1991;
Sartorelli et al., 1991).
E Alanina aminotransferasa (ALT): es un indicador sensible y específico de

daño hepatocelular en primates, perros, gatos, conejos y ratas, pero no en
rumiantes, caballos y cerdos (Kramer y Hoffamnn, 1997). Al encontrarse también
en células musculares, puede elevarse su actividad sérica en situaciones de
estrés físico (Barrett y Chalmers, 1977; Vassart et al., 1992). Un aumento en esta
enzima se ha encontrado en situaciones de deficiencia en la perfusión tisular,
disminución de la disipación del calor e hipoxia (Spraker, 1993; Williams y Thorne,
1996).
E Lactato deshidrogenasa (LDH): su aumento sérico en ungulados salvajes

estresados se correlaciona con el de la CK, pero la hemólisis puede producir la
liberación de LDH y dar lugar a valores séricos falsamente elevados (Bush, 1993;
Goddard y Grigor, 1997). Su estudio como indicador de estrés físico está presente
en investigaciones con ungulados salvajes (Seal y Hoskinson, 1978; Kock et al., 1987a;
DelGiudice et al., 1990b; Peinado et al., 1993; Chapple et al., 1991; Bush et al., 1981;
Montané et al., 2002 y 2003; López-Olvera et al., 2006 y 2007).
E Fosfatasa alcalina (FA): se encuentra en intestino, riñón, hígado y huesos, y

como isoenzima inducida por corticosteroides (Kramer y Hoffmann, 1997; Rijnberk
y Mol, 1997), pero tiene poco valor diagnóstico como indicador de daño tisular
(Broom y Johnson, 1993).
Proteínas totales
Los factores que afectan a la concentración de proteínas son (Seal et al., 1972; Wesson et
al., 1979; Peinado et al., 1993; Kaneko, 1997a):
E Control genético: diferencias interindividuales e interespecíficas.
E Edad: aumentan con ella hasta alcanzar los valores de adulto.
E Estado fisiológico: gestación y lactación.
E Hormonas: efecto catabólico del cortisol.
34
E Método de captura (físico, químico): diferencias en la presión sanguínea,

en la presión osmótica coloidal, en la presión capilar, en la contracción
esplénica, en la circulación linfática o en la hemodilución.
Metabolitos
E Urea: metabolito resultante del metabolismo nitrogenado, principalmente del

catabolismo de las proteínas, dependiente de la tasa metabólica, de la dieta y
de su excreción renal, de ahí que se considere un indicador de función renal y
hepática. En ungulados salvajes se ha utilizado como indicador de condición
corporal y de estrés provocado por captura física, manejo, actividad muscular
intensa y persecución por perros (Kopple y Coburn, 1974; Sealander, 1975; Hyväniren
et al., 1976; Rehbinder y Edqvist, 1981; Kock et al., 1987a; Wolkers et al., 1994).
E Creatinina: compuesto sintetizado principalmente en el tejido muscular y

producto de degradación de la fosfocreatina, que está relacionado
directamente con la masa muscular. Al excretarse únicamente por vía renal y
no reabsorberse, la creatinina se utiliza como indicador de alteración de la
función renal y, junto con la urea, la relación urea/creatinina y la fosfatasa
alcalina, como indicadores de condición corporal en ciervos (Wolkers et al., 1994;
Finco, 1997).
E Lactato: metabolito originado en la glucogenólisis y en la glucólisis anaerobia.

En los rumiantes es un producto de muchas reacciones de fermentación y en
impalas sometidos a estrés de captura y manejo se observa un aumento en su
concentración (Kaneko, 1997b; Hatting et al., 1988).
E Glucosa: obtenida a través de su absorción intestinal o de la producción en el

hígado a partir de sus precursores, y regulada por hormonas. Los
glucocorticoesteroides son hiperglucemiantes y actúan activando la
gluconeogénesis y la glucogenólisis (Kaneko, 1997b). Como respuesta al estrés la
glucemia aumenta, pero también puede disminuir como consecuencia de una
actividad intensa, por ello, sería necesario recoger muestras seriadas de sangre
para utilizar la glucosa como indicador de bienestar (Franzmann y Thorne, 1970;
35
Seal et al., 1972; Wesson et al., 1979; Bush et al., 1981; Kocan et al., 1981; Kock et al., 1987a;
Hartmann, 1988; Hatting et al., 1988; Broom y Johnson, 1993; Carragher et al., 1997).
E Colesterol: precursor de hormonas esteroideas, de la vitamina D y de los

ácidos biliares, sintetizado y catabolizado principalmente en el hígado (Bruss,
1997). El nivel de colesterol puede asociarse a situaciones de estrés producidas
por la captura y el manejo en los animales según unos autores y, según otros,
no se ha encontrado relación alguna (Franzmann y Thorne, 1970; Barrett y Chalmers,
1977; Seal y Hoskinson, 1978; Kocan et al., 1981; Peinado et al., 1993). También se ha
relacionado con la calidad de la dieta (Coblentz, 1975; Seal y Hoskinson, 1978).
E Triglicéridos: su utilidad como indicador de bienestar animal, junto con el

colesterol, es bastante dudosa, aunque se han encontrado aumentos debidos a
estrés en diferentes especies (Seal y Hoskinson, 1978; Kocan et al., 1981; Saccon et al.,
1992; Broom y Johnson, 1993; Arnemo et al., 1994; Marco y Lavín, 1999).
E Bilirrubina: utilizada como indicador de alteración hepática, pero su

concentración también aumenta debido a hemólisis (Bush, 1993; Tennant, 1997).
Electrolitos
E Sodio: se encuentra principalmente en el líquido extracelular y la cantidad

presente en el organismo está regulada por el riñón (DiBartola, 2000). Un
incremento en los niveles séricos es debido a un incremento en su ingestión,
a una pérdida excesiva de agua o a una disminución en la ingesta de la misma
(Bush, 1993). Los efectos hemodinámicos de las catecolaminas y sobre los
túbulos renales proximales pueden incrementar la reabsorción de sodio y
agua, elevando los niveles de sodio sérico (DiBartola, 2000). Se ha descrito que el
estrés produce un aumento en la concentración plasmática de sodio (Kocan et
al., 1981) y la anestesia produce una disminución (Peinado et al., 1993).
E Potasio: es un electrolito principalmente intracelular. Tanto catecolaminas

como glucocorticoesteroides alteran la concentración sérica de potasio. Las
catecolaminas provocan un incremento inicial transitorio seguido de una
disminución, al igual que los glucocorticoesteroides que, debido a que
36
aumentan su excreción a través de la orina, pueden producir una

hipopotasiemia (Bia y DeFronzo, 1981). El ejercicio intenso, la necrosis muscular
y la respuesta de estrés producen un aumento en la concentración sérica de
potasio, pero también una hemólisis provoca un incremento debido a su
liberación del interior de los eritrocitos (Kock et al., 1987a; Peinado et al., 1993;
Carlson, 1997).
E Cloruros: es el anión extracelular más abundante. Se han encontrado niveles

más elevados en animales inmovilizados físicamente que en anestesiados
(Peinado et al., 1993).
37
3.4. TRANQUILIZANTES
La mortalidad debida a la respuesta de estrés y a los traumatismos derivados de la

captura, manejo y el transporte es uno de los principales problemas en los ungulados
salvajes. El uso de neurolépticos está dirigido a reducir estos problemas, facilitando
su manejo, transporte y adaptación a la cautividad (Hofmeyr, 1981; Ebedes, 1993; Atkinson
y Blumer, 1997).
Dentro del grupo de fármacos considerados como neurolépticos (o antipsicóticos)

están las fenotiacinas (acepromacina, clorpromacina, perfenacina, ...), las
butirofenonas (haloperidol, droperidol y azaperona) y los tioxantenos (zuclopentixol)
(Rang y Dale, 1991), que se diferencian entre ellos por la duración de su efecto (Tabla
3.7).
Tabla 3.7. Características de los neurolépticos.

Neurolépticos de corta duración
El efecto es inmediato y dura entre unas pocas horas hasta 18.
Maleato de acepromacina, haloperidol, droperidol, azaperona, acetato de zuclopentixol
(solución acuosa).
Especies: ciervo de cola blanca, caballo de Przewalski, antílope bongo, impala, tsessebe,
blesbok, kudú, springbok, cebra, oryx, duiker, steenbok, dik dik, hartebeest.
Neurolépticos de larga duración
El efecto permanece de 3 a 21 días.
Enantato de perfenacina, palmitato de pipotiacina (aceite de sésamo), acetato de
zuclopentixol (viscóleo).
Especies: bisonte americano, ciervo rojo, lechwe del Nilo, ciervo blanco americano, ciervo
de cola blanca, walaby de Bennet, caballo doméstico, caballo de Przewalski, impala,
aulácodos.
Los efectos encontrados en los animales salvajes cuando se aplican neurolépticos son
(Ebedes y Raath, 1999):
E Efecto tranquilizante generalizado.
E Indiferencia por el entorno.
E Pérdida del miedo hacia los humanos.
E Disminución del comportamiento agresivo y de dominancia.
38
Acepromacina
La acepromacina es la 2-acetil-10-(3-dimetilaminopropil) fenotiacina. Posee un

volumen de distribución bastante grande (6.6 l/Kg), se metaboliza en el hígado y se
elimina a través de la orina. El efecto máximo se observa a los 30-60 minutos después
de su administración intravenosa y sus efectos desaparecen a las tres o cuatro horas,
aunque pueden estar presentes pasadas siete horas (Ballard et al., 1982; Gross y Booth, 1995;
Plumb, 2002).
Los efectos a nivel fisiológico son: reducción de la frecuencia respiratoria,

disminución de la presión arterial, aumento de la presión venosa central, bradicardia
vagal acompañada de taquicardia refleja secundaria a la hipotensión, parada
sinoauricular transitoria, efectos antiarrítmicos y protección frente a la fibrilación
ventricular causada por halotano y adrenalina (Muir et al., 1975; Plumb, 2002).
Las utilidades de la acepromacina van desde agente preanestésico a sedativo en

ungulados salvajes (Cowan et al., 1962; Arnemo et al., 1993; Kreeger, 1997; Nielsen, 1999;
Montané et al., 2002 y 2003; López-Olvera et al., 2006 y 2007). La dosis intramuscular
recomendada para ciervos, ovejas y cabras domésticas y grandes animales en general

es de 0.05-0.1 mg/Kg (Arnemo et al., 1993; Nielsen, 1999; Plumb, 2002). Otra utilidad para la
cual se ha administrado acepromacina es la prevención de la rabdomiolisis en
caballos (Andrews, 1994; Beech, 1997).
Haloperidol
El haloperidol es la 4’-fluoro-4-[4-hidroxi-4(4-clorofenil-0-piperidino)]-
butirofenona, que afecta al sistema nervioso central (SNC) bloqueando los receptores
de dopamina (Gross y Booth, 1995). Entre los efectos del haloperidol están la acción
antiemética, reducción de la actividad motora, menor efecto hipotensor que las
fenotiacinas y no produce hipotermia (Pienaar, 1968; Gross y Booth, 1995; Plumb, 1999). La
administración vía intravenosa proporciona tranquilización a los 5-10 minutos, y su
duración es de hasta 10 y 12 horas (Hofmeyr, 1981; Swan, 1993; Ebedes y Raath, 1999).
39
El haloperidol es útil para el transporte y la adaptación de fauna salvaje a nuevos

emplazamientos, habiéndose administrado en gran variedad de ungulados salvajes
como antílopes, elefantes africanos, rinocerontes y cebras (Hofmeyr, 1981; Ebedes y Raath,
1999). Las dosis intramusculares utilizadas son variables según la especie pero oscilan
entre 0.1 y 0.8 mg/Kg (Hofmeyr, 1981; Gandini et al., 1989). Sus principales efectos
indeseables son los síntomas extrapiramidales y su incompatibilidad con los opiáceos
(Hofmeyr, 1981; Ebedes y Raath, 1999).
40
3.5. ANESTESIA
La utilización de un sólo fármaco como anestésico es poco común en fauna salvaje,

recurriendo a la asociación de dos o más fármacos para conseguir el efecto deseado.
Las combinaciones anestésicas más utilizadas en ungulados salvajes son ketamina con
xilacina, etorfina con acepromacina, tiletamina con zolazepam y medetomidina con
ketamina (Golightly et al., 1989; Jalanka et al., 1990; Peinado et al., 1993 y 1999; Berthier et al.,
1996).
3.5.1. Ciclohexaminas o agentes anestésicos disociativos
El representante más utilizado de este grupo en humana es la fenciclidina, pero

debido a su tendencia a causar alucinaciones, no se utiliza en medicina veterinaria.
Sus derivados, como el clorhidrato de ketamina y el clorhidrato de tiletamina, son
los que se utilizan para anestesiar muchas especies de animales (Branson y Booth, 1995;
McKelvey y Hollingshead, 2003).
El mecanismo de acción de las ciclohexaminas es una interrupción de las vías

nerviosas encefálicas y una estimulación del sistema retículo activado. La mayoría de
anestésicos generales causan una depresión del SNC, mientras que las ciclohexaminas
causan una estimulación selectiva del mismo. Debido a la supresión de las neuronas
inhibitorias se produce una anestesia característica denominada anestesia disociativa
o catalepsia, en la que el animal no es consciente de lo que le rodea aunque parece
permanecer despierto (McKelvey y Hollingshead, 2003).
Ketamina
La ketamina es el clorhidrato de 2-(o-clorofenil)-2-metilamino-ciclohexanona. La

inyección parenteral tiene efecto a los 3-5 minutos, la inmovilización es completa a
los 5-10 minutos y la duración de los efectos se alarga hasta 1-2 horas. Es de rápida
distribución en los tejidos y se elimina por orina (Branson y Booth, 1995).
41
Se utiliza en la inmovilización y captura de animales salvajes pero, debido a su baja

potencia, su uso es más bien para pequeños animales (Harthoorn, 1973; Haig, 1982). En
zoológicos, donde la predación no es un problema, la ketamina se utiliza en
combinación con xilacina, siendo muy satisfactorio su uso en rumiantes. Cuando
éstos están en libertad, se han encontrado episodios de ataxia y recuperación
prolongada (Gray et al., 1974; Weisner, 1975).
3.5.2. Alfa-2 agonistas
Los derivados de la tiacina son agonistas de los receptores alfa-2 adrenérgicos de las
vías nerviosas simpáticas del cerebro. Su estimulación provoca una disminución de
los niveles del neurotransmisor noradrenalina, liberado en el cerebro, y causa
sedación y analgesia. También se produce relajación muscular por inhibición en el
SNC (McKelvey y Hollingshead, 2003). La xilacina y la medetomidina son derivados de la
tiacina utilizados como anestésicos.
Xilacina
La xilacina es el clorhidrato de 2(2,6-dimetilfenilamino)-4-H-5,6-dihidro-1,3-tiacina.

La inmovilización tras la administración puede ocurrir entre los 3-5 minutos por vía
intravenosa y entre los 10-15 minutos por vía intramuscular, durando los efectos
hipnóticos hasta 1-2 horas. Se metaboliza rápidamente en el hígado y se excreta en
orina (Gross y Booth, 1995).
Se utiliza para sedación, inmovilización, de media a moderada analgesia y relajación

muscular. Sola o combinada con ciclohexilaminas u opiáceos se ha administrado a
carnívoros, rumiantes, équidos y otros mamíferos (Jalanka, 1991).
Salivación, atonía rumino-reticular e hinchazón ocurre comúnmente en los

rumiantes (Plumb, 2002). Estos animales no deben permanecer en recumbencia lateral
izquierda durante la inmovilización para evitar degluciones desviadas del líquido
ruminal regurgitado, o deben tratarse previamente a la administración de la xilacina
con atropina. También puede inducir parto prematuro en bóvidos (Plumb, 2002).
42
Medetomidina
La medetomidina es el clorhidrato de 4-[1-(2,3-dimetilfeni)etil]-1H-imidazol. Tiene

afinidad por los receptores alfa-1 adrenérgicos (median los efectos adversos) y un
efecto 10 veces mayor al de la xilacina en los receptores alfa-2 adrenérgicos (median
el efecto de sedación) (Gross y Booth, 1995; Plumb, 2002; McKelvey y Hollingshead, 2003). Se
metaboliza en el hígado y se elimina en la orina.
Los efectos característicos en animales de laboratorio incluyen sedación, analgesia,

alivio de la ansiedad, bradicardia, hipotensión e hipotermia, y a elevadas dosis se
consiguen efectos hipnóticos o anestésicos. También se ha utilizado en numerosos
animales no domésticos (Jalanka y Roeken, 1990; Van Heerden et al., 1991). En combinación
con ketamina se ha utilizado para inmovilización.
3.5.3. Combinaciones anestésicas
Los objetivos de utilizar más de un fármaco anestésico son la reducción de las dosis
necesarias, la mejora de los tiempos de inducción y una mejor relajación.
Tabla 3.8. Dosis de anestésicos de ungulados salvajes publicadas.

Xilacina + Ketamina:
E Arrui (Ammotragus lervia), muflón (Ovis musimon) ⇒ 1:1, 1-3 mg / Kg (Peinado
et al., 1999)
E Ciervo axis (Cervus axis), gamo (Cervus dama), ciervo común (Cervus elaphus),
ciervo del Padre David (Elaphurus davidianus) ⇒ 1:1, 2-4 mg/Kg (Peinado et
al., 1999).
E Ciervo americano (Cervus elaphus) ⇒ 3.06 mg/Kg + 6.12 mg/Kg (Golightly y
Hofstra, 1989).
Medetomidina + Ketamina:
E Caprinos ⇒ 50-80 μg/Kg + 1.5-2.5 mg/Kg (Berthier et al., 1996).
E Íbice (Capra ibex ibex) ⇒ 80-140 μg/Kg + 1.5 mg/Kg (Jalanka y Roeken, 1990).
En fauna salvaje, al igual que en los animales domésticos, se han hecho múltiples
investigaciones para poder determinar las dosis que producen una buena
inmovilización y las combinaciones de anestésicos que mejores efectos obtienen. La
elección de la sinergia de fármacos irá en función de la especie, por supuesto, pero al
43
final, razones como la disponibilidad del producto comercial a la venta y su valor

económico serán las que hagan decidir por una u otra combinación.
Las dosis utilizadas para las especies de ungulados salvajes se enumeran en la tabla
3.8.
3.5.4. Antagonistas
Los antagonistas tienen como finalidad revertir los efectos anestésicos de los
fármacos utilizados para inmovilización química pero, además, también pueden
hacer desaparecer los efectos o reacciones adversas que pueden ocurrir durante la
anestesia. El efecto se obtiene por la competencia directa por los receptores que está
utilizando en ese momento el anestésico, o por utilizar receptores diferentes pero
que causan efectos farmacológicos opuestos.
Tanto para la xilacina como para la medetomidina se utiliza un alfa-2-antagonista

como el atipamezol o la yohimbina.
Atipamezol
Es el clorhidrato de 4-(2-etil-2,3-dihidro-1H-inden-2-il)-1H-imidazol. Se desarrolló

como antagonista específico de la medetomidina (Karjalainen et al., 1986), pero también
se ha utilizado para revertir la xilacina (Jalanka y Roeken, 1990). Sus efectos
farmacológicos son reducción de la sedación, disminución de la presión sanguínea,
aumento de las frecuencias cardiaca y respiratoria y reducción del efecto analgésico
de los alfa-2 agonistas (Plumb, 2002).
Los efectos máximos son a los 10 minutos, se metaboliza en hígado y se elimina en

orina. Los efectos adversos incluyen vómitos ocasionales, diarrea, hipersalivación,
temblores y breve excitación (Plumb, 2002). La dosis recomendada en rumiantes es de
4-5 veces la dosis de medetomidina y 8-12 veces la xilacina (Jalanka y Roeken, 1990;
Plumb, 2002; McKelvey y Hollingshead, 2003).
44
4. OBJETIVOS
Objetivos
Los estudios presentados en este trabajo forman parte del proyecto de investigación
“Valoración del estrés de captura y manejo postcaptura en la cabra montés (Capra
pyrenaica)” financiado con fondos CICYT REN2001-1989/GLO. El objetivo genérico
del proyecto es evaluar la respuesta de estrés de captura y manejo de la cabra montés.
Los objetivos específicos para poder conseguir ese propósito son los siguientes:
1. Evaluar la eficacia de la captura de la cabra montés mediante redes verticales.
2. Evaluar y comparar la respuesta de estrés agudo provocada por la captura con

redes verticales y caja trampa.
3. Determinar el efecto de un tranquilizante fenotiacínico (acepromacina) sobre

la respuesta de estrés agudo en red vertical.
4. Determinar y comparar el efecto de un tranquilizante fenotiacínico

(acepromacina) y una butirofenona (haloperidol) sobre la respuesta de estrés
agudo en caja-trampa.
5. Comparar el efecto de dos combinaciones anestésicas en cabra montés en un

cercado.
6. Determinar y comparar el efecto de la teleanestesia entre cabras monteses

capturadas en caja trampa y en cercado.
47
5. MATERIAL Y MÉTODOS GENERAL
Material y métodos general
A pesar de que en los siguientes capítulos se incluyen los artículos, cada uno de los
cuales tiene un apartado de material y métodos, a continuación se hace una breve y
general descripción de los animales que se han utilizado para la elaboración del
presente trabajo científico, así como de las técnicas utilizadas para disponer de dichos
animales y los métodos de obtención de muestras y su posterior análisis en el
laboratorio. Además, se ampliarán datos que en los artículos no han podido incluirse
por ser trabajos concisos.
5.1. Animales
La especie que se ha destinado a este estudio es la cabra montés (Capra pyrenaica). Se

capturaron un total de 127 individuos entre los diferentes métodos de captura
utilizados. En la tabla 5.1 se describen los grupos elaborados para las diferentes partes
del proyecto.
Tabla 5.1. Distribución de los animales por método de captura utilizado y sexo.
CONTROL TRATADOS
MÉTODO
Hembras Machos Hembras Machos
Red vertical (25) 9 5 7 (A) 4 (A)
Caja trampa (36) 7 8 6 (A) 7 (A) 8 (H) 8 (XK)
Rifle anestésico (35) 6 (XK) 7 (MK) 10 (XK) 12 (MK)
A: Acepromacina. H: Haloperidol. XK: Xilacina + Ketamina. MK: Medetomidina+Ketamina.
El peso de los animales según el método de captura se muestra en la tabla 5.2.

Tabla 5.2. Relación de pesos de los machos y hembras capturados según los diferentes métodos.
Hembras Machos
Red vertical 31.31 ± 4.38 Kg 40.35 ± 18.95 Kg
Caja trampa 28.08 ± 6.01 Kg 49.37 ± 12.12 Kg
Rifle anestésico 28.93 ± 4.53 Kg 52.02 ± 11.35 Kg
En todos los métodos utilizados se capturaron jóvenes y crías, que tuvieron que ser
descartados por no ser suficientes para formar un grupo específico. Las categorías de
edades consideradas fueron: cría (< 1 año), joven (1-<2 años), adulto (≥ 2 años). Otras
razones por las cuales se han descartado animales son captura reiterada del animal o
animales con parámetros considerados como valores atípicos que desviaban los
grupos y alteraban los cálculos estadísticos.
51
5.2. Zonas de captura
Las capturas mediante red vertical y caja trampa se llevaron a cabo en la Reserva
Nacional de Caza de los Puertos de Tortosa i Beseit (40° 50’ N, 0° 30’ E), en la
provincia de Tortosa (Cataluña).
Las redes verticales se prepararon en cuatro zonas diferentes pertenecientes a los

parajes de la Vall d’en Pastor y Matamoros (Fig. 5.1).
Vall d’en Pastor
Matamoros
Fig. 5.1. Mapa de la Reserva Nacional de Caza dels Ports de Tortosa i Beseit.
Las cajas trampa son 10 dispositivos de localización fija y están repartidas por toda la
Reserva. Los diferentes puntos son: La Caramella, Horta de Sant Joan (Les Heres y
Cova del Faralló), Lloret, Refalgarí (dos cajas trampa), La Galera (Roca Domedes),
Valldebous (dos cajas trampa) y Carreretes.
52
Las capturas con rifle anestésico se realizaron en un cercado que pertenece al Parque
Nacional de Sierra Nevada (Granada), en la finca El Toril (37° 03’ N, 3° 34’ O) (Fig.
5.2). Consta de unas 30 Ha de superficie y un capturadero de 100 x 50 m en el cual
pueden entrar entre 80 y 90 animales.
Fig. 5.2. Mapa del Parque Nacional de Sierra Nevada y localización del cercado de la finca El Toril.
5.3. Captura
El proyecto de investigación incluía tres tipos diferentes de captura de los animales:

1. Red vertical.
2. Caja trampa.
3. Rifle anestésico (cerbatana).
5.3.1. Red vertical
Al ser validado el método de captura física con redes verticales en otras especies de
ungulados salvajes, se han seguido las mismas pautas de captura. La red (Ziboni
Ornitecnica, Bérgamo, Italia) estaba compuesta de un número variable de tramos de
50 m de longitud y 2 m de altura, con una malla de 10 x 10 cm. La longitud total
utilizada iba en función de la zona de captura escogida (tipo de relieve, presencia o
ausencia de árboles y/o arbustos para su suspensión, etc.), estando entre 300 y 500 m
(Fig. 5.3). Las capturas de las cabras monteses se realizaron en bosque mediterráneo
53
en el que abundaban encinas y carrascas, mezclado con campos de cultivo de olivo y

zonas de matorral. Las batidas fueron llevadas a cabo por los Guardas de fauna de la
Reserva Nacional de Caza de Tortosa i Beseit, con la colaboración también de los
Guardas de fauna de la Reserva de caza de l’Encanyissada, técnicos y de personal
voluntario de diferentes orígenes. La duración de las batidas fue variable, con una
media (± desviación típica) de 93.18 ± 36.35 minutos/batida (intervalo entre 45 y 145
minutos/batida).
Fig. 5.3. Red vertical preparada para la captura.
Una vez los animales llegaban a la proximidad de la red, el personal oculto cerca de
la misma los espantaba para que se dirigieran a la red y se enredaran completamente.
Para sacar al animal de la red eran necesarias, como mínimo, un par de personas que
colocaban una mascarilla en la cabeza del animal y lo inmovilizaban atando tres de
las cuatro extremidades (se dejaba una de las extremidades torácicas libres). Cuando
ya estaba bien inmovilizado, se introducía en una bolsa de red de transporte con una
malla de 4 x 4 cm (Ziboni Ornitecnica, Bérgamo, Italia).
5.3.2. Cajas trampa
La caja trampa es un mecanismo de captura construido aprovechando la orografía del

terreno de manera que una de las paredes de la trampa es natural. Consiste en un
54
espacio al cual se accede por dos puertas deslizantes conectadas a un sistema de

cables (Fig. 5.4). Para atraer a los animales a su interior, las cajas trampa se cebaban
con alimento de origen vegetal (en el caso particular de esta Reserva, se utilizaba
preferentemente algarrobas) y una piedra de sal. Cuando el animal accionaba el
mecanismo con su cuerpo o cuernos, las puertas se deslizaban y dejaban al animal a
oscuras hasta la llegada del equipo científico.
Fig. 5.4. Mecanismo interno de funcionamiento de la caja trampa (Huecas, 1989).
Para poder capturar al animal, se colocaba una red manual en una de las puertas, la
cual se levantaba lentamente hasta dejar salir el animal atrapado en el interior de la
caja trampa. A partir de este punto, se seguía el mismo protocolo que en la red
vertical.
5.3.3. Rifle anestésico (cerbatana)
Las cabras capturadas con este método de captura químico se encerraban el día
anterior a la intervención en un cercado donde se les administraba comida. Una vez
dentro y preparado el material anestésico, se les disparaba desde un comedero
cubierto. El rifle utilizado es de la marca DAN-Inject, modelo JM Special (Børkop,
Dinamarca, Fig. 5.5). Antes de la manipulación, el tiempo de espera máximo era de
unos 15 minutos hasta asegurar que el animal estaba bien dormido. El manejo
posterior es similar al de la red vertical y la caja trampa.
55
Fig. 5.5. Rifle anestésico utilizado para capturar cabra montés en cercado.
Dentro de este mismo estudio, se incorporó un grupo de cabras monteses capturadas

mediante caja trampa y anestesiadas con cerbatana (Telinject USA Inc., California,
USA). La anestesia se administró a través de una ventana lateral de la caja trampa y
se procedió del mismo modo que con los animales anestesiados con rifle.
5.4. Registro de constantes clínicas, obtención de muestras y procesado
La frecuencia cardiaca se registró mediante monitores cardiacos diseñados para

deportistas humanos (Polar Vantage NV™ y Polar S710i™, Polar Electro Oy,
Kempele, Finlandia). Estos dispositivos constan de un transmisor, un receptor y una
cinta elástica. El transmisor está formado por dos electrodos, que se colocan sobre el
área torácica izquierda, previamente depilada, y se sujeta a la caja torácica del animal
mediante la cinta elástica. Para mejorar la transmisión y el contacto entre los
electrodos y la piel, se aplicó gel ecográfico (Geleco®, Novartis, Barcelona, España).
El receptor permanecía a menos de un metro del transmisor para poder recibir la
señal, por lo que se colocó alrededor del cuello del animal unido a un collar de
plástico. Los monitores cardiacos se colocaban una vez finalizada la batida y después
de trasladar al animal en la bolsa de transporte hasta el lugar donde se encontraba el
material.
Los monitores cardiacos calculan la frecuencia cardiaca mediante un algoritmo que

hace la media del tiempo transcurrido entre latido y latido (Seaward et al., 1990) y la
56
registran cada minuto. Los datos almacenados en el receptor se transfirieron al

ordenador mediante un programa de descarga informático (Polar Precision
Performance, Versiones 2.1 y 4.0, Polar Electro Oy, Kempele, Finlandia).
El registro de la temperatura rectal se realizó mediante sondas Mätman datalogger®

(Chipsobits Eltex AB, Älmhult, Suecia), colocadas siempre después de la instalación
de los monitores cardiacos. Los datos obtenidos cada minuto se transfirieron al
ordenador mediante el programa Mätman XL® (Chipsobits Eltex AB, Suecia) para
Microsoft Windows®.
La determinación de la saturación de oxígeno se realizó mediante un monitor de

pulsioximetría Vet/Ox® 4404 (Heska Corporation, Fort Collins, Colorado, USA) que
determina la presión de oxígeno y la frecuencia cardiaca a través del paso de dos
longitudes de onda de luz, una roja y otra infrarroja desde los tejidos de un cuerpo a
un fotodetector. La monitorización de la respiración se realizó mediante observación
directa de los movimientos de la pared costal. Tanto la saturación de oxígeno como la
respiración se registraron en intervalos de 10 minutos.
Las muestras de sangre se recogieron de la vena yugular con jeringas de 10 ml y

agujas de 21Gx1”. Dos mililitros fueron colocados en tubos con
etilendiaminotetraacético tripotásico (EDTA) como anticoagulante y el resto en
tubos con gránulos de poliestireno para facilitar la coagulación y separación del
suero. Las muestras se conservaron en una nevera portátil hasta su procesado,
siempre menos de 12 horas.
El analizador semiautomático utilizado en este estudio (Sysmex F-800®, Toa Medical

Electronics Co. Ltd., Japón) está adaptado para trabajar con sangre de animales y
funciona mediante el sistema de impedancia eléctrica. A partir de 0.02 ml de sangre,
el hemodiluidor semiautomático Sysmex AD-260® (Toa Medical Electronics Co. Ltd.,
Japón) realiza una dilución 1:500 para el recuento de leucocitos (WBC) y la
determinación de la concentración de hemoglobina. A partir de esta primera
dilución se hace una segunda a razón de 1:100 para conseguir una dilución final
1:50.000 para el recuento de eritrocitos (RBC) y de plaquetas. A continuación, se
añade un hemolizante (Quicklyser II®, Sysmex Corporation, Japón) en el recipiente
57
para el WBC y se homogeniza, para luego colocarlo junto con el recipiente para el
RBC en los transductores del analizador y proceder a los respectivos recuentos.
El valor hematocrito (PCV) se determinó mediante el método manual, utilizando

una centrífuga de microhematocrito (Haematospin 1400®, Hawksley, Sussex, Reino
Unido) a 14000 G durante 6 minutos. El volumen corpuscular medio (VCM) y la
concentración corpuscular media de hemoglobina (CCMH) se calcularon a partir del
PCV, la concentración de hemoglobina y el RBC. El recuento diferencial de
leucocitos se realizó con un microscopio óptico a 1000 aumentos, a partir de
extensiones sanguíneas teñidas con una tinción panóptica rápida (Química Clínica
Aplicada, Tarragona, España), sobre un total de 200 células.
El suero se obtuvo a partir de la sangre coagulada y tras 15 minutos de centrifugación

a 1811 G. La determinación de los parámetros bioquímicos (enzimas, metabolitos,
lípidos, proteínas totales y cloruros) se realizó mediante dos analizadores
automáticos (Cobas Mira®, Roche, Rotkreuz, Suiza; Olympus AU400®, Olympus,
Mainz, Alemania) en el Servicio de Bioquímica Clínica de la Facultad de Veterinaria
de la Universidad Autónoma de Barcelona. El Cobas Mira® es un espectrofotómetro
de flujo discontinuo que trata las muestras de forma individual y que utiliza un
sistema de centrifugación para mezclar la muestra con el reactivo. Las
determinaciones se realizaron con juegos de reactivos comerciales. La actividad
sérica de las enzimas se determinó a 37°C siguiendo los métodos recomendados por
la IFCC (International Federation of Clinical Chemistry and Laboratory Medicine).
El analizador de química clínica automatizado Olympus AU400® realiza la
determinación fotométrica y potenciométrica de muestras de analitos en
combinación con reactivos, calibradores, materiales de control de calidad y otros
accesorios. Sodio y potasio se midieron por fotometría de llama (Corning 410C®,
Corning Medical Medfield, EE.UU.) y el cortisol mediante un kit comercial de
ELISA (EIA-1887, DRG Instruments GMBH, Marburg, Alemania). Las fracciones
electroforéticas de las proteínas fueron determinadas tal y como Cuenca et al. (1996)
y Lastras et al. (2000) han descrito.
58
5.5. Análisis estadístico
Los datos utilizados para comparar las diferencias entre red vertical-caja trampa y
rifle anestésico-cerbatana se analizaron usando el procedimiento PROC GLM del
programa estadístico SAS® System for Windows V8 (SAS Institute Inc., Cary, North
Carolina, USA). Para los datos no paramétricos se utilizó el procedimiento PROC
NPAR1WAY ANOVA en el mismo programa estadístico.
En las investigaciones de la efectividad de los tranquilizantes y los anestésicos, se

utilizó el procedimiento PROC MIXED en el mismo programa estadístico.
59
-6-
Hematological and serum biochemical values

of Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured by
drive-net and box-trap
Encarna Casas-Díaz, Jorge Ramón López-Olvera, Ignasi Marco, Gregorio

Mentaberre, Santiago Lavín. Enviado a Journal of Wildlife Diseases. En revisión.
Hematological and serum biochemical values of Spanish ibex (Capra pyrenaica)
ABSTRACT
Seventy free-ranging Spanish ibexes (Capra pyrenaica) were captured using two
different physical methods - drive-net (26 ibexes) and box-trap (44), in Catalonia,
North-eastern Spain, from October 2002 to September 2004. Blood samples were
taken and 20 hematological and 23 serum biochemical variables determined. The
values obtained were included in the reference values previously published, except
for red blood cells (RBC), packed cell volume (PCV), white blood cells (WBC),
eosinophil count, and concentration of triglycerides, creatine kinase (CK) (in box-
trap), chlorides, sodium, and alpha-1, alpha-2 and gamma electrophoretic fractions
of serum proteins (which were higher) and values of hemoglobin, mean corpuscular
volume (MCV), mean corpuscular hemoglobin concentration (MCHC),
concentration of urea, CK (in drive-net) and albumin, and albumin/globulins ratio
(A/G) (lower). Different authors found aspartate aminotransferase (AST)
concentration to be higher or lower. Animals captured by box-trap showed lower
monocyte and eosinophil counts, and concentration of triglycerides and potassium,
than those captured with drive-net, but had a higher MCHC, neutrophil count, and
concentration of total serum bilirubin, urea, and AST. Males captured by drive-net
showed a lower leukocyte count, concentration of total proteins, and beta and
gamma electrophoretic fractions than females, but had a higher concentration of
lactate dehydrogenase (LDH) and alkaline phosphatase (AP), and albumin/globulins
ratio. Males captured by box-trap showed a lower concentration of total bilirubin
and urea than females, but had a higher concentration of glucose and creatinine, and
the albumin/globulins ratio. Ibexes captured by drive-nets in spring showed a lower
lactate concentration than those captured in autumn, but had a higher RBC, PCV,
concentration of hemoglobin, total bilirubin, urea and CK. Animals captured by
box-trap in spring showed a lower concentration of glucose and creatinine, and
albumin/globulins ratio than those captured in autumn, but had a higher WBC and
eosinophils, concentration of urea, alanine aminotransferase (ALT), potassium and
total proteins, and gamma-globulin electrophoretic fraction. Females captured by
drive-net in spring showed a higher total bilirubin than those captured in autumn,
and females captured by box-trap in spring showed a lower concentration of glucose
and alpha electrophoretic fraction, and a higher eosinophil count than those
captured in autumn. Hematological and biochemical values obtained in Spanish
ibexes show that the drive-net is a new, less stressful method of capture than the
box-trap.
62
6.1. INTRODUCTION
Establishing reference intervals for hematological and serum biochemical

parameters is necessary to evaluate the physiological status of captured wild animals,
as well as to assess their health and nutritional status (DelGiudice et al., 1992; Montané et
al., 2002; López-Olvera, 2006). However, establishing normal physiological data in wild
animals is made more difficult by the confounding effect of capture and handling
stress (Gibert, 1993). Therefore the effect of the method of capture and handling on
the physiological values of wild animals needs to be studied, and separate reference
intervals established for each method of capture (Kock et al., 1987b; Peinado et al., 1993;
Marco et al., 1997; López et al., 2006).
The Spanish ibex (Capra pyrenaica) is a medium-sized mountain ungulate endemic

to the Iberian Peninsula, showing a marked sexual dimorphism, and catalogued as a
rare species (Fandos, 1991; Blanco and González, 1992). The entire Spanish Ibex population
has been estimated at nearly 50,000 individuals (Escós and Alados, 1997; Granados et al.,
2002).
Spanish ibexes have been captured by means of corral traps (Fernández-Arias et al., 1993;
Pérez et al., 1999 and 2003), box-traps and chemical immobilization (Peinado et al., 1993).
Drive-nets have been used to capture other species of wild ungulates (Jones, 1984;
Montané et al., 2003; López-Olvera et al., 2006), but, to our knowledge, they have not been
used to capture Spanish ibex. When using a new method of capture it is important to
assess its safety for the animals. Capture stress and capture myopathy feature
prominently among the more serious risks, and can be assessed through
physiological (clinical, hematological and serum biochemical) parameters (Williams
and Thorne, 1996).
Hematological and serum biochemical data of Spanish ibex have been previously
reported by other authors, using either physical and/or chemical restraint. However,
some of these studies were carried out using samples from dead animals (Pérez et al.,
2006) and others collated data from physically captured and anaesthetized ibexes
(Pérez et al. 1999). The remaining studies have established reference intervals for
Spanish ibexes captured by corral traps (Pérez et al., 2003) or box-traps (Peinado et al.,
1993), although in the latter study the sample size (14 animals) was rather small.
63
Thus, to our knowledge, this is the first time blood values have been established for
Spanish ibexes captured with drive-nets.
The current study aims to compare hematological and serum biochemical

parameters of the Spanish ibex captured with drive-nets with values obtained by
box-trap capture.
6.2. MATERIAL AND METHODS
Seventy free-ranging Spanish ibex - 41 adult males (two years old and over) and 29
adult females - were captured in the National Game Reserve of Ports de Tortosa i
Beseit (40º50’N, 0º30’E), in Catalonia, North-eastern Spain. Twenty-six Spanish
ibexes - 10 males (mean body weight 40.3 kg), and 16 females (mean body weight
31.3 kg) - were captured with 10 x 10 cm mesh drive-nets (Ziboni Ornitecnica,
Bergamo, Italy). A total of 12 capture operations were carried out from October 2002
to September 2004, 10 Spanish ibexes being captured in spring and 16 in autumn. A
line of beaters drove the animals towards the net, where a group of researchers and
volunteers lay in hiding in order to assist animals as soon as they became entangled.
Forty-four Spanish ibexes - 31 males (mean body weight 49.4 kg), and 13 females
(mean body weight 28.1 kg) - were trapped with box-traps baited with salt and
vegetables. On entering a trap, the animal triggered an internal mechanism whereby
two sliding doors closed the cage. The box-traps were visited daily by the rangers,
and the research team called in when an animal was discovered. This latter method
of capture was used concurrently for the same period of study as the drive-net, 25
Spanish ibexes being trapped in spring and 19 in autumn.
Once an ibex was trapped, either in the net or in the box-trap, it was physically
restrained. The animals were then blindfolded, had their legs restrained, were
placed in a 4 x 4 cm mesh transport sack net (Ziboni Ornitecnica, Bergamo, Italy)
and weighed.
Blood samples were collected from the jugular vein with disposable 10 ml syringes
fitted with 21Gx1” needles. Two ml of each sample were placed in a commercial
tube containing tripotassium ethylenediaminetetraacetic acid (EDTA K3) as
64
anticoagulant for hematological analyses. The remainder was placed in a serum

collection tube with polystyrene granules and allowed to clot in a portable icebox.
Once the clot had formed, samples were centrifuged at 1200 g for 15 minutes, and
the serum samples obtained were frozen at -20ºC less than 12 hours after collection,
being kept until analysis. Only samples that did not show macroscopic signs of
hemolysis were used for the biochemical analyses.
The red blood cell count (RBC), white blood cell count (WBC), platelet count and
hemoglobin concentration were determined with an electronic impedance semi-
automated analyser (Sysmex F-800; Toa Medical Electronics, Hamburg, Germany).
The packed cell volume (PCV) was measured by the standard microhematocrit
method, using a microhematocrit centrifuge (Haematospin 1400, Hawksley, Sussex,
UK) at 14000 G for six minutes. The mean corpuscular volume (MCV), mean
corpuscular hemoglobin concentration (MCHC) and mean corpuscular hemoglobin
(MCH) were calculated from the RBC, hemoglobin concentration and hematocrit. A
differential leukocyte count was made by identifying 200 leukocytes on blood
smears stained with a commercial Diff-Quick-like stain (Química Clínica Aplicada,
Tarragona, Spain). The biochemical variables were determined with two automatic
analyzers (Cobas Mira, Roche, Rotkreuz, Switzerland; Olympus AU400, Olympus,
Mainz, Germany), except for sodium and potassium, which were measured by flame
photometry (Corning 410C; Corning Medical Medfield, USA), and cortisol, which
was analyzed with a commercial ELISA kit (EIA-1887; DRG Instruments, Germany).
The protein electrophoretic fractions were determined by the method described by
Lastras et al., 2000, and the fractions analyzed were those described for the Spanish
ibex by Peinado et al., 1993 and Cuenca et al., 1996.
The distribution of the measurements obtained for each variable was assessed for
normality. Non-normal variables were log-transformed and their normality
reassessed. Outlying values were discarded when experimental data justified it. A
multivariate analysis of variance was applied to the normal data to detect statistical
differences between groups using the PROC GLM procedure of the SAS System for
Windows V8 (SAS Institute). A non-parametric ANOVA was applied to the
abnormal data by using the PROC NPAR1WAY ANOVA procedure in the same
statistical software. Factors considered in the model for each variable were method
of capture, sex and season, and the interactions between these factors. Group least
65
square means were used owing to the unbalanced distribution of animals. The
minimum accepted significance level was P<0.05.
6.3. RESULTS
Tables 6.1 and 6.2 show the hematological and serum biochemical parameters for
the 70 Spanish ibexes captured by drive-net and box-trap; the central 95 per cent
interval is provided, as recommended (Lumsden, 1998; Walton, 2001), as well as sample
size, mean, standard deviation, coefficient of variation and range. The statistically
significant sex differences observed for each method of capture are shown in Table
6.3. The statistically significant season differences observed for each method of
capture are shown in Table 6.4. The statistically significant season differences
observed in females are shown in Table 6.5.
6.3.1. Method-of-capture differences
Animals captured by drive-net showed a lower MCHC, neutrophil count and

concentration of total serum bilirubin, urea, and aspartate aminotransferase (AST),
than those captured with box-traps, but had a higher monocyte and eosinophil
count, and higher concentration of triglycerides and potassium.
6.3.2. Sex differences
Males captured by drive-net showed a lower WBC, total protein concentration,

beta-globulin and gamma-globulin fractions, and a higher concentration of lactate
dehydrogenase (LDH), alkaline phosphatase (AP) and albumin/globulins ratio than
females captured with the same method.
Serum glucose, creatinine concentrations and the albumin/globulins ratio were

higher in males captured by box-traps than in females captured with the same
method, whereas total bilirubin and serum urea were lower.
66
Table 6.1. Hematologic values for Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured by drive-net and box-trap.
Drive-net Box-trap
Variable Central 95 % Central 95 %
N Mean ± SD CV (%) Range N Mean ± SD CV (%) Range
interval interval
RBC (x1012/l) 25 17.88 ± 3.46 19.33 11.78 – 22.98 11.15 – 24.02 44 16.44 ± 3.51 21.33 9.57 – 20.45 7.57 – 24.70
PCV (l/l) 26 0.40 ± 0.08 19.58 0.27 – 0.49 0.25 – 0.56 44 0.39 ± 0.09 22.23 0.23 – 0.48 0.22 – 0.55
Hemoglobin (g/l) 25 140.00 ± 21.24 15.17 99.2 – 167.6 94 – 183 43 139.42 ± 25.66 18.40 92.4 – 173.6 82 – 176
MCV (fl) 26 23.03 ± 3.42 14.84 19.22 – 27.59 14.17 – 32.18 42 23.25 ± 2.62 11.27 19.67 – 28.12 17.71 – 29.28
MCH (pg) 26 8.02 ± 0.93 11.62 6.85 – 9.58 6.34 – 10.20 42 8.3 ± 0.8 9.67 7.3 – 9.7 7.1 – 10.4
MCHC (g/dl) a 25 34.52 ± 1.63 4.74 31.62 – 36.88 31.43 – 37.37 44 35.76 ± 2.10 5.86 32.68 – 39.11 32.1 – 42.31
Platelets (x109/l) 26 229.00 ± 164.77 71.95 67.25 – 533.50 36 – 656 44 165.14 ± 121.01 73.28 35.45 – 347.45 11 – 676
WBC (x10 9/l) 26 14.82 ± 5.04 34.04 7.18 – 21.98 5.8 – 25.0 44 14.61 ± 4.70 32.15 8.70 – 21.17 5.0 – 27.8
Lymphocytes (x109/l) 26 9.69 ± 4.19 43.29 4.60 – 14.89 3.28 – 18.70 44 8.37 ± 3.52 42.01 3.68 – 12.90 2.34 – 20.16
Monocytes (x109/l) a 26 0.36 ± 0.24 65.44 0.04 – 0.80 0.03 – 0.85 44 0.25 ± 0.18 69.21 0.01 – 0.55 0.00 – 0.77
Neutrophils (x109/l) a 26 4.20 ± 2.44 58.25 1.46 – 8.57 1.01 – 9.13 44 5.74 ± 2.43 42.40 3.00 – 9.83 2.28 – 14.49
Band neutrophils (x109/l) 26 0.00 ± 0.02 372.12 0.00 – 0.03 0.0 – 0.7 44 0.00 ± 0.02 535.95 0–0 0.0 – 0.1
Eosinophils (x109/l) a 26 0.57 ± 0.37 64.60 0.18 – 1.31 0.15 – 1.37 44 0.23 ± 0.27 117.29 0.0 – 0.9 0.00 – 1.05
Basophils (x109/l) 26 0.00 ± 0.01 509.90 0.00 – 0.00 0.00 – 0.05 44 0.00 ± 0.01 663.32 0–0 0.00 – 0.06
RBC Red blood cells, PCV Packed cell volume, MCV Mean corpuscular volume, MCH Mean corpuscular hemoglobin, MCHC Mean corpuscular hemoglobin
concentration, WBC White blood cells.
a Means are statistically (p<0.05) different.
67
Table 6.2. Serum biochemical values for Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured by drive-net and box-trap.
Drive-net Box-trap
Variable CV Central 95 % CV Central 95 %
N Mean ± SD Range N Mean ± SD Range
(%) interval (%) interval
Cortisol (nmol/l) 26 251.36 ± 123.55 49.15 138.71 – 520.64 115.14 – 651.92 43 227.73 ± 136.32 59.86 93.27 – 526.85 79.57 – 723.05
Glucose (mmol/l) 26 9.78 ± 4.17 42.62 5.87 – 14.13 2.39 – 25.26 44 10.92 ± 3.96 36.28 4.70 – 16.27 2.10 – 17.81
Cholesterol (mmol/l) 26 1.36 ± 0.46 34.14 0.85 – 1.79 0.78 – 3.14 44 1.21 ± 0.31 25.57 0.8 – 1.8 0.70 – 2.03
Triglycerides (mmol/l)a 26 0.71 ± 0.25 35.41 0.39 – 1.15 0.29 – 1.20 44 0.43 ± 0.27 62.79 0.09 – 0.93 0.07 – 1.15
Total bilirubin (μmol/l) a 26 3.35 ± 1.28 38.07 1.45 – 5.39 0.17 – 5.64 40 4.46 ± 2.08 46.68 1.37 – 8.05 1.03 – 8.72
Lactate (mmol/l) 26 15.42 ± 7.88 51.09 5.78 – 26.31 5.42 – 34.07 44 12.35 ± 8.91 72.19 2.58 – 29.21 2.18 – 35.13
Creatinine (μmol/l) 26 125.70 ± 20.16 16.04 104.09 – 165.75 96.36 – 167.96 44 119.06 ± 27.28 22.91 78.32 – 150.28 72.49 – 194.48
Urea (mmol/l)a 26 3.16 ± 2.17 68.44 0.75 – 5.86 0.53 – 8.24 44 7.03 ± 5.11 72.64 1.88 – 16.35 1.09 – 25.94
CK (IU/l) 26 160.69 ± 55.09 34.28 101.5 – 250.25 93 – 353 40 278.53 ± 265.47 95.31 101.50 – 797.05 63 – 1318
LDH (IU/l) 26 627.73 ± 113.08 18.01 476.75 – 815.75 452 – 999 40 625.39 ± 157.98 25.26 460.15 – 923.30 433.0 – 1029.7
AST (IU/l)a 26 62.88 ± 18.53 29.47 40.50 – 87.75 25 – 110 40 75.75 ± 39.31 51.89 43.95 – 145.50 43 – 220
ALT (IU/l) 26 13.19 ± 6.29 47.65 2.75 – 22.00 2 – 23 42 15.62 ± 6.83 43.72 6.05 – 24.00 3 – 35
AP (IU/l) 26 192.38 ± 115.86 60.22 75.75 – 354.50 72 – 597 44 199.77 ± 103.10 51.61 55.6 – 365.7 48 – 442
Chloride (mmol/l) 26 114.73 ± 4.08 3.55 109.5 – 122.2 109.4 – 123.7 44 112.77 ± 4.82 4.28 104.63 – 120.51 101.1 – 121.1
Sodium (mmol/l) 24 154.54 ± 8.53 5.52 139.45 – 169.40 138 – 173 43 155.15 ± 7.44 4.80 145.10 – 167.99 133 – 172
Potassium (mmol/l) a 26 5.40 ± 1.39 25.71 4.05 – 7.80 3.7 – 9.1 44 4.65 ± 1.26 27.16 2.85 – 6.73 2.7 – 8.1
Total protein (g/l) 26 86.44 ± 7.73 8.94 76.50 – 100.03 73.0 – 110.2 44 86.97 ± 10.19 11.72 70.6 – 96.0 48.9 – 110.7
Albumin (g/l) 26 39.91 ± 5.37 13.45 30.08 – 46.98 26.35 – 47.71 44 39.99 ± 6.54 16.36 29.23 – 46.09 9.89 – 47.76
α1-globulin (g/l) 26 4.69 ± 0.68 14.48 3.85 – 5.84 3.40 – 5.98 44 4.94 ± 0.64 12.94 3.95 – 6.26 3.28 – 6.57
α2-globulin (g/l) 26 8.16 ± 0.72 8.79 6.97 – 9.07 6.87 – 9.40 44 8.34 ± 0.98 11.73 6.8 – 9.8 6.62 – 11.59
β-globulin (g/l) 26 4.51 ± 1.22 27.12 3.04 – 6.14 2.84 – 8.70 44 4.94 ± 0.79 15.99 3.61 – 6.52 3.48 – 7.00
γ-globulin (g/l) 26 29.17 ± 6.44 22.08 20.02 – 41.87 18.31 – 44.84 44 28.73 ± 6.46 22.47 20.06 – 42.95 18.40 – 48.25
A/G ratio 26 0.86 ± 0.21 24.40 0.54 – 1.21 0.44 – 1.34 44 0.87 ± 0.19 21.42 0.52 – 1.08 0.26 – 1.23
CK Creatine kinase, LDH Lactate dehydrogenase, AST Aspartate aminotransferase, ALT Alanine aminotransferase, AP Alkaline phosphatase, A/G Albumin/globulins
a Means are statistically (p<0.05) different.
68
Table 6.3. Sex differences in Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured by drive-net and box-trap.
Males Females
N Mean ± SD N Mean ± SD
Drive-net
WBC (x109/l) 10 12.36 ± 3.98 16 16.36 ± 5.13
LDH (IU/l) 10 689.30 ± 141.12 16 589.25 ± 72.50
AP (IU/l) 10 254.30 ± 146.91 16 153.69 ± 72.59
Total protein (g/l) 10 82.43 ± 5.70 16 88.94 ± 7.91
β-globulin (g/l) 10 3.72 ± 0.58 16 5.00 ± 1.27
γ-globulin (g/l) 10 25.03 ± 4.83 16 31.76 ± 6.05
A/G ratio 10 0.98 ± 0.22 16 0.79 ± 0.17
Box-trap
Glucose (mmol/l) 31 11.80 ± 3.53 13 8.83 ± 4.28
Total bilirubin (μmol/l) 30 3.73 ± 1.64 10 6.63 ± 1.77
Creatinine (μmol/l) 31 125.01 ± 22.43 13 104.86 ± 33.14
Urea (mmol/l) 31 5.98 ± 5.20 13 9.54 ± 4.02
A/G ratio 31 0.91 ± 0.18 13 0.77 ± 0.17
WBC White blood cells, LDH Lactate dehydrogenase, AP Alkaline phosphatase, A/G
Albumin/globulins
6.3.3. Seasonal differences
Ibexes captured by drive-net in spring showed a lower serum lactate concentration

than those captured with the same method in autumn, plus a higher RBC, PCV,
hemoglobin concentration, total bilirubin, urea and creatine kinase (CK).
Animals captured by box-trap in spring showed lower concentrations of glucose,

creatinine, and albumin/globulins ratio than those captured in autumn, and a higher
WBC and eosinophil count, urea concentration, alanine aminotransferase (ALT),
potassium, total proteins and gamma electrophoretic fraction.
Females captured by drive-net in spring showed higher total bilirubin than those
captured in autumn.
Females captured by box-trap in spring showed a lower concentration of glucose and

alpha electrophoretic fraction, but had a higher eosinophil count than those
captured in autumn.
69
Table 6.4. Seasonal differences in Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured by drive-net and box-trap.
Spring Autumn
Drive-net
RBC (x1012/l) 10 19.67 ± 3.06 15 16.70 ± 3.27
PCV (l/l) 10 0.44 ± 0.06 16 0.37 ± 0.08
Hemoglobin (g/l) 10 152.10 ± 16.89 15 131.93 ± 20.40
Lactate (mmol/l) 10 11.21 ± 6.94 16 18.06 ± 7.44
Urea (mmol/l) 10 4.91 ± 1.99 16 2.07 ± 1.46
CK (IU/l) 10 195.50 ± 66.77 16 138.94 ± 32.71
Box-trap
WBC (x109/l) 25 16.08 ± 4.13 19 12.69 ± 4.80
Eosinophils (x109/l) 25 0.27 ± 0.31 19 0.19 ± 0.23
Glucose (mmol/l) 25 9.61 ± 4.10 19 12.64 ± 3.10
Creatinine (μmol/l) 25 111.03 ± 31.89 19 129.62 ± 14.64
Urea (mmol/l) 25 8.93 ± 5.77 19 4.54 ± 2.54
ALT (IU/l) 23 17.83 ± 5.58 19 12.95 ± 7.37
Potassium (mmol/l) 25 5.01 ± 1.16 19 4.17 ± 1.26
Total protein (g/l) 25 89.23 ± 11.21 19 84.00 ± 8.01
γ-globulin (g/l) 25 31.32 ± 6.78 19 25.32 ± 4.10
A/G ratio 25 0.80 ± 0.18 19 0.96 ± 0.15
RBC Red blood cells, PCV Packed cell volume, CK Creatine kinase, WBC White blood cells, ALT
Alanine aminotransferase, A/G Albumin/globulins
Table 6.5. Seasonal differences in Spanish ibex females (Capra pyrenaica) captured by drive-net and
box-trap.
Spring Autumn
Drive-net
Box-trap
Eosinophils (x109/l) 11 0.32 ± 0.35 2 0.13 ± 0.15
Glucose (mmol/l) 11 7.80 ± 3.50 2 14.46 ± 4.73
α2-globulin (g/l) 11 8.43 ± 0.60 2 10.48 ± 1.57
6.4. DISCUSSION
No captured-related mortality was recorded among the Spanish ibexes caught either
by drive-net or box-trap. These methods of capture therefore seem to be safe for this
species. Hematological and serum biochemical values of the Spanish ibexes captured
by drive-net presented several differences to those previously reported for this
species using other methods of capture, such as concentrations of RBC, PCV, WBC,
70
eosinophils, and concentration of triglycerides, chloride, sodium, and alpha-1, alpha-

2 and gamma globulin fractions (higher), and values of MCV, MCHC, and
concentration of hemoglobin, urea, CK and albumin, and A/G ratio (lower) (Peinado
et al., 1993; Pérez et al., 1999 and 2006). AST concentration was found to be higher or
lower by different authors (Peinado et al., 1993; Pérez et al., 2006).
Values obtained by means of box-traps presented several differences to those

reported for this species using the same method of capture, such as RBC, PCV, WBC,
concentration of cholesterol, AST, CK, α-1 and α-2 electrophoretic fractions
(higher), and creatinine concentration and the A/G ratio (here lower) (Peinado et al.,
1993). However, few animals were used in the latter study and no information
concerning sex or time of capture in the box was given. In our study, ibexes could
have spent between 10 to 20 hours in the trap, which could mean a high stress level
when compared to previous studies.
6.4.1. Method-of-capture differences
Catecholamines released from the adrenal medulla due to sympathetic stimulation

cause smooth muscle contraction in the spleen capsule and the release into the blood
of erythrocytes stored in the spleen (Jain, 1993). This release causes increases in RBC,
hemoglobin concentration and PCV (Jain, 1993; Ganong, 2004). Moreover, spleen
erythrocytes have a higher MCV, and consequently a lower MCHC than circulating
ones, since they mature in the spleen after release from the bone marrow (Cross et al.,
1988). Spanish ibexes captured by drive-net showed a lower MCHC than those
captured by box-trap, although no changes in RBC, hemoglobin concentration and

PCV were observed. Therefore, this difference is probably unrelated to
catecholamine stimulation.
Catecholamines also induce leukocytosis with neutrophilia and/or lymphocytosis

and mild eosinophilia. However, corticosteroids induce leukocytosis with
neutrophilia, lymphopenia and eosinopenia, maximum levels being reached four to
six hours after exposure to the stressor. Monocyte count variation depends on the
species (Jain, 1993; Duncan et al., 1994; Taylor, 2000). Therefore, higher values of
neutrophils and a lower eosinophil count in the Spanish ibexes captured with box-
71
traps suggest a more established and prolonged corticosteroid-induced stress

response, probably due to the time spent inside the box.
AST is a non-specific but sensitive marker of soft tissue damage, frequently used to
complement CK changes that indicate muscular damage (Kramer and Hoffmann, 1997).
Larger increases in CK and AST have been related to a stronger stress response to
capture and handling (Kent et al., 1980; Kock et al., 1987c; Chapple et al., 1991). Higher AST
concentrations in the ibexes captured with box-traps could indicate greater muscular
damage due to capture stress in these animals. Although the observed values for CK
seem to follow the same trend, the differences for this parameter were not
statistically significant, probably due to the wide variability.
Small ruminants show an increase in serum concentration of bilirubin due to fasting

or anorexia, hemolytic anemia, liver failure and systemic disease (Haskell and Anttila,
2001). Serum triglyceride concentration is mainly diet-related (Bruss, 1997), whereas
urea increases due to dehydration and cortisol-induced protein catabolism (Finco,

1997). The lower serum triglyceride and higher serum concentrations of total
bilirubin and urea observed in the ibexes captured by box-trap could be attributed to
time spent and fasting endured during the period in the box.
Exercise and massive muscular necrosis increase serum potassium concentration

(Carlson, 1997), whereas glucocorticosteroids increase its urinary excretion (Bia and
DeFronzo, 1981). The more intense physical activity of the ibexes captured by drive-
net (possibly increasing potassium concentration) and the effect of glucocorticoids
on ibexes captured by box-trap (possibly reducing it), might account for the
significant differences found in our study.
6.4.2. Sex differences
The serum concentration of gamma globulins increases due to contact with

pathogens (Lastras et al., 2000). Higher leukocyte counts and serum gamma globulin
concentrations in females have been previously reported in wild ungulates, being
attributed to a higher pathogen circulation among females (Kent et al., 1980; Cook et al.,
1986; Chapple et al., 1991; López-Olvera et al., 2006). The fact that female Spanish ibexes
72
form more stable groups than males throughout the year (Huecas, 1989) could also
account for the differences found in this species.
LDH activity is considered a useful marker of muscle damage, but increases in it are
also related to an animal’s response to a stressor (Krammer and Hoffmann, 1997). LDH
has been used as a physical stress indicator in different species of wild ungulates
(Kock et al., 1987c; Chapple et al., 1991; Peinado et al., 1993; Marco et al., 1997; Montané et al., 2002
and 2003). Higher serum muscular enzyme activity in males has been previously
reported in wild ungulates, indicating a stronger stress response in males (Kent et al.,
1980; Cook et al., 1986; Kock et al., 1987c; Chapple et al., 1991; Pérez et al., 2003). Cortisol may
cause a decrease in total serum protein due to its catabolic effects (Kaneko, 1997a),
whereas catecholamines and corticosteroids increase serum glucose concentration
activating glycogenesis and glycogenolysis (Kaneko, 1997b; Ganong, 2004). Increases in
serum creatinine concentration have been reported in wild ungulates due to
catecholamine-induced renal vasoconstriction (Harthoorn, 1976), and stress-related
increases in glucose concentration have been reported in wild and domestic animals
(Kock et al., 1987c; Hartmann, 1988; Marco et al., 1997). Although males captured by both
methods showed increased LDH and AP activity, higher glucose and creatinine
concentrations, and lower total protein concentration (due to lower beta and gamma
globulin concentration, with the resulting higher A/G ratio) it cannot therefore be
concluded that there is a higher stress response in this gender. More changes in
other stress indicators, such as values related with erythrocytes or leukocytes, are
necessary.
Serum urea concentration depends largely on the diet, although the influence of
metabolism is still unclear (Finco, 1997). Higher serum urea values for females could
reflect differences in diet, as previously reported in other species of wild ungulates
(López-Olvera et al., 2006).
6.4.3. Seasonal differences
Winter undernutrition has been previously reported to induce lower values for RBC,
hemoglobin concentration and PCV, as well as WBC and total protein
concentration, in several species of wild ungulates (Hawley and Peden, 1982; DelGiudice et
al., 1990 and 1992; Rietkerk et al., 1994; López-Olvera et al. 2006). However, in the dry
73
Mediterranean habitat of the Spanish ibex, summer can be more physiologically

challenging than winter, thus explaining the lower values observed for some of
these parameters in autumn. Physical capture increases lactate concentration,
because catecholamines induce muscle glycogenolysis and anaerobic metabolism due
to physical exercise (Kaneko, 1997b; Ganong, 2004). Higher lactate values in autumn
show a more intense anaerobic muscular activity in this season.
Serum creatinine concentrations are directly related to the animal’s muscular mass
(Finco, 1997), and have been reported to increase in adverse conditions (López-Olvera et
al., 2006). The higher autumn values in the ibexes captured with box-trap could be
related to a catabolic status after adverse summer conditions. The serum urea
concentration depends largely on the diet (Finco, 1997), and variation in diet and
nutritional status between seasons may explain the differences found in this
parameter.
The home range of the Spanish ibex has been reported to be bigger in spring than in
autumn (Escós and Alados, 1997). Higher serum enzymatic activities in wider-roaming
animals within their home range have been previously found in wild ungulates
(Hyvärinen et al., 1976; De Meneghi et al., 1990; López-Olvera et al., 2006) and exercise
increases serum potassium concentration (Carlson, 1997). This could account for the
higher CK and ALT activities, and potassium concentration found in spring.
Seasonal differences found in females captured by both methods are difficult to

explain. Pregnancy and lactation are considered as metabolic stress. Changes in cell
parameters, such as a decrease in RBC, PCV and hemoglobin concentration, or
leukocytosis, neutrophilia, lymphopenia and eosinopenia, were found in cows,
mares, sows, ewes, bitches and goats (Jain, 1993; Azab et al., 1999). These changes,
however, have not been found in our study.
To summarize, differences found in hematological and serum biochemical values

between the methods of capture seem to indicate that drive-nets were
physiologically less stressful than box-traps in capturing this species. The time spent
in the box by the animals before removal could provide a partial account at least of
the apparently higher stress caused by this method. To our knowledge, this is the
first time that drive-nets have been used to capture this species; and, when using a
74
new method of capture, it is important to assess animal safety in terms of

physiological compromise.
More studies are needed to provide a more accurate account of the effect of the
physical capture and restraint methods on the physiological status of the Spanish
ibex, as well as the influence of variables such as habitat, as well as nutritional and
pathological status.
75
-7-
Use of acepromazine for stress control in

Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured by
drive-net
Encarna Casas-Díaz, Ignasi Marco, Jorge Ramón López-Olvera, Gregorio

Mentaberre, Santiago Lavín. Preparado para enviar a publicar.
Use of acepromazine for stress control in Spanish ibex captured by drive-net
ABSTRACT
Capture and restraint induce stress in wild animals. The use of tranquilizers has
proved to be beneficial in preventing adverse stress effects. In this study the effect of
a short-acting neuroleptic (acepromazine) was assessed in 25 Spanish ibexes (Capra
pyrenaica) captured by drive-net. The animals were divided into a control group (14
adults - five males and nine females) and a treated group (11 adults - four males and
seven females). Heart rate and rectal temperature, as well as haematological and
biochemical parameters, were used to evaluate the neuroleptic effect for three hours
of restraint. Lower values for rectal temperature, red blood cell count (RBC), packed
cell volume (PCV), haemoglobin concentration, white blood cell count (WBC),
lymphocytes, neutrophils, activities of creatine kinase (CK), aspartate
aminotransferase (AST), alanine aminotransferase (ALT), lactate dehydrogenase
(LDH), and concentration of total proteins, urea, total bilirubin and potassium in the
treated group, point to lower levels of stress when using acepromazine in Spanish
ibex captured by drive-net.
78
7.1. INTRODUCTION
Management of wildlife populations includes capture and handling of animals for

different purposes, such as translocation and biological studies. The capture method
chosen must be adapted to the specific case in hand, and will depend on animal
density, environment, climatology, capture purpose, personnel available and
experience of the capture group, as well as more general factors, including safety and
welfare of workers and animals, performance, specificity, viability, cost per animal
and total cost (Jessup et al, 1988; Berducou, 1993; Gibert, 1993). Capture methods can be
classified as physical or chemical, the former being apparently more effective than
the latter for the capture of wild ungulates (Marco, 1995). While drive-nets have been
used to capture other species of wild ungulates (Jones, 1984; Montané et al, 2003; López-
Olvera et al, 2006), they have not, to our knowledge, been used in the case of Spanish
ibex.
When capturing and handling wildlife, a stress response is initiated (Moberg, 1987).
Assessment of stress effects in captured animals requires the study of changes in
clinical, haematological and biochemical parameters (Williams and Thorne, 1996), so as
to determine the best indicators and the least stressful method of capture and
handling.
Tranquilizers have been recommended for reduction of stress and risk to animal
health during physical capture, restraint and transport of wild ungulates (Ebedes and
Raath, 1999). Acepromazine is a phenothiazine belonging to the short-acting
neuroleptic group with CNS effects via blocking post-synaptic dopamine receptors,
but their exact mechanism of action is not fully understood. Phenothiazines are
thought to depress portions of the reticular activating system, which assists in the
control of body temperature, basal metabolic rate, emesis, vasomotor tone, hormonal
balance, and alertness (Plumb, 2002). Acepromazine has been widely used as pre-
anaesthetic or sedative agent in wild ungulates (Arnemo et al, 1993; Nielsen, 1999; Montané
et al, 2002 and 2003; López-Olvera et al, 2006 and 2007), but to our knowledge it has never
been used in Spanish ibex. The recommended intramuscular sedation dose is 0.05-
0.1 mg/kg for red deer (Cervus elaphus), domestic sheep (Ovis aries), goats (Capra
hircus) and large wild animals in general (Nielsen, 1999; Plumb, 2002).
79
The present study aims to describe the stress response of Spanish ibex to physical
capture and restraint, measure drive-net capture-related stress, and assess the effect
of acepromazine on the stress response using clinical, haematological and
biochemical parameters.
7.2. MATERIALS AND METHODS
Twenty-five adult Spanish ibexes (nine males and sixteen females) were captured by
means of drive-net in the National Game Reserve of Puertos de Tortosa i Beseit (40º
50’ N, 0º 30’ E), North-eastern Spain. Eleven randomly-selected adult animals (four
males and seven females) received 3.5 mg (0.10 ± 0.03 mg/kg, mean ± SD) of
acepromazine maleate (Calmo Neosan®, 5 mg/ml, Smithkline Beecham, Madrid,
Spain) in a volume of 0.68 ± 0.18 ml in the femoral region IM, while fourteen
control adult ibexes (five males and nine females) received 0.5 ml of saline solution.
The mean animal body weight was 33.78 ± 11.83 kg (range 20.0-59.8).
Twelve capture operations (between October 2002 to September 2004) were

necessary to obtain the twenty-five Spanish ibexes. A line of beaters drove the
animals towards the net, where a group of researchers and volunteers lay in hiding
in order to assist animals as soon as they became entangled in the 10 x 10 cm mesh
drive-nets (Ziboni Ornitecnica, Bergamo, Italy). Once an ibex was trapped, it was
physically restrained. The animals were then blindfolded, had their legs restrained,
were placed in a 4 x 4 cm mesh transport sack net (Ziboni Ornitecnica, Bergamo,
Italy), where they were kept for three hours. At the end of the capture operation,
the left pre-cordial area of each animal was clipped to install the transmitter of a
heart-rate recording device (Polar Vantage NV and Polar S710i, Polar Electro Oy,
Kempele, Finland). Ultrasonography gel was used to ensure good contact between
the electrodes and the skin. The receiver was placed in a collar around the neck,
since a distance of less than 1.5 m between it and the transmitter is required.
Additionally a telemetric temperature recording device (Mätman datalogger®,
Chipsobits Eltex AB, Sweden) was inserted into the rectum. The heart-rate device
was placed for 133.10 ± 28.02 min (mean ± SD) and the temperature device for
100.41 ± 48.02 min (mean ± SD) post-capture, heart rate and temperature being
measured and recorded at 60s intervals throughout the study period. Both
80
recordings were saved with respective software and converted to numerical values.
To allow statistical analysis, a mean value for both heart rate and temperature was
calculated every 5 minutes. The coefficient of variation of heart rate has been used
to measure variability.
Disposable 10 ml syringes fitted with 21Gx1” needles were used to take blood
samples from the jugular vein. Two ml of each sample were placed in a commercial
tube containing tripotassium ethylenediaminetetraacetic acid (EDTA K3) as
anticoagulant for haematological analyses. The remainder was placed in a serum
collection tube with polystyrene granules and allowed to clot in a portable icebox.
Once the clot had formed, the samples were centrifuged at 1200 g for 15 minutes,
the serum samples obtained being frozen at -20ºC less than 12 hours after collection,
awaiting analysis.
haemoglobin concentration were determined with an electronic impedance semi-
automatic analyzer (Sysmex F-800; Toa Medical Electronics, Hamburg, Germany).
The packed cell volume (PCV) was measured by the standard microhaematocrit
method, using a microhaematocrit centrifuge (Haematospin 1400, Hawksley, Sussex,
UK) at 14000 G for six minutes. The mean corpuscular volume (MCV), mean
corpuscular haemoglobin concentration (MCHC) and mean corpuscular
haemoglobin (MCH) were calculated from the RBC, haemoglobin concentration and
PCV. A differential leukocyte count was made by identifying 200 leukocytes on
blood smears stained with a commercial Diff-Quick-like stain (Química Clínica
Aplicada, Tarragona, Spain). The biochemical variables cortisol, enzymes [creatine
kinase (CK), aspartate aminotransferase (AST), alanine aminotransferase (ALT),
lactate dehydrogenase (LDH), alkaline phosphatase (AP)], total proteins, metabolites
(urea, glucose, cholesterol, triglycerides, total bilirubin, lactate, creatinine) and
electrolytes (chloride, sodium, potassium) were determined with two automatic
analyzers (Cobas Mira, Roche, Rotkreuz, Switzerland; Olympus AU400, Olympus,
Mainz, Germany), except for sodium and potassium, which were measured by flame
photometry (Corning 410C; Corning Medical Medfield, USA), and cortisol, analyzed
with a commercial ELISA kit (EIA-1887; DRG Instruments, Germany).
81
Statistical analyses were performed by means of a repeated measures analysis of

variance using the PROC MIXED procedure of the SAS® System for Windows V8
(SAS Institute Inc., Cary, North Carolina, USA). The main factor was treatment
(acepromazine or saline) and sex, whereas the repeated factor was time. Least square
means (LS MEANS) were used due to the unbalanced distribution of animals
between groups. In all cases, the accepted significance level was at least p<0.05.
7.3. RESULTS
After fitting the cardiac- and temperature-recording devices, both parameters

decreased over the study period in both groups (Figs. 7.1 and 7.2). However,
stabilization came earlier in the control than the treated group. The control group
showed stability of heart rate at 55 min and of rectal temperature at 70 min;
respective figures for the treated group were 100 min and 95 min. Heart rate was
lower in the control group between 5-35 minutes and 100-105 minutes than the
treated group. Rectal temperature was higher in the control group throughout the
recording period. The coefficient of variation of heart rate in the control group
(14.69 ± 5.24%, mean ± SD) was not different from that of the treated group (12.02 ±
6.60%, mean ± SD).
Red blood cell count, PCV and haemoglobin concentration decreased in both groups
of animals, being significantly lower in the treated group than in the control (Fig.
7.3; a, b, and c, respectively). White blood cell count remained stable for the first
two hours but later on increased in the control group. In the treated group, WBC
decreased after the first hour but increased after the second and third hours (Fig.
7.3d). Values were significantly higher in the group at every sampling hour post-
capture. Neutrophils increased in both groups and were significantly higher in the
control group three hours post-capture (Fig. 7.3e). Lymphocytes decreased in both
groups and were significantly higher for the first two hours in the control group
(Fig. 7.3f). Eosinophils decreased in both groups and were higher in the control
group at one hour post-capture (Fig. 7.3g).
82
160
150
Heart rate (beats)
140
130 5-35
120
110
100
90
5 20 35 50 65 80 95 110 125 140 155 170 185
Time (minutes)
Fig. 7.1. Heart rate of control (n=14) and treated (n=10) Spanish ibex. Minutes in box and star indicate
statistically significant (P<0.05) differences between treated and control animals. Arrows indicate
heart rate stability in respective groups.
41.0
40.0
Temperature (ºC)
39.0
5-135
38.0
37.0
36.0
35.0
5 20 35 50 65 80 95 110 125 140 155
Time (minutes)
Fig. 7.2. Rectal temperature of control (n=12) and treated (n=10) Spanish ibex. Minutes in box
indicate statistically significant (P<0.05) differences between treated and control animals. Arrows
indicate rectal temperature stability in respective groups.
Serum CK, AST, LDH and ALT activities increased only in the control group, and
were higher three hours post-capture (Fig. 7.4; a, b, c and d, respectively). Serum
ALT was higher after the first and second hours (Fig. 7.4d). Serum AP activity
decreased in both groups (Fig. 7.4e).
83
24 0.55
22 0.50
20
RBC count (x10 /l)
a 0.45 a
12
18 b
PCV (l/l)
c c 0.40 b
16 x c b
0.35 x
14
0.30
12 y
z y
10 0.25 y
y y
8 0.20
0 1 2 3 0 1 2 3
(a) Time (hours) (b) Time (hours)
180 24
170 22
160 20
a
Hemoglobin (g/l)
150 b
18
WBC (x10 /l)
140 b 9 ab a
c b 16 a
130 x
14
120 x
110 12
x
100 10
y z
90 y 8
z y
80 6
0 1 2 3 0 1 2 3
(c) Time (hours) (d) Time (hours)
15 15
13 13
Lymphocytes (x10 /l)
Neutrophils (x10 /l)
a
9
11 d 11
9
9 c 9 x b
b c bc
7 7
a y
5 y 5
x y y
3 x 3
y
1 1
0 1 2 3 0 1 2 3
(e) Time (hours) (f) Time (hours)
Fig. 7.3. (a) Red blood cell (RBC) count, (b)

1.20
packed cell volume (PCV), (c) haemoglobin
1.00 concentration, (d) white blood cell (WBC) count,
Eosinophils (x10 /l)
(e) neutrophils, (f) lymphocytes, and (g)

9
0.80
x eosinophils (mean ± SD) of control and treated
0.60 a
Spanish ibex over 3-hour period post-capture.
a ab
a,b,c,d Means with different superscript statistically
0.40 b
y
different (P<0.05) from each other in control
0.20
y y group. x,y,z Means with different superscript
0.00 statistically different (P<0.05) from each other in
0 1 2 3
treated group. Stars indicate statistically
(g) Time (hours)
significant differences (P<0.05) between treated
and control Spanish ibex.
84
Glucose concentration increased only in the control group; cholesterol decreased

only in the treated group; lactate decreased in both groups; total proteins and
triglycerides decreased in both groups and were higher at first hour in the control
group than the treated group (Fig. 7.5; a, b, c, d, and e, respectively). Urea and total
bilirubin concentration increased in both groups, while potassium decreased. All
three parameters were higher in the control group at every hour post-capture (Fig.
7.5; f, g, and h, respectively).
Heart rate of control males showed stability earlier (35 min) than control females
(105 min), whereas treated females showed stability (50 min) earlier than treated
males, who did not stabilize at all (Fig. 7.6). The coefficient of variation in each
group was 97.22 ± 8.71% in control males, 44.34 ± 3.72% in control females, 27.87 ±
5.86% in treated males and 27.71 ± 4.79% in treated females. Rectal temperature
stabilised at the same time (45 min) in control and treated females, at 75 min in
control males and at 85 min in treated males (Fig. 7.7). Control males showed higher
CK, AST, LDH, ALT and AP activities (Table 7.1) than control females at three
hours post-capture, and treated males showed higher creatinine than treated females
throughout the study period (Table 7.2).
7.4. DISCUSSION AND CONCLUSIONS
Capture and handling cause stress in wildlife ungulates and it can be assessed by
measuring changes in haematological, biochemical and clinical parameters (Williams
and Thorne, 1996). Heart rate and body temperature are considered to be indicators of
acute stress (Franzmann and Thorne, 1970; Kock et al, 1987a; Broom and Johnson, 1993).
However, the few differences found between control and treated groups of Spanish
ibex could be related to a high interindividual variability (Hopster, 1998), but could
also reflect tachycardia secondary to hypotension caused by acepromazine (Diverio et
al, 1996; Plumb, 2002). Similarly, no differences in heart rate have been reported in
other wild ungulates comparing stressed with normal or tranquilized animals, such
as bighorn sheep (Ovis canadensis) (Kock et al, 1987a), wapiti (Cervus elaphus) (Read et
al, 2000), roe deer (Capreolus capreolus) (Montané et al, 2003) and Southern chamois
(Rupicapra pyrenaica) (López-Olvera et al, 2007).
85
30000 350
25000 300
20000 250
15000
AST (IU/l)
d 200
CK (IU/l)
d
10000 c
150 c
b
5000 b
a 100
a
0
50
0 1 2 3
-5000
0
-10000 0 1 2 3
4000 45
3500 40
35
3000
30
2500
c
LDH (IU/l)
ALT (IU/l)
25 b
2000 d
20 ab
c a
1500
b 15
1000 a 10
500 5
0 0
0 1 2 3 0 1 2 3
Fig. 7.4. (a) Serum creatine kinase (CK), (b) serum

400
aspartate aminotransferase (AST), (c) serum lactate
350
dehydrogenase (LDH), (d) alanine aminotransferase
300
(ALT), and (e) alkaline phosphatase (AP) activities
250 a a (mean ± SD) of control and treated Spanish ibex
AP (IU/l)
b
b
200 over 3-hour period post-capture. a,b,c,d Means with
150 x different superscript statistically different (P<0.05)
100 y y y from each other in control group. x,y Means with
50 different superscript statistically different (P<0.05)
0 from each other in treated group. Stars indicate
0 1 2 3 statistically significant differences (P<0.05) between
(e) Time (hours)
treated and control Spanish ibex.
The physiological variability in heart rate may be a better indicator of the status of
the individual’s nervous system and its capacity to respond to environmental
demands (Porges, 1985). The coefficient of variation of heart rate has been used as a
measure of heart rate variability (Hopster and Blokhuis, 1994) and in our study it was not
significantly altered by treatment with acepromazine.
Body temperature is generated by muscular contraction, food assimilation and

metabolism (Lusk, 1989). Physical activity can increase body temperature in captured
86
animals, but it exists another component - called stress-induced hyperthermia (SIH)

- also produces this increase, and is related to activation of the sympathetic-adrenal
medulla and the hypothalamic-pituitary-adrenal cortex (Groenink et al, 1994; Moe and
Bakken, 1997; Bakken et al, 1999). It is time-dependent, takes 10 min to reach a high level
in mice and foxes, and returns to its baseline value after 60 to 90 min (Zethof et al,
1994; Moe and Bakken, 1997). The low rectal temperature recorded in the treated group
of Spanish ibexes could be explained by the hypothermic effect of acepromazine

(Plumb, 2002), which reduces the temperature increase due to physical activity or SIH.
Likewise, this hypothermic effect has been reported in Southern chamois (López-
Olvera et al, 2007) while in roe deer no differences were found (Montané et al, 2003).
Capture stress activates the sympathetic nervous system, stimulating the adrenal
medulla and releasing catecholamines (Ganong, 2004), together with secretion of
adrenocorticotropic hormone (ACTH) from the hypophysis, which stimulates
corticosteroid secretion from the adrenal cortex (Oliverio, 1987; Guyton and Hall, 2000).
Catecholamines cause splenic contraction due to stimulation of α-adrenergic
receptors in the capsule of the spleen (Ganong, 2004), and also increase lymph
circulation, mobilizing leukocytes from the marginal pools (capillary beds and
lymph nodes) into the circulation and inducing leukocytosis with neutrophilia
and/or lymphocytosis. Corticosteroids induce leukocytosis with neutrophilia,
lymphopenia and eosinopenia, the maximum level being reached four to six hours
after the stress episode (Jain, 1993). Lower values for RBC, PCV, haemoglobin
concentration, WBC, neutrophils and lymphocytes in the treated group could be
explained by the lesser effect of catecholamines and corticosteroids, most probably
due to the tranquilizer. Acepromazine increases splenic sequestration of red cells,
and consequently decreases more markedly RBC, PCV, haemoglobin concentration
(Plumb, 2002) and also lymphocytes, and a lesser increase in WBC and neutrophils.
Other species captured by drive-nets, such as roe deer and Southern chamois,
showed similar changes in RBC, PCV and haemoglobin concentration (Montané et al,
2003; López-Olvera et al, 2007) and in the white blood cell differential count (López-Olvera
et al, 2007).
87
18 2.1
16 1.9
1.7
Cholesterol (mmol/l)
Glucose (mmol/l) 14
1.5 x
12
b bc 1.3
10
ac 1.1 y
8 a y y
0.9
6 0.7
4 0.5
0 1 2 3 0 1 2 3
30 100
95
25
90
a
Total proteins (g/l)

x
Lactate (mmol/l)
20
85 x
15 80 b
y c
c
z 75
10 a
b 70
b y y y
b
5
w 65
0 60
0 1 2 3 0 1 2 3
1.4 9.0
8.0
1.2
7.0
Triglycerides (mmol/l)
1.0 b
6.0 d
Urea (mmol/l)
c
0.8 x b
5.0 a
0.6 a x 4.0
a
3.0
0.4 c
y y z
2.0 x x
0.2 y
1.0
0.0 0.0
0 1 2 3 0 1 2 3
12 8.0
11
7.0
10
Total bilirubin (μ mol/l)
Potassium (mmol/l)
9
6.0
c a
8
b b
7 b 5.0 x c
c
6
4.0
5 a y
4 y y y y
y 3.0
3
x
2 2.0
0 1 2 3 0 1 2 3
(g) Time (hours) (h) Time (hours)
Fig. 7.5. (a) Concentration of serum glucose, (b) cholesterol, (c) lactate, (d) total proteins, (e)
triglycerides, (f) urea, (g) total bilirubin, and (h) potassium (mean ± SD) of control and treated
Spanish ibex over 3-hour period post-capture. a,b,c,d Means with different superscript statistically
different (P<0.05) from each other in control group. x,y,z Means with different superscript statistically
different (P<0.05) from each other in treated group. Stars indicate statistically significant differences
(P<0.05) between treated and control Spanish ibex.
88
Muscles of frightened or restrained animals that are not running are in a relatively
isotonic state of contraction, which hinders blood flow into muscles and causes a
poor tissue perfusion, decreased heat dissipation, and hypoxia (Spraker, 1993).
Moreover, capture and handling cause an increase in muscle enzyme activity due to
increased muscle cell permeability or muscle cell damage (Duncan and Prasse, 1986).
Increases in muscular enzymes (ALT, AST, CK and LDH) have been reported in
stressed wild ungulates and in those suffering from capture myopathy, CK and AST
levels being the most sensitive indicators of muscular disorders (Williams and Thorne,
1996). Phenotiazines like acepromazine block alpha-adrenergic receptors in striated
musculature, increasing blood flow (Booth, 1982), and have been reported to be
beneficial for captured roe deer and Southern chamois (Montané et al, 2002 and 2003;
López-Olvera et al, 2006 and 2007). The lower activities found in muscular enzymes in
the treated group of Spanish ibexes also concur with these studies.
160
150
140
Heart rate (beats)
130
120
110
100
90
80
70
5 20 35 50 65 80 95 110 125 140 155
Time (minutes)
Fig. 7.6. Heart rate of control males (n=5), control females (n=9), treated males (n=4) and treated
females (n=6) of Spanish ibex. Arrows indicate heart rate stability in respective groups.
Urea is the resulting metabolite of protein catabolism and its levels can increase
induced by cortisol and muscular activity in physically-captured animals (Finco, 1997;
Kaneko, 1997; Marco et al, 1998, Guyton and Hall, 2000). Catecholamines may cause an
89
increase (α-adrenergic effect) followed by a decrease (β2-effect) in serum potassium

concentration and the acute administration of corticosteroids causes hyperkalemia
(Bia and DeFronzo, 1981). Vasodilatation of muscular and renal arterioles promoted by
the alpha-adrenergic blocking effect of acepromazine in the treated group may have
reduced the increase in urea and potassium observed in the control group, as
described in roe deer and Southern chamois (Montané et al, 2003; López-Olvera et al, 2007).
The increase in serum bilirubin concentration in Spanish ibex could be due to stress-
related haemolysis (Tennant, 1997), and concurs with previously reported data in
other wild ungulates (Montané et al, 2002; López-Olvera et al, 2006 and 2007).
42
41
40
Temperature (ºC)
39
38
37
36
35
5 15 25 35 45 55 65 75 85 95 105 115 125 135
Time (minutes)
Fig. 7.7. Rectal temperature of control males (n=5), control females (n=7), treated males (n=4), and
treated females (n=6) of Spanish ibex. Arrows indicate rectal temperature stability in respective
groups.
López-Olvera et al (2007) reported that stress response was higher in Southern

chamois females than males captured by drive-nets. However, sex differences found
in Spanish ibexes in muscular enzymes, temperature and the coefficient of variation
of heart rate, indicate a higher stress response in males than females, although their
heart rate stabilization came earlier.
Spanish ibex followed a biphasic pattern in the stress response to capture, according
to the differences observed in clinical, haematological and biochemical parameters.
90
The protective effect of acepromazine after capture and transport reported in other
wild ungulates (Montané et al, 2002 and 2003; López-Olvera et al, 2006 and 2007) has also been
observed in the Spanish ibex in this study. Thus, it is recommended for the
reduction of stress adverse effects when capturing and handling this species.
Table 7.1. Sex differences in control group at three hours post-capture.

Control males Control females
CK 18957.20 ± 28117.10 5739.22 ± 3590.35
AST 250.00 ± 249.33 112.11 ± 36.44
LDH 2896.00 ± 2843.60 1309.89 ± 566.47
ALT 34.00 ± 24.79 17.33 ± 6.24
AP 298.20 ± 205.85 130.00 ± 65.18
CK, creatinine kinase; AST, aspartate aminotransferase; LDH, lactate dehydrogenase; ALT, alanine
transferase; AP, alkaline phosphatase.
Table 7.2. Sex differences in creatinine concentration in treated group.

Treated males Treated females
Time 0 143.65 ± 26.40 109.36 ± 9.08
Time 1 132. 60 ± 10.21 104.31 ± 15.05
Time 2 130.39 ± 26.40 99.01 ± 15.39
Time 3 130.39 ± 37.07 104.44 ± 20.80
91
-8-
Effect of acepromazine and haloperidol on stress

of Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured by
box-trap

Mentaberre, Santiago Lavín. En corrección.
Effect of acepromazine and haloperidol on stress of Spanish ibex captured by box-trap
ABSTRACT
Short-acting neuroleptic drugs have been used in stress treatment in wildlife.

Acepromazine has benefit effects in wild ungulates when they are captured with
physical methods. The aim of this study is to prove the effect of acepromazine and
haloperidol in Spanish ibex when captured with box-trap. Thirty-six free-ranging
ibexes (23 adult males and 13 adult females) were captured at the National Game
Reserve of Ports de Tortosa i Beseit, North-eastern Spain. Thirteen animals (seven
males and six females) received 0.1 mg/Kg of acepromazine maleate, eight adult male
animals, received 0.33 mg/Kg of haloperidol and fifteen (eight males and seven
females) animals acted as controls. Heart rate and rectal temperature were registered
in all animals, and a cell blood count (14 parameters) and a biochemical profile (17
parameters) were also determined. Heart rate was stable earlier in the acepromazine
group than in the control group, and earlier in the haloperidol group than in other
groups. Females treated with acepromazine stabilized before all groups. Rectal
temperature was lower and stabilized earlier in acepromazine and haloperidol
groups than in the control group, and treated females remained with lower
temperature for longer than treated males according to the control group. Red blood
cell count (RBC), packed cell volume (PCV), haemoglobin concentration, white
blood cell count (WBC), neutrophils, muscular enzymes (creatine kinase – CK,
aspartate aminotransferase – AST, lactate dehydrogenase – LDH, alanine
aminotransferase – ALT), cholesterol, creatinine and potassium concentration were
lower in the group treated with acepromazine compared with the control group.
Cholesterol, urea and total bilirubin concentration were higher in control females
according to control males and, moreover, total bilirubin was lower in treated
females than in control females. Spanish ibexes treated with haloperidol showed
lower PCV, haemoglobin and creatinine, and higher AST, ALT, alkaline phosphatase
(AP), total bilirubin and urea than control group. Moreover, alanine
aminotransferase (ALT) and total bilirubin were higher also than acepromazine
group. Clinical, haematological and biochemical results showed acepromazine
efficacy in stressed Spanish ibexes captured by box-trap. The sex differences found
demonstrate a different effect of tranquilizer according to gender, that females have
a more intense stress response than males and a more effective effect of
acepromazine.
94
8.1. INTRODUCTION
The management of wildlife populations involves animal capture and handling.

Objectives are population restocking, game translocation or biological studies. The
stress produced by these situations and its effect in animals has been reported in
wild ungulates (Franzmann and Thorne, 1970; Hyvärinen et al., 1976; Mautz et al., 1980; Hatting
et al., 1988; DeNicola and Swihart, 1997; Marco et al., 1997), and the election of capture
method depends on different factors like safety and welfare (Jessup et al., 1988;
Berducou, 1993).
Physical methods of capture have been used in Spanish wild ungulates and it has
been demonstrated that stress is induced by these captures (Fernández-Arias et al., 1993;
Peinado et al., 1993; Marco et al., 1997; Marco and Lavín, 1999; Montané et al., 2003; Pérez et al.,
2003; López-Olvera et al., 2007). The study of changes in clinical, haematological and
biochemical parameters is necessary to assess stress effects in animals when captured
(Williams and Thorne, 1996), and administration of short and long-acting neuroleptic
drugs immediately after capture reduces their harmful consequences (Ebedes and
Raath, 1999).
Acepromazine is a phenotiazine that blocks alpha-adrenergic receptors producing

beneficial effects like hypotension, hypothermia, better perfusion in muscle and
renal excretion in wild ungulates (Gross and Booth, 1995; Diverio et al., 1996; Plumb, 2002;
Montané et al., 2002 and 2003; López-Olvera et al., 2006 and 2007). Haloperidol is a
butirophenone that produces clinical effects similar to those caused by
phenotiazines. It has a selective depressant action on the central nervous system,
reducing psychomotor activity without producing hypothermia and hypotension
(Hofmeyr, 1981; Gross and Booth, 1995). This makes it a useful tranquilizer for situations
like transportation and adaptation of wild animals to new surroundings since in wild
ungulates has showed a sedative effect of 14 hours (Hofmeyr, 1981; Ebedes and Raath,
1999). Intramuscular doses reported for acepromazine are 0.05-0.1 mg/kg (Nielsen,
1999; Plumb, 2002) and 0.1-0.8 mg/kg for haloperidol (Hofmeyr, 1981; Gandini et al., 1989).
Evaluation of different tranquilizers is necessary to determine which is the best

treatment in animals that are going to suffer a capture-induced stress. The drugs
used in this study, acepromazine and haloperidol, have never been used before in
95
Spanish ibexes. The aim of this study is to measure box-trap capture-related stress, as
well as to assess the effect of these tranquilizers on stress response using clinical,
haematological and biochemical parameters.
Thirty-six free-ranging Spanish ibexes - 23 adult males (two years old and over) and
13 adult females - were captured by box-trap in the National Game Reserve of Ports
de Tortosa i Beseit (40º50’N, 0º30’E), in Catalonia, North-eastern Spain. Thirteen
randomly selected animals, seven males and six females, received 3.8 mg (0.10 ± 0.02
mg/kg, mean ± SD) of acepromazine maleate (Calmo Neosan®, 5 mg/ml, Smithkline
Beecham, Madrid, Spain) in a volume of 0.73 ± 0.20 ml in the femoral area IM. In an
equivalent manner, eight males received 14.8 mg (0.33 ± 0.06 mg/kg, mean ± SD) of
haloperidol (Haloperidol Esteve®, Laboratorios Dr. Esteve, Barcelona, Spain) in a
volume of 2.95 ± 0.69 ml. The fifteen ibexes remaining, eight males and seven
females, acted as controls receiving 1 ml of saline. The mean body weight for males
was 49.20 ± 12.76 kg (range 28.0-68.6) and 28.08 ± 6.00 kg for females (range 27.45-
35.55).
Thirty-two capture operations were carried out from March 2003 to June 2005 to
obtain thirty-six Spanish ibexes. The animals normally were captured individually
with box-traps, but six captures were double, being two of them the female with its
young, three times a male with a female and once two females. Box-traps were
placed in ten different locations in the game reserve and were baited with salt and
vegetables. While entering into the trap, the animal triggered an internal
mechanism whereby two sliding doors closed the cage. The box-traps were visited
daily by the rangers, and the research team was called when an animal was
discovered.
A net was placed to get the animal when the door opened and the animal came out.
Once the ibex was trapped, it was blindfolded, had their legs restrained and was
placed in a 4 x 4 cm mesh transport sack net (Ziboni Ornitecnica, Bergamo, Italy),
and then the animal was maintained there for three hours. At the moment of
physical restrain, the left precordial area was clipped to install the transmitter of a
96
heart rate recording device (Polar Vantage NV and Polar S710i, Polar Electro Oy,
Kempele, Finland). Ultrasonography gel was used to ensure good contact between
the electrodes and the skin. The receiver was placed in a collar around the neck,
since it must be less than 1.5 m from the transmitter. A telemetric temperature
recording device (Mätman datalogger®, Chipsobits Eltex AB, Sweden) was also
inserted into the rectum of the animals. The heart-rate device was placed during
165.88 ± 29.71 min (mean ± SD) and the rectal temperature one for 138.06 ± 44.60
min (mean ± SD) after capture. Throughout the study period both, the heart rate and
the temperature, were measured and recorded every 60s. The registers were saved
using their respective software and converted to numeric values. To allow statistical
analysis, a mean value of every 5 min was calculated for both heart rate and
temperature. The coefficient of variation of heart rate has been used to measure its
variability.
Blood samples were collected from the jugular vein using 10 ml syringes fitted with
21Gx1” needles. For haematological analyses two ml of each sample were placed in a
commercial tube containing tripotassium ethylenediaminetetraacetic acid (EDTA
K3) as anticoagulant. The remaining blood was placed in a serum collection tube
with polystyrene granules and allowed to clot in a portable icebox. Once the clot
had formed, the samples were centrifuged at 1811 g for 15 minutes, and the serum
obtained was frozen at -20ºC and kept at this temperature until analysis. All the
samples were processed within 12 hours after collection.
UK) at 14000 G for six minutes. The mean corpuscular volume (MCV) and mean
corpuscular haemoglobin concentration (MCHC) were calculated from the RBC,
haemoglobin concentration and PCV. A differential leukocyte count was made by
identifying 200 leukocytes on blood smears stained with a commercial Diff-Quick-
like stain (Química Clínica Aplicada, Tarragona, Spain). The biochemical parameters
were determined with two automatic analyzers (Cobas Mira, Roche, Rotkreuz,
Switzerland; Olympus AU400, Olympus, Mainz, Germany), except sodium and
97
potassium, which were measured by flame photometry (Corning 410C; Corning

Medical Medfield, USA), and cortisol, which was analyzed with a commercial ELISA
kit (EIA-1887; DRG Instruments, Germany).
Statistical analyses were performed by means of a repeated measures analysis of

variance using the PROC MIXED procedure of the SAS® System for Windows V8
(SAS Institute Inc., Cary, North Carolina, USA). The main factors were treatment
(acepromazine, haloperidol or saline) and sex, whereas the repeated factor was time.
Least square means (LS MEANS) were used due to the unbalanced distribution of
animals between groups. In all cases, significance level accepted was at least p<0.05.
The group treated with haloperidol was only composed by males and the values and
records obtained were compared with the same gender of control and acepromazine
groups.
8.3. RESULTS
After fitting the cardiac and the temperature recording devices both, the rectal
temperature and the heart-rate, showed a decrease throughout the study period in
all groups (Fig. 8.1). The acepromazine group demonstrated stabilization of heart
rate at 135 min and rectal temperature at 115 min. Animals treated with
acepromazine reached stable values earlier than control group which showed
stability at 175 min (heart rate) and 140 min (rectal temperature). Compared with
the control group, heart rate was significantly lower in the treated group at minutes
40, 50 and 60, while rectal temperature was lower all the time registered (Figs. 8.1a,
1b). The coefficient of variation of heart rate in the acepromazine group (18.11 ±
4.80%, mean ± SD) was lower than in the control group (28.13 ± 4.66%, mean ± SD).
Heart rate of males treated with acepromazine showed no stabilization throughout

the studied time, and his coefficient of variation (16.81 ± 5.86%, mean ± SD) was
higher than the coefficient of variation of treated females (12.14 ± 4.79%, mean ±
SD). Nevertheless, between 25 and 40 min treated males presented a lower heart rate
than treated females. Rectal temperature of treated females remained below the
control group for longer than treated males (90 min and 55 min, respectively).
98
160 140
150 130
Heart rate (beats)

Heart rate (beats)
140 120
130 110
120 100
110 90
100 80
90 70
5 25 45 65 85 105 125 145 165 185 205 5 25 45 65 85 105 125 145 165 185
(a) Time (min) (c) Time (min)
40.5
5-178 41
40.0
H H
30-65 80-155
39.5
Temperature (ºC)
40
Temperture (ºC)
39.0
A
39
38.5
A
38.0 100-155
38
37.5
37
37.0
36.5 36
5 25 45 65 85 105 125 145 165 5 25 45 65 85 105 125 145 165
(b) Time (min) (d) Time (min)
Fig. 8.1. (a) Heart rate of control (n=15) and treated with acepromazine (n=13) Spanish ibex goups. (b) Rectal temperature of control (n=14) and treated with
acepromazine (n=12) Spanish ibexes. (c) Heart rate of control males (n=8), males treated with acepromazine (n=7) and males treated with haloperidol (n=8) Spanish
ibexes. (d) Rectal temperature of control males (n=7), males treated with acepromazine (n=6) and males treated with haloperidol (n=8) Spanish ibexes. Crosses indicate
statistically significant (P<0.05) differences between treated and control animals. Arrows indicate heart rate and rectal temperature stabilization at their respective
groups. Minutes in the arrowed square indicate statistically significant (P<0.05) differences between treated and control animals throughout the indicated time
(A=acepromazine, H=haloperidol).
99
21 0.55
170
19 0.50
a
a
17 0.45 150
a
Hemoglobin (g/l)
b b b
RBC (x10 /l)
x b b b 0.50
12
PCV (l/l)
15 0.40 b
x b b 130
x
0.45
13 0.35
a
110
11 0.30 0.40 l b b b
y y
PCV (l/l)
y 90
9 0.25
y y y y y y 0.35
m
m m
7 0.20 70
0.30
0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3
y
(a) Time (hours) (b) Time (hours) (c) Time (hours)
0.25 y y
0.20
0 1 2 3
Time (hours)
(g)
21 0.50 170 170

160 x
19
a 160
a' 0.45 x a a
x 150 a' x
150
17 a b' b' a' b
b b
Hemoglobin (g/l)
140 b
Hemoglobin (g/l)
b' 0.40 b 140 l b b
RBC (x10 /l)
b b
12
b 130
b
PCV (l/l)
15 b'
b b' b' b' 130
0.35 120
x' b' b' m
13 x' 120 m
x'
110
yz z m
y 0.30 y 110
11 y y 100
y y y 90 100 z
9 y' 0.25
yz
y' y' 80 y' 90 y
y' y' y' y' y'
7 0.20 70 80
0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3
(d) Time (hours) (e) Time (hours) (f) Time (hours) Time (hours)
(h)
Fig. 8.2. Red blood cell count (RBC), packed cell volume (PCV) and hemoglobin concentration: (a,b,c) control and treated with acepromazine Spanish ibexes (mean ±
SD), (d,e,f) males and females of the same assay, and (g,h) males of the control group and males treated with acepromazine and haloperidol over the study. a,b Means
with different superscript are statistically different (P<0.05) from each other in the control group, x,y,z in the treated group with acepromazine and l,m in the treated
group with haloperidol. Stars indicate statistically significant differences (P<0.05) between treated and control groups.♀ or ♂ indicate statistically significant
differences (P<0.05) between treated and control groups when comparing sex. Shady indicates statistically significant differences (P<0.05) between sex (d,e,f). Shady
and boxes indicate statistically significant differences (P<0.05) in Spanish ibexes among each group (g,h).
100
Treated males with haloperidol showed heart rate stabilization earlier than control
group (110 min and 125 min, respectively), and the coefficient of variation (22.00 ±
4.75%, mean ± SD) was higher than that of the acepromazine group (16.81 ± 5.86%)
(Fig. 8.1c). Rectal temperature of haloperidol group remained lower than the control
group (30-65 min and 80-155 min) and it stabilized earlier than the acepromazine
and the control groups (85 min, 110 min and 145 min (Fig. 8.1d).
23 16
21
14
19 c
Neutrophils (x10 /l)

b 12 d
9
17
WBC (x10 /l)
ab c
a
9
15 10
x b
13 8
a
11 z
6
x
9 z
x
4 x
7 y
y
5 2
0 1 2 3 0 1 2 3
0.45
13
0.40
l
11 0.35
Limphocytes (x10 /l)
Monocytes (x10 /l)

9
a a
9
0.30
9 x
0.25 m
7 a b b b x
0.20 lm
lm
0.15
5 b
y 0.10 x
y y
3 b
0.05 x
x
1 0.00
0 1 2 3 0 1 2 3
Fig. 8.3. Control and treated with acepromazine (mean ± SD): (a) White blood cell count (WBC)
mean, (b) neutrophils, and (c) lymphocytes. (d) Monocytes from males of the control group and males
treated with acepromazine or with haloperidol over the study. a,b,c,d Means with different superscript
are statistically different (P<0.05) from each other in the control group, x,y,z in the treated group with
acepromazine and l,m in the treated group with haloperidol. Stars indicate statistically significant
differences (P<0.05) between treated and control Spanish ibexes. Shady and boxes indicate
statistically significant differences (P<0.05) in Spanish ibexes among each group.
Red blood cell count, PCV and haemoglobin concentration decreased in

acepromazine and control groups and were significantly lower in the first (Fig. 8.2a,
8.2b and 8.2c). Both sexes confirmed differences with treatment except for RBC,
which had no differences in males, and treated females showed lower values for
those parameters than treated males at the capture time and three hours after (Fig.
101
8.2d, 8.2e, 8.2f). The group treated with haloperidol showed also lower PCV and
haemoglobin than control group (Fig. 8.2g and 8.2h).
White blood cell count and neutrophils increased in the control group, and
decreased during the first hour in the acepromazine group to increase two hours
later (Fig. 8.3a and 8.3b). Moreover, the values were significantly lower in animals
treated with acepromazine than those obtained from the control group.
Lymphocytes decreased in control and acepromazine groups (Fig. 8.3c) and
monocytes were higher in males treated with haloperidol than in other groups three
hours after the capture (Fig. 8.3d).
The treated group showed lower values of creatine kinase (CK), aspartate
aminotransferase (AST), lactate dehydrogenase (LDH) and alanine aminotransferase
(ALT) activities than the control group. Serum CK activity increased in control and
acepromazine groups, while LDH, AST and ALT activities increased only in the
control group. Higher values of CK, LDH, ALT and AST has been found also in
control females with regard to control group and too, to control males (Fig. 8.4).
Concentration of glucose and urea increased in control and acepromazine groups,

whereas lactate decreased (Fig. 8.5a, 8.5b and 8.5c). Total bilirubin and creatinine
increased in the control group, while creatinine and cholesterol decreased in the
acepromazine group, being lower than the control group the two last hours (Fig.
8.5e and 8.5f). Concentrations of potassium and total proteins decreased in both
groups and were lower in the acepromazine group than in the control group after
three hours (Fig. 8.5g and 8.5h, respectively).
Lactate decreased in both sexes and was higher in control males than in control
females. Nevertheless, total proteins and cholesterol were higher in control females
than in control males in the two last hours, and during all the time for urea and total
bilirubin. Moreover, total bilirubin showed higher values in treated females than in
treated males and control females (Fig. 8.6).
102
12000 350 45
2700
40
10000 300
2200 35
250
8000
30
AST (IU/l)
d b
ALT (IU/l)
LDH (IU/l)
200 c 1700 d 25
CK (IU/l)
6000 b
c b c a
150 20 a
4000 a a
1200 b
b z 15
100
y a
2000 10
a xy 50 700
x 5
0
0 1 2 3 0
200 0
-2000 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3
Time (hours) Time (hours) Time (hours) Time (hours)

(a) (b) (c) (d)
12000 350 2700 45

c' d' c'
40
d' 300 b'
10000
2200 c' 35
b'
c' 250
a'
8000 30
a' a' a'
AST (IU/l)
b'
ALT (IU/l)
LDH (IU/l)
1700
CK (IU/l)
200 25
6000
150 a' 20
b' y' b
x' 1200
4000 c x' 15
100 x' a
a a
a' b y a 10 a
a 700
2000 a 50
a a a
a a 5
a y'
x x' x x' x x' 0
0 200 0
0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3
Time (hours) Time (hours) Time (hours) Time (hours)

(e) (f) (g) (h)
Fig. 8.4. Serum creatine kinasa (CK) (a), serum aspartate aminotransferase (AST) (b), serum lactate dehydrogenase (LDH) (c) and alanine aminotransferase (ALT) (d)
activities for control and treated with acepromazine Spanish ibexes (mean ± SD), and comparison between males and females of the same assay over the capture: (e)
CK, (f) AST, (g) LDH and (h) ALT . a,b,c,d Means with different superscript are statistically different (P<0.05) from each other in the control group and x,y,z in the treated
group with acepromazine. Stars indicate statistically significant differences (P<0.05) between treated and control groups. ♀ indicates statistically significant differences
(P<0.05) between treated and control groups females of Spanish ibexes. Shady indicates statistically significant differences (P<0.05) between control males and females.
103
21 14.0
19 12.0
17
10.0
Glucose (mmol/l)
b b
Urea (mmol/l)
15 b b c c
8.0 a
13 y
y 6.0 y
11 y x x x
x
a 4.0
9
7 2.0
5 0.0
0 1 2 3 0 1 2 3
(a) Time (hours) Time (hours)

(b)
30 12
25 10

Lactate (mmol/l)
20 8
a b c
ac
a
15 6
x b
10 c 4
y c
z
5 2
w
0 0
0 1 2 3 0 1 2 3
1.80 200
1.60 180
Creatinine (mmol/l)
1.40
160
1.20
b
x 140 b b
1.00 a
120
0.80 y
y y
x
0.60 100
y y y
0.40 80
0 1 2 3 0 1 2 3
7.0 105
6.5 100
6.0 95
Potassium (mmol/l)
5.5 a a
90
5.0 b ab
85 x
4.5 b b b
x b 80
4.0
75
3.5
y y
70 y y
3.0 y y
2.5 65
2.0 60
0 1 2 3 0 1 2 3
(g) Time (hours) (h) Time (hours)
Fig. 8.5. Mean of concentration of serum (a) glucose, (b) urea, (c) lactate, (d) total bilirubin, (e)
cholesterol, (f) creatinine, (g) potassium and (h) total proteins from control and treated (mean ± SD)
with acepromazine goups over the study. a,b,c Means with different superscript are statistically
different (P<0.05) from each other in the control group. w,x,y,z Means with different superscript are
104
statistically different (P<0.05) from each other in the treated group with acepromazine. Stars indicate
statistically significant differences (P<0.05) between treated with acepromazine and control Spanish
ibexes.
The group treated with haloperidol showed a higher AST, ALT, AP, total bilirubin
and urea than the control group, as well as, higher values of ALT and total bilirubin
than acepromazine group. However, creatinine concentration was lower than
control and acepromazine groups (Fig. 8.7).
8.4. DISCUSSION
Haematological, biochemical and clinical parameters are used to assess stress caused
by capture and handling in wild ungulates (Williams and Thorne, 1996). Parameters like
heart rate and body temperature are considered to be indicators of acute stress
(Franzmann and Thorne, 1970; Kock et al., 1987a; Broom and Johnson, 1993). In our study we
didn’t observe differences in heart rate between control and treated groups of
Spanish ibexes. This could be due to interindividual variability or to the reflect
tachycardia produced secondary to the hypotension induced by acepromazine
treatment (Diverio et al., 1996; Hopster, 1998; Plumb 2002). These results are in accordance
with other studies on normal, stressed or tranquilized wild ungulates (Kock et al.,
1987a; Montané et al., 2003; López-Olvera et al., 2007).
Porges (1985) considered that physiological variability in heart rate may be a better
indicator of the status of the nervous system of the individual and its capacity to
respond to environmental demands, and Hopster and Blokhuis (1994) used the
coefficient of variation as a measure of heart rate variability. Acepromazine showed
a better effect than haloperidol since it gave a lower coefficient of variation of heart
rate. Nevertheless, the stabilization of groups treated with tranquilizers appeared
earlier than it did for the control group except for males treated with acepromazine,
which showed no stabilization.
Mechanisms like muscular contraction, food assimilation, metabolism and physical

activity increase body temperature in captured animals. This rise can also be
produced by stress-induced hyperthermia (SIH), which in turn is induced by the
activation of both the sympathetic-adrenal medulla and the hypothalamic-pituitary-
105
25 a
20
x
b
Lactate (mmol/l)
15
y c
c
a'
10 z
x' w
x' y'
5 b' b'
b' y'
0
0 1 2 3
(a) Time (hours)
95 1.80
a
1.60
90 x a' a'
a' a'
a' a'
1.40 a'
85 x'
b' x'
1.20 x' x'
y' x y'
80 b b
1.00 a a
b y' a a
75 y'
0.80
y
70 y y y y
y 0.60
65 0.40
0 1 2 3 0 1 2 3
(b) Time (hours) (c) Time (hours)
14.0 12
c' b'
b'
12.0 a'
10
b'
b'
10.0 a' b'
8
Urea (mmol/l)
8.0
y 6 x' x' x'
x x
6.0 x x'
a
4 a x
4.0 a
b a
a a b 2
2.0 x x
x
0.0 0
0 1 2 3 0 1 2 3
(d) Time (hours) (e) Time (hours)
Fig. 8.6. Concentration of serum (a) total proteins, (b) urea, (c) lactate, (d) total bilirubin, and (e)
cholesterol (mean) of males and females from treated with acepromazine and control groups over the
study. a,b,c Means with different superscript are statistically different (P<0.05) from each other in the
control group. w,x,y,z Means with different superscript are statistically different (P<0.05) from each
other in the treated group with acepromazine. ♀ or ♂ indicate statistically significant differences
(P<0.05) between treated and control groups when comparing sex. Shady and boxes indicate
statistically significant differences (P<0.05) between males and females Spanish ibex in each group.
adrenal cortex (Lusk, 1989; Groenink et al., 1994; Moe and Bakken, 1997; Bakken et al., 1999).
The hypothermic effect caused by acepromazine (Plumb, 2002) and the reduction of
psychomotor activity and tranquilization produced by haloperidol (Gross and Booth,
1995) may explain the lower values of rectal temperature in the treated group when
106
compared with the control group. Acepromazine hypothermic effect has been
reported before in Southern chamois (López-Olvera et al., 2007).
m 30
m
140
lm 25
m
120 l l
l l
AST (IU/l)
ALT (IU/l)
x 20
100
x
80 x 15
a a x
a x
x
60 10
a
a a a a
x
40
x
5
0 1 2 3 0 1 2 3
260 l l l 8
l
240 7
n mn
220 6 m
x
200 5 l
AP (IU/l)
180 x x 4 a x
y a
160 3 a
a a
140 2 x x
a x
120 a a
1
100
0
0 1 2 3 0 1 2 3
14 155
b
m n 150 a
12 m
l 145 a
Creatinine (mmol/l)
10 140
a
Urea (mmol/l)
135
8
y 130
x x x
6 x 125 y
120 y
4 l
b b 115
a l
2 a l l
110 y
0 105
0 1 2 3 0 1 2 3
Fig. 8.7. (a) Serum aspartate aminotransferase (AST), (b) alanine aminotransferase (ALT), (c) alkaline
phosphatase (AP) activities, and concentration of (d) urea, (e) creatinine, and (f) total bilirubin
(mean) of treated with acepromazine and with haloperidol and control groups over the study. a,b
Means with different superscript are statistically different (P<0.05) from each other in the control
group. x,y Means with different superscript are statistically different (P<0.05) from each other in the
treated group with acepromazine. l,m,n Means with different superscript are statistically different
(P<0.05) from each other in the treated group with haloperidol. Shady and boxes indicate statistically
significant differences (P<0.05) in Spanish ibexes between each group.
107
When animals are captured, the adrenal medulla is stimulated by activation of

sympathetic nervous system, producing a catecholamine release and stimulates
corticosteroid secretion from the adrenal cortex (Oliverio, 1987; Guyton and Hall, 2000;
Ganong, 2004). Catecholamines induce spleen capsule contraction due to stimulation
of α-adrenergic receptors and increase lymph circulation. These effects produced
the release of erythrocytes and leukocytes into the circulation and, consequently, an
increase in erythrocytic parameters, leukocytes, neutrophils and lymphocytes.
Corticosteroids produce leukocytosis with neutrophilia also, but cause lymphopenia
and eosinopenia four to six hours after their release (Jain, 1993; Ganong, 2004).
Monocytosis may appear or not, depending on the species, if it does it is caused by
epinephrine and corticosteroids (Jain, 1993; Duncan et al., 1994; Taylor 2000). Lower values
for RBC, PCV, haemoglobin concentration, WBC and neutrophils in the group
treated with acepromazine could be explained by its tranquilizer effect. Lower
values of RBC, PCV and haemoglobin concentration in treated females could
indicate that acepromazine has a higher tranquilizer effect in this group. Other
species captured by physical methods and tranquilized by acepromazine showed
similar changes in red and white blood values (Montané et al., 2003; López-Olvera et al.,
2007). Haloperidol causes hypotension due to vasodilatation induced by blockage of
peripheral adrenoceptors, which produce a decrease in haematological values (Gross
and Booth, 1995). The effect of haloperidol is less clear compared with acepromazine
because only PCV and haemoglobin decreased in males, and monocytosis was only
present at the end of the study period.
Capture and handling cause an increase in muscle enzyme activity due to increased
muscle cell permeability or muscle cell damage (Duncan and Prasse, 1986). Williams and
Thorne (1996) reported increases in muscular enzymes (ALT, AST, CK and LDH) in
stressed wild ungulates and in those suffering from capture myopathy, being CK and
AST levels the most sensitive indicators of muscular disorders. The block on alpha-
adrenergic receptors from the striated musculature produced by acepromazine
increases blood flow (Gross and Booth, 1995) and is beneficial for wild ungulates when
captured, like in roe deer and Southern chamois (Montané et al., 2002 and 2003; López-
Olvera et al., 2006 and 2007). The beneficial actions of acepromazine more evident in
females of Southern chamois captured by drive-nets, as muscular enzymes decrease

most probably due to a stronger renal and muscular vasodilatation effect of this drug
in this gender (López-Olvera et al., 2007). In Spanish ibex, acepromazine effect was
108
evident at the end of the study period and females followed a similar pattern of that
presented for Southern chamois, showing a higher stress reaction when compared to
control males and a better response to acepromazine treatment.
Corticosteroids and catecholamines released in stress episodes have a lipolytic effect

on the adipose tissue, stimulating fat mobilization and increasing the circulation of
free fatty acids (Guyton and Hall, 2000). Furthermore, catecholamines induce renal and
muscular vasoconstriction which in turn increases creatinine and potassium serum
concentration (Finco, 1997). Some authors have also found these parameters increased
in wild animals (Franzmann and Thorne, 1970, Kock et al., 1987a; Peinado et al., 1993; Montané
et al., 2002 and 2003; López-Olvera et al, 2006 and 2007) and in the Spanish ibexes of our
study we found higher cholesterol, creatinine and potassium concentration in the

control group too.
Serum glucose concentration rises by glycogenolysis and glycogenesis induced by

catecholamines and glucocorticoids (Ganong, 2004; Guyton and Hall, 2000), and it has
been reported to increase in stressed animals (Franzmann and Thorne, 1970; Bush et al.,
1981; Hatting et al., 1988; Carragher et al., 1997). Increase of serum urea concentration has
been previously reported also in wild and domestic ungulates due to an increase in
muscular activity or a higher protein catabolism induced by cortisol (Kople and
Coburn, 1974; Kock et al., 1987a; Williams et al., 1992; Finco, 1997; Guyton and Hall, 2000).
Moreover, levels of serum bilirubin can increase due to hepatocellular damage
and/or haemoglobin release due to the haemolysis induced by stressful situations
(Bush 1993; Tennant, 1997). Increases in glucose, urea and total bilirubin were found in
Spanish ibex, and acepromazine did not demonstrate to have any effect on these
biochemical parameters.
Lactate levels increase in wild impala due to capture and handling (Hatting et al., 1988)
because catecholamines induce muscle glycogenolysis and physical exercise
promotes anaerobic metabolism (Kaneko, 1997a; Ganong, 2004). Our results showed a
decrease in serum lactate concentration along the study period in all groups, which
probably indicates that lactate levels, after initial rise due to physical activity,
returned to baseline.
109
Cortisol may cause a decrease in serum total protein due to its catabolic effect
(Kaneko, 1997b). However, contradictory results have been published about total
protein changes due to stress, some authors have found no changes, whereas others
have found a slight increase attributed to dehydration (Kock et al., 1987a; Wolkers et al.,
1994; Marco et al., 1997; Montané et al., 2003). Our animals demonstrated neither proteic
catabolic effect nor dehydration, because we found no differences in urea and

proteins between control and treated group.
Some of the biochemical parameters discussed before had differences according to

sex in control group. Females from control group showed higher cholesterol, urea
and total bilirubin values than males, and they also had higher values of total
bilirubin than treated females. Similar results were described in previous studies in
females of Southern chamois, which showed a more intense stress response and a
more effective effect of acepromazine (López-Olvera et al., 2007).
Hypotension produced by vasodilatation effect of haloperidol could increase renal

excretion of creatinine and could be explain the drop in creatinine concentration.
Moreover, other side effects in humans include tremors, muscle-stiffness, and
muscle-cramping, producing an increase in muscular enzymes activities and
metabolism of proteins (Gross and Booth, 1995). The higher activity of AST, ALT, AP,
and higher urea concentration in the haloperidol group, points to a better protective
effect of acepromazine when compared to haloperidol.
To summarize, Spanish ibex showed similar stress response of other wild ungulates
captured with physical methods and results obtained show the suitability of using
acepromazine in their capture. The sedative, alpha-adrenergic blocking,
hypothermic and muscular protective effects, improve the welfare of Spanish ibexes
captured and decrease the risk of developing stress-related pathologies, as capture
myopathy. Stress response have few differences between males and females, and
between acepromazine and haloperidol treatments, therefore more studies are
needed to provide a more accurate account of the sex and haloperidol effect.
110
-9-
Anaesthesia with xylazine + ketamine and

medetomidine + ketamine administered with an
anaesthetic rifle and a blowpipe in Spanish ibex
(Capra pyrenaica)

Mentaberre, Santiago Lavín. En corrección.
Anaesthesia with xylazine + ketamine and medetomidine + ketamine
ABSTRACT
Forty-three Spanish ibexes were captured with chemical methods. Thirty-five

animals were captured with an anaesthetic rifle in the National Park of Sierra
Nevada, the south of Spain. Two different anaesthetic combinations were applied to
them: xylazine (xyl) 2,99 ± 0,40 mg/Kg + ketamine (ket) 3,01 ± 0,41 mg/Kg and
medetomidine (med) 0,10 ± 0,02 mg/Kg + ketamine 2,10 ± 0,30 mg/Kg. Eight animals
were captured with a box trap and later they were anaesthetised with xyl + ket
administered with a blowpipe, in the National Game Reserve of Ports de Tortosa i
Beseit, the northeast of Spain. Temporary anaesthesia measures were evaluated as
well as clinical parameters (respiratory frequency, cardiac frequency and rectal
temperature), oxygen saturation, haematological parameters (complete blood cell
count) and biochemical parameters. The time of induction was inferior in the group
anaesthetised with xyl + ket (8.15±4.08 min) than in the one with med + ket
(11.64±7.38 min). The respiratory frequency (breaths per minute, b.p.m.) was similar
between the two anaesthetic groups but superior in the group anaesthetized with
rifle (107.49±35.93 b.p.m.) than in the one anaesthetised with blowpipe (38.73±15.97
b.p.m.). The combination med + ket displayed a lower cardiac frequency and earlier
stabilization than the one of xyl + ket. However, the temperature stabilized later, the
mean corpuscular volume (MCV) decreased between the two obtained samples, the
count of leukocytes was lower throughout the whole study and the sodium
concentration was higher at the end of the study with respect to the group of xyl +
ket. The xyl + ket group presents an increase in the neutrophil count, the serum
creatinine kinase activity (CK), and the aspartate aminotransferase (AST), and a
decrease of the triglycerides levels between the two obtained samples. The
haematocrit or packed cell volume (PCV), haemoglobin concentration, mean
corpuscular volume (MCV), mean corpuscular haemoglobin (MCH), mean
corpuscular haemoglobin concentration (MCHC), urea and potassium levels were
higher in the group anaesthetised with the rifle than in the blowpipe group, whereas
the eosinophil count diminishes and the total protein concentration, the total
bilirubine, the alanine aminotransferase (ALT) and the level of chloride were lower.
The few differences found in the clinical, haematological and biochemical
parameters indicate that both combinations and methods are equally suitable for the
anaesthesia of the Spanish ibex.
112
9.1. INTRODUCTION
The capture, as a method to obtain animals with different purposes, can be divided,
based on the used material and the technique, in physical capture and chemical
capture. In the physical capture, the animals remain conscious throughout the
period of capture and handling, with the consequent risk for the workers when
manipulating the animals and of the animals of suffering pathologies related to
stress, as capture myopathy (Jones, 1984; Berducou, 1993; Williams and Thorne, 1996; Marco,
1995; Struch and Baumann, 2000).
Chemical immobilization is carried out by using anaesthetic agents. Anaesthesia is a

very useful system of capture in those species that are highly sensitive to stress or
especially aggressive. However, it does not eliminate completely or prevent stress or
the capture myopathy, due to the possible persecution of the animal before and after
the injection (Harthoorn, 1982; Gauthier, 1993; Jessup, 1999). We cannot forget also that
the administration of anaesthetic agents implies certain risk due to possible collateral
effects and that, in the case of the wild fauna, exists also the difficulty of the
calculation of the necessary dose for the animal, since the exact weight of the animal
and its health status are not known (Jones, 1984; Kock et al., 1987; Klein et al., 1993; Ebedes y
Raath, 1999).
Similar to what happens in the physical methods, chemical immobilization also

depends on a series of inherent factors to the animal, like the species, the
physiological state, the body condition and the degree of stress. It is also affected by
external factors such as the environmental conditions, the practice in the estimation
of the weight of the animals, the distance to the animal, the season, the climate, the
hour of the day, the orography, etc. (Fowler, 1995; Kreeger, 1997; Nielsen, 1999).
The chemical capture in wild fauna can be done with anaesthetic darts. These darts
can be thrown with different systems as the blowpipe, the anaesthetic gun and the
anaesthetic rifle (Jones, 1984; Fowler, 1986). The election of one or another system
depend on the distance to which is the animal, since the blowpipe and the gun do
not have as much reach as the anaesthetic rifle.
113
The use of only one anaesthetic drug is very rare in wild fauna and it is common to
associate two or more drugs to obtain the desirable effect. The anaesthetic
combinations used more frequently in wild ungulates are ketamine with xylazine,
etorphine with acepromacine, tiletamine with zolazepam and medetomidine with
ketamine (Golightly et al., 1989; Jalanka and Roeken, 1990; Peinado et al., 1993 and 1999; Berthier
et al., 1996). Either xylazine or medetomidine associated with ketamine are used with
different ungulates like aoudads (Ammotragus lervia), mouflon (Ovis musimon), axis
deer (Cervus axis), fallow deer (Cervus dama), common red deer (Cervus elaphus),
Pere David’s deer (Elaphurus davidianus) and Alpine ibex (Capra ibex ibex) (Golightly
and Hofstra, 1989; Jalanka and Roeken, 1990; Berthier et al., 1996; Peinado et al., 1999).
The Spanish ibex is susceptible of translocations and studies of distribution in Spain,

for which its capture is a common practice. This species has a marked sexual
dimorphism with very large horns in males, which makes its handling difficult and
implies certain personal risks when physical methods are used. These risks are
diminished if teleanaesthesia is used as a mechanism for immobilization of the
animals. The application of different anaesthetic combinations and different
methods contributes to new information, until now not published, for this species to
be able to choose the chemical anaesthesia and method that less risk implies for the
workers and for the animals.
Forty-three adult Spanish ibexes (over two years old) were captured. Thirty-five
animals, 22 males and 13 females, were captured in the National Park of Sierra
Nevada, property El Toril (37° 03’ N, 3° 34’ O), South of Spain, and eight, all males,
in the National Game Reserve of Ports de Tortosa i Beseit (40º 50’ N, 0º 30’ E),
North-eastern of Spain. The Spanish ibexes captured in Sierra Nevada were
anaesthetised with an anaesthetic rifle within a corral-trap and the ones captured in
the Game Reserve with a blowpipe in a box-trap. The anaesthetic combinations used
were xylazine (Xilagesic® 20%, 200 mg/ml, Laboratorios Calier, Barcelona, Spain)
with ketamine (Imalgène® 1000, 100 mg/ml, Merial, Lyon, France) in 16 animals, ten
males and six females, from Sierra Nevada and the eight males from the Game
114
Reserve, and medetomidine (Zalopine®, 10 mg/ml, Orion Pharma, Espoo, Finland)

with ketamine in 19 animals, 12 males and seven females, from Sierra Nevada.
The administered doses were 2.99 ± 0.40 mg/Kg (mean ± SD) of xylazine (0.68 ± 0.21
ml) and 3.01 ± 0.41 mg/Kg (mean ± SD) of ketamine (1.36 ± 0.43 ml), in one hand,
and 0.10 ± 0.02 mg/Kg (mean ± SD) of medetomidine (0.45 ± 0.15 ml) and 2.10 ± 0.30
mg/Kg (mean ± SD) of ketamine (0.91 ± 0.29 ml), in the other hand, via
intramuscular in the femoral area. The administered doses of the antagonist were 1
mg of atipamezol (Antisedan®, Orion Pharma, Espoo, Finland) per 10 mg of xylazine
(2.72 ± 1.10 ml) and 5 mg de atipamezol per 1 mg of medetomidine (4.32 ± 1.55 ml).
The mean body weight was 52.02 ± 11.35 Kg and 28.93 ± 4.53 Kg (mean ± SD), for
males and females, respectively, from Sierra Nevada and 49.88 ± 10.84 Kg (mean ±
SD) for males from the Game Reserve.
Five days were necessary to capture the animals with the anaesthetic rifle (three in
May and two in November of 2005) and seven capture operations with box trap and
blowpipe (between September and October of 2004 and June of 2005).
The Spanish ibexes captured with an anaesthetic rifle were first captured in a corral-
trap (100 x 50 m) the day previous to the intervention where food was administered
to attract them. Once inside, an anaesthetic dart with the approximate necessary
dose was prepared and shot with the anaesthetic rifle (DAN-Inject, model JM
Special, Børkop, Denmark) from a covered feeder. The box-traps are located in
different points within the Game Reserve in a fixed place. When the animal enters
the trap, attracted by the food and a salt block in the inside, the two sliding doors
located at both ends will close leaving the animal in the dark. The control of the
box-traps is daily by the Game Reserve rangers and, when a box is activated, the
veterinary personnel are call for its manipulation. The anaesthetic dart was thrown
with a blowpipe. The maximum time of delay before manipulation was 15 minutes,
until assuring that the animal was well slept. After that three of the four extremities
were immobilized and the animal placed in a transport sack net, with a mesh of 4 x 4
cm (Ziboni Ornitecnica, Bergamo, Italy) to be able to transport the animal outside of
the enclosure or the box-trap. Once outside, the precordial region was shaved to
install the transmitter of a heart rate monitor (Polar Vantage NV and S710i Polestar,
Elect Polestar Oy, Kempele, Finland). Ultrasonography gel was used to ensure good
115
contact between the electrodes and the skin (Geleco®, Novartis, Barcelona, Spain).
The receiver was placed in a plastic collar around the neck, since it must be less than
1.5 m from the transmitter.
In addition, rectal probes to register the temperature were used (Mätman

datalogger®, Chipsobits Eltex AB, Sweden). The heart rate monitor was placed
during 43.85 ± 11.52 min (mean ± SD) and rectal probes 40.03 ± 11.17 min (mean ±
SD). Both measures were registered every 60 seconds. Both series of registries were
saved and turned into numerical values with their respective. For the statistical
analysis, a mean value of every 5 min was calculated for both heart rate and
temperature. The coefficient of variation of the heart rate was used to measure its
variability. At the same time the respiratory frequency and the oxygen saturation
was monitored every 10 min during the time the animals remained anaesthetised.
The oxygen saturation was determined with a pulse oximeter (Vet/Ox® 4404, Heska
Corporation, Fort Collins, Colorado, USA) and the respiratory frequency by direct
observation of the costal wall movements.
The times of anaesthesia and recovery were also monitored. For these times were
considered the first hesitations, the first falls, the induction, the time until the
antagonist was administered, the first time the animal raised the head and the
moment he stay still and walked.
Blood samples were collected from the jugular vein using 10 ml syringes with
21Gx1” needles. Two millilitres were placed in commercial tubes containing
tripotassium ethylenediaminetetraacetic (EDTA K3) as anticoagulant. The rest of the
blood was placed in tubes with polystyrene granules to facilitate the coagulation and
separation of the serum. The samples were conserved in a portable refrigerator until
their processing, always in less than 12 hours.
UK) at 14000 G for six minutes. The mean corpuscular volume (MCV) and mean
116
corpuscular haemoglobin concentration (MCHC) were calculated from the RBC,

haemoglobin concentration and PCV. The differential leukocyte count was made by
identifying 200 leukocytes with an optical microscope at an original magnification of
1000x, in blood smears dyed with a panoptic stain (Chemical Applied Clinic,
Tarragona, Spain). The serum was obtained after the clotted samples were
centrifuged at 1811 G and it was frozen at -20ºC until its analysis. Biochemical
parameters like the enzymes [creatine kinase (CK), aspartate aminotransferase
(AST), alanine aminotransferase (ALT), alkaline lactate dehydrogenase (LDH),
alkaline phosphatase (AP)], metabolites (urea, glucose, cholesterol, triglycerides,
total bilirubine, lactate, creatinine), total proteins and chlorides) were measured
with two automatic analyzers (Cobas Mira®, Roche, Rotkreuz, Switzerland;
Olympus AU400®, Olympus, Mainz, Germany). Sodium and potassium were
measured by flame photometry (Corning 410C®, Medical Corning Medfield,
EE.UU.) and cortisol levels with an ELISA commercial kit (EIA-1887, DRG
Instruments GMBH, Marburg, Germany).
Tests of normality of the obtained times were made in all the anaesthesia process.
The non-normal variables were transformed logarithmically and its normality was
analyzed again. The values considered as outliers were discarded, always without
exceeding the maximum allowed by the statistical studies. An analysis of the
variance was applied in the data considered normal to detect statistically significant
differences between the groups using the procedure PROC GLM of the program
SAS® for System V8 Windows (SAS Inc. Institute, Cary, North Carolina, the USA).
The nonparametric data were analyzed with the procedure PROC NPAR1WAY
ANOVA in the same program. The factor considered in this model for each variable
was the anaesthetic combination used. And the rest of data (clinical, haematological
and biochemical values) was analyzed by an analysis of the variance comparing the
averages of repeated measures using the procedure PROC MIXED with the same
program. The main factor is the treatment used, with an anaesthetic combination or
another, or the used method (rifle, blowpipe) and the repeated factor is the time.
Least square means (LS MEANS) was used due to the unbalanced distribution of the
animals between groups. In all the cases, the accepted level of significance was
p<0.05.
117
9.3. RESULTS
At the end of the study in both zones only one death was registered after two days,
but the necropsy of the animal could not be done. Three animals displayed lameness
and one bled because of the traumatic effect caused by the anaesthetic dart thrown
with the rifle.
The values for the times of the first hesitations and fall were inferior for the animals
anaesthetised with rifle with respect to the anaesthetised with blowpipe, and the
respiratory frequency was superior (Tables 9.1 and 9.2).
Table 9.1. Anaesthetic times (in minutes), respiratory frequency (breaths per minute) and oxygen
saturation (%) recorded during anaesthesia with anaesthetic rifle according to anaesthetic
combination.
Xilazine + Ketamine Medetomidine + Ketamine
Hesitation 2.58 ± 0.82 (1-4) 5.70 ± 4.71 (2-20)
Fall 5.42 ± 3.15 (1-13) 8.68 ± 5.63 (3-24)
Induction 8.15 ± 4.08 (2.5-15) 11.64 ± 7.38 (3.75-30)
Antagonist application 70.93 ± 4.05 (65-80) 71.33 ± 5.26 (65-81)
Head lift 2.68 ± 0.64 (1.72-3) 5.86 ± 4.87 (1.72-20)
Get up and walk 4.56 ± 5.20 (0-20) 5.20 ± 1.43 (2.5-7)
Respiratory frequency 107.49 ± 35.93 (51-162) 106.27 ± 16.40 (75-132)
O2 saturation 84.71 ± 7.15 (71-94) 87.39 ± 5.95 (80-92)
Table 9.2. Anaesthetic times (in minutes), respiratory frequency (breaths per minute) and oxygen
saturation (%) recorded during anaesthesia with xilazine + ketamine according to method.
Rifle Blowpipe
Hesitation* 2.50 ± 0.76 (1-3) 10.88 ± 10.90 (3-27)
Fall* 4.11 ± 1.02 (3-6) 15.13 ± 10.48 (4.5-29.5)
Induction 7.93 ± 4.11 (2.5-15) 14.63 ± 10.58 (5-29.5)
Antagonist application 70.33 ± 4.44 (65-80) 90.50 ± 9.47 (78-100)
Get up and walk 6.66 ± 5.88 (0-20) 4.92 ± 4.13 (0-10)
Respiratory frequency* 107.49 ± 35.93 (52-163) 38.73 ± 15.97 (16-64)
O2 saturation 84.71 ± 7.15 (71-94) 84.38 ± 11.52 (68-98)
* Statistically significant differences (p<0.05) between methods.
The heart rate stays constant and the temperature descends in all the studied groups
(Fig. 9.1). When different anaesthetic combinations are compared, the heart rate
stabilize earlier in the group anaesthetised with medetomidine and ketamine (40
min) than in the xylazine and ketamine group (45 min), and remains lower during
20 min of the study. However, the temperature stabilize earlier in the group
118
90 85
80 80
Heart rate (beats/min)

Heart rate (beats/min)
70 25-45 min 75
60
70
50
65
40
60
30 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65
5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 78
(c) Time (minutes)
(a) Time (minutes)
40.0
40.0
39.5
39.5
39.0 39.0
Temperature (ºC)
Temperature (ºC)
38.5 38.5
38.0
38.0
37.5
37.5
37.0
37.0
36.5
36.0 36.5
5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 76 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65
(b) (d)
Time (minutes) Time (minutes)
Fig. 9.1. (a) Heart rate and (b) temperature of ibexes anaesthetised with rifle. (c) Heart rate and (d) temperature of ibexes anaesthetised with rifle and blow pipe.
Vertical arrows indicate stability times and minutes in box indicate significant (p<0.05) differences between anaesthetic combination. Stars indicate punctual moment
of statistically significant (p<0.05) different heart rate in each method.
119
26.0 a
800
25.5 750
700
25.0 650 b
MCV (fl)
600
CK (IU/l)
24.5
550
500
24.0
450
23.5 400
350 a
b
23.0 300
T0 T1 T0 T1
(a) Time (hours) (d) Time (hours)
160
150
140
130
AST (UI/l)
120
16 110
b
100
15
* * 90
a
14
80
WBC (x10 9/l)
13
T0 T1
12 (e) Time (hours)
11
a
10 0.12
0.11
9
Triglycerides (mmol/l)
0.10
8
T0 T1 0.09
(b) Time (hours) 0.08
0.07
0.06
0.05
b
0.04
T0 T1
(f) Time (hours)
7.0 b
154
6.5
152 *
a
Neutrophils (x10 9/l)
6.0 150
Sodium (mmol/l)
148
5.5
146
5.0
144
4.5
142
4.0 140
T0 T1 T0 T1
(c) Time (hours) (g) Time (hours)
Fig. 9.2. (a) Mean corpuscular volume (MCV), (b) white blood cell (WBC) count, (c) neutrophils, (d)
serum creatine kinase (CK), (e) aspartate aminotransferase (AST), (f) triglycerides and (g) sodium of
anaesthetised with rifle. a,b Means with different superscript statistically different (p<0.05) from each
other in xilazine + ketamine combination. Asterisks indicate statistically significant differences
(p<0.05) between anaesthetic combinations.
120
anaesthetised with xylazine (25 min) than in the one anaesthetised with
medetomidine (40 min). When different methods of capture are compared, a
punctual increase of the heart frequency is registered at 50 minutes in the group
anaesthetised with the rifle, and a decrease at 55 minutes in the group anaesthetised
with blowpipe.
In the comparative study of the two anaesthetic combinations, the mean corpuscular
volume (MCV) decreases in the group where medetomidine was used, and the
leukocyte counts remain lower than in the xylazine group throughout the study. In
addition, there is an increase of the neutrophil counts in the group anaesthetised
with xylazine and ketamine (Fig 9.2, a, b, c).
Only triglycerides decreased and creatine kinase (CK) and aspartate

aminotransferase (AST) increase in the group anaesthetised with xylazine and
ketamine. The sodium concentration is higher in the group anaesthetised with
medetomidine at the end of the study compared with the group of xylazine (Fig 9.2,
d, e, f, g).
In the comparative study between anaesthetic rifle and blowpipe, the haematocrit
value (PCV) and haemoglobin concentration decrease in both groups. However, in
the group anaesthetised with rifle, the PCV, the haemoglobin concentration, the
MCV, the mean corpuscular haemoglobin (MCH) and the mean corpuscular
haemoglobin concentration (MCHC) were higher than in the group anaesthetised
with blowpipe. The eosinophil counts only decrease in the group anaesthetised with
rifle and are higher at the beginning of the study compared to the group
anaesthetised with blowpipe (Fig 9.3).
While the total proteins are lower, the urea is higher in the group anaesthetised
with rifle compared to the blowpipe group. In the blowpipe group the urea increases
and the total bilirubine decreases throughout the study. The total bilirubine, the
alanine aminotransferase (ALT) levels and chlorides are higher in the group
anaesthetised with blowpipe, while the potassium level is lower in this group
compared to the rifle group (Fig 9.4).
121
0.36
* 150
*
0.34
0.32
a * 140
*
Haemoglobin (g/l)
130 a
0.30 b
PCV (l/l)
120 b
0.28
x 110
0.26
100 x
0.24
y
0.22 90
y
0.20 80
T0 T1 T0 T1
(a) (b)
Time (hours) Time (hours)
29 12
* * * *
27 11
25
10
MCH (pg)
MCV (fl)
23
9
21
8
19
17 7
15 6
T0 T1 T0 T1
(c) Time (hours)
(d) Time (hours)
41.0
*
0.35 *
40.5 * 0.30 a
40.0
Eosinophils (x10 /l)
9
39.5 0.25
MCHC (g/dl)
39.0 0.20
38.5 b
38.0 0.15
37.5 0.10
37.0
0.05
36.5
36.0 0.00
T0 T1 T0 T1
Fig. 9.3. (a) Packed cell volume (PCV), (b) haemoglobin concentration, (c) mean corpuscular volume
(MCV), (d) mean corpuscular haemoglobin (MCH), (e) mean corpuscular haemoglobin concentration
(MCHC) and (f) eosinophils in ibexes anaesthetised with rifle and blowpipe. a,b Means with different
superscript statistically different (p<0.05) in anaesthesia with rifle. x,y Means with different
superscript statistically different (p<0.05) in anaesthesia with blowpipe. Asterisks indicate statistically
significant differences (p<0.05) between methods.
122
100
*
11
* *
90
* 10
80
Total protein (g/l)
Urea (mmol/l)
70
60 8
50 7
40 y
6
30 x
20 5
10 4
T0 T1 T0 T1
6.5 22
6.0 * * *
20
Total bilirubin ( μ mol/l)
5.5
x
5.0 18
*
ALT (IU/l)
4.5
16
4.0 y
3.5 14
3.0
12
2.5
2.0 10
T0 T1 T0 T1
120 5.0
* *
115 * 4.5
Potassium (mmol/l)
Chloride (mmol/l)
110 4.0
105 3.5
100 3.0
95 2.5
90 2.0
T0 T1 T0 T1
Fig. 9.4. (a) Total proteins, (b) urea, (c) total bilirubin, (d) serum alanine aminotransferase (AST), (e)
potassium and (f) chlorides in anaesthetised ibexes with rifle and blowpipe. x,y Means with different
superscript statistically different (p<0.05) in anaesthesia with blowpipe. Asterisks indicate statistically
significant differences (p<0.05) between methods.
123
9.4. DISCUSSION
Little information exists relative to the chemical capture in Spanish ibex. The
anaesthetic agents used for this species have been etorphine (Pérez et al., 1999),
tiletamine-zolazepam (Peinado et al., 1993) and the combination of xylazine + ketamine
(Peinado et al., 1991). The combination of medetomidine + ketamine is used for the first
time.
The registered times of anaesthesia when xylazine is combined with ketamine, still
without showing statistically significant differences, were lower to the ones
obtained when the medetomidine is combined. Similar values of induction time
have been obtained in domestic cows although lower doses of xylazine (1-2 mg/Kg)
and higher of ketamine (6-8 mg/Kg) were used (Baha and Malbert, 1993). The
respiratory frequency and the oxygen saturation are not altered based on the used
combination, but the values of the respiratory rate are superior to the found in ibex
of the Alps (Capra ibex) anaesthetised solely with xylazine (82,5 ± 14,9 breaths per
minute, minimum 36 and maximum 96) (Peracino and Bassano, 1993). The anaesthesia
state produces a respiratory depression as resulting from a depression of the central
nervous system (SNC) but, because both xylazine and medetomidine produces
hypoxemia in ruminants, a compensatory tachypnea takes place to be able to
compensate the lack of oxygen in blood (Read et al., 2001). The animals of our study
displayed this state of costoabdominal breathing, accelerated rate, superficial
amplitude and apneas that last up to 30 seconds; similar to what it was described in
ibex (Peracino and Bassano, 1993).
The fact that the animals anaesthetised with blowpipe come from a capture with a
physical method (box-trap) can alter the response in front of a state of hypoxemia
since these animals did not show a compensatory tachypnea, in spite of having a
level of oxygen saturation similar to the animals anaesthetised with rifle.
Both combinations produce bradycardia since both xylazine and medetomidine

cause hypotension and depression of the heart rate (Gross and Booth, 1995; Plumb, 2002),
although have been found that it is more marked in the association with
medetomidine than with xylazine. Jalanka and Roeken (1990) also found that the
124
medetomidine produces hypothermia in the anaesthesia of nondomestic mammals,

and in our animals, the tendency of the temperature is to decrease.
Catecholamines and corticosteroids produce alterations in the haematological and

biochemical parameters. The catecholamines cause the contraction of the spleen
which produces an increase of the RBC, the PCV and the concentration of
haemoglobin, being the MCV also greater, since the released cells are cells that still
have to finish the process of maturation (Cross et al., 1988; Jain, 1993; Ganong, 2004). The
catecholamines also produce leukocytosis with neutrophilia, just as the
corticosteroids that, in addition, also produce eosinopenia (Jain, 1993; Duncan et al., 1994;
Taylor, 2000). A diminution in the MCV in the group of animals anaesthetised with
medetomidine and ketamine, without other alterations in the RBC, PCV and
concentration of haemoglobin, cannot be attributed to the absence of the effect of
catecholamines. But a smaller concentration of leukocytes and the maintenance of
the neutrophil count in the same group, in comparison with the increase that
displays these parameters in the group where xylazine is used, could indicate that
the Spanish ibex had less consequences derived from the action of catecholamines
and corticosteroids.
The capture and handling of the animals produce an increase in the cellular
permeability or, even, damage in the muscular cells, causing an increase of the
activity of certain enzymes (Duncan and Prasse, 1986). In addition, catecholamines
produce vasoconstriction in the renal tubules increasing the reabsorption of ions
and, along with the corticosteroids, have a lipolytic effect in the adipose tissue,
stimulating the mobilization and the increase of free fatty acids (Finco, 1997; Guyton y
Hall, 2000). The increase of the activity of the CK and AST, the diminution of the
triglycerides and an inferior concentration of sodium towards the end of the period
of anaesthesia in the animals anaesthetised with xylazine + ketamine are results that
do not indicate differences in the effectiveness of the anaesthetic combinations.
Cortisol causes a diminution in the total protein concentration in the serum due to
its catabolic effect and an increase of products of this metabolism, as it is the urea
(Kaneko, 1997). During stressful episodes also it can increase the concentration of total
bilirubine due to damage into the hepatic tissue or by the liberation of haemoglobin
caused by haemolysis (Bush, 1993; Tennant, 1997). Anyway, the changes found in
125
proteins and urea levels in the animals anaesthetized with an anaesthetic rifle and
changes in the activity of the AST, the concentration of total bilirubine and
chlorides in the animals anaesthetized with blowpipe are results that do not show
conclusive differences in the answer to stress between both methods.
The use of different combinations of anaesthetic agents and the study of the effects
using the same method is necessary to determine which is the best option that
adapts to our necessities and that it causes a minimum of adverse effects in the
animals. Few differences are found between the two anaesthetic combinations
compared. Both combinations presented effects derived from the use of alpha-
agonists and haematological and biochemical alterations. In the case of having to
choose between the different methods to apply the anaesthesia, we can conclude
that there are no differences in the clinical, haematological or biochemical
parameters to decide that one method is more or less stressful than the other.
In addition, both anaesthetic combinations were safe during the period that the
animals remained anaesthetised, being the effects derived of the impact of the dart
shot with the anaesthetic rifle and the loss of an animal in this group those that
show this method as more dangerous for the Spanish ibex than the blowpipe.
126
10. DISCUSIÓN GENERAL
Discusión general
10.1. MÉTODOS DE CAPTURA
La validez de un método de captura depende, entre otros factores, de (Berducou, 1993):

E La especificidad: porcentaje de los animales de la especie deseada respecto
al total de animales capturados.
E La selectividad: por sexos y clases de edad.
E El rendimiento medio.
E La seguridad, tanto de los operarios como de los animales.
Los métodos de captura que componen este estudio son tres: red vertical, caja trampa
y rifle anestésico-cerbatana, y cada uno de ellos se comentará por separado en los
diferentes apartados.
10.1.1. Especificidad
Red vertical
Las zonas escogidas por el personal de la Reserva Nacional de Caza dels Ports de
Tortosa i Beseit no dieron lugar a capturas de otras especies que no fuera cabra
montés. Aunque en la Reserva existen otros ungulados (corzo y jabalí), incluyendo
domésticos (vacuno en extensivo), no fueron capturados mediante este método,
aunque en una de las batidas sí que se avistaron jabalís. Se ha conseguido, por tanto,
una especificidad del 100%.
Al ser la primera vez que se utiliza este método de captura con esta especie no
existen datos de especificidad anteriores a este estudio, pero se puede comparar con
la obtenida en corzo, entre el 81.5% (Montané, 2002) y el 92% (Meneguz et al., 1994), y en
el rebeco, entre el 67% (Meneguz et al., 1994) y el 100% (López-Olvera, 2004), siendo más
próxima a la obtenida en la captura con red vertical de rebeco en el Pirineo catalán.
129
Discusión general
Caja trampa
Sólo una vez fue capturado un animal que no correspondía a la especie de estudio.
Las cajas trampa están situadas en toda la Reserva, y existen zonas que coinciden con
fincas donde existe ganado en extensivo, incluso reses bravas. En una ocasión una
vaca cayó en una caja trampa atraída por el cebo (algarrobas y sal) que se les pone a
las cabras monteses. Fue liberada y no hubo ningún percance. La especificidad con
este método y en esta zona de estudio descendería al 98%.
Estudios realizados con íbice de los Alpes (Capra ibex ibex) muestran una
especificidad del 100% cuando se colocaron en zonas donde se habían reintroducido
o zonas que esta especie había colonizado naturalmente (Gauthier y Michallet, 1993).
Rifle anestésico-cerbatana
La captura mediante métodos químicos tiene una especificidad total, dado que se
escogen los animales a anestesiar. No existe margen de error relacionado con este
aspecto.
10.1.2. Selectividad
Red vertical
De las 35 cabras monteses capturadas, 16 (46%) fueron machos y 19 (54%) hembras

(0.8 machos/hembra). Las categorías de edades en el grupo de los machos estuvieron
representadas por 2 crías (< 1 año), 3 jóvenes (1-2 años) y 11 adultos (2 años o más).
En el caso de las hembras fueron 2 jóvenes y 17 adultos (Fig. 10.1).
La elección de las zonas por parte de los guardas de la Reserva, previa observación de
los animales que rondaban los días anteriores, facilitaba el hecho de poder escoger
animales adultos. Las dos crías se capturaron una en primavera, perteneciente al
parto anterior, y la otra en otoño, cría del año. Se avistaron más hembras con crías
pero, al ser aquellas más desconfiadas, terminaban escapando por los extremos de la
red o por en medio del personal que realizaba la batida.
130
Discusión general
RED VERTICAL RED VERTICAL
100%
46%
90%
80%
54% 70% 11
60% 17
50%
40%
30%
3
20%
CAJA TRAMPA 10% 2 2
0%
33% Machos Hembras
CAJA TRAMPA
67%
100%
90%
80%
70%
RIFLE ANESTÉSICO 13
60% 31
50%
39% 40%
30%
20% 1
10% 2 2
61% 0%
Machos Hembras
Fig. 10.1. Gráficas de distribución de sexo y edades en los diferentes métodos de captura.
Caja trampa
Se capturaron 51 animales, de los cuales 33 (67%) eran machos y 16 (33%) hembras

(2.06 machos/hembra). Las clases de edad comprendidas fueron 2 crías hembras, 2
machos jóvenes, 1 hembra joven, 31 machos adultos y 13 hembras adultas (Fig. 10.1).
La caja trampa es un método individual de captura y fue más fácil capturar a los
machos. Se capturaron también hembras pero fue más difícil obtener un grupo
representativo. Gauthier y Michallet (1993), en cambio, capturaron más hembras de
íbice de los Alpes (Capra ibex ibex) que machos (0.32 machos/hembra) por estar
colocadas las cajas en zonas donde abundaban más las primeras. Y Dubray (1993)
también tiene más selectividad en la captura de hembras y jóvenes (< 3 años) de
131
Discusión general
muflón de Córcega (Ovis ammon musimon), 1 macho/1.76 hembras y 49% de

jóvenes.
Una de las crías quedó atrapada en la caja trampa con una hembra, y la otra, pese a
haberse encontrado sola en la caja, supuestamente también iría acompañada. Uno de
los dos machos jóvenes también quedó atrapado al mismo tiempo con una hembra.
Es probable que las hembras capturadas junto con otros individuos, crías o jóvenes,
fueran las respectivas madres; en el caso de las crías por ser demasiado jóvenes para
estar solas y en el caso del individuo joven porque suelen acompañarlas hasta el
siguiente parto (Huecas, 1989; Blanco, 1998).
En nuestro estudio, la selectividad fue en función de la etapa fisiológica de los

animales y, en segundo lugar, de la necesidad de tener un grupo representativo de
ambos sexos.
Los animales de un cercado fueron atraídos a un capturadero y la mayoría de los

individuos que formaban la población eran adultos. Los primeros animales se
anestesiaron en época de gestación avanzada y se decidió capturar sólo machos. En
las últimas capturas se escogió un grupo mixto. Así, los 13 primeros animales fueron
machos y el resto fueron 9 machos y 14 hembras (Fig. 10.1).
Los animales anestesiados con cerbatana procedían de cajas trampa y, como ya se ha

dicho anteriormente, este método muestra más facilidad para capturar machos. Así,
este tipo de anestesia fue 100% selectiva para este sexo porque sólo se anestesiaron
machos.
Cuando se anestesia al aire libre, se evidencia una notable disminución del

acercamiento a hembras y crías, y la sex-ratio va en función de la población en la
que se llevan a cabo las capturas y su distribución de sexos. En la captura de íbice en
el Parque Nacional de la Vanoise es de 2 machos/hembra y en el de Mercantour de
3.1 machos/hembra (Gauthier, 1993).
132
Discusión general
10.1.3. Rendimiento
Red vertical
Sólo una de las 12 operaciones de captura no obtuvo ningún animal, por lo que el
éxito fue del 92%. El rendimiento medio fue de 2.9 animales por captura (de 0 a 5
cabras por captura), un rendimiento intermedio entre el rebeco (3.96 animales por
captura; López-Olvera, 2004) y el corzo (0.88 animales por captura; Montané, 2002).
No pudo comprobarse la repetibilidad en la captura puesto que no se marcaron todos

los animales capturados, sólo algunos con collar radiotransmisor, además de un collar
de color y un crotal en el pabellón auricular. Sí que se capturó una hembra con collar
radiotransmisor pero no pertenecía a las marcadas con anterioridad, y dos cabras, un
macho y una hembra, que ya se habían capturado días antes en caja trampa.
En términos de trabajo y personal necesitado, se utilizaron de media 0.8 días/animal

(0.4-2 días/animal) y 36 personas/captura (de media 6 personas colocando la red y
29.42 personas el día de la captura). Es una media superior a la descrita en captura
con red vertical de rebeco, que oscila entre 0.33 y 0.67 días/animal (Berducou, 1993;
Struch y Baumann, 2000; López-Olvera, 2004).
02/10/2002
12/03/2003
6
24/03/2004
25/09/2003
5
21/09/2004
01/04/2004
22/09/2004
4
24/09/2003
20/03/2003
30/09/2003
3
22/09/2004
2
23/03/2004
0
Vall d'en Pastor I Vall d'en Pastor II Matamoros I Matamoros II
Fig. 10.2. Animales capturados en cada una de las zonas en las diferentes batidas.
133
Discusión general
Una de las zonas de batida, la Vall d’en Pastor I, bajó su rendimiento en función de
las veces que se repetía (Fig. 10.2). Parece ser que la presión a la que estaban
sometidas las cabras cuando eran perseguidas hacía que éstas no frecuentaran la
zona.
Caja trampa
De las 10 cajas trampa que se encuentran emplazadas en la RNC dels Ports de

Tortosa i Beseit, sólo se llegaban a activar entre 6 y 8 en una misma temporada, y no
todas las que se activaban llegaban a tener éxito en la captura.
El rendimiento en el caso de la caja trampa no se calcula en los animales capturados

en las cajas, ya que es un método de captura individual, sino en los días necesarios
para capturar una cabra montés.
En la fig. 10.3 se reflejan los días que se activaron y los días en los que se capturaron
las cabras. Según la tabla, el rendimiento sería 1.3 días/animal (1.09-1.6 días/animal),
y si se contaran los días de cebo subiría a 2.1 días/animal (1.73-2.2 días/animal). El
personal implicado en el control de las cajas era una media de 7.5 personas/día
mientras se cebaban o permanecían activadas y, en el caso de caer alguna cabra
montés, 4 personas/caja eran necesarias. El rendimiento obtenido en comparación
con la captura de íbice de los Alpes y muflón de Córcega es mucho mejor, ya que
para capturar estas especies fueron necesarios 18 días/animal (Dubray, 1993; Gauthier y
Michallet, 1993).
Como ya se dijo anteriormente, pese a que la caja trampa es un método individual, se

obtuvieron capturas múltiples mientras permanecieron activadas las trampas. En una
ocasión se capturaron 3 machos adultos y en el resto de ocasiones eran hembras con
crías o individuos jóvenes. No es una situación extraordinaria, ya que se ha descrito
también en íbice, con una captura de 4 animales en una misma caja (Gauthier y
Michallet, 1993).
Los íbices de los Alpes se ha comprobado que desplazaron su ruta de paso 1 m

durante el tiempo que las cajas trampa estuvieron colocadas (Gauthier y Michallet, 1993).
En el caso de la RNC dels Ports de Tortosa i Beseit, los cambios en el rendimiento no
134
Discusión general
Lunes Martes Miércoles Jueves Viernes Sábado Domingo

MARZO 2003
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
2 cajas 1 caja 1 caja 1 caja
3 cabras 1 cabra 1 cabra 1 cabra
SEPTIEMBRE-OCTUBRE 2003
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
3 cajas 2 cajas 2 cajas
3 cabras 2 cabras 2 cabras
29 30 1 2 3 4 5
1 caja 1 caja 1 caja 1 caja
1 cabra 1 cabra 1 cabra 1 cabra
MARZO 2004
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
1 caja 1 caja 1 caja 2 cajas
1 cabra 2 cabras 1 cabra 3 cabras
29 30 31
1 caja 1 caja
1 cabra 1 cabra
SEPTIEMBRE-OCTUBRE 2004
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
1 caja 1 caja
1 cabra 3 cabras
27 28 29 30 1 2 3
2 cajas 3 cajas 1 caja
2 cabras 3 cabras 2 cabras
4 5 6 7 8 9 10
1 caja
1 cabra
JUNIO 2005
30 31 1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
5 cajas 1 caja 1 caja 1 caja
6 cabras 1 cabra 1 cabra 2 cabras
13 14 15 16 17 18 19
2 cajas
2 cabras
Fig. 10.3. Calendario de capturas en caja trampa entre los años 2003-2005. En color verde se marcan
los días que se administraba cebo sin estar activadas las cajas y en color rojo los días que permanecían
activadas.
135
Discusión general
se pueden relacionar con cambios comportamentales en los animales (Fig. 10.4). Es

probable que la constante presencia de las cajas desde que se colocaron en la reserva
haya hecho que los animales se acostumbren a ellas.
2003
3
2004
2
2005
1
0
La Les Heres Cova del Lloret La Galera Valdebous Valdebous Carreretes Refalgarí
Caramella Faralló I II
Fig. 10.4. Animales capturados en las diferentes cajas trampa y en los diferentes años de activación.
El hecho de tener las cabras capturadas dentro de una instalación favoreció la

captura mediante rifle anestésico. Los factores limitantes fueron las horas de luz
disponibles en un día y la cantidad de animales que pudieran manejarse de una
misma vez. De esta manera, sólo fueron necesarias 5 jornadas de trabajo con una
media de 7.2 animales/jornada, haciendo una media de 0.14 días/animal,
rendimiento que se encuentra próximo al máximo obtenido en captura al aire libre
de íbice: 0.1 a 7.6 animales/jornada (Gauthier, 1993).
El personal que participó en las capturas fue una media de 11 personas/jornada (7-14
personas/jornada) y el éxito de disparo fue del 92% (3 dardos fallados de 39 disparos),
es decir, fueron necesarios 1.08 disparos/animal. En capturas realizadas sobre
animales en libertad, la tasa de éxito de disparo puede elevarse hasta 4
disparos/animal en los lugares más difíciles y disminuir el éxito de disparo hasta un
78.5% (Gauthier, 1993; Peracino y Bassano, 1993). Las causas de fallo en el objetivo fueron
por un dardo rebotado y dos dardos que no tocaron el animal, pero también existe
una dependencia del tamaño del grupo que forman los individuos a anestesiar. La
136
Discusión general
tasa de vigilancia disminuye en los grandes grupos y aumenta en los animales

periféricos y jóvenes, siendo los machos de edad avanzada los que son mejor
capturados por ser más gregarios (Alados, 1985). Igualmente, la estación del año es un
factor que afecta la rentabilidad, siendo la primavera el período más favorable por el
hecho de que los animales son muy accesibles cuando reposan en la hierba y porque
la distancia de huida es menos importante al estar agregados en los prados (Gauthier,
1993).
En el caso de los animales anestesiados con cerbatana, los rendimientos se

corresponden a los obtenidos con caja trampa, puesto que fueron anestesiados a
partir de animales capturados con este método físico. Por tanto, se muestra como
método menos efectivo en cuanto a los días necesarios para capturar un animal pero
más efectivo en cuanto a las personas necesarias en una jornada de trabajo respecto a
la utilización del rifle anestésico.
10.1.4. Seguridad
Red vertical
No hubo ninguna baja entre las cabras capturadas con red vertical en el momento de
la captura. La mortalidad que pudiera producirse días más tarde no es posible
asegurar que fuera del 0% dado que los animales no fueron marcados, pero la
vigilancia por parte de los guardas de la reserva no nos alertó de la aparición de
cadáveres en la zona donde se llevaron a cabo las capturas. En nuestro estudio se
observaron únicamente pequeñas abrasiones en las extremidades y en los labios por
la acción de la red en el momento del impacto y por los intentos de huída una vez
quedaban atrapadas las cabras monteses.
En otros estudios realizados con corzo y rebeco, la mortalidad representa desde un

2% hasta un 5%, por causas de shock, asfixia, fracturas y estrés (Van Laere y Boutin,
1990; Gibert, 1993; Meneguz et al., 1994; Montané, 2002; López-Olvera, 2004).
137
Discusión general
La única herida que sufrió uno de los operarios fue leve (erosión por un golpe de un
cuerno) y fue en el momento de manipular una cabra después de haber sido ya
inmovilizada. Se puede decir que la red vertical resultó segura a nivel personal.
Caja trampa
De 51 animales capturados, sólo se murió un individuo (2%) después de unas horas

de haberlo liberado. La muerte se atribuyó a su avanzada edad y mal estado general
(delgadez, enrasamiento de las piezas dentarias). Dubray (1993) registró un 3.4 % de
mortalidad en el muflón de Córcega debida a fracturas, perros asilvestrados, estrés,
entre otras causas.
Las lesiones en tres de los operarios que manipularon los animales se produjeron en
el momento de la salida del animal de la caja trampa y de su liberación. Todas ellas
sucedieron en la misma caja trampa, situada en un lugar con poco espacio para
manipular al animal, y fueron abrasiones por caída o por la fricción de la cuerda que
sujetaba la red manual, y contusiones de carácter leve.
Ninguno de los animales anestesiados murió durante la anestesia y sólo una hembra
se encontró muerta al cabo de dos días de haberla anestesiado (2.8%). Lo que más
presentaron los animales fueron cojeras y hemorragias, debido al impacto del dardo
en la masa muscular e incluso en hueso y articulación. La experiencia del tirador y el
buen cálculo de la presión necesaria según la distancia a la que se sitúa el animal
minimizarían esos riesgos. Esto no sucede cuando se administra la anestesia mediante
cerbatana, ya que la presión del disparo es inferior que con el rifle.
La tasa de mortalidad puede llegar a aumentar hasta el 10% cuando los animales son
capturados en libertad. Causas de mortalidad pueden ser despeñamiento y deglución
desviada (shock séptico y neumonía aguda provocada por la respiración accidental de
un bolo regurgitado), y otras muertes no determinadas por producirse 24 horas
después de despertar el animal. Incidentes de menor importancia serían
traumatismos por contención (fracturas de extremidades) y meteorización espumosa
(Gauthier, 1993).
138
Discusión general
Dos operarios recibieron heridas por abrasión debidas a patadas, pero podría evitarse
dejando actuar más tiempo el anestésico y no interviniendo de una manera temprana
y precipitada.
En resumen, los tres métodos de captura son buenos en cuanto a la especificidad pero
teniendo en cuenta las particularidades anteriormente expuestas.
La caja trampa es un método selectivo para machos y necesita poco personal para las
capturas; en cambio, se necesita invertir más tiempo para capturar los animales y
representa un riesgo moderado para los operarios cuando las cajas trampa están
emplazadas en lugares de espacio reducido.
El rifle anestésico es un método 100% eficaz y selectivo y con el cual se obtiene un

elevado rendimiento en poco tiempo. Pero la seguridad de los animales se ve
vulnerada por el hecho de utilizar un método traumático. Si los animales se
encuentran más cercanos, se puede optar por la administración del dardo mediante
cerbatana.
La red vertical sería el método intermedio en todos los aspectos, excepto por la
elevada necesidad de personal para realizar las capturas.
139
Discusión general
10.2. RESPUESTA DE ESTRÉS AGUDO
La captura y el manejo de los ungulados salvajes provocan estrés que puede ser
evaluado midiendo los cambios en los parámetros clínicos, hematológicos y
bioquímicos de los animales (Williams y Thorne, 1996).
10.2.1. Parámetros clínicos
La frecuencia cardiaca y la temperatura corporal están consideradas como unos

buenos indicadores de estrés agudo (Franzmann y Thorne, 1970; Kock et al., 1987a; Broom y
Johnson, 1993).
Los monitores cardiacos Polar® han demostrado ser eficaces para medir la frecuencia
cardiaca en varias especies animales (Evans y Rose, 1986; Sloet van Oldruitenborgh-
Oosterbann et al., 1988; Hopster y Blokhuis, 1994; Montané et al., 2002 y 2003; López-Olvera et al.,
2006 y 2007). El registro con este tipo de monitores puede no ser constante debido al
desplazamiento de los electrodos y/o a la pérdida de contacto con la superficie

depilada, o incluso a artefactos provocados por la contracción muscular o a una
elevada variabilidad en la frecuencia cardiaca del animal que el aparato no puede
registrar (Hopster y Blokhuis, 1994).
El registro de la temperatura fue proporcionado por sondas Mätman® permitiendo

valorar su evolución y evitando los artefactos provocados por la introducción
repetida del termómetro en el recto y por la proximidad del manipulador al animal
(Moe y Bakken, 1997). Al igual que con la frecuencia cardiaca, el registro de la
temperatura puede presentar interrupciones. Movimientos bruscos de los animales y
la defecación pueden hacer salir la sonda del recto, siendo necesaria su
reintroducción. Si no se controla periódicamente la posición de la sonda es posible
que el registro sea interrumpido e incompleto.
La frecuencia cardiaca en la cabra montés capturada con red vertical y caja trampa
fue disminuyendo a partir del momento en que se colocó el monitor para registrarla.
La actividad física o la respuesta emocional frente a determinadas situaciones puede
140
Discusión general
provocar el aumento o, incluso, la disminución como mecanismo de adaptación

frente a un depredador, de la frecuencia cardiaca (Broom y Johnson, 1993). El cese de la
actividad física provocada por la persecución en el caso de la captura mediante red
vertical y del estrés producido por la captura y la manipulación tanto en red vertical
como en caja trampa, pueden justificar esta disminución en los animales.
La temperatura corporal está generada por la contracción muscular, la asimilación de

comida y el metabolismo (Lusk, 1989). Sin embargo, existe otro componente, llamado
hipertermia inducida por estrés, que también colabora con el aumento de la
temperatura corporal, debido a una activación de los ejes simpático-adrenomedular e
hipotálamo-hipofiso-adrenocortical (Groenink et al., 1994; Moe y Bakken, 1997; Bakken et al.,
1999). Dicha hipertermia depende del tiempo; así, en ratones y zorros tarda 10
minutos en alcanzar su máximo nivel y vuelve a la línea basal después de 60-90

minutos (Zethof et al., 1994; Moe y Bakken, 1997). Tanto en red vertical como en caja
trampa, la temperatura rectal disminuyó con el tiempo y se estabilizó siguiendo un
patrón similar al de la hipertermia inducida por estrés.
10.2.2. Parámetros hematológicos
La liberación de catecolaminas y corticoesteroides producida por el estrés de captura

provoca cambios en los valores hematológicos de los eritrocitos y los leucocitos. Las
catecolaminas elevan el recuento de eritrocitos (RBC), junto con el valor
hematocrito (PCV) y la concentración de hemoglobina, como consecuencia de la
contracción esplénica. Estas hormonas también aumentan la circulación linfática,
movilizando los leucocitos de las reservas marginales y generando una leucocitosis
con neutrofilia y/o linfocitosis. Este efecto es temporal y se ha descrito la
disminución del PCV a lo largo del tiempo a partir de la descarga de catecolaminas
(Wesson et al., 1979), aunque en corzos capturados con el mismo método no se
encontraron diferencias a lo largo del tiempo de captura (Montané et al., 2003). Por otro
lado, los corticoesteroides inducen leucocitosis, neutrofilia, linfopenia y eosinopenia,
alcanzándose el máximo nivel a las 4-6 horas después del episodio estresante (Jain,
1993).
141
Discusión general
Ambos métodos de captura física presentaron un cuadro hematológico de estrés

caracterizado por la disminución de los parámetros eritrocitarios por desaparición de
los efectos de las catecolaminas, y aumento de leucocitos y neutrófilos, y
disminución de los linfocitos y eosinófilos (sólo en red vertical), atribuible al efecto
de los corticoesteroides.
10.2.3. Parámetros bioquímicos
La actividad sérica de algunas enzimas (creatina cinasa - CK, aspartato

aminotransferasa - AST, alanina aminotransferasa – ALT, lactato deshidrogenasa -
LDH) es un buen indicador de estrés en numerosas especies ya que aumenta durante
la captura y el manejo de los ungulados salvajes debido al incremento de la
permeabilidad y/o al daño de las células musculares (Seal y Hoskinson, 1978; Bush et al.,
1981; Kocan et al., 1981; Kock et al., 1987a; Chapple et al., 1991; Duncan et al., 1994). El aumento
en las enzimas indicadoras de daño muscular de las cabras capturadas con red
vertical y caja trampa coincide con lo anteriormente dicho y con los resultados de
otros trabajos de investigación con similares métodos de captura en ungulados
salvajes (Montané et al., 2002 y 2003; López-Olvera et al., 2006 y 2007). El efecto a nivel
muscular también se ve reflejado en las alteraciones de la concentración de lactato y
de creatinina. La disminución del lactato, probablemente debida a un retorno a los
niveles basales después de un aumento por ejercicio físico o por efecto
catecolamínico a nivel muscular (Kaneko, 1997a; Ganong, 2004), y el aumento de la
creatinina por una vasoconstricción a nivel renal y muscular inducida también por
las catecolaminas (Finco, 1997), son cambios que muestran resultados similares a los
encontrados en otros ungulados salvajes sometidos a captura y manejo (Franzmann y
Thorne, 1970; Hatting et al., 1988; Peinado et al., 1993).
Las catecolaminas y los glucocorticoides también tienen efectos en otros metabolitos.

Así, tienen un efecto proteolítico, con lo que disminuyen las proteínas totales y
aumentan los metabolitos nitrogenados de desecho como la urea (Finco, 1997; Kaneko,
1997; Guyton y Hall, 2000), incrementan la glucogenólisis y la gluconeogénesis
aumentando la concentración de glucosa sérica (Guyton y Hall, 2000; Ganong, 2004),
tienen un efecto lipolítico en el tejido adiposo, estimulando la movilización de las
grasas y el aumento de los ácidos grasos libres (Guyton y Hall, 2000) y alteran la
142
Discusión general
excreción de iones a nivel renal, como el aumento de la eliminación del potasio.

Estos cambios en las proteínas y en algunos metabolitos e iones fueron encontrados
en las cabras monteses capturadas en este estudio.
10.2.4. Efecto del sexo
Los machos capturados con red vertical y caja trampa mostraron algunas diferencias
respecto a las hembras correspondientes a cada método de captura. Así, los elevados
niveles de la actividad enzimática de la LDH y la fosfatasa alcalina (FA), las
concentraciones superiores de glucosa y creatinina, y los valores inferiores de
proteínas totales, indican que los machos presentan una mayor respuesta de estrés en
el momento de la captura.
10.2.5. Efecto del método
Los animales capturados con red vertical mostraron una estabilización más temprana
tanto de la frecuencia cardiaca como de la temperatura rectal respecto a los
capturados con caja trampa (Tabla 10.1).
Tabla 10.1. Tiempo de estabilización de la cabra montés capturada con métodos físicos.
RED VERTICAL CAJA TRAMPA
Frecuencia cardiaca 55 min 175 min
Temperatura rectal 70 min 140 min
Al comparar los valores de los parámetros hematológicos y bioquímicos de los

animales capturados con red vertical y caja trampa, se encuentra que algunos de ellos
muestran que la red vertical es un método menos estresante que la captura con caja
trampa. Así, las cabras capturadas con caja trampa mostraron un mayor recuento de
neutrófilos, de actividad sérica de la AST y de la concentración de bilirrubina total,
así como un menor recuento de eosinófilos y de la concentración de triglicéridos y
potasio, que los obtenidos en red vertical. El hecho de que los animales capturados
con caja trampa permanecieran unas horas encerrados antes de la captura manual
probablemente influye a la hora de presentar una respuesta de estrés más elevada
que al ser capturados mediante red vertical.
143
Discusión general
10.2.6. Efecto del método y del sexo
Las diferencias encontradas entre los machos y las hembras según el método de
captura, y basándonos en los resultados de los mismos parámetros, indican que los
machos son más sensibles al estrés cuando se capturan con red vertical y que las
hembras lo son más cuando se capturan con caja trampa. La mayor actividad de
algunas enzimas en los machos capturados con red vertical podría ser debida al
esfuerzo físico y la respuesta de estrés frente a la persecución antes de ser capturadas;
en cambio, la captura prolongada durante horas en la caja trampa y el estrés
producido por la posterior contención física podría afectar mucho más a las enzimas
indicadoras de daño muscular de las hembras.
López-Olvera et al. (2007) encontraron diferencias entre machos y hembras de

rebeco pirenaico capturado con red vertical, pero los resultados fueron contrarios a
los obtenidos en cabra montés.
144
Discusión general
10.3. EFECTO DE LA APLICACIÓN DE TRANQUILIZANTES
10.3.1. Efecto de la acepromacina
Diversos trabajos con otros ungulados salvajes, como son el corzo (Capreolus
capreolus) y el rebeco pirenaico (Rupicapra pyrenaica), han demostrado el efecto
beneficioso a nivel de constantes clínicas y parámetros hematológicos y bioquímicos
de la acepromacina (Montané et al., 2002 y 2003; López-Olvera et al., 2006 y 2007).
Aunque la frecuencia cardiaca se podría tomar como una medida del efecto de las
catecolaminas liberadas frente a un estímulo estresante (Broom y Johnson, 1993), no se
han encontrado diferencias entre el grupo tratado y el grupo control, probablemente
debido a la variabilidad individual (Porges, 1985) y a la taquicardia refleja derivada de
la hipotensión producida por la acepromacina (Plumb, 2002).
En el registro de la temperatura rectal, en cambio, el efecto hipotérmico de la

acepromacina (Plumb, 2002) es muy evidente en el estudio realizado con red vertical y
un poco menos en los animales capturados con caja trampa, evitando así la
hipertermia inducida por estrés (Groenink et al., 1994).
Los valores inferiores del RBC, del PCV, de la concentración de hemoglobina, del
recuento de leucocitos (WBC), del recuento de neutrófilos y de linfocitos respecto al
grupo control demuestran los efectos de la acepromacina a nivel vascular,
favoreciendo el secuestro celular a nivel esplénico y evitando las alteraciones
sanguíneas producidas por las catecolaminas (Plumb, 2002).
El bloqueo por parte de la acepromacina de los receptores alfa adrenérgicos en la

musculatura estriada y la consecuente vasodilatación, favorece un mayor flujo
sanguíneo en el tejido muscular que se refleja en una disminución de la actividad de
las enzimas indicadoras de daño muscular como son la CK, AST, LDH y ALT, y de la
concentración de urea y creatinina (Gross y Booth, 1995; Finco, 1997; Guyton y Hall, 2000).
145
Discusión general
El mismo efecto vasodilatador sucede a nivel de los túbulos renales de manera que la
concentración de potasio tampoco aumenta en los animales tranquilizados con
acepromacina (Guyton y Hall, 2000).
Una menor respuesta de estrés produciría menos hemólisis y lipólisis en los animales
y no habría aumento en la bilirrubina sérica y en el colesterol, como sucede en los
animales no tranquilizados (Tennant, 1997; Guyton y Hall, 2000).
El efecto de la acepromacina fue un poco más evidente en las hembras que en los
machos ya que, valores como el RBC, el PCV, la concentración de hemoglobina y de
creatinina, se mostraron inferiores en las de este grupo. Una diferencia similar
también ha sido descrita en el rebeco pirenaico (López-Olvera et al., 2007).
10.3.2. Efecto del haloperidol
La administración de haloperidol a los animales provoca una estabilización más

temprana tanto de la frecuencia cardiaca como de la temperatura, y ésta es
significativamente inferior a la del grupo control. Aún no teniendo como efecto la
hipotermia, el haloperidol actúa en el sistema nervioso central, produciendo una
depresión del mismo y, consecuentemente, no existe la hipertermia inducida por
estrés (Groenink et al., 1994). Además, se observa una disminución de la temperatura
respecto al grupo control, que dura más tiempo que con la acepromacina, con lo que
la acción a nivel central tiene efectos más marcados.
El efecto hipotensor del haloperidol debido a una vasodilatación por el bloqueo de

los receptores adrenérgicos periféricos causa la disminución de los parámetros
hematológicos y de la concentración de creatinina por eliminación por vía renal
(Gross y Booth, 1995). Algunos de los efectos colaterales del haloperidol en la especie
humana pueden ser temblores, espasticidad y calambres musculares, provocando un
posible aumento de la actividad muscular y del metabolismo proteico (Gross y Booth,
1995). Las actividades de las enzimas indicadoras de daño muscular (AST, ALT y FA),
y la concentración de urea aumentadas rebelarían que el haloperidol no tiene el
efecto protector a nivel muscular que presenta la acepromacina.
146
Discusión general
10.4. EFECTO DE LAS COMBINACIONES ANESTÉSICAS Y DEL MÉTODO DE

APLICACIÓN
El estudio de diferentes combinaciones de anestésicos y el método de administración

(rifle anestésico, pistola anestésica, cerbatana) es necesario para determinar la mejor
opción que se adapte a nuestras necesidades y que cause un mínimo de efectos
adversos en los animales.
Tanto la xilacina como la medetomidina, son dos analgésicos y sedantes con afinidad
por los receptores alfa adrenérgicos, siendo más específicos para los receptores del
tipo alfa-2 que para los del tipo alfa-1 (Gross y Booth, 1995; Plumb, 2002). La asociación
que más comúnmente se utiliza con la xilacina y la medetomidina es con la
ketamina, un anestésico disociativo derivado de la fenciclidina (Branson y Booth, 1995;
Plumb, 2002; McKelvey y Hollingshead, 2003). Al ser más específica la medetomidina que la
xilacina por los receptores alfa-2 adrenérgicos, la dosis necesaria de ketamina es

inferior cuando se combina con la primera (Plumb, 2002; Caulkett y Haigh, 2004).
Pocas diferencias son las encontradas entre las dos combinaciones anestésicas
comparadas. Ambas combinaciones se mostraron seguras durante el período que los
animales permanecieron anestesiados, presentaron los mismos efectos derivados de
utilizar alfa-agonistas y alteraciones hematológicas y bioquímicas no atribuibles a
una mayor respuesta de estrés por parte de uno u otro grupo.
Los tiempos de anestesia registrados cuando se utiliza xilacina combinada con

ketamina, aún sin mostrar diferencias estadísticamente significativas, fueron
inferiores a los que se obtienen cuando se combina la medetomidina. No obstante, la
media de 8.15 minutos en el tiempo de inducción aún es elevada, en el caso de que
un animal en estado salvaje decidiera huir.
En nuestro estudio los animales se encontraban en todo momento controlados

dentro de un cercado, por lo que la recuperación de los animales dormidos no tuvo
dificultad alguna. Pero los animales de especies salvajes que se capturan mediante
métodos químicos suelen estar en espacios abiertos, con la posibilidad de salir
huyendo si una situación de peligro les amenaza y con los consecuentes problemas
147
Discusión general
de pérdida de los animales o, incluso, dependiendo del relieve de la zona, la muerte

por despeñamiento (Gauthier, 1993; Peracino y Bassano, 1993). En este aspecto influye, por
tanto, el tiempo que el animal tarda en dormirse.
En el caso de tener que escoger diferentes métodos para aplicar la anestesia, tampoco
existen diferencias entre los parámetros clínicos, hematológicos y bioquímicos que
nos hagan definir como más o menos estresante alguno de los métodos. De nuevo
hay que recurrir a los tiempos de inducción y a las características del método
utilizado para capturar a los animales.
En primer lugar hay que tener en cuenta la distancia a la cual se encuentra el

objetivo, puesto que la cerbatana no tiene tan largo alcance como el rifle anestésico.
Y después evaluar qué método muestra unos tiempos anestésicos inferiores. Como
factor favorable para el rifle, los tiempos son menores, pero como los animales
anestesiados con cerbatana estaban previamente capturados en una caja trampa, el
tiempo de inducción carece de importancia dado que el animal no puede huir.
Además de evaluar las alteraciones internas producidas por el método de contención

química también hay que tener en cuenta las alteraciones externas y el resultado de
dichas contenciones a lo largo del tiempo. En el grupo de animales anestesiados con
cerbatana no hubo bajas ni heridas graves como resultado del impacto del dardo. El
hecho de que el rifle anestésico impulse el dardo mediante presión y el hecho de
tener que realizar un cálculo aproximado de la posición del objetivo (y que éste no
permanece inmóvil), produce una serie de efectos a nivel físico en el animal. Las
heridas producidas por el impacto y sus consecuencias muestran el rifle anestésico
como un método más peligroso para los animales que la cerbatana.
148
11. CONCLUSIONES
Conclusiones
Primera
La red vertical es un método apropiado de captura física para cabra montés por su
elevada especificidad, rendimiento y seguridad.
Segunda
La acepromacina es un tratamiento adecuado para reducir las consecuencias del
estrés en la cabra montés producidas por la captura con métodos físicos, ya que
reduce sus efectos en el animal al evitar un incremento de la temperatura y la
elevación de los parámetros eritrocitarios y leucocitarios, de las enzimas indicadoras
de daño muscular y de metabolitos como la urea y la creatinina.
Tercera
El uso del haloperidol no muestra ventajas respecto al de la acepromacina en el
control del estrés en los machos de cabra montés capturados con caja trampa puesto
que en los animales tratados con el primero se produjo un aumento de algunas
enzimas indicadoras de daño muscular así como de metabolitos como la urea y la
bilirrubina total.
Cuarta
El efecto del estrés de captura se ve influido por el método (red vertical, caja trampa)
de forma diferente según el sexo. Así, la red vertical tiene un efecto más marcado
sobre los machos de la especie y la caja trampa sobre las hembras.
Quinta
El efecto del tratamiento con acepromacina es más marcado en las hembras de cabra
montés respecto a los machos, pues en las primeras provoca un mayor descenso de
los índices eritrocitarios y de la concentración de creatinina.
151
Conclusiones
Sexta
Los resultados encontrados en el estudio de los parámetros clínicos, hematológicos y
bioquímicos de las asociaciones anestésicas (xilacina + ketamina, medetomidina +
ketamina) y de los métodos de administración (rifle anestésico, cerbatana) no
muestran diferencias atribuibles a una mayor respuesta de estrés por parte de una u
otra combinación o método.
152
Avaluació de l’estrès de captura
mitjançant mètodes físics i químics en la
cabra salvatge (Capra pyrenaica) i la seva
modulació amb tranquil·litzants
Encarna Casas Díaz

Bellaterra, 2007
Avaluació de l’estrès de captura mitjançant
mètodes físics i químics en la cabra salvatge
(Capra pyrenaica) i la seva modulació amb
tranquil·litzants
Encarna Casas Díaz
Bellaterra
2007
Aquesta tesi doctoral ha estat realitzada
gràcies al finançament de la Comissión
Interministerial de Ciencia y Tecnología
(projecte CICYT REN2001-1989/GLO) i va
comptar amb el suport del Departament de Medi
Ambient de la Generalitat de Catalunya i la
col·laboració del Parque Nacional de Sierra
Nevada.
Els Doctors SANTIAGO LAVÍN GONZÁLEZ i IGNASI MARCO SÁNCHEZ, Catedràtic
d’Universitat i Professor Titular de l’Àrea de Coneixement de Medicina i Cirurgia Animal de la
Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, respectivament,
CERTIFIQUEN:
Que la memòria titulada ‘Avaluació de l’estrès de captura mitjançant mètodes físics i

químics en la cabra salvatge (Capra pyrenaica) i la seva modulació amb tranquil·litzants’,
presentada per la llicenciada ENCARNA CASAS DÍAZ per a l’obtenció del grau de Doctora en
Veterinària, s’ha realitzat sota la nostra direcció i, un cop considerada satisfactòriament finalitzada,
autoritzem la seva presentació per tal que sigui avaluada per la comissió corresponent.
I perquè així consti als efectes que siguin oportuns, firmem el present certificat a
Bellaterra, el 22 de maig de 2007.
Firmat: Santiago LAVÍN GONZÁLEZ Firmat: Ignasi MARCO SÁNCHEZ

Pregunta’t a tu mateix si el que estàs fent avui
t’apropa al lloc en què vols estar demà
Jackson Brown
AGRAÏMENTS
Després d’haver escrit una tesi de més de cent pàgines és de suposar que escriure els
agraïments serà una tasca fàcil però, estimat/ada amic/iga, no és així.
Per mi és quelcom que té una importància igual o més gran que la resta de text. Una
tesi doctoral no és el treball d’una sola persona. Darrera de l’autor, en aquest cas
autora, existeixen una sèrie de persones i organismes que han fet possible la
realització d’una tasca tan complexa.
Els principals responsables de que hagi arribat al dia de la lectura, evidentment, són
els meus directors de tesi, els doctors Santiago Lavín i Ignasi Marco. A Santiago, y
perdón por perder las formas del trato pero, cuando se trabajan unos cuantos años y
muchas horas juntos, los jefes se convierten en personas más cercanas y familiares, le
debo la orientación en la forma de trabajar, en la manera de enfocar y relativizar las
situaciones “difíciles” y, como no, una buena parte de mi educación gastronómica,
que también es importante. A Ignasi li agraeixo que m’hagi ensenyat una de les parts
més dures del treball, que és l’estrictament científica, i que hagi conreat en mi
l’esperit investigador.
Els següents en la llista de “responsabilitats” són, com no, tot el personal de la

Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit, sense oblidar-me, clar, de les
escapades del personal de la Reserva de Caça de l’Encanyissada. Tant els directors
com els guardes van col·laborar desinteressadament i van tenir que suportar les
nostres insistents visites per tal de capturar els animals necessaris per a la “meva
tesi”. Moltes gràcies/Muchas gracias per compartir amb nosaltres els vostres
coneixements i cedir-nos part del vostre temps. Sou molts, no m’agradaria fer una
llista i deixar-me algú per distracció, així que només faré un agraïment personalitzat
i és per l’Alberto, de la companyia del qual només varem poder gaudir al principi del
projecte.
Evidentemente tampoco puedo olvidarme de otra incalculable ayuda concedida por

el Parque Nacional de Sierra Nevada, que nos facilitaron la realización de una parte
del proyecto de investigación. El personal del Parque nos acogió como si fuéramos
parte de su familia, compartiendo con ellos trabajo y unas buenas brasas. Debéis
saber que os esperamos con los brazos abiertos para corresponderos a tan grata
ayuda.
Moltes gràcies també per:
Al Josep i la Rafi, amb l’ajuda dels quals vaig aconseguir “tractar amb carinyo” al
SYSMEX, no vaig desesperar amb l’ADVIA (el gran absent en aquest treball
d’investigació, però tot arribarà) i vaig aprendre els principis, bases i coneixements
del funcionament d’un laboratori.
Als molts estudiants i voluntaris com en Ferne, Txema, Jordi Boixadé, Rafa Guàrdia,
Pepe (siento lo de tu ojo), Olga (la nostra prota de la pel·li de captures), Arrate,
Albert, Óscar García, Ana Munilla, Eulàlia, Anna Fusté, Carol, Lluis Raventós, Sarai,
Marta, Alfons, Meritxell, Laia i a la representació italiana estudiantil més original i
diversa mai ajuntada Daniele, Giulia i Laura. Segur que em deixo a algú, però que es
consideri també inclòs en aquesta llista.
A tots els amics que he anat guanyant al llarg de la carrera de veterinària, tant a dins
com a fora del campus, com la Núria L., Carla, Irene, Josep, Montse, Mariona, Nuria
B., Cris, Angie, Maria, Toni, Eva Brugués, Ariadna, Sonia López, Núria Monje, César
Otero, Ivan, Eva (tb Álex, aunque un poco más tarde), Lluis Parpal, Marta Leiva, Pili,
Ana, Sergio Muñoz, Aurora, Jordi Montané, Neus Caminal, César Piñol, Rocío,
Fernando Martínez, Yoli, Mª Rosa, Oriol, Loli-Vane-MariCarmen (siempre seréis
nuestras niñas), Magalí, Nilsa, Eva Creus, Jaume Martorell, Montse Mesalles, Roser,
Alicia, Concha, Ana Cris, Paola, Ana Dalmau, Roger Santmartí, “El meu” Ignasi (el
que m’ha vist patir i sempre ha estat quan l’he cridat), Calixt, Fernando Esperón,
Mari Paz, Raquel Álvarez, Pablo, Javi, Joaquín, Fran, “Tierno”, Belén i un llarg
etcètera de noms de persones especials i meravelloses. Una dedicatòria molt especial
pel seu entusiasme i cor tan gran per a Mariano, me hubiese encantado que
estuvieras entre los asistentes a mi tesis, nunca te olvidaré.
Als “meus alumnes” d’auxiliar. No puc recordar tots els vostres noms, però sí recordo
totes les hores que he passat amb vosaltres intentant saciar la vostra set de
coneixement com millor vaig saber. També a María i a Salva, que sou els que vareu
permetre que jo entrés en contacte amb ells.
A Ana Luisa, compañera artística y de despacho, con su interminable ilusión,
imaginación y voluntad por hacer cosas, además de un dulce corazón.
A Pancha, por su desmesurada preocupación por nuestro bienestar y equilibrio tanto

profesional como emocional, como si fueras una mamá comunitaria.
A la Mercè, que sempre té un somriure contagiós que et dedica pel passadís quan no
està tenint cura del COBAS per acabar el meu estudi o acollint-te a casa seva perquè
senzillament ho necessites.
A l’Ester, el teu caràcter i actitud ferms davant algunes situacions sempre em servirà
d’exemple a seguir, a l’igual que la dedicació al 200% que li poses a les coses que fas
per a que surtin realment com han de sortir.
A Carlo, que me haces tanta compañía cuando estás en el extranjero con tus estancias
varias y casi no te veo el pelo cuando estás aquí ;-P. Perdona, es que me he inspirado
de repente. Eres el compañero de despacho ideal para reír en los momentos de más
tensión y una gran persona (y no va con segundas).
A Óscar, que aunque acaba de llegar al equipo, ya hace tiempo que conocía. Siempre
he admirado tu inagotable entusiasmo sumamente contagioso que es capaz de
arrancarnos del trabajo para ir al Cau a por unas bravas recalentadas.
A Cinzia (Ci), y Cristina, no me la dejo, por ser unas maravillosas compañeras de

piso, ideales tanto para competir por un buen aparcamiento cerca de casa, como para
tener una “cena romántica” viendo la tele, como para compartir un tiempo precioso
que sé que es limitado.
A Grego, un amigo con el que es sumamente agradable trabajar codo con codo, que
siempre he tenido la sensación de que me ha cuidado como a una hermana, siempre
pendiente de mi bienestar.
Al Kiku, “becari alliberat” del Departament i meravellosa persona del qual aprens
sempre una cosa nova cada dia i que et dedica tota la seva atenció, si no és que està
amb els seus SSSLMs.
A mi “familia” de Sant Andreu: Ángel, Mari, Ana y Alberto. Lo que habéis hecho
vosotros no lo hace cualquiera, os lo aseguro.
Al resto de mi familia: tí@s, prim@s...
A Jordi, que aunque te cueste un tiempo entenderlo, al final te darás cuenta que
nunca quise hacerte daño. Buena parte de esta tesis te la debo a ti porque me
apoyaste en todos los sentidos durante los cinco años que he tardado en darle forma.
Contigo pasé 10 años, exactamente un tercio de mi vida, durante los cuales
aprendimos muchas cosas el uno del otro. Pero la vida sigue y me gustaría que su
curso nos deparara un futuro en el que encontrarnos no fuera una situación
incómoda. Confío en tu buen corazón y espero que algún día me “perdones”.
A mis padres, Paco y Paquita, hermana Espe y hermano Valen por teneros en este
mundo. Realmente es importante tener una familia, pero más importante es saber
que te quiere y que te lo demuestran, cada uno a su manera, que es lo más especial de
todo.
I tot i que sigui un sense sentit i mai arribin a saber-ho, també agraeixo a les cabres
protagonistes de la tesi la seva col·laboració “desinteressada” i els demano disculpes
per l’estona tan dolenta que els vaig fer passar.
A tots, moltes gràcies.

ÍNDEX
1. Resum...................................................................................................................................1
2. Introducció...........................................................................................................................7
3. Revisió bibliogràfica ..........................................................................................................11

3.1. Característiques generals de la cabra salvatge............................................................ 13
3.2. Mètodes de captura...................................................................................................... 21
3.3. Estrès ............................................................................................................................ 25
3.4. Tranquil·litzants .......................................................................................................... 38
3.5. Anestèsia ...................................................................................................................... 41
4. Objectius ............................................................................................................................45
5. Material i mètodes general ................................................................................................49
6. Hematological and serum biochemical values of Spanish ibex (Capra pyrenaica)

captured by drive-net and box-trap ........................................... 61 (versió castellana)
7. Use of acepromazine for stress control in Spanish ibex (Capra pyrenaica) captured
by drive-net................................................................................. 77 (versió castellana)
8. Effect of acepromazine and haloperidol on stress of Spanish ibex (Capra

pyrenaica) captured by box-trap ................................................ 93 (versió castellana)
9. Anestèsia mitjançant xilazina+ketamina i medetomidina+ketamina administrada

amb rifle anestèsic i sarbatana en la cabra salvatge (Capra pyrenaica).........................
................................................................................................... 111 (versió castellana)
10. Discussió general............................................................................................................127
10.1. Mètodes de captura........................................................................................... 129

10.2. Resposta d’estrès agut ....................................................................................... 140
10.3. Efecte de l’aplicació de tranquil·litzants.......................................................... 145
10.4. Efecte de les combinacions anestèsiques i del mètode d’aplicació................. 147
11. Conclusions ....................................................................................................................149
12. Bibliografia...................................................................................... 153 (versió castellana)

1. RESUM
Resum
Els objectius del present treball pretenen avaluar la resposta d’estrès de captura i
maneig en la cabra salvatge (Capra pyrenaica) i les seves possibles conseqüències,
valorar l’efecte d’un neurolèptic fenotiacínic de curta durada (acepromazina) i una
butirofenona de llarga durada (haloperidol) sobre aquesta resposta, valorar les
diferències entre la utilització de dues combinacions diferents d’anestèsics
(xilazina+ketamina, medetomidina+ketamina), i valorar les diferències entre dos
mètodes de captura física diferents (xarxa vertical i caixa trampa) i dos mètodes de
captura química (rifle anestèsic i sarbatana).
Les cabres salvatges capturades amb xarxa vertical i caixa trampa van ser
immobilitzades durant tres hores per realitzar l’estudi d’estrès de captura mitjançant
diferents mètodes físics. En ambdós mètodes es van establir dos grups: un grup
tractat, que va rebre acepromazina o haloperidol intramuscular, i un grup control,
que va rebre sèrum salí fisiològic intramuscular. Durant el període d’estudi es van
enregistrar la freqüència cardíaca i la temperatura mitjançant tècniques
telemètriques no agressives i es van obtenir mostres sanguínies mitjançant punció
venosa (per realitzar l’hemograma i les determinacions bioquímiques).
Els mètodes químics de captura es van aplicar en dos grups diferents de cabres
salvatges. Es va utilitzar la teleanestèsia amb rifle anestèsic en cabres capturades en
un tancat i amb sarbatana en cabres capturades en caixa trampa. En ambdós mètodes
es va utilitzar la combinació d’anestèsics xilazina+ketamina, i en el grup del rifle
anestèsic, a més, es va administrar la combinació medetomidina+ketamina.
L’anestèsia es va allargar fins a una hora per poder realitzar l’estudi de l’efecte dels
anestèsics mitjançant els mateixos paràmetres clínics, hematològics i bioquímics, a
més de la freqüència respiratòria i saturació d’oxigen, que es van determinar en el
grup capturat amb mètodes físics.
La resposta d’estrès agut en la cabra salvatge es va caracteritzar per un augment del

recompte total de leucòcits (WBC), del recompte diferencial de neutròfils, de
l’activitat dels enzims creatina-cinasa (CK), aspartataminotransferasa (AST), lactat
deshidrogenasa (LDH) i alanina aminotransferasa (ALT), de la concentració d’urea,
creatinina, glucosa, bilirubina total i triglicèrids; i per una disminució de la
freqüència cardíaca, de la temperatura rectal, d’alguns paràmetres eritrocitaris
(recompte d’eritròcits – RBC, valor hematòcrit – PCV i concentració
3
Resum
d’hemoglobina), del recompte diferencial de limfòcits i eosinòfils, de la concentració

de proteïnes totals, de lactat i de potassi.
Els mascles capturats amb xarxa vertical i caixa trampa van mostrar un augment de la
LDH i la fosfatasa alcalina (FA), la glucosa i la creatinina, mentre que la concentració
total de proteïnes va ser inferior en comparació amb les femelles.
Les cabres salvatges capturades amb caixa trampa van mostrar una estabilització més
tardana de la freqüència cardíaca i la temperatura rectal; un augment en el recompte
diferencial de neutròfils, en l’activitat de l’AST, i en la concentració de bilirubina; i
una disminució en el recompte diferencial d’eosinòfils i de la concentració de
potassi.
Els mascles capturats amb xarxa vertical van mostrar activitats elevades de la CK,
AST, LDH i ALT, en canvi, les femelles capturades amb caixa trampa van mostrar el
mateix augment en els enzims i, a més, un augment en la concentració de colesterol,
urea i bilirubina total.
En les cabres immobilitzades, el tractament amb acepromazina va fer disminuir la

temperatura, el RBC, el PCV, la concentració d’hemoglobina, el WBC, el recompte
diferencial de neutròfils i de limfòcits, l’activitat dels enzims CK, AST, LDH, ALT i la
concentració d’urea, creatinina, bilirubina total, colesterol i potassi.
L’efecte de l’acepromazina va ser una mica més evident en les femelles que en els
mascles ja que van mostrar valors inferiors de RBC, PCV, concentració
d’hemoglobina i de creatinina.
El tractament amb haloperidol va provocar una estabilització més precoç de la

freqüència cardíaca i de la temperatura, una disminució al PCV, la concentració
d’hemoglobina i la de creatinina, i un augment en alguns enzims com l’AST, ALT i
FA, i en la concentració d’urea.
L’administració de la combinació anestèsica xilazina+ketamina va mostrar uns temps

d’anestèsia inferiors, tot i que no són estadísticament diferents, i uns valors superiors
al WBC en comparació amb la combinació medetomidina+ketamina. També va
4
Resum
presentar un augment en el recompte diferencial de neutròfils i en l’activitat dels

enzims CK i AST.
Quan l’anestèsia s’administra amb rifle anestèsic els valors de PCV, VCM, HCM,
CCMH i la concentració d’hemoglobina, urea i potassi són superiors a l’administració
amb sarbatana, que presenta valors superiors de la concentració de proteïnes totals,
bilirubina total, clorurs i l’activitat de la ALT. Els eosinòfils van disminuir en el grup
anestesiat amb rifle.
Els canvis produïts en els paràmetres clínics, hematològics i bioquímics en les cabres
salvatges capturades mitjançant mètodes físics indiquen que la captura i el maneig
d’aquesta espècie produeix una resposta d’estrès, de la mateixa manera que en altres
espècies d’ungulats salvatges, i que aquesta depèn del tipus de mètode que s’utilitza.
Aparentment la captura mitjançant xarxa vertical mostra una resposta inferior a la
realitzada amb caixa trampa, per la qual cosa es pot considerar com un mètode
menys estressant.
Els efectes vasodilatadors de l’acepromazina als receptors alfa-adrenèrgics, juntament

amb altres propietats com la hipotèrmia, es mostren beneficiosos per contrarestar els
efectes adversos de les catecolamines i els glucocorticoides en els animals capturats
mitjançant mètodes físics, i s’evita així el desenvolupament de patologies associades a
l’estrès com la miopatia de captura.
Amb les dades obtingudes en aquest estudi, no està clar l’efecte que té l’administració
d’haloperidol ni la diferent resposta en funció del sexe als animals davant d’un
mateix estímul estressant.
L’administració de la combinació anestèsica xilazina+ketamina ha obtingut temps

d’anestèsia inferiors als de la combinació medetomidina+ketamina, tot i que no
mostren diferències estadísticament significatives, i no presenten diferències molt
importants en els paràmetres clínics, hematològics i bioquímics. L’aplicació
mitjançant rifle anestèsic o sarbatana dependrà més del medi on s’ha de realitzar
l’anestèsia que del mètode d’administració en si mateix, ja que les diferències
trobades en els paràmetres analitzats no són atribuïbles a un estrès major o menor
produït per utilitzar rifle o sarbatana.
5
2. INTRODUCCIÓ
Introducció
La creixent preocupació de la societat actual per la fauna salvatge i l’ambient que

l’envolta fa que l’avaluació de la biologia de les espècies i la seva interacció amb
l’ésser humà sigui el motiu pel qual existeix un interès, cada vegada més gran, per
l’estudi del benestar animal.
Si a aquest interès ecològic li afegim l’interès econòmic que poden arribar a generar
algunes espècies salvatges perquè són considerades cinegètiques, les raons per
investigar la manera en la qual les activitats relacionades amb la gestió d’aquestes
poblacions salvatges afecten la seva supervivència augmenten; i la cabra és salvatge el
trofeu més preuat dins les espècies destinades a l’activitat cinegètica.
De les quatre subespècies existents a la Península Ibèrica, només sobreviuen dos en

l’actualitat i estan localitzades en zones molt concretes de la geografia peninsular.
L’extinció de dos subespècies per múltiples factors, tant ambientals com
antropogènics, i l’actual amenaça de la sarna sarcòptica, malaltia que gairebé va
provocar la desaparició total d’algunes poblacions en la dècada dels 80, fa que una
adequada gestió d’aquesta espècie i la resta de les poblacions sigui necessària per
recuperar l’espècie en zones on ja no existeix i reforçar-la a zones on encara hi
pertany.
La gestió de les poblacions d’ungulats salvatges inclou la reintroducció i el

reforçament d’aquestes amb animals procedents d’altres indrets geogràfics. La
captura, el maneig i el trasllat de la fauna salvatge provoquen estrès als animals i els
generen canvis fisiològics i de comportament que poden arribar a comprometre la
seva vida i, conseqüentment, portar al fracàs els projectes de gestió.
Existeixen estudis sobre l’aplicació de tranquil·litzants i l’ús de la teleanestèsia

destinats al maneig de la fauna salvatge. L’avaluació de diferents mètodes de captura,
tranquil·litzants de curta i llarga durada i diferents combinacions anestèsiques ens
apropen a un millor coneixement dels efectes de l’estrès en les espècies salvatges i de
l’elecció del mètode més adient per a la seva captura i per minimitzar l’aparició dels
seus efectes adversos.
9
3. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA
Revisió bibliogràfica
3. 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CABRA SALVATGE (Capra

pyrenaica)
3.1.1. Taxonomia i distribució geogràfica
El gènere Capra està format per sis espècies salvatges (Corbet, 1978; Fandos i Medem,
1994), que es distribueixen pel Paleàrtic i el nord-est d’Àfrica. La cabra salvatge
(Capra pyrenaica; Schinz, 1838) és un ungulat de muntanya de mida mitjana amb un
marcat dimorfisme sexual (Schaller, 1977; Fandos, 1991; Granados et al., 1997).
Característiques com la mida corporal, la forma de les banyes i el color del pelatge
diferencien les subespècies (Cabrera, 1911 i 1914).
Família Bovidae
Subfamília Caprinae
Tribu Caprini
Gènere Capra
Espècie Capra pyrenaica
C. p. hispanica, cabra salvatge
C. p. victoriae, cabra salvatge de Gredos
C. p. lusitanica, cabra salvatge de Portugal
C. p. pyrenaica, bucardo
Fig. 3.1. Taxonomia de la cabra salvatge (Shackleton et al., 1997).
La divisió taxonòmica d’aquesta espècie és objecte de discussió (Couturier, 1962; Clouet,

1979; Shackleton et al., 1997), i hi trobem les subespècies Capra pyrenaica hispanica
(Schimper, 1848), Capra pyrenaica victoriae (Cabrera, 1911), Capra pyrenaica lusitanica=
(Schlegel, 1872) i Capra pyrenaica pyrenaica= (Schinz, 1838) (Fig. 3.1). Estudis genètics
recents qüestionen aquesta classificació i posen de manifest una gran similitud
genètica entre les diferents subespècies (Manceau et al .,1999).
13
Fig 3.2. Distribució dels diferents nuclis de població de cabra salvatge (adaptat de Fandos, 1989 i Pérez
et al., 2002). 1 – Massís pirinenc. 2 – Serra de Guara. 3 – Serra de Montserrat. 4 – Serra del Montsant.
5 – Serra de Cardo. 6 – Serra del Montsià. 7 – Maestrazgo. 8 – Serra de Martés. 9 – Muela de Cortes.
10 – Serranía de Cuenca. 11 – Parc Nacional de Cabañeros. 12 – Gredos. 13 – Reserva Nacional de
Caça de Las Batuecas. 14 – Riaño. 15 – Ancares. 16 – Invernadeiro. 17 – Pedriza, Soto del Real. 18 –
Cadena muntanyenca d’Alcaraz. 19 – Serra Madrona-Serra Morena. 20 – Serres Moratalla-Caravaca.
21 – Parc Natural de la Serra de Grazalema. 22 – Serra de Líjar. 23 – Serra de l’Aljibe. 24 – Serra
Bermeja. 25 – Parc Natural de la Serra de Las Nieves. 26 – Serres Arcas-Pedroso. 27 – Serres Sur
Antequera. 28 – Serra d’Alfarnate. 29 – Reserva Nacional de Caça de Tejeda-Almijara. 30 – La
Resinera. 31 – Serra de Loja. 32 – Serra de Guájares-Albuñuelas. 33 – Serra de Lújar. 34 – Contraviesa.
35 – Parc Nacional de Sierra Nevada. 36 – Parc Natural de les Serres de Huétor. 37 – Depressió Guadix.
38 – El Mencal. 39 – Parc Natural de la Serra de Baza. 40 – Parc Natural de la Serra de Castril. 41 –
Serra de La Sagra. 42 – Serres de Lobos i Montilla. 43 – Serra de Gádor. 44 – Serra Filabres. 45 – Serra
Alhamilla. 46 – Serra Cabrera. 47 – Serra Estancias. 48 – Parc Natural de Serra María. 49 – Parc
Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Las Villas. 50 – Parc Natural de Serra Mágina. 51 – Subbètic
jienense. 52 – Serres Horconera i Albayate. 53 – Serres Tablón i Montes de Osuna.
Tot i ser una espècie abundant des de l’Edat Mitjana, les poblacions de cabra salvatge
han anat disminuint els últims segles per la pressió cinegètica, el desenvolupament
agrícola i la deterioració del medi. La seva presència va desaparèixer dels Pirineus
francesos a mitjans del segle XIX, el 1890 Capra pyrenaica lusitanica es va extingir de
la Serra de Geres (Portugal) i Galícia (Cabrera, 1914; Peña, 1978; Gonzales, 1982; Alados, 1985;
Fandos, 1991) i al gener de l’any 2000 va morir l’última femella de bucardo del Parc
14
Nacional d’Ordesa y Monte Perdido, que era l’últim exemplar de la subespècie Capra
pyrenaica pyrenaica, d’aquesta manera va desaparèixer dels Pirineus espanyols
(Alados, 1997; Pedrotti i Lovari, 1999; Pérez et al., 2002).
La distribució d’ambdues subespècies que queden se situa al nord-oest de la

Península Ibèrica, ocupat per Capra pyrenaica victoriae, i al llevant i sud de la
Península, que habita la subespècie més abundant i objecte d’aquesta tesi, Capra
pyrenaica hispanica (Fig. 3.2).
3.1.2. Característiques morfològiques
La cabra salvatge té l’aparença típica dels caprins: aspecte robust, mida mitjana, potes
més aviat curtes, cua roma, coll musculós, orelles curtes i ulls ambarins (Blanco, 1998).
Pelatge
El pelatge és de color canyella a l’estiu, i ant brut a l’hivern, però existeixen a més
altres característiques diferenciadores. La superfície corporal coberta per pelatge
negre varia amb l’edat:
E Color blanc: a la panxa i part posterior de les extremitats anteriors i la part
interior de les quatre extremitats.
E Color negre (Fig. 3.3): la part anterior de les quatre extremitats en ambdós
sexes. En els mascles de Capra pyrenaica hispanica aquest color es va
estenent amb l’edat fins a ocupar-ne el 45% de la superfície, sobretot la
més visible, que comprèn les quatre extremitats, les bandes ventrals, tota
la part superior, el coll, el cap i les espatlles (Huecas, 1989; Fandos, 1991;
Granados et al., 2002).
Dimorfisme sexual
El dimorfisme sexual és molt acusat. El mascle és més gran que la femella, té una
crinera i una “barba” característiques, i les seves taques negres són molt més extenses
(Blanco, 1998). A més, està dotat de banyes llargues, gruixudes i amb nusos, que en els
adults es corben en forma de “S”, tot i que la seva forma varia en funció de la zona on
15
viuen. Les banyes de les femelles són curtes, cilíndriques i amb forma de lira (Blanco,
1998; Granados et al., 2002). Aquesta característica específica és la que atorga al mascle
de cabra salvatge el seu gran valor cinegètic.
Fig. 3.3. Exemples de diferents distribucions del pelatge negre segons l’estació: hivern (esquerra) i
estiu (dreta) (Fandos, 1991).
En els exemplars adults l’alçada fins a la creu és superior a 81 cm per als mascles i
69.5 cm per a les femelles (Fandos, 1991), per tant és una mica més gran que la descrita
per CABRERA (1914) i la donada per COUTURIER (1962). La longitud cap-cos és de
132.7 cm per als mascles i 112.8 cm per a les femelles, valors també superiors que els
donats pels anteriors autors (Fandos, 1991). El pes mitjà dels mascles adults està
comprès entre 51 i 58 kg, però poden arribar a assolir pesos de fins a 90 kg, i la
longitud mitjana de les banyes (mesurades per la curvatura externa) és de 67-75 cm.
Si parlem de les femelles adultes, pesen entre 30 i 36 kg i les seves banyes mesuren
16-24 cm de mitjana (Huecas, 1989; Blanco, 1998; Granados et al., 2002). Als Pirineus,
Cabrera cita un mascle amb banyes de 102 cm de longitud i 26 cm de circumferència
a la base, i els d’una femella de 27 cm de longitud i 14 cm de circumferència (Blanco,
1998). En general, les poblacions del sud peninsular són més petites que les del nord
(Granados et al., 2002).
Determinació de l’edat
El mètode més utilitzat per determinar l’edat a la cabra salvatge és la determinació

del nombre de nusos o medrons, espai entre dos estretalls marcats existents a la
funda còrnia.
16
Però aquesta determinació presenta dos problemes (Fandos, 1991):

E La unitat bàsica que s’utilitza, el medró, s’ha comprovat que no és igual ni
a tots els exemplars ni en una mateixa funda, existint diferents tipus en
funció de la seva localització a la funda.
E Es poden trobar medrons subdividits (molt infreqüents) a causa d’una
parada enmig del període de creixement per lesió o malaltia.
Altres mètodes utilitzats poden ser la dentició dels animals, tenint en compte la
presència de dents de llet o definitius a les seves diferents fases d’aparició, així com el
seu desgast, i també es considera en alguns emplaçaments la possibilitat d’utilitzar la
distribució del color fosc del pelatge (Huecas, 1989).
BATUECAS - GREDOS LLEVANT - BESEIT

MÀLAGA - RONDA
(tipus “acarnerado”) (tipus “cazorleño”)

GRANADA - LÚJAR CAZORLA
Fig. 3.4. Morfologia de les fundes còrnies del mascle de cabra salvatge en funció de la zona on viu
(Huecas, 1989).
Morfologia de les banyes en funció de la subespècie
Els diferents tipus de banyes dels mascles de cabra salvatge difereixen en la seva
morfologia segons les diferents zones.
17
El tipus cazorleño és el que obté les puntuacions com a trofeu més elevades en pocs
anys; d’altra banda, l’acarnerado és el que ofereix un desenvolupament més gran
quan els seus portadors tenen molts anys, ja que no hauran desgastat ni trencat les
seves puntes (Fig. 3.4; Huecas, 1989).
3.1.3. Hàbitat
La cabra salvatge és una espècie adaptada a zones abruptes i rocalloses, i l’altitud

condiciona molt poc la seva distribució. Així, podem trobar aquesta espècie en un
rang altitudinal que va des dels 200 fins als 2.500 m (Huecas, 1989; Blanco, 1998; Granados
et al., 2002).
Quant a la vegetació, pot ocupar diferents tipus: vegetació alpina, prats sobre substrat
silici, bosc mediterrani d’alzines i pinars sobre calç i sobre quars i pissarra, roures de
fulla petita, etc. (Blanco, 1998).
No acostumen a ser animals territorials i realitzen desplaçaments altitudinals en

funció de les condicions ecològiques (Pedrotti i Lovari, 1999; Blanco, 1998). Durant el
període de zel, ambdós sexes acostumen a ser fidels a l’àrea ocupada, mentre que a la
primavera, només les femelles mantenen aquesta fidelitat (Granados et al., 2002).
3.1.4. Alimentació
Els estudis realitzats sobre l’alimentació de la cabra salvatge posen de manifest un

elevat caràcter adaptatiu a les condicions del medi on viuen i, com els seus parents
domèstics, mengen gairebé tots els vegetals que troben al seu medi, entre ells herbes,
fulles, líquens, escorces, branques i tiges. Una elevada capacitat per aprofitar
aliments de baixa qualitat és una altra de les seves adaptacions als terrenys de
muntanya (Huecas, 1989; Blanco, 1998; Granados et al., 2002).
18
3.1.5. Comportament
Ritme d’activitat
Les cabres estan actives tant de dia com de nit, però els ritmes varien estacionalment.
A l’hivern es mostren més actives a les hores centrals del dia (les més càlides). A la
primavera i l’estiu, els períodes de màxima activitat tenen lloc a la sortida del sol i al
capvespre; i a l’estiu, gairebé no hi ha activitat a les hores centrals del dia. A la tardor,
l’activitat és més o menys constant durant les hores de llum solar, amb màxims a les
primeres hores del matí (Huecas, 1989; Blanco, 1998).
Social
Les cabres salvatges són gregàries, però els grups estan poc estructurats i cohesionats,
i la seva configuració varia al llarg de l’any. Al gener i febrer, els grups mixtos
(d’ambdós sexes) que s’havien format durant el zel comencen a trencar-se en ramats
separats de mascles i de femelles amb cries; els grups mixtos desapareixen gairebé
totalment a l’agost, però es comencen a formar de nou al setembre i assoleixen el seu
pic màxim entre novembre i gener (època de zel), quan poden congregar fins a
quaranta o cinquanta individus. Els grups de femelles són més estables al llarg de
l’any i acostumen a estar formats per dos o tres individus: una femella adulta, la seva
cria de l’any i, de vegades, la cria de l’any anterior. A més, es formen ramats de joves
d’ambdós sexes, sobretot des d’abril a octubre, quan les femelles adultes pareixen i
crien els nounats (Huecas, 1989; Blanco, 1998).
3.1.6. Reproducció
La cabra salvatge presenta un cicle reproductiu anual: l’època de zel s’estén entre
novembre i març amb un màxim al desembre i, la de parts, entre abril i juliol.
Els mascles competeixen per les femelles i l’accés a la reproducció està determinat
per la mida de les banyes que, alhora, depèn de l’edat. Fins als quatre o sis anys, els
mascles no comencen a participar en el zel, però són els exemplars més grans de vuit
anys els que monopolitzen la majoria de les femelles. La competència entre mascles
19
de mida similar origina espectaculars baralles en què s’incorporen sobre les

extremitats posteriors, es deixen caure sobre els contrincants i es colpegen les banyes.
La còpula dura només dos o tres segons, i els mascles cobreixen tantes femelles com
els és possible.
Les femelles (polièstriques) acostumen a ser fecundades per primera vegada als dos
anys i mig, tot i que en poblacions en semicaptivitat i amb sobrealimentació, la
primera fecundació es pot produir a l’any i mig. Després de 155 dies de gestació,
pareixen una cria (en poblacions no saturades, amb gran abundància d’aliment, dues).
La cria acompanyarà la mare fins al següent part i, posteriorment, s’integrarà en
grups de joves o en grups de femelles amb cries (Huecas, 1989; Blanco, 1998; Granados et al.,
2002).
3.1.7. Gestió
La majoria de les poblacions de cabra salvatge han augmentat numèricament de

forma considerable durant la segona meitat del present segle, afavorides per una
política de protecció de la caça (Fandos, 1991).
A principis del segle XIX, el 1918, va ser creada la primera reserva als Pirineus, a
Ordesa, i durant els anys 50 i 60 un programa global de conservació va permetre
establir un sistema de refugis de fauna i reserves de caça, de la mateixa manera que la
introducció i la reintroducció d’exemplars de cabra (Crampe, 1990).
Els mascles de cabra salvatge presenten un elevat valor cinegètic (el més gran de tots
els ungulats espanyols), que es veu afavorit pel fet de ser aquesta una espècie
endèmica de la Península Ibèrica. En conseqüència, la caça de la cabra salvatge pot
suposar un recurs econòmic substancial per a alguns ajuntaments de muntanya
(Blanco, 1998).
20
3.2. MÈTODES DE CAPTURA
La gestió de la fauna salvatge inclou la captura i el maneig dels animals amb diferents
objectius, com són la repoblació o el reforç de poblacions a àrees on va ser present
l’espècie o a on aquesta és vulnerable i susceptible a la desaparició; estudis biològics
que augmenten el coneixement sobre l’espècie en diferents aspectes (etologia,
dinàmica de població, morfologia,...), etc. (Berducou, 1993; Pérez et al., 1997).
Els mètodes de captura es poden classificar, en funció de la tècnica i el material

utilitzats, en mètodes físics i mètodes químics.
3.2.1. Mètodes físics
En funció del nombre d’animals capturats, els mètodes de captura físics es poden
dividir en sistemes de captura individual (Taula 3.1) i sistemes de captura col·lectiva
(Taula 3.2).
Taula 3.1. Mètodes físics de captura individual.

SISTEMES DE CAPTURA INDIVIDUAL
Mètode Tècnica Observacions
Caixes trampa Gàbies de fusta o metàl·liques, amb una Millor dues portes (menys rebuig).
(box-trap) o dues portes lliscants accionades per un Més efectives a l’hivern per oferir
mecanisme quan l’animal entra. menjar.
Vigilància constant.
Referències: Jones, 1984; Marco, 1995.
Llaços Cable metàl·lic que es tanca sobre una Adaptable i localització als corriols.
extremitat quan és trepitjat. Possibilitat que s’escapi.
Dispositiu que evita l’estrangulació. Més eficient a l’hivern.
Vigilància constant.
Referències: Berducou, 1993; Marco, 1995; Struch i Baumann, 2000
Xarxes Xarxes de poca longitud suspeses per Animals en captivitat o capturats en

manuals dues persones que envolten l’animal. caixes trampa.
Referències: Jones, 1984
21
Taula 3.2. Mètodes físics de captura col·lectiva.

SISTEMES DE CAPTURA COL·LECTIVA
Mètode Tècnica Observacions
Tancats fixes o Mida variable. Material aparatós i pesat.
trampes de Material: xarxa, reixa, fusta. Recomanable accés amb vehicle.
corral Activació de la porta per control remot Útil en parcs tancats o zoològics.
o manual. Com a menjadores a l’hivern.
Xarxes Recinte amb quatre pals, amb xarxes Material pesat i elevat nombre de
descendents enrotllades a 2 m d’alçada a un cable. persones necessàries.
Quan es baixen les xarxes els animals El vent pot desenrotllar les xarxes.
queden atrapats i embolicats. Com a menjadores a l’hivern.
Referències: Montané, 1999
Xarxes Xarxes perpendiculars al terra, suspeses Important la col·locació de la xarxa en

verticals d’arbres i pals. forma de bossa per tal que
(drive-nets) Batuda en grup que dirigeix als animals i s’emboliquin.
personal amagat a prop de la xarxa per a
una ràpida manipulació.
Referències: Jones, 1984; Marco, 1995; Montané et al., 2003; López-Olvera et al., 2007
Xarxes de Disparades a distància mitjançant Camp obert.

canó canons.
Referències: Marco, 1995
Xarxes que Quadrades o circulars, suspeses a 3-4 m Superfície variable de terreny.

cauen d’alçada.
Es deixa caure quan els animals estan a
sota.
L’elecció d’un mètode o altre depèn de factors com (Jessup et al., 1988; Berducou, 1993;
Gibert, 1993):
E Espècie que es vulgui capturar (Taula 3.3).
E Densitat de població de l’espècie.
E Hàbitat i climatologia.
E Objectiu de la captura.
E Personal necessari i/o disponible i la seva experiència al camp.
E Seguritat i benestar tant de treballadors com d’animals.
E Rendiment.
E Especificitat.
E Viabilitat.
E Despeses relatives a cada animal i al total de tot el treball realitzat.
22
Taula 3.3. Espècies i mètodes físics utilitzats en la captura de fauna salvatge.

Mètode de captura Espècies en què s’ha utilitzat
Cabirol (Jones, 1984) Isard (Berducou, 1993)
Cérvol (Klein, 1993) Mufló (Dubray, 1993)
Caixa trampa
Cabra dels Alps (Gauthier i Porc senglar (Jullien et al., 1988;
Michallet, 1993) Valet i Cargnelluti, 1993)
Cabirol (Boutin et al., 1993) Isard (Berducou, 1993)
Llaços Cabra dels Alps (Gauthier i Mufló (Dubray, 1993)
Michallet, 1993)
Cérvol, daina (Jones, 1984) Mufló (Dubray, 1993)
Tancats fixos Isard (Hansen et al., 1993; Berducou, Porc senglar (Vassant et al., 1993;
1993) Valet i Cargnelluti, 1993)
Xarxes descendents Isard, mufló i cabra salvatge (Hansen et al., 1993)
Cabirol (Boutin et al., 1993; Jones, Daina, cérvol (Jones, 1984; Klein,
1984; Montané et al., 2003) 1993)
Xarxes verticals
Isard (Berducou, 1993; López-Olvera Mufló (Dubray, 1993)
et al., 2007) Porc senglar (Vassant et al., 1993)
Xarxes que cauen Isard (Peracino i Bassano, 1993)
3.2.2. Mètodes químics
La immobilització química es du a terme mitjançant l’aplicació dels anestèsics. Atès

que s’administra directament a un individu escollit, és un mètode de captura
específic. En espècies que són molt “sensibles” a l’estrès o especialment agressives,
l’anestèsia és un sistema de captura molt útil. Tanmateix, no elimina completament
ni preveu l’estrès ni tampoc la miopatia de captura, a causa de la persecució a la qual
pot ser sotmès abans i després de la injecció (Harthoorn, 1982; Gauthier, 1993; Jessup, 1999).
No s’ha d’oblidar també que l’administració d’anestèsics implica un cert risc a causa
de possibles efectes col·laterals i que, en el cas de la fauna salvatge, existeix la
dificultat afegida del càlcul de la dosi necessària per a l’animal, ja que se’n desconeix
el pes exacte i el seu estat de salut (Jones, 1984; Kock et al., 1987a; Klein et al., 1993; Ebedes i
Raath, 1999).
Els fàrmacs anestèsics utilitzats són molts, però les característiques que hauria
d’acomplir l’anestèsic ideal són (Fowler, 1986; Gauthier, 1993):
E Efectiu per a més d’una espècie.
E Elevat índex terapèutic.
E Compatibilitat amb altres fàrmacs.
E Període d’inducció curt.
23
E No irritant a nivell muscular.

E Disponibilitat d’un antagonista.
E Estabilitat a temperatura ambient, sense necessitat de refrigeració.
E Amb pocs efectes secundaris o col·laterals.
E Concentració adequada per aconseguir l’efecte desitjat administrant poc
volum.
E Despesa econòmica assequible.
De la mateixa manera que passa amb els mètodes físics, la immobilització química
també depèn d’una sèrie de factors inherents a l’animal com l’espècie, l’estat
fisiològic, la condició corporal i el grau d’estrès, i altres externs, com les condicions
ambientals, la pràctica en l’estimació del pes dels animals, la distància a què es troba
l’animal, l’estació de l’any, el clima, l’hora del dia, l’orografia, etc. (Fowler, 1995;
Kreeger, 1997; Nielsen, 1999).
L’administració de l’anestèsia en fauna salvatge es pot realitzar mitjançant dards

anestèsics que poden ser llançats amb diferents mecanismes com són la sarbatana, la
pistola anestèsica i el rifle anestèsic (Jones, 1984; Fowler, 1986). L’elecció d’un
instrument o un altre dependrà de la distància a què es troba l’animal, ja que la
sarbatana i la pistola no tenen tant abast com el rifle anestèsic.
Múltiples combinacions i dosis anestèsiques han estat estudiades en les diferents

espècies de fauna salvatge. Les utilitzades en ungulats salvatges s’explicaran a
l’apartat d’anestèsics.
24
3.3. ESTRÈS
El concepte d’estrès i tots els fenòmens que succeeixen al medi intern dels éssers vius
davant un estímul desagradable o situació desfavorable són objecte d’estudi des que
Walter Cannon, el 1935, va utilitzar aquest terme.
Cannon i De la Paz (1911), Selye (1946), Mason (1968, 1971), Kagan i Levi (1974),
Moberg (1987) i altres científics van desenvolupar treballs d’investigació en els quals
existien elements comuns, com ara:
E L’existència d’un estímul que és reconegut com una amenaça per a
l’homeòstasi.
E La resposta d’estrès generada per aquest estímul a nivell fisiològic.
E Les conseqüències biològiques d’aquesta resposta.
La finalitat última seria determinar a nivell clínic mitjançant paràmetres biològics el

nivell d’estrès als animals per poder mesurar l’efecte al benestar animal.
3.3.1. Estímul com a factor estressant
La percepció d’un estímul com a amenaçant per a un individu dependrà de:

E Les característiques de l’estímul, les quals es poden dividir en qualitatives
(tèrmic, químic, elèctric, visual, olfactiu,...) i quantitatives (intensitat i
temporalitat) (Ladewig, 1987).
E Les característiques de l’individu i com processa i modifica la percepció
d’aquest estímul (Dantzer i Mormède, 1983; Wiepkema i Koolhaas, 1993).
3.3.2. Resposta d’estrès
La resposta d’estrès dependrà en gran mesura de l’experiència prèvia de l’animal, és a

dir, de l’aprenentatge associatiu (permet establir relacions causals i arriba a predir
l’efecte dels canvis) i de l’aprenentatge operant (permet controlar els canvis) (Levine,
1985; Wiepkema, 1987). Fins i tot basant-nos en teories darwinianes, la resposta d’estrès
25
pot ser d’una agressivitat més o menys gran en funció de com ha evolucionat una
espècie, és a dir, si és depredador o presa (Korte et al., 2005).
L’alliberament d’hormona alliberadora de corticotropina (CRH) a partir del nucli

paraventricular de l’hipotàlem i del nucli central de l’amígdala inicia els components
de la resposta d’estrès (Chappell et al., 1986; Dunn i Berridge, 1990, Stratakis i Chrousos, 1997):
E Component comportamental. El desplaçament de l’animal cap a un altre
lloc, o vocalització, per superar o evitar una situació desfavorable (Moberg,
1987).
E Component fisiològic. Activació de (Fig. 3.5):

o L’eix simpàtic-adrenomedul·lar. Quan un animal percep un estímul
estressant, s’activa l’hipotàlem i allibera CRH que, alhora, activa la
branca simpàtica del Sistema Nerviós Autònom (SNA). L’acció de la
CRH a la medul·la adrenal allibera catecolamines, com ara l’adrenalina
i la noradrenalina, i l’activació de les neurones simpàtiques
postganglionars alliberen noradrenalina.
o L’eix hipofisari-adrenocortical. La CRH també actua a l’adenohipòfisi,
alliberant corticotropina o hormona adrenocorticotropa (ACTH)
(Oliverio, 1987), l’acció de la qual a l’escorça adrenal provoca la secreció
de glucocorticoides (cortisol). Aquests últims exerciran un mecanisme
de retroalimentació negativa a la producció de CRH i ACTH (Guyton i
Hall, 2000).
3.3.3. Conseqüències biològiques
Els principals efectes de les catecolamines i dels glucocorticoides (Taula 3.4) són
l’efecte hiperglucèmic, el gluconeogenèsic i el lipolític, a més de l’antiinflamatori i
de l’immunosupressor, encaminats a incrementar l’energia disponible per a les
cèl·lules i així poder perllongar la resposta davant l’agent estressant (Guyton i Hall,
2000).
26
HIPOTÀLEM
SNA CRH
HIPÒFISI
ACTH
Neurones
simpàtiques
postganglionars Medul·la
Escorça
adrenal
adrenal
Catecolamines:
Noradrenalina
Adrenalina
Noradrenalina Glucocorticoides:
Cortisol
Fig. 3.5. Eixos simpàtic-adrenomedul·lar i hipofisari-adrenocortical. CRH = Hormona alliberadora de

corticotropina. SNA = Sistema Nerviós Autònom. ACTH = Corticotropina o hormona
adrenocorticòtropa.
27
Taula 3.4. Efectes de les catecolamines i els glucocorticoides (adaptat de Verde i Gascón, 1987).
Efectes sobre el metabolisme dels hidrats de carboni
Catecolamines ⇑ glicogenòlisi (⇑ glucèmia, àcid làctic muscular i consum d’oxigen)
⇑ i estimulen la gluconeogènesi hepàtica (ambdós)
Glucocorticoides Inhibeixen la capacitat de captació de glucosa, ⇑ glucèmia
Efectes sobre el metabolisme lipídic
Catecolamines ⇑ lipòlisi (⇑ àcids grassos no esterificats a la circulació) (ambdós)
Glucocorticoides ⇑ mobilització de greixos des dels teixits de dipòsit
⇑ síntesi de triglicèrids al fetge i la lipèmia
Efectes cardiovasculars i sobre els músculs
Catecolamines ⇑ pressió sanguínia i la força i freqüència de la contracció cardíaca
⇑ flux sanguini (múscul esquelètic, cervell, fetge) i dilaten les artèries
coronàries
⇓ flux sanguini a la pell
Vasodilatació, vasoconstricció, relaxació de la musculatura gastrointestinal i
uterina, broncodilatació i erecció del pèl
Efectes sobre el sistema nerviós central
Catecolamines Eufòria, ansietat, cansament i inquietud
Glucocorticoides Inhibeixen la síntesi d’àcid γ-aminobutíric, ⇑ irritabilitat
Efectes sobre la hipòfisi
Catecolamines Estimulen l’alliberament d’ACTH i de tirotropina (TSH)
Glucocorticoides Inhibeixen la secreció d’ACTH i de CRH
Efectes sobre l’aparell respiratori
Catecolamines ⇑ la freqüència i profunditat respiratòries
Efectes sobre el metabolisme de les proteïnes
Glucocorticoides Estimulen la síntesi proteica hepàtica
⇑ proteïnosi a teixits perifèrics i les substàncies nitrogenades de desfeta
Efectes sobre l’equilibri electrolític
Glucocorticoides ⇑ concentració extracel·lular de sodi, clorurs i bicarbonat
⇓ concentració plasmàtica de calci, fòsfor i potassi
Efectes sobre el sistema eritropoètic
Glucocorticoides ⇑ eritropoesi
⇓ nombre de limfòcits i eosinòfils circulants
⇑ nombre de neutròfils circulants
Efectes sobre el sistema ossi
Glucocorticoides Efecte osteoporòtic
Inhibeixen l’hormona paratiroide
Efectes sobre l’activitat inflamatòria i immune de l’organisme
Glucocorticoides Estabilitzen els lisosomes
Impedeixen la diapedesi leucocitària i la funció fagocitària
⇓ nombre de limfòcits circulants
Limiten la formació de prostaglandines
⇓ activitat dels fibroblasts i la formació del granuloma
⇑ to capil·lar i la permeabilitat selectiva
Altres efectes
Glucocorticoides ⇑ producció de pepsinogen, àcid clorhídric i tripsinogen pancreàtic
28
3.3.4. Indicadors fisiològics de la resposta d’estrès
L’activació dels eixos simpàtic-adrenomedul·lar i hipotàlem-hipofisari-

adrenocortical provoca canvis en nombrosos paràmetres fisiològics durant la resposta
d’estrès. La mesura i valoració d’aquests canvis permet valorar de forma directa o
indirecta la resposta d’estrès. Els indicadors fisiològics més utilitzats són:
E Constants clíniques: freqüència cardíaca i temperatura corporal.
E Paràmetres sanguinis: hemograma i bioquímica sèrica.
Freqüència cardíaca
Davant un estímul estressant es produeix una taquicàrdia com a conseqüència de

l’alliberament de les catecolamines, però els canvis produïts a la freqüència cardíaca
poden ser deguts a un augment de l’activitat física (Broom i Johnson, 1993) o a la
manipulació de l’animal (Spodic, 1980). Tanmateix, en algunes espècies (rosegadors,
aus, ungulats joves), s’ha detectat una bradicàrdia secundària a l’estrès (Hofer, 1970;
Gabrielsen et al., 1977; Espmark i Langvatn, 1985).
Les diferències en la freqüència cardíaca entre individus fan que la variabilitat

d’aquesta freqüència sigui un millor indicador de l’estat del sistema nerviós de
l’individu i de la seva capacitat per respondre a les demandes ambientals (Porges, 1985).
Temperatura corporal
L’augment de la temperatura corporal es considera un criteri quantitatiu útil per a

valorar el grau d’estrès agut i és un dels indicadors del desenvolupament d’una
miopatia de captura en fauna salvatge (Franzmann i Thorne, 1970; Speaker, 1982; Kock et al.,
1987c). Tot i que la temperatura corporal està produïda per les contraccions
musculars, l’assimilació dels aliments i els processos metabòlics (Lusk, 1989), en
algunes situacions estressants existeix un altre component anomenat hipertèrmia
induïda per estrès, relacionada amb l’activació del sistema simpàtic-adrenomedul·lar
i de l’eix hipotàlem-hipofisari-adrenocortical (Groenink et al., 1994). Aquesta
hipertèrmia es considera una resposta d’anticipació davant una situació desagradable,
que pot ser coneguda o no.
29
Hemograma
Nombrosos paràmetres sanguinis són afectats per l’estrès provocat per la captura i el
transport en ungulats salvatges (Franzmann et al., 1975; Wesson et al., 1979; Kocan et al., 1981;
Cross et al., 1988; DelGiudice et al., 1990c; Brelurut, 1991; Chapple et al., 1991; Marco et al., 1997;
Montané et al., 2002 i 2003; López-Olvera et al., 2006 i 2007). Per poder comparar i utilitzar
els valors hematològics i les seves variacions s’ha de considerar el mètode de captura
utilitzat (físic o químic), el mètode d’obtenció de les mostres sanguínies i els efectes
que aquests tenen sobre els paràmetres sanguinis (Wesson et al., 1979; Mautz et al., 1980;
Kocan et al., 1981). Altres factors a tenir en compte són el temps de persecució de
l’animal, el seu comportament, el sexe, l’edat, la seva condició general, l’estat de salut,
l’estació de l’any i l’hàbitat dels animals (Seal et al., 1972; Seal i Hoskinson, 1978, DelGiudice
et al., 1990c i 1992).
No es disposa de valors de referència per a moltes de les espècies i, sovint, les dades
existents són difícilment comparables a causa de les diferències als dissenys
experimentals (Kocan et al., 1981).
Els valors hematològics i bioquímics de referència publicats per a la cabra salvatge

mitjançant captura física estan representats a la taula 3.5.
Les catecolamines alliberades durant l’estimulació simpàtica actuen als receptors α-

adrenèrgics de la càpsula esplènica produint la contracció de la musculatura llisa de
la melsa i alliberant al torrent circulatori els eritròcits emmagatzemats (Jain, 1993).
D’aquí que, la captura física doni lloc a recomptes d’eritròcits (RBC), valor
hematòcrit (PCV) i concentració d’hemoglobina més elevats. En canvi, la captura
química disminueix aquests tres paràmetres a causa de l’hemodilució, a l’expansió del
volum plasmàtic amb líquid extracel·lular i al segrest d’eritròcits per part de la melsa
per efecte dels fàrmacs (Seal et al., 1972; Wesson et al., 1979; Kocan et al., 1981; Wilson y Pauli,
1982; Cross et al., 1988; Chapple et al., 1991).
Els recomptes total (WBC) i diferencial leucocitari es veuen afectats tant per les
catecolamines com pels corticoides (Taula 3.6; Jain, 1993; Duncan et al., 1994; Smith, 2000;
Young, 2000).
30
Taula 3.5. Valors hematològics i bioquímics de referència per a la cabra salvatge (Pérez et al., 2003).
Paràmetres Mitja ± DS Mín Màx IC 90%
12
Eritròcits (10 /l) 15.88 ± 2.80 4.13 22.35 15.56-16.20
Hematòcrit (%) 42.8 ± 6.1 11.0 55.0 42.1-43.5
Hemoglobina (g/dl) 15.8 ± 2.3 3.7 20.1 15.6-16.1
VCM (fl) 29.5 ± 3.5 19.6 46.0 29.1-29.9
HCM (pg) 10.1 ± 1.5 6.4 15.1 9.9-10.3
CCMH (%) 34.0 ± 3.9 22.1 43.2 33.6-34.5
Leucòcits / ml 15482 ± 6794 3300 41000 14715-16249
Neutròfils en banda (%) 2.5 ± 2.7 0 14.0 2.2-2.8
Neutròfils segmentats (%) 38.2 ±14.3 0 87.0 36.6-39.8
Limfòcits (%) 55.2 ± 14.7 0 89.0 53.5-56.8
Monòcits (%) 1.3 ± 1.6 0 8.0 1.2-1.5
Eosinòfils (%) 1.8 ± 3.1 0 30.0 1.5-2.2
Glucosa (mg/dl) 126.1 ± 66.0 2.6 297.0 118.6-133.6
Colesterol (mg/dl) 53.0 ± 21.8 23.0 174.0 50.5-55.4
Triglicèrids (mg/dl) 37.1 ± 37.8 1.7 238.0 32.8-41.4
Àcid úric (mg/dl) 0.4 ± 1.2 0.0 16.1 0.2-0.5
Urea (mg/dl) 44.4 ± 15.5 15.7 113.0 42.6-46.1
Creatinina (mg/dl) 1.7 ± 0.7 0.2 6.0 1.6-1.7
AST (UI/l) 235.3 ± 212.4 23.6 1758.0 211.0-260.0
ALT (UI/l) 48.4 ± 52.3 6.6 468.0 42.4-54.3
LDH (UI/l) 1509.0 ± 901.4 313.0 5605.0 1405.5-1612.6
CK (UI/l) 748.0 ± 944.5 35.2 6630.0 638.7-857.3
Bilirubina total (mg/dl) 0.5 ± 0.6 0.1 4.0 0.4-0.6
GGT (UI/l) 0.2 ± 0.2 0.0 0.9 0.2-0.3
Amilasa (UI/l) 482.8 ± 739.5 2.9 3280.0 356.8-608.9
FA (UI/l) 588.1 ± 528.9 37.6 3638.0 527.9-648.2
Colinesterasa (ng/ml) 49.9 ± 27.6 1.4 112.0 44.4-55.4
Proteïnes (g/dl) 7.2 ± 1.1 4.3 13.7 7.1-7.3
Albúmina (g/dl) 47.5 ± 7.8 17.9 65.9 46.6-48.4
Beta globulina (g/dl) 6.5 ± 3.0 2.3 21.0 6.1-6.8
Gamma globulina (g/dl) 26.9 ± 7.7 4.3 57.1 26.1-27.8
Relació A/G 0.9 ± 0.3 0.5 1.8 0.9-1.0
Calci 10.6 ± 2.0 5.9 18.7 10.3-10.8
Fosfats 6.9 ± 2.8 2.8 25.9 6.6-7.3
Ferro 161.2 ± 64.8 25.5 497.0 153.7-168.8
Clorurs 97.4 ± 14.9 58.7 133.0 95.7-99.1
Magnesi 3.0 ± 0.8 1.0 7.6 2.9-3.1
Sodi 145.2 ± 8.2 116.7 171.6 144.0-146.3
Potassi 7.0 ± 2.6 3.1 15.4 6.7-7.4
Estradiol 1.0 ± 0.0 1.0 1.0 1.0-1.0
Cortisol 82.5 ± 45.6 15.0 215.0 76.1-88.9
DS: desviació estàndard; IC: interval de confiança; VCM: Volum Corpuscular Mig; HCM:
Hemoglobina Corpuscular Mitjana; CCMH: Concentració Corpuscular Mitjana d’Hemoglobina; ALT:
Alanina Aminotransferasa; AST: Aspartat Aminotransferasa; LDH: Lactat Deshidrogenada; CK:
Creatina cinasa; GGT: Gamma Glutamiltransferasa; FA: Fosfatasa Alcalina; A/G: Albúmina/Globulines.
31
Taula 3.6. Efecte de les catecolamines i dels glucocorticoides en la sèrie blanca.

Catecolamines Glucocorticoides
Leucocitosis (neutrofília, limfocitosi): Leucocitosi.
alliberament de la reserva marginal Neutrofília: alliberament des de la medul·la òssia,
i dels nòduls limfàtics. disminució de la diapedesi cap els teixits, pas des de
Efecte transitori (< 30 minuts). la reserva marginal cap a la circulació.
Limfocitopènia: redistribució cap a medul·la òssia i
altres compartiments orgànics.
Eosinopènia: lisi intravascular (apoptosi),
disminució de l’alliberament a partir de medul·la
òssia, segrest al fetge i melsa, migració cap a teixits
limfoides.
Pic a les 4-8 hores.
El nombre de plaquetes també es veu afectat per l’estrès, i augmenta en els animals
no tranquil·litzats a causa de la contracció esplènica (Cross et al., 1988; Jain, 1993).
Bioquímica sèrica
Hormones
Les mostres de sang per determinar adrenalina i noradrenalina han d’obtenir-se

abans d’un minut des del tractament experimental a causa de la seva vida curta i per
evitar artefactes ocasionats per la manipulació de l’animal (McCarty, 1983; Broom i
Johnson, 1993). Aquestes condicions fan que només sigui possible en un entorn
laboratorial i en animals cateteritzats, tot i que existeixen investigacions que

descriuen en ungulats salvatges l’augment de les catecolamines provocat per la
captura i el maneig (Hatting et al., 1988 i 1990; Martucci et al., 1992).
El nivell de glucocorticoides s’ha utilitzat per valorar les respostes agudes d’estrès
tant als animals domèstics (Thurley i McNatty, 1973; Viñas et al., 1989; Hargreaves i Hutson,
1990; Sanhouri et al., 1992) com als salvatges (Franzmann et al., 1975; Seal i Bush, 1987;
DelGiudice et al., 1990a; Hastings et al., 1992; Morton et al., 1995). Però la seva interpretació
depèn dels següents factors (Rushen, 1991):
E Ritme circadiari i fluctuacions estacionals. Les mostres de glucocorticoides
haurien d’obtenir-se sempre a la mateixa hora del dia i en algunes espècies la
seva concentració també depèn de l’estació de l’any (Turner, 1984; Nilssen et al.,
1985; Ingram et al., 1999).
32
E Estrès crònic. L’eix hipotàlem-hipofisari-adrenocortical pot sensibilitzar-se en

els animals sotmesos a un estrès crònic i produeix un augment en la
concentració plasmàtica de glucocorticoides superior als animals control
(Broom i Johnson, 1993).
E Manipulació. El maneig de l’animal pot emmascarar l’efecte real de l’agent
estressant que es pretén estudiar. Als dos minuts de l’inici de la manipulació
de l’animal es produeix l’augment dels glucocorticoides i per això és
important una obtenció ràpida de la mostra (Broom i Johnson, 1993).
E Grans diferències entre individus (Moberg, 1985).
E Etapa fisiològica. S’ha descrit l’augment de la concentració sèrica de cortisol
durant la fase de creixement de les banyes als mascles de cérvol axis (Chapple
et al., 1991).
Enzims
L’estrès de captura i maneig incrementa la permeabilitat cel·lular i el dany cel·lular

muscular, i augmenta els enzims que s’utilitzen com a indicadors d’aquesta alteració
(Duncan i Prasse, 1986; Spraker, 1993):
E Creatina cinasa (CK): és un indicador molt sensible de dany muscular. Petits

traumatismes i injeccions intramusculars provoquen l’augment de la seva
activitat sèrica, i només són importants a nivell clínic quan aquests són
elevats. Es pot detectar l’existència d’alteració muscular utilitzant alhora
l’activitat de l’aspartat aminotransferasa, que és menys específica de dany
muscular (Kramer i Hoffmann, 1997). En ungulats salvatges s’ha utilitzat
l’activitat sèrica de la CK com a indicador d’estrès (Chapple et al., 1991; Peinado et
al., 1993; Montané et al., 2002 i 2003; López-Olvera et al., 2006 i 2007).
E Aspartat aminotransferasa (AST): és un enzim poc específic, perquè està

present en molts teixits, però és un marcador sensible de lesions de teixits
tous, utilitzat com a indicador de dany hepàtic en combinació amb altres
marcadors específics. Un alliberament per part dels eritròcits en fases inicials
de l’hemòlisi pot donar lloc a valors falsament elevats d’AST (Kramer i Hoffmann,
1997). I també s’han variacions en funció del sexe en diferents espècies
d’ungulats salvatges quan s’ha determinat la sensibilitat a la captura i a la
33
conseqüent miopatia (Kent et al., 1980; Kock et al., 1987c; Chapple et al., 1991; Sartorelli
et al., 1991).
E Alanina aminotransferasa (ALT): és un indicador sensible i específic de dany

hepatocel·lular en primats, gossos, gats, conills i rates, però no en remugants,
cavalls i porcs (Kramer i Hoffmann, 1997). Com que es troba també en les
cèl·lules musculars, pot elevar-se la seva activitat sèrica en situacions d’estrès
físic (Barrett i Chalmers, 1977; Vassart et al., 1992). Un augment en aquest enzim
s’ha trobat en situacions de deficiència en la perfusió tissular, disminució de
la dissipació de la calor i hipòxia (Spraker, 1993; Williams i Thorne, 1996).
E Lactat deshidrogenasa (LDH): el seu augment sèric en ungulats salvatges

estressats es correlaciona amb el de la CK, però l’hemòlisi pot produir
l’alliberament de LDH i donar lloc a valors sèrics falsament elevats (Bush, 1993;
Goddard i Grigor, 1997). El seu estudi com a indicador d’estrès físic està present
en investigacions amb ungulats salvatges (Seal i Hoskinson, 1978; Kock et al., 1987c;
DelGiudice et al., 1990b; Peinado et al., 1993; Chapple et al., 1991; Bush et al., 1981;
Montané et al., 2002 i 2003; López-Olvera et al., 2006 i 2007).
E Fosfatasa alcalina (FA): es troba als intestins, els ronyons, el fetge i els ossos, i
com a isoenzim induïda per corticosteroides (Kramer i Hoffmann, 1997; Rijnberk i
Mol, 1997), però té poc valor diagnòstic com a indicador de dany tissular
(Broom i Johnson, 1993).
Proteïnes totals
Els factors que afecten la concentració de proteïnes són (Seal et al., 1972; Wesson et al.,
1979; Peinado et al., 1993; Kaneko, 1997a):
E Control genètic: diferències entre individus i interespecífiques.
E Edat: augmenten amb ella fins que arriben als valors d’adult.
E Estat fisiològic: gestació i lactació.
E Hormones: efecte catabòlic del cortisol.
E Mètode de captura (físic, químic): diferències en la pressió sanguínia, en la
pressió osmòtica col·loïdal, en la pressió capil·lar, en la contracció
esplènica, en la circulació limfàtica o en l’hemodilució.
34
Metabòlits
E Urea: metabòlit resultant del metabolisme nitrogenat, principalment del

catabolisme de les proteïnes, que depèn de la taxa metabòlica, de la dieta i de
la seva excreció renal, d’aquí que es consideri un indicador de funció renal i
hepàtica. En ungulats salvatges s’ha utilitzat com a indicador de la condició
corporal i d’estrès provocat per captura física, maneig, activitat muscular
intensa i persecució amb gossos (Kopple i Coburn, 1974; Sealander, 1975; Hyväniren et
al., 1976; Rehbinder i Edqvist, 1981; Kock et al., 1987c; Wolkers et al., 1994).
E Creatinina: compost sintetitzat principalment al teixit muscular i producte de

degradació de la fosfocreatina, relacionat directament amb la massa muscular.
Com que únicament s’excreta per via renal i no es reabsorbeix, la creatinina
s’utilitza com a indicador d’alteració de la funció renal i, juntament amb la
urea, la relació urea/creatinina i la fosfatasa alcalina, com a indicadors de
condició corporal en cérvols (Wolkers et al., 1994; Finco, 1997).
E Lactat: metabòlit originat en la glicogenòlisi i en la glucòlisi anaeròbia. En els

remugants és un producte de moltes reaccions de fermentació i en impales
sotmesos a estrès de captura i maneig s’observa un augment en la seva
concentració (Kaneko, 1997b; Hatting et al., 1988).
E Glucosa: aconseguida a través de la seva absorció intestinal o de la producció

al fetge a partir dels seus precursors, i regulada per hormones. Els
glucocorticoesteroides són hiperglucèmics i actuen activant la gluconeogènesi
i la glicogenòlisi (Kaneko, 1997b). Com a resposta a l’estrès la glucèmia
augmenta, però també pot disminuir com a conseqüència d’una activitat
intensa, per això, seria necessari recollir mostres seriades de sang per utilitzar
la glucosa com a indicador de benestar (Franzmann i Thorne, 1970; Seal et al., 1972;
Wesson et al., 1979; Bush et al., 1981; Kocan et al., 1981; Kock et al., 1987c; Hartmann, 1988;
Hatting et al., 1988; Broom i Johnson, 1993; Carragher et al., 1997).
E Colesterol: precursor d’hormones esteroides, de la vitamina D i dels àcids

biliars, sintetitzat i catabolitzat principalment al fetge (Bruss, 1997). El nivell de
colesterol pot associar-se a situacions d’estrès produïdes per la captura i el
35
maneig als animals segons uns autors i, segons uns altres, no s’ha trobat
relació alguna (Franzmann i Thorne, 1970; Barrett y Chalmers, 1977; Seal i Hoskinson,
1978; Kocan et al., 1981; Peinado et al., 1993). També s’ha relacionat amb la qualitat
de la dieta (Coblentz, 1975; Seal i Hoskinson, 1978).
E Triglicèrids: la seva utilitat com a indicador de benestar animal, juntament

amb el colesterol, és bastant dubtosa, tot i que se n’han trobat augments a
causa de l’estrès en diferents espècies (Seal i Hoskinson, 1978; Kocan et al., 1981;
Saccon et al., 1992; Broom i Johnson, 1993; Arnemo et al., 1994; Marco i Lavín, 1999).
E Bilirubina: utilitzada com a indicador d’alteració hepàtica, però la seva

concentració també augmenta a causa de l’hemòlisi (Bush, 1993; Tennant, 1997).
Electròlits
E Sodi: es troba principalment al líquid extracel·lular i la quantitat present en

l’organisme està regulada per la funció renal (DiBartola, 2000). Un increment
en els seus nivells sèrics pot ser conseqüència d’un increment en la seva
ingesta, d’una pèrdua excessiva d’aigua o d’una disminució en la ingesta
d’aquesta (Bush, 1993). Els efectes hemodinàmics de les catecolamines i sobre
els túbuls renals proximals poden incrementar la reabsorció de sodi i aigua, i
eleven els nivells de sodi sèric (DiBartola, 2000). S’ha descrit que l’estrès
produeix un augment de la concentració plasmàtica de sodi (Kocan et al., 1981) i
l’anestèsia en produeix una disminució (Peinado et al., 1993).
E Potassi: és un electròlit principalment intracel·lular. Tant catecolamines com

glucocorticoesteroides alteren la concentració sèrica de potassi. Les
catecolamines produeixen un increment inicial transitori seguit d’una
disminució, de la mateixa manera que els glucocorticoesteroides que, a causa
de l’augment de la seva excreció a través de l’orina, poden produir una
hipopotassèmia (Bia i DeFronzo, 1981). L’exercici intens, la necrosi muscular i la
resposta d’estrès produeixen un augment en la concentració sèrica de potassi,
però també una hemòlisi produeix un augment com a conseqüència del seu
alliberament de l’interior dels eritròcits (Kock et al., 1987c; Peinado et al., 1993;
Carlson, 1997).
36
E Clorurs: és l’anió extracel·lular més abundant. S’han trobat nivells més elevats
en animals immobilitzats físicament que en anestesiats (Peinado et al., 1993).
37
3.4. TRANQUIL·LITZANTS
La mortalitat ocasionada per la resposta d’estrès i als traumatismes derivats de la

captura, el maneig i el transport és un dels principals problemes en els ungulats
salvatges. L’ús de neurolèptics està dirigit a reduir aquests problemes, per tal de
facilitar-ne el maneig, el transport i l’adaptació a la captivitat (Hofmeyr, 1981; Ebedes,
1993; Atkinson i Blumer, 1997).
Dins el grup de fàrmacs considerats com a neurolèptics (o antipsicòtics) estan les

fenotiazines (acepromazina, clorpromazina, perfenazina,...), les butirofenones
(haloperidol, droperidol i azaperona) i els tioxantens (zuclopentixol) (Rang i Dale, 1991),
que es diferencien entre ells pel temps que dura el seu efecte (Taula 3.7).
Taula 3.7. Característiques dels neurolèptics.

Neurolèptics de curta durada
L’efecte és immediat i dura entre unes poques hores fins a 18.
Maleat d’acepromazina, haloperidol, droperidol, azaperona, acetat de zuclopentixol
(solució aquosa).
Espècies: cérvol de cua blanca, cavall de Przewalski, bongo, impala, topi, damalisc, cudú,
gasela saltadora, zebra, òrix, duiquer, raficer comú, dik dik, búbal.
Neurolèptics de llarga durada
L’efecte roman de 3 a 21 dies.
Enantat de perfenazina, palmitat de pipotiacina (oli de sèsam), acetat de zuclopentixol
(viscóleo).
Espècies: bisó americà, cérvol roig, cob del Nil, cérvol blanc americà, cérvol de cua
blanca, ualabi de Bennet, cavall domèstic, cavall de Przewalski, impala, aulàcodes.
Els efectes trobats en els animals salvatges quan s’apliquen neurolèptics són (Ebedes i
Raath, 1999):
E Efecte tranquil·litzant generalitzat.
E Indiferència per l’entorn.
E Pèrdua de la por cap als humans.
E Disminució del comportament agressiu i de dominància.
38
Acepromazina
L’acepromazina és la 2-acetil-10-(3-dimetilaminopropil) fenotiazina. Posseeix un

volum de distribució bastant gran (6.6 l/Kg), es metabolitza al fetge i s’elimina a
través de l’orina. L’efecte màxim s’observa als 30-60 minuts després de la seva
administració intravenosa i els seus efectes desapareixen a les tres o quatre hores, tot
i que poden estar presents passades set hores (Ballard et al., 1982; Booth i McDonald, 1988;
Plumb, 2002).
Els efectes a nivell fisiològic són: reducció de la freqüència respiratòria, disminució

de la pressió arterial, augment de la pressió venosa central, bradicàrdia vagal
acompanyada de taquicàrdia reflexa secundària a la hipotensió, parada sinoauricular
transitòria, efectes antiarítmics i protecció davant la fibril·lació ventricular causada
per halotà i adrenalina (Muir et al., 1975; Plumb, 2002).
Les utilitats de l’acepromazina van des d’agent preanestèsic o sedatiu en ungulats

salvatges (Cowan et al., 1962; Arnemo et al., 1993; Kreeger, 1997; Nielsen, 1999; Montané et al.,
2002 i 2003; López-Olvera et al., 2006 i 2007). La dosi intramuscular recomanada per a
cérvols, ovelles i cabres domèstiques i grans animals en general és de 0.05-0.1 mg/Kg

(Arnemo et al., 1993; Nielsen, 1999; Plumb, 2002). Una altra utilitat per a la qual s’ha
administrat acepromazina és la prevenció de la rabdomiòlisi en cavalls (Andrews, 1994;
Beech, 1997).
Haloperidol
L’haloperidol és la 4’-fluoro-4-[4-hidroxi-4(4-clorofenil-0-piperidino)]-butirofenona,
que afecta al sistema nerviós central (SNC), i bloqueja els receptors de dopamina
(Booth i McDonald, 1988). Entre els efectes de l’haloperidol estan l’acció antiemètica, la
reducció de l’activitat motora, el menor efecte hipotensor que les fenotiazines i no
produeix hipotèrmia (Pienaar, 1968; Booth i McDonald, 1988; Plumb, 1999). L’administració
via intravenosa proporciona tranquil·lització als 5-10 minuts, i la seva durada és de
fins a 10 i 12 hores (Hofmeyr, 1981; Swan, 1993; Ebedes i Raath, 1999).
39
L’haloperidol és útil per al transport i l’adaptació de fauna salvatge a nous

emplaçaments, i s’ha administrat a gran varietat d’ungulats salvatges com antílops,
elefants africans, rinoceronts i zebres (Hofmeyr, 1981; Ebedes i Raath, 1999). Les dosis
intramusculars utilitzades són variables segons l’espècie però oscil·len entre 0.1 i 0.8
mg/Kg (Hofmeyr, 1981; Gandini et al., 1989). Els seus principals efectes indesitjables són
els símptomes extrapiramidals i la seva incompatibilitat amb els opiacis (Hofmeyr, 1981;
Ebedes i Raath, 1999).
40
3.5. ANESTÈSIA
La utilització d’un sol fàrmac com a anestèsic és poc comú en fauna salvatge, i s’ha de
recórrer a l’associació de dos o més fàrmacs per aconseguir l’efecte desitjat.
Les combinacions anestèsiques més utilitzades en ungulats salvatges són ketamina

amb xilazina, etorfina amb acepromazina, tiletamina amb zolazepam i medetomidina
amb ketamina (Golightly et al., 1989; Jalanka et al., 1990; Peinado et al., 1993 i 1999; Berthier et al.,
1996).
3.5.1. Ciclohexamines o agents anestèsics dissociatius
El representant més utilitzat d’aquest grup en humans és la fenciclidina, però a causa

de la seva tendència a produir al·lucinacions, no s’utilitza en medicina veterinària.
Els seus derivats, com el clorhidrat de ketamina i el clorhidrat de tiletamina, són els
que s’utilitzen per anestesiar moltes espècies d’animals (Branson i Booth, 1995; McKelvey i
Hollingshead, 2003).
El mecanisme d’acció de les ciclohexamines és una interrupció de les vies nervioses

encefàliques i una estimulació del sistema reticular activador. La majoria d’anestèsics
generals causen una depressió del SNC, de la mateixa manera que les ciclohexamines
causen una estimulació selectiva d’aquest. Com a conseqüència de la supressió de les
neurones inhibitòries es produeix una anestèsia característica anomenada anestèsia
dissociativa o catalèpsia, en la qual l’animal no és conscient del que l’envolta tot i que
sembla romandre despert (McKelvey i Hollingshead, 2003).
Ketamina
La ketamina és el clorhidrat de 2-(o-clorofenil)-2-metilamino ciclohexanona. La

injecció parenteral té efecte als 3-5 minuts, la immobilització és completa als 5-10
minuts i la duració dels efectes s’allarga fins a 1-2 hores. És de ràpida distribució als
teixits i s’elimina per l’orina (Branson i Booth, 1995).
41
S’utilitza en la immobilització i captura d’animals salvatges però, a causa de la seva

baixa potència, el seu ús és més aviat per a petits animals (Harthoorn, 1973; Haig, 1982).
Als zoològics, on la predació no és un problema, la ketamina s’utilitza en combinació
amb xilazina, i el seu ús en remugants és molt satisfactori. Quan aquests estan en
llibertat, s’han trobat episodis d’atàxia i recuperació perllongada (Gray et al., 1974;
Weisner, 1975).
3.5.2. Alfa-2 agonistes
Els derivats de la tiazina són agonistes dels receptors alfa-2 adrenèrgics de les vies
nervioses simpàtiques del cervell. La seva estimulació produeix una disminució dels
nivells del neurotransmissor noradrenalina, alliberat al cervell, i causa sedació i
analgèsia. També es produeix relaxació muscular per inhibició al SNC (McKelvey i
Hollingshead, 2003). La xilazina i la medetomidina són derivats de la tiazina utilitzats
com a anestèsics.
Xilazina
La xilazina és el clorhidrat de 2(2,6-dimetilfenilamino)-4-H-dihidro-1,3-tiacina. La

immobilització després de l’administració pot donar-se entre els 3-5 minuts per via
intravenosa i entre els 10-15 minuts per via intramuscular, i els efectes hipnòtics
duren fins a 1-2 hores. Es metabolitza ràpidament al fetge i s’excreta a través de
l’orina (Gross i Booth, 1995).
S’utilitza per a sedació, immobilització, de mitjana a moderada analgèsia i relaxació

muscular. Sola o combinada amb ciclohexilamines o opiacis s’ha d’administrar a
carnívors, remugants, èquids i altres mamífers (Jalanka, 1991).
Salivació, atonia rumino-reticular i inflor es dóna comunament en els remugants

(Plumb, 2002). Aquests animals no han de romandre en posició lateral esquerra durant
la immobilització per tal d’evitar deglucions desviades del líquid ruminal que pugui
arribar a regurgitar, o bé han de tractar-se prèviament a l’administració de la xilazina
amb atropina. També pot induir a part prematur en bòvids (Plumb, 2002).
42
Medetomidina
La medetomidina és el clorhidrat de 4-[1-(2,3-dimetilfeni)etil]-1H-imidazol. Té

afinitat pels receptors alfa-1 adrenèrgics (produeixen els efectes adversos) i un efecte
10 vegades superior al de la xilazina als receptors alfa-2 adrenèrgics (produeixen
l’efecte sedatiu) (Gross i Booth, 1995; Plumb, 2002; McKelvey y Hollingshead, 2003). Es
metabolitza al fetge i s’elimina a l’orina.
Els efectes característics en animals de laboratori inclouen sedació, analgèsia,

alleujament de l’ansietat, bradicàrdia, hipotensió i hipotèrmia, i en dosis elevades
s’aconsegueixen efectes hipnòtics o anestèsics. També s’ha utilitzat en nombrosos
animals no domèstics (Jalanka i Roeken, 1990; Van Heerden et al., 1991). En combinació
amb ketamina s’ha utilitzat per a immobilització.
3.5.3. Combinacions anestèsiques
Els objectius d’utilitzar més d’un fàrmac anestèsic són la reducció de les dosis
necessàries, la millora dels temps d’inducció i una millor relaxació.
Taula 3.8. Dosis d’anestèsics d’ungulats salvatges publicades.

Xilazina + Ketamina:
E Arruí (Ammotragus lervia), mufló (Ovis musimon) ⇒ 1:1, 1-3 mg / Kg (Peinado et
al., 1999)
E Cérvol axis (Cervus axis), daina (Cervus dama), cérvol comú (Cervus elaphus),
cérvol del Pare David (Elaphurus davidianus) ⇒ 1:1, 2-4 mg/Kg (Peinado et
al., 1999).
E Cérvol americà (Cervus elaphus) ⇒ 3.06 mg/Kg + 6.12 mg/Kg (Golightly i Hofstra,
1989).
Medetomidina + Ketamina:
E Caprins ⇒ 50-80 μg/Kg + 1.5-2.5 mg/Kg (Berthier et al., 1996).
E Cabra dels Alps (Capra ibex ibex) ⇒ 80-140 μg/Kg + 1.5 mg/Kg (Jalanka i Roeken,
1990).
En fauna salvatge, de la mateixa manera que en els animals domèstics, s’han fet
múltiples investigacions per tal de poder determinar les dosis que produeixen una
bona immobilització i les combinacions d’anestèsics que millors efectes obtenen.
L’elecció de la sinèrgia de fàrmacs anirà en funció de l’espècie, evidentment, però al
43
final, raons com la disponibilitat del producte comercial a la venda i el seu valor
econòmic seran les que faran decidir per una o altra combinació.
Les dosis utilitzades per a les espècies d’ungulats salvatges s’enumeren en la taula 3.8.
3.5.4. Antagonistes
Els antagonistes tenen com a finalitat revertir els efectes anestèsics dels fàrmacs
utilitzats per immobilització química però, a més, també poden fer desaparèixer els
efectes o reaccions adverses que poden esdevenir durant l’anestèsia. L’efecte s’obté
per la competència directa pels receptors que està utilitzant en aquest moment
l’anestèsic, o per utilitzar receptors diferents però que causen efectes farmacològics
oposats.
Tant per a la xilazina com per a la medetomidina s’utilitza un alfa-2-antagonista com

l’atipamezol o la yohimbina.
Atipamezol
És el clorhidrat de 4-(2-etil-2,3-dihidro-1H-inden-2-il)-1H-imidazol. Es va
desenvolupar com a antagonista específic de la medetomidina (Karjalainen et al., 1986),
però també s’ha utilitzat per revertir la xilazina (Jalanka i Roeken, 1990). Els seus efectes
farmacològics són reducció de la sedació, disminució de la pressió sanguínia,
augment de les freqüències cardíaca i respiratòria i reducció de l’efecte analgèsic dels
alfa-2 agonistes (Plumb, 2002).
Els efectes màxims es produeixen als 10 minuts, es metabolitza al fetge i s’elimina a

l’orina. Els efectes adversos inclouen vòmits ocasionals, diarrea, hipersalivació,
tremolors i breu excitació (Plumb, 2002). La dosis recomanada en remugants és de 4-5
vegades la dosi de medetomidina i de 8-12 vegades la de xilazina (Jalanka i Roeken, 1990;
Plumb, 2002; McKelvey i Hollingshead, 2003).
44
4. OBJECTIUS
Objectius
Els estudis presentats en aquest treball formen part del projecte d’investigació
“Valoración del estrés de captura y manejo postcaptura en la cabra montés (Capra
pyrenaica)” financiat amb fons CICYT REN2001-1989/GLO. L’objectiu genèric del
projecte és avaluar la resposta d’estrès de captura i maneig de la cabra salvatge. Els
objectius específics per poder aconseguir aquest propòsit són els següents:
1. Avaluar l’eficàcia de la captura de la cabra salvatge mitjançant xarxes

verticals.
2. Avaluar i comparar la resposta d’estrès agut produïda per la captura amb

xarxes verticals i caixa trampa.
3. Determinar l’efecte d’un tranquil·litzant fenotiazínic (acepromazina) sobre la

resposta d’estrès agut en xarxa vertical.
4. Determinar i comparar l’efecte d’un tranquil·litzant fenotiazínic

(acepromazina) i una butirofenona (haloperidol) sobre la resposta d’estrès
agut en caixa-trampa.
5. Comparar l’efecte de dues combinacions anestèsiques en cabra salvatge en un

tancat.
6. Determinar i comparar l’efecte de la teleanestèsia entre cabres salvatges

capturades en caixa-trampa i en tancat.
47
5. MATERIAL I MÈTODES GENERAL
Material i mètodes general
Tot i que als següents capítols s’inclouen els articles, cadascun dels quals té un
apartat de material i mètodes, a continuació es farà una breu i general descripció dels
animals que s’han utilitzat per a l’elaboració del present treball científic, així com de
les tècniques utilitzades per disposar dels animals i els mètodes d’obtenció de mostres
i la seva posterior anàlisi al laboratori. A més, s’ampliaran dades que als articles no
s’han pogut incloure perquè són treballs concisos.
5.1. Animals
L’espècie que s’ha destinat a aquest estudi és la cabra salvatge (Capra pyrenaica). Es
van capturar un total de 127 individus entre els diferents mètodes de captura
utilitzats. A la taula 5.1 es descriuen els grups elaborats per a les diferents parts del
projecte.
Taula 5.1. Distribució dels animals per mètode de captura utilitzat i sexe.
CONTROL TRACTATS
MÈTODE
Femelles Mascles Femelles Mascles
Xarxa vertical (25) 9 5 7 (A) 4 (A)
Caixa trampa (36) 7 8 6 (A) 7 (A) 8 (H) 8 (XK)
Rifle anestèsic (35) 6 (XK) 7 (MK) 10 (XK) 12 (MK)
A: Acepromazina. H: Haloperidol. XK: Xilazina + Ketamina. MK: Medetomidina+Ketamina.
El pes dels animals segons el mètode de captura es mostra a la taula 5.2.

Taula 5.2. Relació de pesos de femelles i mascles capturats segons els diferents mètodes.
Femelles Mascles
Xarxa vertical 31.31 ± 4.38 Kg 40.35 ± 18.95 Kg
Caixa trampa 28.08 ± 6.01 Kg 49.37 ± 12.12 Kg
Rifle anestèsic 28.93 ± 4.53 Kg 52.02 ± 11.35 Kg
En tots els mètodes utilitzats es van capturar joves i cries, que van haver de ser
descartades perquè els grups no tenien un nombre suficient. Les categories d’edat
considerades van ser: cria (< 1 any), jove (1-<2 anys), adult (≥ 2 anys). Altres raons
per les quals s’han descartat animals són captura repetida de l’animal o animals amb
paràmetres considerats com a valors atípics que desviaven els grups i n’alteraven els
càlculs estadístics.
51
5.2. Zones de captura
Les captures mitjançant xarxa vertical i caixa trampa es van dur a terme a la Reserva
Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit (40° 50’ N, 0° 30’ E), a la província de
Tortosa (Catalunya).
Les xarxes verticals es van preparar en quatre zones diferents pertanyents als
paratges de la Vall d’en Pastor i Matamoros (Fig. 5.1).
Vall d’en Pastor
Matamoros
Fig. 5.1. Mapa de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit.
Les caixes trampa són 10 dispositius de localització fixa i estan repartides per tota la
Reserva. Els diferents punts són: La Caramella, Horta de Sant Joan (Les Heres i Cova
del Faralló), Lloret, Refalgarí (dues caixes trampa), La Galera (Roca Domedes),
Valldebous (dues caixes trampa) i Carreretes.
52
Les captures amb rifle anestèsic es va realitzar en un tancat que pertany al Parc
Nacional de Sierra Nevada (Granada), a la finca El Toril (37° 03’ N, 3° 34’ O) (Fig.
5.2). Consta d’unes 30 Ha de superfície i un capturadero de 100 x 50 m al qual poden
entrar entre 80 i 90 animals.
Fig. 5.2. Mapa del Parc Nacional de Sierra Nevada i localització del tancat de la finca El Toril.
5.3. Captura
El projecte d’investigació comprenia tres tipus diferents de captura dels animals:

1. Xarxa vertical.
2. Caixa trampa.
3. Rifle anestèsic (sarbatana).
5.3.1. Xarxa vertical
Un cop validat el mètode de captura física amb xarxes verticals en d’altres espècies
d’ungulats salvatges, s’han seguit les mateixes pautes de captura. La xarxa (Ziboni
Ornitecnica, Bérgamo, Itàlia) estava formada d’un nombre variable de trams de 50 m
de longitud i 2 m d’alçada units entre ells, amb una malla de 10 x 10 cm. La longitud
total utilitzada anava en funció de la zona de captura escollida (tipus de relleu,
presència o absència d’arbres i/o arbustos per a la seva suspensió, etc.), i es trobaven
entre 300 i 500 m (Fig. 5.3). Les captures de les cabres salvatges es van realitzar en
53
bosc mediterrani on abundaven alzines i carrasques, barrejat amb camps de conreu

d’olivera i zones de matolls. Les batudes es van dur a terme pels Guardes de fauna de
la Reserva Nacional de Caça de Tortosa i Beseit, amb la col·laboració també dels
Guardes de fauna de la Reserva de caça de l’Encanyissada, tècnics i de personal
voluntari de diferents orígens. La duració de les batudes va ser variable amb una
mitjana (± desviació típica) de 93.18 ± 36.35 minuts/batuda (interval entre 45 i 145
minuts/batuda).
Fig. 5.3. Xarxa vertical preparada per a la captura.
Un cop els animals arribaven a la proximitat de la xarxa, el personal amagat a prop

d’aquesta els espantava per tal que es dirigissin a la xarxa i s’emboliquessin
completament. Per treure l’animal de la xarxa eren necessàries, com a mínim, un
parell de persones que col·locaven una mascareta al cap de l’animal i
l’immobilitzaven lligant-li tres de les quatre extremitats (es deixava una de les
extremitats toràciques lliures). Quan ja estava ben immobilitzat, era introduït en una
bossa de xarxa de transport amb una malla de 4 x 4 cm (Ziboni Ornitecnica,
Bérgamo, Itàlia).
5.3.2. Caixes trampa
La caixa trampa és un mecanisme de captura construït aprofitant l’orografia del

terreny de manera que una de les parets de la trampa és natural. Consisteix en un
54
espai al qual s’accedeix per dues portes lliscants connectades a un sistema de cables
(Fig. 5. 4). Per atraure als animals al seu interior, a les caixes trampa se subministrava
aliment de manera periòdica, d’origen vegetal (en el cas particular d’aquesta Reserva,
s’utilitzaven preferentment garrofes) i una pedra de sal. Quan l’animal accionava el
mecanisme amb el cos o les banyes, les portes lliscaven i deixaven l’animal a les
fosques fins a l’arribada de l’equip científic.
Fig. 5.4. Mecanisme intern de funcionament de la caixa trampa (Huecas, 1989).
Per poder capturar l’animal, es col·locava una xarxa manual en una de les portes, que
s’aixecava lentament fins deixar sortir l’animal que es trobava atrapat a l’interior de
la caixa trampa. A partir d’aquest punt, se seguia el mateix protocol que a la xarxa
vertical.
5.3.3. Rifle anestèsic (sarbatana)
Les cabres capturades amb aquest mètode de captura químic es tancaven el dia
anterior a la intervenció en un tancat on els hi era administrat menjar. Un cop a dins
i preparat el material anestèsic, es disparava des d’una zona amb menjadores coberta.
El rifle utilitzat és de la marca DAN-Inject, modelo JM Special (Børkop, Dinamarca,
Fig. 5.5) Abans de la manipulació, el temps d’espera màxim era d’uns 15 minuts per
tal d’assegurar que l’animal estava ben adormit. El maneig posterior és similar al de
la xarxa vertical i la caixa trampa.
55
Fig. 5.5. Rifle anestèsic utilitzat per capturar cabra salvatge en tancat.
Dins d’aquest mateix estudi, es van incorporar un grup de cabres salvatges capturades
mitjançant caixa trampa i anestesiades amb sarbatana (Telinject USA Inc., Califòrnia,
USA). L’anestèsia es va administrar des d’una finestra lateral de la caixa trampa i es
va procedir de la mateixa manera que amb els animals anestesiats amb rifle.
5.4. Registre de constants clíniques, obtenció de mostres i processament
La freqüència cardíaca es va registrar mitjançant monitors cardíacs dissenyats per a

esportistes humans (Polar Vantage NV™ y Polar S710i™, Polar Electro Oy,
Kempele, Finlàndia). Aquests mecanismes consten d’un transmissor, un receptor i
una banda elàstica. El transmissor està format per dos elèctrodes, que es col·loquen
sobre l’àrea toràcica esquerra, prèviament depilada, i s’agafa a la caixa toràcica de
l’animal mitjançant la banda elàstica. Per millorar la transmissió i el contacte entre
els elèctrodes i la pell, es va aplicar gel ecogràfic (Geleco®, Novartis, Barcelona,
Espanya). El receptor estava a menys d’un metre del transmissor per poder rebre’n el
senyal, per la qual cosa es va col·locar al voltant del coll de l’animal unit a un collar
de plàstic. Els monitors cardíacs es col·locaven un cop acabada la batuda i després de
traslladar l’animal amb la bossa de transport fins al lloc on es trobava el material.
Els monitors cardíacs calculen la freqüència cardíaca mitjançant un algoritme que fa

la mitjana del temps transcorregut entre batec i batec (Seaward et al., 1990) i
l’enregistren cada minut. Les dades emmagatzemades al receptor es van transferir a
56
l’ordinador mitjançant un programa de descàrrega informàtic (Polar Precision

Performance, Versions 2.1 i 4.0, Polar Electro Oy, Kempele, Finlàndia).
El registre de la temperatura rectal es va realitzar amb sondes Mätman datalogger®

(Chipsobits Eltex AB, Älmhult, Suècia), col·locades sempre després de la instal·lació
dels monitors cardíacs. Les dades obtingudes cada minut es van transferir a
l’ordinador mitjançant el programa Mätman XL® (Chipsobits Eltex AB, Suècia) per a
Microsoft Windows®.
La determinació de la saturació d’oxigen es va realitzar mitjançant un monitor de

pulsioximetria Vet/Ox® 4404 (Heska Corporation, Fort Collins, Colorado, USA) que
determina la pressió d’oxigen i la freqüència cardíaca a través del pas de dues
longituds d’ona de llum, una vermella i una altra d’infraroja des dels teixits d’un cos
a un fotodetector. El monitoratge de la respiració es va realitzar mitjançant
observació directa dels moviments de la paret costal. Tant la saturació d’oxigen com
la respiració es van registrar en intervals de 10 minuts.
Les mostres de sang es van recollir de la vena jugular amb xeringues de 10 ml i

agulles de 21Gx1”. Dos mil·lilitres es van col·locar en tubs amb àcid
etilendiaminotetracètic (EDTA) com a anticoagulant i la resta en tubs amb grànuls
de poliestirè per facilitar la coagulació i la separació del sèrum. Les postres es van
conservar en una nevera portàtil fins al seu processament, sempre en un període
inferior a 12 hores.
L’analitzador semiautomàtic utilitzat en aquest estudi (Sysmex F-800®, Toa Medical

Electronics Co. Ltd., Japó) està adaptat per treballar amb sang d’animals i funciona
mitjançant el sistema d’impedància elèctrica. A partir de 0.02 ml de sang,
l’hemodiluidor semiautomàtic Sysmex AD-260® (Toa Medical Electronics Co. Ltd.,
Japó) realitza una dilució 1:500 per al recompte de leucòcits (WBC) i la determinació
de la concentració d’hemoglobina. A partir d’aquesta primera dilució se’n fa una
segona a raó de 1:100 per aconseguir una dilució final 1:50.000 per al recompte
d’eritròcits (RBC) i de plaquetes. A continuació, s’afegeix un hemolitzant
(Quicklyser II®, Sysmex Corporation, Japó) al recipient per al WBC i
s’homogeneïtza, per a després col·locar-lo juntament amb el recipient per al RBC als
transductors de l’analitzador i procedir als respectius recomptes.
57
El valor hematòcrit (PCV) es va determinar mitjançant el mètode manual, i es va

utilitzar una centrífuga de microhematòcrit (Haematospin 1400®, Hawksley, Sussex,
Regne Unit) a 14000 G durant 6 minuts. El volum corpuscular mitjà (VCM) i la
concentració corpuscular mitjana d’hemoglobina (CCMH) es van calcular a partir del
PCV, la concentració d’hemoglobina i el RBC. El recompte diferencial de leucòcits es
va realitzar amb un microscopi òptic a 1000 augments, a partir d’extensions
sanguínies tenyides amb una tinció panòptica ràpida (Química Clínica Aplicada,
Tarragona, Espanya), sobre un total de 200 cèl·lules.
El sèrum es va obtenir a partir de la sang coagulada i després de 15 min de

centrifugació a 1811 G. La determinació dels paràmetres bioquímics (enzims,
metabòlits, proteïnes totals i clorurs) es va realitzar mitjançant dos analitzadors
automàtics (Cobas Mira®, Roche, Rotkreuz, Suïssa; Olympus AU400®, Olympus,
Mainz, Alemanya) al Servei de Bioquímica Clínica de la Facultat de Veterinària de la
Universitat Autònoma de Barcelona. El Cobas Mira® és un espectrofotòmetre de flux
discontinu que tracta les mostres de forma individual i que utilitza un sistema de
centrifugació per barrejar la mostra amb el reactiu. Les determinacions es van
realitzar amb jocs de reactius comercials. L’activitat sèrica dels enzims es va
determinar a 37°C seguint els mètodes recomanats per la IFCC (International
Federation of Clinical Chemistry and Laboratory Medicine). L’analitzador de
química clínica automatitzat Olympus AU400® realitza la determinació fotomètrica i
potenciomètrica de mostres d’analits? en combinació amb reactius, calibradors,
materials de control de qualitat i altres accessoris. Sodi i potassi es van mesurar per
fotometria de flama (Corning 410C®, Corning Medical Medfield, EE.UU.) i el cortisol
mitjançant un equip comercial d’ELISA (EIA-1887, DRG Instruments GMBH,
Marburg, Alemanya). Les fraccions electroforètiques de les proteïnes van ser
determinades com Cuenca et al. (1996) i Lastras et al. (2000) han descrit.
5.5. Anàlisi estadística
Les dades utilitzades per comparar les diferències entre xarxa vertical-caixa trampa y
rifle anestèsic-sarbatana es van analitzar utilitzant el procediment PROC GLM del
programa estadístic SAS® System for Windows V8 (SAS Institute Inc., Cary, North
58
Carolina, USA). Per a les dades no paramètriques es va utilitzar el procediment

PROC NPAR1WAY ANOVA amb el mateix programa estadístic.
En les investigacions sobre l’efectivitat dels tranquil·litzants i els anestèsics, es va

utilitzar el procediment PROC MIXED amb el mateix programa estadístic.
59
10. DISCUSSIÓ GENERAL
Discussió general
10.1. MÈTODES DE CAPTURA
La validesa d’un mètode de captura depén, entre altres factors, de (Berducou, 1993):
E L’especificitat: percentatge dels animals de l’espècie desitjada respecte al
total d’animals capturats.
E La selectivitat: per sexes i classes d’edat.
E El rendiment mitjà.
E La seguretat, tant dels operaris com dels animals.
Els mètodes de captura que componen aquest estudi són tres: xarxa vertical, caixa
trampa i rifle anestèsic-sarbatana, i cadascun d’ells es comentarà per separat en els
diferents apartats.
10.1.1. Especificitat
Xarxa vertical
Les zones escollides pel personal de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de
Tortosa i Beseit no van donar lloc a captures d’altres espècies que no fos cabra
salvatge. Tot i que a la Reserva existeixen altres ungulats (cabirol i porc senglar),
incloent-hi domèstics (boví en extensiu), no van ser capturats mitjançant aquest
mètode, tot i que en una de les batudes sí que es van albirar porcs senglars. S’ha
aconseguit, per tant, una especificitat del 100%.
Com que és la primera vegada que s’utilitza aquest mètode de captura amb aquesta
espècie no existeixen dades d’especificitat anteriors a aquest estudi, però es pot
comparar amb l’obtinguda al cabirol, entre el 81.5% (Montané, 2002) i el 92% (Meneguz
et al., 1994), i a l’isard, entre el 67% (Meneguz et al., 1994) i el 100% (López-Olvera, 2004), i
és més propera a l’obtinguda amb xarxa vertical en isard als Pirineus catalans.
129
Discussió general
Caixa trampa
Només una vegada va ser capturat un animal que no corresponia a l’espècie d’estudi.
Les caixes trampa estan situades en tota la Reserva, i existeixen zones que
coincideixen amb finques on existeixen ramats en extensiu, fins i tot braus. Una
vegada una vaca va caure en una caixa trampa atreta per l’esquer (garrofes i sal) que
se’ls posa a les cabres salvatges. Va ser alliberada i no va haver-hi cap incident.
L’especificitat amb aquest mètode i en aquesta zona d’estudi descendeix al 98%.
Estudis realitzats amb cabra dels Alps (Capra ibex ibex) mostren una especificitat del
100% quan es van col·locar en zones on s’havien reintroduït o zones que aquesta
espècie havia colonitzat naturalment (Gauthier i Michallet, 1993).
Rifle anestèsic-sarbatana
La captura mitjançant mètodes químics té una especificitat total, atès que es trien els
animals que s’han d’anestesiar. No existeix marge d’error relacionat amb aquest
aspecte.
10.1.2. Selectivitat
Xarxa vertical
De les 35 cabres salvatges capturades, 16 (46%) van ser mascles i 19 (54%), femelles
(0.8 mascles/femella). Les categories d’edat al grup dels mascles van estar
representades per 2 cries (< 1 any), 3 joves (1-2 anys) i 11 adults (2 anys o més). En el
cas de les femelles van ser 2 joves i 17 adults (Fig. 10.1).
L’elecció de les zones per part dels guardes de la Reserva, prèvia observació dels
animals que hi havien els dies anteriors, facilitava el fet de poder escollir animals
adults. Les dues cries es van capturar una en primavera, que pertanyia al part
anterior, i l’altra a la tardor, cria de l’any. Es van albirar més femelles amb cries però,
com que aquelles eren més desconfiades, acabaven escapant pels extrems de la xarxa
o pel mig del personal que realitzava la batuda.
130
Discussió general
Femelles Mascles Cria Jove Adult
XARXA VERTICAL XARXA VERTICAL
100%
46%
90%
80%
54% 70% 11
60% 17
50%
40%
30%
3
20%
CAIXA TRAMPA 10% 2 2
0%
33% Machos
Mascles Hembras
Femelles
CAIXA TRAMPA
67%
100%
90%
80%
70%
RIFLE ANESTÈSIC 13
60% 31
50%
39% 40%
30%
20% 1
10% 2 2
61% 0%
Machos
Mascles Hembras
Femelles
Fig. 10.1. Gràfiques de distribució de sexe i edats en els diferents mètodes de captura.
Caixa trampa
Es van capturar 51 animals, dels quals 33 (67%) eren mascles i 16 (33%) femelles
(2.06 mascles/femella). Les classes d’edat compreses van ser 2 cries femelles, 2
mascles joves, 1 femella jove, 31 mascles adults i 13 femelles adultes (Fig. 10.1).
La caixa trampa és un mètode individual de captura i va ser més fàcil capturar els
mascles. Es van capturar també femelles però va ser més difícil obtenir-ne un grup
representatiu. Gauthier i Michallet (1993), en canvi, van capturar més femelles de
cabra dels Alps (Capra ibex ibex) que mascles (0.32 mascles/femella) perquè les
caixes estaven col·locades en zones on abundaven més les primeres. I Dubray (1993)
131
Discussió general
també té més selectivitat en la captura de femelles i joves (< 3 anys) de mufló de

Còrsega (Ovis ammon musimon), 1 mascle/1.76 femelles i 49% de joves.
Una de les cries que va quedar atrapada a la caixa trampa amb una femella, i l’altra,
tot i que s’ha trobat sola a la caixa, suposadament també aniria acompanyada. Un dels
dos mascles joves també va quedar atrapat al mateix temps amb una femella. És
probable que les femelles capturades conjuntament amb altres individus, cries o
joves, fossin les respectives mares; en el cas de les cries per ésser massa joves per estar
soles i en el cas de l’individu jove perquè acostumen a acompanyar-les fins al següent
part (Huecas, 1989; Blanco, 1998).
En el nostre estudi, la selectivitat es va determinar en funció de l’etapa fisiològica

dels animals i, en segon lloc, de la necessitat de tenir un grup representatiu d’ambdós
sexes.
Els animals d’un tancat van ser atrets a un capturadero i la majoria dels individus que
formaven la població eren adults. Els primers animals es van anestesiar en època de
gestació avançada i es va decidir capturar només mascles. En les últimes captures es
va escollir un grup mixt. Així, els 13 primers animals van ser mascles i la resta van
ser 9 mascles i 14 femelles (Fig. 10.1).
Els animals anestesiats amb sarbatana procedien de caixes trampa i, com ja s’ha dit
anteriorment, aquest mètode mostra més facilitat per capturar mascles. Així, aquest
tipus d’anestèsia va ser 100% selectiva per a aquest sexe perquè només es van
anestesiar mascles.
Quan s’anestesia a l’aire lliure, s’evidencia una notable disminució de l’apropament a

femelles i cries, i la sex-ratio va en funció de la població en què es duen a terme les
captures i la seva distribució de sexes. En la captura de cabra dels Alps al Parc
Nacional de la Vanoise és de 2 mascles/femella i al de Mercantour de 3.1
mascles/femella (Gauthier, 1993).
132
Discussió general
10.1.3. Rendiment
Xarxa vertical
Només una de les 12 operacions de captura no va obtenir cap animal, per la qual cosa
l’èxit va ser del 92%. El rendiment mitjà va ser de 2.9 animals per captura (de 0 a 5
cabres per captura), un rendiment intermedi entre l’isard (3.96 animals per captura;
López-Olvera, 2004) i el cabirol (0.88 animals per captura; Montané, 2002).
No es va poder comprovar la repitibilitat en la captura ja que no es van marcar tots

els animals capturats, només alguns amb collar radiotransmissor, a més d’un collar de
color i un cròtal al pavelló auricular. Sí que es va capturar una femella amb collar
radiotransmissor però no pertanyia a les marcades amb anterioritat, i dues cabres, un
mascle i una femella, que ja s’havien capturat dies abans amb caixa trampa.
En termes de treball i personal necessitat, es van utilitzar de mitjana 0.8 dies/animal

(0.4-2 dies/animal) i 36 persones/captura (de mitjana 6 persones col·locant la xarxa i
29.42 persones el dia de la captura). És una mitjana superior a la descrita en captura
amb xarxa vertical d’isard, que oscil·la entre 0.33 i 0.67 dies/animal (Berducou, 1993;
Struch i Baumann, 2000; López-Olvera, 2004).
02/10/2002
12/03/2003
6
24/03/2004
25/09/2003
5
21/09/2004
01/04/2004
22/09/2004
4
24/09/2003
20/03/2003
30/09/2003
3
22/09/2004
2
23/03/2004
0
Vall d'en Pastor I Vall d'en Pastor II Matamoros I Matamoros II
Fig. 10.2. Animals capturats en cada una de les zones en les diferents batudes.
133
Discussió general
Una de les zones de batuda, la Vall d’en Pastor I, va baixar el seu rendiment en
funció de les vegades que es repetia (Fig. 10.2). Sembla que la pressió a què estaven
sotmeses les cabres quan eren perseguides feia que aquestes no freqüentessin la zona.
Caixa trampa
De les 10 caixes trampa que es troben emplaçades en la RNC dels Ports de Tortosa i
Beseit, només s’activaven entre 6 i 8 en una mateixa temporada, i no totes les que
s’activaven arribaven a tenir èxit en la captura.
El rendiment en el cas de la caixa trampa no es calcula en els animals capturats a les

caixes, ja que és un mètode de captura individual, sinó en els dies necessaris per
capturar una cabra salvatge.
A la fig. 10.3 es reflecteixen els dies que es van activar i els dies en què es van
capturar les cabres. Segons la taula, el rendiment seria 1.3 dies/animal (1.09-1.6
dies/animal), i si es comptessin els dies d’encebament pujaria a 2.1 dies/animal (1.73-
2.2 dies/animal). El personal implicat en el control de les caixes era una mitjana de
7.5 persones/dia mentre s’encebaven o durant el temps que estaven activades i, en el
cas de caure alguna cabra salvatge, 4 persones/caixa eren les necessàries. El
rendiment obtingut en comparació amb la captura de cabra dels Alps i mufló de
Còrsega és molt millor, ja que per capturar aquestes espècies van ser necessaris 18
dies/animal (Dubray, 1993; Gauthier i Michallet, 1993).
Com ja s’ha dit anteriorment, tot i que la caixa trampa és un mètode individual, es
van obtenir captures múltiples durant el temps d’activació de les trampes. Una
vegada es van capturar 3 mascles adults i la resta de vegades eren femelles amb cries
o individus joves. No és una situació extraordinària, ja que s’ha descrit també en
cabra dels Alps, amb una captura de 4 animals en una mateixa caixa (Gauthier i
Michallet, 1993).
S’ha comprovat que les cabres dels Alps van desplaçar la seva ruta de pas 1 m durant
el temps que les caixes trampa van estar col·locades (Gauthier i Michallet, 1993). En el
cas de la RNC dels Ports de Tortosa i Beseit, els canvis en el rendiment no es poden
relacionar amb canvis comportamentals en els animals (Fig. 10.4). És probable que la
134
Discussió general
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

MARÇ 2003
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
2 caixes 1 caixa 1 caixa 1 caixa
3 cabres 1 cabra 1 cabra 1 cabra
SETEMBRE-OCTUBRE 2003
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
3 caixes 2 caixes 2 caixes
3 cabres 2 cabres 2 cabres
29 30 1 2 3 4 5
1 caixa 1 caixa 1 caixa 1 caixa
1 cabra 1 cabra 1 cabra 1 cabra
MARÇ 2004
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
1 caixa 1 caixa 1 caixa 2 caixes
1 cabra 2 cabres 1 cabra 3 cabres
29 30 31
1 caixa 1 caixa
1 cabra 1 cabra
SETEMBRE-OCTUBRE 2004
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
1 caixa 1 caixa
1 cabra 3 cabres
27 28 29 30 1 2 3
2 caixes 3 caixes 1 caixa
2 cabres 3 cabres 2 cabres
4 5 6 7 8 9 10
1 caixa
1 cabra
JUNY 2005
30 31 1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
5 caixes 1 caixa 1 caixa 1 caixa
6 cabres 1 cabra 1 cabra 2 cabres
13 14 15 16 17 18 19
2 caixes
2 cabres
Fig. 10.3. Calendari de captures en caixa trampa entre els anys 2003-2005. En color verd es marquen
els dies que s’administrava l’esquer sense estar activades les caixes i en color roig els dies que van
romandre activades.
135
Discussió general
constant presència de les caixes des que es van col·locar en la Reserva hagi fet que els
animals s’acostumin a elles.
6
2003
3
2004
2
2005
1
0
La Les Heres Cova del Lloret La Galera Valdebous Valdebous Carreretes Refalgarí
Caramella Faralló I II
Fig. 10.4. Animals capturats a les diferents caixes trampa i als diferents anys d’activació.
El fet de tenir les cabres capturades dins d’una instal·lació va afavorir la captura
mitjançant rifle anestèsic. Els factors limitants van ser les hores de llum disponibles
en un dia i la quantitat d’animals que es poguessin manejar en una mateixa vegada.
D’aquesta manera, doncs, només van ser necessàries 5 jornades de treball amb una
mitjana de 7.2 animals/jornada, i es va assolir una mitjana de 0.14 dies/animal,
rendiment que es troba pròxim al màxim obtingut en captura a l’aire lliure de la
cabra dels Alps: 0.1 a 7.6 animals/jornada (Gauthier, 1993).
El personal que va participar se situa en una mitjana d’11 persones/jornada (7-14

persones/jornada) i l’èxit de tir va ser del 92% (3 dards fallats de 29 trets), és a dir,
van ser necessaris 1.08 trets/animal. En captures realitzades sobre animals en
llibertat, la taxa d’èxit de tir pot elevar-se fins a 4 trets/anima als llocs més difícils i
disminuir l’èxit de tir fins a un 78.5% (Gauthier, 1993; Peracino i Bassano, 1993). Les causes
de fallada en l’objectiu van ser per un dard rebotat i dos dards que no van tocar
l’animal, però també existeix una dependència de la mida del grup que formen els
individus que s’han d’anestesiar. La taxa de vigilància disminueix en els grans grups i
augmenta en els animals perifèrics i joves, i són els mascles d’edat avançada els que
millor es capturen perquè són més gregaris (Alados, 1985). Igualment, l’estació de l’any
136
Discussió general
és un factor que afecta la rendibilitat, i és la primavera el període més favorable pel

fet que els animals són molt accessibles quan reposen a l’herba i perquè la distància
de fugida és menys important en trobar-se agregats als prats (Gauthier, 1993).
En el cas dels animals anestesiats amb sarbatana, els rendiments es corresponen als
obtinguts amb caixa trampa, atès que es van anestesiar animals capturats amb aquest
mètode físic. Llavors, es mostra com a mètode menys efectiu pel que fa als dies
necessaris per capturar un animal però més efectiu quant a les persones necessàries
per una jornada de treball respecte a la utilització del rifle anestèsic.
10.1.4. Seguretat
Xarxa vertical
No va haver-hi cap baixa entre les cabres capturades amb xarxa vertical en el
moment de la captura. La mortalitat que es pogués produir dies més tard no és
possible assegurar que fos del 0% atès que els animals no van ser marcats, però la
vigilància per part dels guardes de la reserva no ens va alertar de l’aparició de
cadàvers en la zona on es van dur a terme les captures. En el nostre estudi es van
observar únicament petites abrasions a les extremitats i als llavis per l’acció de la
xarxa en el moment de l’impacte i pels intents de fugida un cop quedaven atrapades
les cabres salvatges.
En altres estudis realitzats amb el cabirol i l’isard, la mortalitat representa des d’un
2% fins a un 5%, per causes de xoc, asfíxia, fractures i estrès (Van Laere i Boutin, 1990;
Gibert, 1993; Meneguz et al., 1994; Montané, 2002; López-Olvera, 2004).
L’única ferida que va patir un dels operaris va ser lleu (erosió per un cop d’un banya)
i va ser en el moment de la manipulació d’una cabra després d’estar ja
immobilitzada.. Es pot dir que la xarxa vertical va resultar segura a nivell personal.
137
Discussió general
Caixa trampa
De 51 animals capturats, només es va morir un individu (2%) després d’unes hores

d’haver-lo alliberat. La mort es va atribuir a la seva edat avançada i el mal estat
general (aflaquiment, desgast de les peces dentàries). Dubray (1993) va enregistrar
un 3.4% de mortalitat en el mufló de Còrsega ocasionada per fractures, gossos
assilvestrats, estrès i altres causes.
Les lesions a tres dels operaris que van manipular els animals es van produir en el
moment de la sortida de l’animal de la caixa trampa i del seu alliberament. Totes
elles van succeir en la mateixa caixa trampa, situada en un lloc amb poc espai per
manipular l’animal, i van ser abrasions per caiguda o per la fricció de la corda que
subjectava la xarxa manual, i contusions de caràcter lleu.
Cap dels animals anestesiats va morir durant l’anestèsia i només una femella es va
trobar morta al cap de dos dies d’haver-la anestesiat (2.8%). El que més van presentar
els animals van ser coixeses i hemorràgies, com a conseqüència de l’impacte del dard
a la massa muscular i, fins i tot, a l’os i articulació. L’experiència del tirador i el bon
càlcul de la pressió necessària segons la distància a què se situa l’animal
minimitzarien els riscs. Això no succeeix quan s’administra l’anestèsia mitjançant
sarbatana, ja que la pressió del tret és inferior que amb el rifle.
La taxa de mortalitat pot arribar a augmentar fins al 10% quan els animals són
capturats en llibertat. Causes de mortalitat poden ser per caiguda per penya-segats i
deglució desviada (xoc sèptic i pneumònia aguda produïda per la respiració
accidental d’un bol regurgitat), i altres morts no determinades perquè s’han produït
24 hores després de despertar l’animal. Incidents de menys importància serien
traumatismes per contenció (fractures d’extremitats) i meteorització escumosa
(Gauthier, 1993).
Dos operaris van rebre ferides per abrasió ocasionades per cops de peülles, però es
podria evitar deixant actuar més temps l’anestèsic i amb una intervenció no tan
precipitada i avançada.
138
Discussió general
En resum, els tres mètodes de captura són bons pel que fa a l’especificitat, però tenint
en compte les particularitats anteriorment exposades.
La caixa trampa és un mètode selectiu per a mascles i necessita poc personal per a les
captures; en canvi, es necessita invertir més temps per capturar els animals i
representa un risc moderat per als operaris quan les caixes trampa estan situades en
llocs d’espai reduït.
El rifle anestèsic és un mètode 100% eficaç i selectiu i amb el qual s’obté un elevat
rendiment en poc temps. Però la seguretat dels animals es veu vulnerada pel fet
d’utilitzar un mètode traumàtic. Si els animals es troben més propers, es pot optar
per l’administració del dard mitjançant sarbatana.
La xarxa vertical seria el mètode intermedi en tots els aspectes, excepte per l’elevada
necessitat de personal per realitzar les captures.
139
Discussió general
10.2. RESPOSTA D’ESTRÈS AGUT
La captura i el maneig dels ungulats salvatges provoquen estrès que pot ser avaluat
mesurant els canvis als paràmetres clínics, hematològics i bioquímics dels animals
(Williams i Thorne, 1996).
10.2.1. Paràmetres clínics
La freqüència cardíaca i la temperatura corporal estan considerades com uns bons

indicadors d’estrès agut (Franzmann i Thorne, 1970; Kock et al., 1987c; Broom i Johnson, 1993).
Els monitors cardíacs Polar® han demostrat ser eficaços per mesurar la freqüència
cardíaca en diverses espècies animals (Evans i Rose, 1986; Sloet van Oldruitenborgh-
Oosterbann et al., 1988; Hopster i Blockhuis, 1994; Montané et al., 2002 i 2003; López-Olvera et al.,
2006 i 2007). El registre amb aquest tipus de monitors pot no ser constant per culpa del
desplaçament dels elèctrodes i/o a la pèrdua de contacte amb la superfície depilada, o
fins i tot a artefactes produïts per la contracció muscular o a una elevada variabilitat
en la freqüència cardíaca de l’animal que l’aparell no pot enregistrar (Hopster i
Blockhuis, 1994).
El registre de temperatura el van proporcionar sondes Mätman® que permeten

valorar la seva evolució i evitar els artefactes produïts per la introducció repetida del
termòmetre al recte i per la proximitat del manipulador a l’animal (Moe i Bakken,
1997). De la mateixa manera que amb la freqüència cardíaca, el registre de la
temperatura pot presentar interrupcions. Moviments bruscos dels animals i la
defecació poden fer sortir la sonda del recte, i es fa necessària la seva reintroducció.
Si no es controla periòdicament la posició de la sonda és possible que el registre sigui
interromput i incomplet.
La freqüència cardíaca en la cabra salvatge capturada amb xarxa vertical i caixa

trampa va anar disminuint a partir del moment en què es va col·locar el monitor per
enregistrar-la. L’activitat física o la resposta emocional davant determinades
situacions pot produir l’augment o, fins i tot, la disminució com a mecanisme
140
Discussió general
d’adaptació davant un depredador, de la freqüència cardíaca (Broom i Johnson, 1993). El

cessament de l’activitat física produïda per la persecució en el cas de la captura
mitjançant xarxa vertical i l’estrès produït per la captura i la manipulació tant en
xarxa vertical com en caixa trampa, poden justificar aquesta disminució en els
animals.
La temperatura corporal està generada per la contracció muscular, l’assimilació del

menjar i el metabolisme (Lusk, 1989). Tot i això, existeix un altre component
anomenat hipertèrmia induïda per estrès, que també col·labora en l’augment de la
temperatura corporal, com a conseqüència d’una activació dels eixos simpàtic-
adrenomedul·lar i hipotàlem-hipofisari-adrenocortical (Groenink et al., 1994; Moe i
Bakken, 1997; Bakken et al., 1999). Aquesta hipertèrmia depèn del temps; així, en ratolins
i guineus triga 10 minuts en assolir el seu nivell màxim i torna a la línia basal després
de 60-90 minuts (Zethof et al., 1994; Moe i Bakken, 1997). Tant en la xarxa vertical com en
la caixa trampa, la temperatura rectal va disminuir amb el temps i es va estabilitzar
seguint un patró similar al de la hipertèrmia induïda per estrès.
10.2.2. Paràmetres hematològics
L’alliberament de catecolamines i corticoesteroides produït per l’estrès de captura

produeix canvis als valors hematològics dels eritròcits i dels leucòcits. Les
catecolamines augmenten el recompte d’eritròcits (RBC), juntament amb el valor
hematòcrit (PCV) i la concentració d’hemoglobina, com a conseqüència de la
contracció esplènica. Aquestes hormones també augmenten la circulació limfàtica,
mobilitzen els leucòcits de les reserves marginals i generen una leucocitosi amb
neutrofília i/o limfocitosi. Aquest efecte és temporal i s’ha descrit la disminució del
PCV al llarg del temps a partir de la descàrrega de catecolamines (Wesson et al., 1979),
tot i que en cabirols capturats amb el mateix mètode no es van trobar diferències al
llarg del temps de captura (Montané et al., 2003). Per una altra banda, els
corticoesteroides indueixen leucocitosi, neutrofília, limfopènia i eosinopènia, i
s’assoleix el nivell màxim a les 4-6 hores després de l’episodi estressant (Jain, 1993).
Ambdós mètodes de captura física van presentar un quadre hematològic d’estrès

caracteritzat per la disminució dels paràmetres eritrocitaris per desaparició dels
141
Discussió general
efectes de les catecolamines, i augment de leucòcits i neutròfils, i disminució dels

limfòcits i eosinòfils (només en xarxa vertical), atribuïble a l’efecte dels
corticoesteroides.
10.2.3. Paràmetres bioquímics
L’activitat sèrica d’alguns enzims (creatina cinasa - CK, aspartat aminotransferasa -

AST, alanina aminotransferasa – ALT, lactat deshidrogenasa - LDH) és un bon
indicador d’estrès en nombroses espècies ja que augmenta durant la captura i el
maneig dels ungulats salvatges com a conseqüència de l’increment de la
permeabilitat i/o el dany de les cèl·lules musculars (Seal i Hoskinson, 1978; Bush et al.,
1981; Kocan et al., 1981; Kock et al., 1987c; Chapple et al., 1991; Duncan et al., 1994). L’augment
en els enzims indicadors de dany muscular de les cabres capturades amb xarxa
vertical i caixa trampa coincideix amb el que s’ha dit anteriorment i amb els resultats
d’altres treballs d’investigació amb mètodes semblants de captura en ungulats
salvatges (Montané et al, 2002 i 2003; López-Olvera et al., 2006 i 2007). L’efecte a nivell
muscular també es veu reflectit en les alteracions de la concentració de lactat i
creatinina. La disminució del lactat, probablement deguda a un retorn en els nivells
basals després d’un augment per exercici físic o per efecte catecolamínic a nivell
muscular (Kaneko, 1997a; Ganong, 2004), i l’augment de la creatinina per una
vasoconstricció a nivell renal i muscular induïda també per les catecolamines (Finco,
1997), són canvis que mostren resultats similars als trobats en altres ungulats salvatges
sotmesos a captura i maneig (Franzmann i Thorne, 1970; Hatting et al., 1988; Peinado et al.,
1993).
Les catecolamines i els glucocorticoides també tenen efectes en altres metabòlits.

Així, tenen un efecte proteolític, amb la qual cosa disminueixen les proteïnes totals i
augmenten els metabòlits nitrogenats de desfeta com la urea (Finco, 1997; Kaneko, 1997;
Guyton i Hall, 2000), augmenten la glicogenòlisi i la gluconeogènesi i augmenta la
concentració de glucosa sèrica (Guyton i Hall, 2000; Ganong, 2004), tenen un efecte
lipolític al teixit adipós, i estimulen la mobilització dels greixos i l’augment dels àcids
grassos lliures (Guyton i Hall, 2000), a més alteren l’excreció d’ions a nivell renal, com
l’augment de l’eliminació del potassi. Aquests canvis en les proteïnes i en alguns
metabòlits i ions es van trobar en les cabres salvatges capturades en aquest estudi.
142
Discussió general
10.2.4. Efecte del sexe
Els mascles capturats amb xarxa vertical i caixa trampa van mostrar algunes
diferències respecte a les femelles corresponents a cada mètode de captura. Així, els
elevats nivells de l’activitat de la LDH i la fosfatasa alcalina (FA), les concentracions
superiors de glucosa i creatinina, i els valors inferiors de proteïnes totals, indiquen
que els mascles presenten una resposta d’estrès superior en el moment de la captura.
10.2.5. Efecte del mètode
Els animals capturats amb xarxa vertical van mostrar abans una estabilització tant de
la freqüència cardíaca com de la temperatura rectal respecte als capturats amb caixa
trampa (Taula 10.1).
Taula 10.1. Temps d’estabilització de la cabra salvatge capturada amb mètodes físics.
XARXA VERTICAL CAIXA TRAMPA
Freqüència cardíaca 55 min 175 min
Temperatura rectal 70 min 140 min
En comparar els valors dels paràmetres hematològics i bioquímics dels animals

capturats amb xarxa vertical i caixa trampa, es troba que alguns d’ells mostren que la
xarxa vertical és un mètode menys estressant que la captura amb caixa trampa. Així,
les cabres capturades amb caixa trampa van mostrar un elevat recompte de neutròfils
més gran, l’activitat sèrica de l’AST i la concentració de bilirubina total, així com un
disminuït recompte d’eosinòfils i de concentració de triglicèrids i potassi, que els
obtinguts amb xarxa vertical. El fet que els animals capturats amb caixa trampa
romanguessin unes hores tancats abans de la captura manual probablement influeix a
l’hora de presentar una resposta d’estrès més elevada que quan són capturats
mitjançant xarxa vertical.
10.2.6. Efecte del mètode i del sexe
Les diferències trobades entre els mascles i les femelles segons el mètode de captura,
basant-nos en els resultats dels mateixos paràmetres, indiquen que els mascles són
143
Discussió general
més sensibles a l’estrès quan es capturen amb xarxa vertical i que les femelles ho són
més quan es capturen amb caixa trampa. L’activitat més elevada d’alguns enzims en
els mascles capturats amb xarxa vertical podria ser ocasionada per l’esforç físic i la
resposta d’estrès davant la persecució abans de ser capturades; en canvi, la captura
perllongada durant hores a la caixa trampa i l’estrès produït per la posterior
contenció física podria afectar molt més els enzims indicadors de dany muscular de
les femelles.
López-Olvera et al. (2007) van trobar diferències entre mascles i femelles d’isard dels
Pirineus capturat amb xarxa vertical, però els resultats van ser contraris als obtinguts
en cabra salvatge.
144
Discussió general
10.3. EFECTE DE L’APLICACIÓ DE TRANQUIL·LITZANTS
10.3.1. Efecte de l’acepromazina
Diferents treballs amb altres ungulats salvatges, com són el cabirol (Capreolus
capreolus) i l’isard dels Pirineus (Rupicapra pyrenaica), han demostrat l’efecte
beneficiós a nivell de constants clíniques i paràmetres hematològics i bioquímics de
l’acepromazina (Montané et al., 2002 i 2003; López-Olvera et al., 2006 i 2007).
Tot i que la freqüència cardíaca es podria prendre com una mesura de l’efecte de les
catecolamines alliberades davant un estímul estressant (Broom i Johnson, 1993), no s’han
trobat diferències entre el grup tractat i el grup control, probablement per culpa de
la variabilitat individual (Porges, 1985) i la taquicàrdia reflexa derivada de la
hipotensió produïda per l’acepromazina (Plumb, 2002).
En el registre de la temperatura rectal, en canvi, l’efecte hipotèrmic de

l’acepromazina (Plumb, 2002) és molt evident en l’estudi realitzat amb xarxa vertical i
una mica menys en els animals capturats amb xarxa trampa, i s’evita així la
hipertèrmia induïda per estrès (Groenink et al., 1994).
Els valors inferiors del RBC, del PCV, de la concentració d’hemoglobina, del
recompte de leucòcits (WBC), del recompte de neutròfils i de limfòcits respecte al
grup control demostren els efectes de l’acepromazina a nivell vascular, i s’afavoreix
el segrest cel·lular a nivell esplènic i s’eviten les alteracions sanguínies produïdes per
les catecolamines (Plumb, 2002).
El bloqueig per part de l’acepromazina dels receptors alfa adrenèrgics en la

musculatura estriada i la conseqüent vasodilatació, afavoreix un flux sanguini més
gran en el teixit muscular que es reflecteix en una disminució de l’activitat dels
enzims indicadors de dany muscular com són la CK, AST, LDH i ALT, i de la
concentració d’urea i creatinina (Gross i Booth, 1995; Finco, 1997; Guyton i Hall, 2000).
145
Discussió general
El mateix efecte vasodilatador succeeix a nivell dels túbuls renals de manera que la
concentració de potassi tampoc augmenta en els animals tranquil·litzats amb
acepromazina (Guyton i Hall, 2000).
Una resposta inferior d’estrès produiria menys hemòlisi i lipòlisi en els animals i no
hi hauria augment en la bilirubina sèrica i en el colesterol, com succeeix en els
animals no tranquil·litzats (Tennant, 1997; Guyton i Hall, 2000).
L’efecte de l’acepromazina va ser una mica més evident en les femelles que en els
mascles ja que, valors com el RBC, el PCV, la concentració d’hemoglobina i de
creatinina, es van mostrar inferiors en les d’aquest grup. Una diferència similar
també ha estat descrita a l’isard dels Pirineus (López-Olvera et al., 2007).
10.3.2. Efecte de l’haloperidol
L’administració d’haloperidol en els animals produeix una estabilització abans tant

de la freqüència cardíaca com de la temperatura, i aquesta és significativament
inferior a la del grup control. Tot i no tenir com a efecte la hipotèrmia, l’haloperidol
actua al sistema nerviós central, produeix una depressió d’aquest i, conseqüentment,
no existeix la hipertèrmia induïda per estrès (Groenink et al., 1994). A més, s’observa
una disminució de la temperatura respecte al grup control, que dura més temps que
amb l’acepromazina, amb la qual cosa l’acció a nivell central té efectes més marcats.
L’efecte hipotensor de l’haloperidol ocasionat per una vasodilatació pel bloqueig dels
receptors adrenèrgics perifèrics causa la disminució dels paràmetres hematològics i
de la concentració de creatinina per eliminació per via renal (Gross i Booth, 1995).
Alguns dels efectes col·laterals de l’haloperidol en l’espècie humana poden ser
tremolors, espasticitat i rampes musculars, que produeixen un possible augment de
l’activitat muscular i del seu metabolisme proteic (Gross i Booth, 1995). Les activitats
dels enzims indicadors de dany muscular (AST, ALT i FA) i la concentració d’urea
augmentades revelarien que l’haloperidol no té l’efecte protector a nivell muscular
que presenta l’acepromazina.
146
Discussió general
10.4. EFECTE DE LES COMBINACIONS ANESTÈSIQUES I DEL MÈTODE

D’APLICACIÓ
L’estudi de diferents combinacions d’anestèsics i el mètode d’administració (rifle

anestèsic, pistola anestèsica, sarbatana) és necessari per determinar la millor opció
que s’adapti a les nostres necessitats i que causi un mínim d’efectes adversos en els
animals.
Tant la xilazina com la medetomidina, són dos analgèsics i sedants amb afinitat pels
receptors alfa adrenèrgics, i són més específics per als receptors del tipus alfa-2 que
per als del tipus alfa-1 (Gross i Booth, 1995; Plumb, 2002). L’associació que més
comunament s’utilitza amb la xilazina i la medetomidina és la ketamina, un anestèsic
dissociatiu derivat de la fenciclidina (Branson i Booth, 1995; Plumb, 2002; McKelvey i
Hollingshead, 2003). Com que és més específica la medetomidina que la xilazina pels
receptors alfa-2 adrenèrgics, la dosi necessària de ketamina és inferior quan es

combina amb la primera (Plumb, 2002; Caulkett i Haigh, 2004).
Poques diferències són les trobades entre les dues combinacions anestèsiques
comparades. Ambdues combinacions es van mostrar segures durant el període que
els animals van romandre anestesiats, van presentar els mateixos efectes derivats
d’utilitzar alfa-agonistes i alteracions hematològiques i bioquímiques no atribuïbles a
una resposta d’estrès més gran per part d’un grup o un altre.
Els temps d’anestèsia enregistrats quan s’utilitza xilazina combinada amb ketamina,
tot i que sense trobar diferències estadísticament significatives, van ser inferiors als
que s’obtenen quan es combina la medetomidina. Tot i això, la mitjana de 8.15
minuts en el temps d’inducció encara és elevada, en el cas que un animal en estat
salvatge decidís fugir.
En el nostre estudi els animals es trobaven en tot moment controlats dins un tancat,
per la qual cosa la recuperació dels animals adormits no va presentar cap dificultat.
Però els animals d’espècies salvatges que es capturen mitjançant mètodes químics
acostumen a estar en espais oberts, amb la possibilitat de sortir fugint si una situació
de perill els amenaça i amb els conseqüents problemes de pèrdua dels animals o, fins
147
Discussió general
i tot, depenent del relleu de la zona, la mort per caiguda per penya-segats (Gauthier,
1993; Peracino i Bassano, 1993). En aquest aspecte influeix, per tant, el temps que l’animal
triga a adormir-se.
En el cas d’haver d’escollir diferents mètodes per aplicar l’anestèsia, tampoc

existeixen diferències entre els paràmetres clínics, hematològics i bioquímics que ens
facin definir com a més o menys estressant algun dels mètodes. De nou s’ha de
recórrer als temps d’inducció i a les característiques del mètode utilitzat per capturar
els animals.
En primer lloc s’ha de tenir en compte la distància a què es troba l’objectiu, ja que la
sarbatana no té tan llarg abast com el rifle anestèsic. I després, avaluar quin mètode
mostra un temps anestèsics inferiors. Com a factor favorable pel que fa al rifle, els
temps són menors, però com els animals anestesiats amb sarbatana estaven
prèviament capturats en una caixa trampa, el temps d’inducció no és important atès
que l’animal no pot fugir.
A més d’avaluar les alteracions internes produïdes pel mètode de contenció química,
també s’ha de tenir en compte les alteracions externes i el resultat d’aquestes
contencions al llarg del temps. En el grup dels animals anestesiats amb sarbatana no
va haver-hi baixes ni ferides greus com a resultat de l’impacte del dard. El fet que el
rifle anestèsic impulsi el dard mitjançant pressió i el fet d’haver de realitzar un càlcul
aproximat de la posició de l’objectiu (i que aquest no roman immòbil), produeix una
sèrie d’efectes a nivell físic en l’animal. Les ferides produïdes per l’impacte i les seves
conseqüències mostren el rifle anestèsic com un mètode més perillós per als animals
que la sarbatana.
148
11. CONCLUSIONS
Conclusions
Primera
La xarxa vertical és un mètode apropiat de captura física per a cabra salvatge per la
seva elevada especificitat, rendiment i seguretat.
Segona
L’acepromazina és un tractament adequat per reduir les conseqüències de l’estrès en
la cabra salvatge produïdes per la captura amb mètodes físics, ja que redueix els seus
efectes en l’animal en evitar un increment de la temperatura i l’elevació dels
paràmetres eritrocitaris i leucocitaris, dels enzims indicadors de dany muscular i dels
metabòlits com ara la urea i la creatinina.
Tercera
L’ús de l’haloperidol no mostra avantatges respecte al de l’acepromazina en el
control de l’estrès als mascles de cabra salvatge capturats amb caixa trampa ja que als
animals tractats amb el primer fàrmac es va produir un augment d’alguns enzims
indicadors de dany muscular així com d’alguns metabòlits com ara la urea i la
bilirubina total.
Quarta
L’efecte de l’estrès de captura es veu influït pel mètode (xarxa vertical, caixa trampa)
de forma diferent segons el sexe. Així, la xarxa vertical té un efecte més marcat sobre
els mascles de l’espècie i la caixa trampa sobre les femelles.
Cinquena
L’efecte del tractament amb acepromazina és més marcat en les femelles de cabra
salvatge respecte als mascles, ja que a les primeres produeix un descens més gran dels
índexs eritrocitaris i de la concentració de creatinina.
151
Conclusions
Sisena
Els resultats trobats en l’estudi dels paràmetres clínics, hematològics i bioquímics de
les associacions anestèsiques (xilazina + ketamina, medetomidina + ketamina) i dels
mètodes d’administració (rifle anestèsic, sarbatana) no mostren diferències
atribuïbles a una resposta d’estrès més gran per part d’una/un combinació/mètode o
una/un altra/e.
152
12. BIBLIOGRAFÍA
Bibliografía
Alados, C. L. (1985). Group size and composition of the Spanish ibex (Capra
pyrenaica Schinz) in the Sierras of Cazorla and Segura. En: The biology and
management of mountain ungulates. Ed. S. Lovari. Croom-Helm, Beckenham,
United Kingdom. pp. 134-147.
_____ (1985). Distribution and status of the Spanish Ibex (Capra pyrenaica). En: The
biology and management of mountain ungulates. Ed. S. Lovari. Croom-Helm,
Beckenham, United Kingdom. pp. 204-211.
_____ (1997). Status and Distributions of Caprinae by Region: Europe, Spain. En:
Wild Sheep and Goats and their Relatives. Status Survey and Conservation Action
Plan for Caprinae. Editado y recopilado por David M. Shackleton. IUCN/SSC
Caprinae Specialist Group, Gland, Switzerland and Cambridge, United Kingdom. pp.
125-130.
Andrews, F. M. (1994). Acute rhabdomyolysis. Veterinary Clinics of North America:

Equine Practice, 10: 567-573.
Arnemo, J. M.; Negard, T. y Soli, N.E. (1993). Deer farming in Norway. A review of
the currently available drugs that can be used for immobilization, pain relief and
anaesthesia. Norsk-Veterinineertidsskrift, 105: 517-521.
_____ ; _____ y _____ (1994). Chemical capture of free-ranging red deer (Cervus
elaphus) with medetomidine-ketamine. Rangifer, 14: 123-127.
Atkinson, M. W. y Blumer, E. S. (1997). The use of long-acting neuroleptic in the

mongolian wildh horse (Equus przewalskii przewalskii) to facilitate the
establishment of a bachelor herd. En: Proceedings of the American Association of
Zoo Veterinarians Annual Conference. Houston, Texas. pp. 199-200.
Azab, M. E. y Abdel-Maksoud, H. A. (1999). Changes in some hematological and

biochemical parameters during prepartum and postpartum periods in female Baladi
goats. Small Ruminant Research, 34: 77-85.
Baha, F. y Malbert, C. H. (1993). Physio-pharmacologie de l’immobilisation des

ruminants. En: Actes du Symposium sur les Techniques de Capture et de Marquage
des Ongulès Sauvages. Dubray, D. (Ed.). Mèze, Hérault, 20-22 mars 1990. FDC de
l’Hérault: Montpellier. pp. 19-25.
Bakken, M.; Moe, R. O.; Smith, A. J. y Selle, G. E. (1999). Effects of environmental

stressors on deep body temperature and activity levels in silver fox vixens (Vulpes
vulpes). Applied Animal Behaviours Science, 64: 141-151.
155
Bibliografía
Ballard, S.; Shults, R.; Kownacki, A. A.; Blake, J. W. y Tobin, T. (1982). The
pharmacokinetics, pharmacological responses and behavioral effects of
acepromazine in the horse. Journal of Veterinary Pharmacology and Therapeutics, 5:
21-31.
Barret, M. W. y Chalmers, G. A. (1977). Clinicochemical values for adult free-

ranging pronghorns. Canadian Journal of Zoology, 55: 1252-1260.
Beech, J. (1997). Chronic exertional rhabdomyolisis. Veterinary Clinics of North

America: Equine Practice, 13: 145-167.
Berducou, C. (1993). Chamois et isards: bilan des captures par filets pièges et engins
divers realisées en France au course des trente dernières années (1958-1989). En:
Actes du Symposium sur les Techniques de Capture et de Marquage des Ongulès
Sauvages. Dubray, D. (Ed.). Mèze, Hérault, 20-22 mars 1990. FDC de l’Hérault:
Montpellier. pp. 113-120.
Berthier, J. L.; Blanvillain, C.; Bomsel, M. C.; Gerbet, S. y Chaduc, Y. (1996).

Anaesthesia and immobilisation in zoo mammals and birds with medetomidine-
ketamine combination, and reversal with atipamezole. European Association of Zoo
and Wildlife Veterinarians (EAZWV). First scientific meeting, May 16-18, Rostock,
Alemania.
Bia, M. J. y DeFronzo, R. A. (1981). Extrarrenal potassium homeostasis. American

Journal of Physiology, 240: 257-268.
Blanco, J. C. (1998). Cabra montés. En: Mamíferos de España. Editorial Planeta S. A.,
Barcelona, España. pp.153-159.
_____ y González, J. L. (1992). Libro rojo de los vertebrados de España. ICONA,

Madrid, Spain, 714 pp.
Boutin, J. M.; Angibault, J. M.; Van Laere, G. y Delorme, D. (1993). Bilan des
experiences françaises en matière de capture du chevreuil (Capreolus capreolus). En:
Actes du Symposium sur les Techniques de Capture et de Marquage des Ongulès
Branson, K. R. y Booth, N. H. (1995). Injectable anesthetics. En: Veterinary

Pharmacology and Therapeutics. 7th ed. Adams, H. R. (Ed.). Iowa State University
Press, Ames, Iowa. pp. 250-262.
Brelurut, A. (1991). Effets de la capture et du transport sur quelques constantes

sanguines du jeune cerf (Cervus elaphus). Gibier Fauna Sauvage, 8: 271-282.
156
Bibliografía
Broom, D. M. y Johnson, K. G. (1993). Stress and animal welfare. Chapman & Hall,
London. 211 pp.
Bruss, M. L. (1997). Lipids and ketones. En: Clinical Biochemistry of Domestic

Animals, J. J. Kaneko, J. W. Harvey y M. L. Bruss (Eds.). 5th edition. San Diego,
Academic Press Inc. pp. 83-115.
Bush, B. M. (Ed.) (1993). Interpretation of Laboratory Results for Small Animal

Clinicians. Blackwell Scientific Publications, Oxford, United Kingdom.
_____ ; Smith, E. E. y Custer, R. S. (1981). Hematology and serum chemistry values

for captive Dorcas gazelles: variations with sex, age, and health status. Journal of
Wildlife Diseases, 17: 135-143.
Cabrera, A. (1911). The subspecies of the Spanish ibex. En Proceedings of the

Zoological Society of London. pp. 963-967.
_____ (1914). Fauna Ibérica Mamíferos. Hipódromo, Madrid, España.
Cannon, W. B. (1935). Stresses and strains of homeostasis. American Journal of the

Medical Sciences, 189: 1-14.
_____ y De la Paz, D. (1911). Emotional stimulation of adrenal secretion. American

Journal of Physiology, 28: 64-70.
Carlson, G. P. (1997). Fluid, electrolyte, and acid-base balance. En: Clinical

Biochemistry of Domestic Animals, J. J. Kaneko, J. W. Harvey y M. L. Bruss (Eds.).
5th edition. San Diego, Academic Press Inc. pp. 485-516.
Carragher, J. F.; Ingram, J. R. y Matthews, L. R. (1997). Effects of yarding and

handling procedures on stress responses of red deer stags. Applied Animal Behaviour
Science, 51: 143-158.
Caulkett, N. y Haig, J. C. (2004). Anesthesia of North American Deer. En: Zoological

Restraint and Anesthesia. Heard, D. (Ed.). International Veterinary Information
Service (www.ivis.org), Ithaca, New York, USA.
Chappell, P. B.; Smith, M. A.; Kilts, C. D.; Bissette, G.; Ritchie, J.; Anderson, C. y
Nemeroff, C. B. (1986). Alterations in corticotropin-releasing factor-like
inmunoreactivity in discrete rat brain regions after acute and chronic stress. Journal
of Neuroscience, 6: 2908-2914.
157
Bibliografía
Chapple, R. S.; English, A. W.; Mulley, R. C. y Lepherd, E. E. (1991). Haematology

and serum biochemistry of captive unsedated chital deer (Axis axis) in Australia.
Journal of Wildlife Diseases, 27: 396-406.
Clouet, M. (1979). Note sur la systématique du bouquetin d’Espagne. Bulletin de la

Societé d’Histoire Naturelle Toulouse, 115: 269-277.
Coblentz, B. E. (1975). Serum cholesterol level changes in George Reserve deer.

Journal of Wildlife Management, 39: 342-345.
Cook, R. A.; Roskop, M. L. y Bowerman, D. L. (1986). Hematologic and serum

chemistry values for captive Alpine ibex (Capra ibex ibex). Journal of Zoo and
Animal Medicine, 17: 65-58.
Corbet, G. B. (1978). The Mammals of the Palearctic Region. A Taxonomic Review.

British Museum (Natural History) – Cornell University Press, London and Ithaca.
Couturier, M. (1962). Le bouquetin des Alpes (Capra aegagrus ibex L.). Grenoble,
France.
Cowan, I. McT.; Wood, A. J. y Nordan, H. C. (1962). Studies in the tranquilization

and immobilization of deer (Odocoileus). Canadian Journal of Comparative
Medicine, 26: 57-61.
Crampe, J. P. (1990). Le bouquetin iberique. Elements pour une reintroduction au

versant nord des Pyrénées occidentales. Documents Scientifiques du Parc National
des Pyrénées, 26: 187.
Cross, J. P.; MacKintosh, C. G. y Griffin, J. F. T. (1988). Effect of physical restraint

and xylazine sedation on haematological values in red deer (Cervus elaphus).
Research in Veterinary Science, 45: 281-286.
Cuenca, R.; Marco, I.; Velarde, R.; Pastor, J.; Viñas, L. y Lavín, S. (1996). Patrones
electroforéticos de siete especies de ungulados salvajes. I Jornadas sobre Ecopatología
de Mamíferos Salvajes. Bellaterra, Spain.
Dantzer, R. y Mormède, P. (1983). Stress in farm animals: A need for reevaluation.

Journal of Animal Science, 57: 6-18.
DelGiudice, G. D.; Krausman, P. R.; Bellantoni, E. S.; Wallace, M. C.; Etchberger, R.

C. y Seal, U. S. (1990a). Blood urinary profiles of free-ranging desert mule deer in
Arizona. Journal of Wildlife Diseases, 26: 83-89.
158
Bibliografía
_____ ; Mech, L. D. y Seal, U. S. (1990b). Minimizing capture-related stress on

white-tailed deer with a capture collar. Journal of Wildlife Management, 54: 299-
303.
_____ ; _____ y _____ (1990c). Effects of undernutrition on body composition and

physiological profiles of white-tailed deer. Journal of Wildlife Management, 54: 539-
550.
_____ ; _____ ; Kunnel, K. E.; Gese, E. M. y Seal, U. S. (1992). Seasonal patterns of

weight, hematology, and serum characteristics of free-ranging female white-tailed
deer in Minnesota. Canadian Journal of Zoology, 70: 974-983.
De Meneghi, D.; Meneguz, P. G.; Abate, O.; Quaranta, G.; Rossi, L. y Lanfranchi, P.
(1990). Blood serum analysis of chemically captured Alpine ibex (Capra ibex). En:
Values at the onset of anaesthesia. Annali della Facoltà di Medicina Vetrinaria di
Torino 33. pp. 1-12.
DeNicola, A. J. y Swihart, R. K. (1997). Capture-induced stress in white-tailed deer.

Wildlife Society Bulletin, 25: 500-503.
DiBartola, S. P. (2000). Disorders of sodium and water: hypernatremia and

hyponatremia. En: Fluid Therapy in Small Animal Practice, 2nd ed. DiBartola, S. P.
W. B. Saunders Company, Philadelphia, USA. pp. 45-72.
Diverio, S.; Goddard, P. J. y Gordon, I. J. (1996). Use of long-acting neuroleptics to

reduce the stress response to management practices in red deer. Applied Animal
Behaviour Science, 49: 83-88.
Dubray, D. (Ed.) (1993). Bilan des expériences françaises en matière de capture par
engins du Mouflon de Corse (Ovis ammon musimon). En: Actes du Symposium sur
les Techniques de Capture et de Marquage des Ongulès Sauvages. Mèze, Hérault, 20-
22 mars 1990. FDC de l’Hérault: Montpellier. pp: 147-151.
Duncan, J. R. y Prasse, K. W. (1986). Veterinary Laboratory Medicine. 2nd edition.

Iowa State University Press, Ames, USA. 384 pp.
_____ ; _____ y Mahaffey, E. A. (1994). Veterinary Laboratory Medicine: Clinical

Pathology. Ames, Iowa State University Press. 308 pp.
Dunn, A. J. y Berridge, C. W. (1990). Physiological and behavioral responses to

corticotropin-releasing factor administration: is CRF a mediator of anxiety or stress
responses? Brain Research Reviews, 15: 71-100.
159
Bibliografía
Ebedes, H. (1993). The use of long-acting tranquilizers in captive wild animals. En:
The Capture and Care Manual: Capture, Care, Accomodation and Transportation of
Wild African Animals. McKenzie, A. A. (Ed.). Wildlife Decision Support Services
CC and the South African Veterinary Foundation: South Africa. pp. 71-99.
_____ y Raath, J. P. (1999). Use of tranquilizers in wild herbivores. En: Zoo and
Wild Animal Medicine. Current Therapy 4. Fowler, M. E. (Ed.). W. B. Saunders
Company, Philadelphia. pp. 575-585.
Escós, J. y Alados, C. L. (1997). Cabra montés. Biológica, 7: 30-41.
Espmark, Y. y Langvatn, R. (1985). Development and habituation of cardiac and

behavioural responses in young red deer calves exposed to alarm estimuli. Journal of
Mammalogy, 66: 702-711.
Fandos, P. (1989). Distribución de la cabra montés en España. Quercus, 36: 20-26.
_____ (1991). La cabra montés Capra pyrenaica en el Parque Natural de las Sierras de
Cazorla, Segura y Las Villas. ICONA-CSIC, Madrid, Spain. 176 pp.
_____ y Medem, R. (1994). Los ungulados de montaña. En : Argali. Cacerías de alta

montaña. Medem, R. (Ed.). Agualarga Editores, Madrid, España. pp. 271-275.
Fernández-Arias, A. ; Aymerich, M. ; Guiral, J. y Rodríguez, C. (1993). La capture

des ongulés sauvages vivants, en Espagne. En : Actes du Symposium sur les
Techniques de capture et de marquage des ongulés sauvages. Dubray, D. (Ed.). Mèze,
Hérault, 20-22 mars 1990. FDC de l’Hérault: Montpellier. pp. 135-138.
Finco, D. R. (1997). Kidney function. En: Clinical Biochemistry of Domestic

Animals. Kaneko, J.J.; Harvey, J. W. y Bruss, M. L. (Eds.). 5th edition. San Diego,
Academic Press Inc. pp. 485-516.
Fowler, M. E. (Ed.) (1986). Restraint. En: Zoo and wild animal medicine. 2nd edition.
W. B. Saunders Company: Philadelphia. pp. 38-50.
_____ (1995). Restraint and Handling of domestic animals. 2nd ed. Iowa State
University Press, Ames, USA.
Franzmann, A. W. y Thorne, E. T. (1970). Physiologic values in wild bighorn sheep

(Ovis canadensis canadensis) at capture, after handling and after captivity. Journal of
the American Veterinary Medical Association, 157 : 647-650.
_____ ; Flynn, A. y Arneson, P. D. (1975). Serum corticoid levels relative to

handling stress in Alaskan moose. Canadian Journal of Zoology, 53: 1424-1426.
160
Bibliografía
Gabrielsen, G. W. ; Kanwisher, J. W. y Steen, J. B. (1977). Emotional bradicardia: a

telemetry study on incubating willow grouse (Lagopus lagopus). Acta Physiologica
Scandinavica, 100 : 255-257.
Gandini, G. C. M. ; Ebedes, H. y Burroughs, R. E. J. (1989). The use of long-acting

neuroleptics in impala (Aepyceros melampus). Journal of South Africa Veterinary
Association, 60 : 206-207.
Ganong, W. F. (2004). Fisiología Médica. 19ª edición. México D. F., El Manual

Moderno. 914 pp.
Gauthier, D. (1993). Practiques françaises en matière d’immobilisation par voie

chimique: synthèse des questionnaires et expérience du Parc National de la Vanoise.
En: Actes du Symposium sur les Techniques de Capture et de Marquage des Ongulès
_____ y Michallet, J. (1993). Bilan des experiences françaises en matière de capture

par engin du bouquetin des Alpes (Capra ibex ibex). En: Actes du Symposium sur les
Techniques de Capture et de Marquage des Ongulès Sauvages. Dubray, D. (Ed.).
Mèze, Hérault, 20-22 mars 1990. FDC de l’Hérault: Montpellier. pp. 139-145.
Gibert, P. (1993). Conséquences de la capture et des manipulations sur la physiologie

des ongulés sauvages. Incidence pathologique. Bilan et connaissances. En: Actes du
Symposium sur les Techniques de Capture et de Marquage des Ongulès Sauvages.
Dubray, D. (Ed.). Mèze, Hérault, 20-22 mars 1990. FDC de l’Hérault: Montpellier.
pp. 169-177.
Goddard, P. J. y Grigor, P. N. (1997). Lactate dehydrogenase quantification and

isoenzyme distribution in physiological response to stress in red deer (Cervus
elaphus). Research in Veterinary Science, 63: 119-122.
Golightly, R. T. y Hofstra, T. D. (1989). Immobilization of elk with a ketamine-

xylazine mix and rapid reversal with yohimbine hydrochloride. Wildlife Society
Bulletin, 17: 53-58.
Gonzales, G. (1982). Eco-ethologie des ongulés de montagne, aproche evolutive.

Acta Biologica Montana, 1: 121-152.
Granados, J. E.; Pérez, J. M.; Soriguer, R. C., Fandos, P. y Ruíz, I. (1997). On the
biometry of the Spanish ibex, Capra pyrenaica, from Sierra Nevada (southern Spain).
Folia Zoologica, 46: 9-14.
161
Bibliografía
_____ ; Soriguer, R. C.; Pérez, J. M.; Fandos, P. y García-Santiago, J. (2002). Capra

pyrenaica Schinz, 1838. En: Atlas de los mamíferos terrestres de España. Palomo, J.
L. y Gisbert, J. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-SECEM-
SECEMU, Madrid. pp. 326-329.
Gray, C. W.; Bush, M. y Beck, C. C. (1974). Clinical experience using C1744 in

chemical restraint of exotic specimens. Journal of Zoo Animal Medicine, 5: 12-21.
Groenink, L.; Gugten, J. Van Der; Zethof, T.; Heyden, J. Van Der y Olivier, B.
(1994). Stress-induced hyperthermia in mice: Hormonal correlates. Physiology &
Behavior, 56: 747-749.
Gross, M. E. y Booth, N. H. (1995). Tranquilizers. En: Veterinary Pharmacology and

Therapeutics. 7th ed. Adams, H. R. (Ed.). Iowa State University Press, Ames, Iowa.
pp. 320-349.
Guyton, A. C. y Hall, J. E. (Eds.) (2000). Textbook of Medical Physiology. 10th

edition. W. B. Saunders Company, Philadelphia, USA. pp 253-262.
Haig, J. C. (1982). Mammalian immobilizing drugs: their pharmacology and effects.

En: Nielsen, L; Haigh, J. C. y Fowler, M. E. (Eds.). Chemical Immobilization of
North American Wildlife. The Wisconsin Humane Society, Inc., Milwaukee,
Wisconsin. pp. 46-62.
Hansen, E.; Richarc-Hansen, C. y Menaut, P. (1993). Mise au point d’une méthode

de captures multiples d’isard (Rupicapra pyrenaica) par enclos-piège. En: Actes du
pp. 121-126.
Hargreaves, A. L. y Hutson, G. D. (1990). Changes in heart rate, plasma cortisol and

haematocrit of sheep during a shearing procedure. Applied Animal Behaviour
Science, 26: 91-101.
Harthoorn, A. M. (1973). Review of wildlife capture drugs in common use. En: E.

Young (Ed.). The Capture and Care of Wild Animals. Human & Rousseaux, Cape
Town. Pp. 14-34.
_____ (1976). Physiology of capture myopathy. Quinquennial report. Transvaal

Nature Conservation Division: Pretoria, South Africa.
_____ (1982). Physical aspects of both mechanical and chemical capture. En:
Chemical Immobilization of North American Wildlife. Nielsen, L.; Haigh, J. C. y
Fowler, M. E. (Eds.). Wisconsin Human Society: Milwakee. pp: 63-71.
162
Bibliografía
Hartmann, H. (1988). Critères biochimiques et hématologiques du stress et leurs

relations avec les mécanismes de défense. Recueil de Médecine Vétérinaire, 164:
743-750.
Haskell, S. R. R. y Anttila, T. A. (2001). Small ruminant clinical diagnosis and

therapy. Carr, M.; Dentinger, T. y Preston, R. (Eds.). University of Minnesota, St.
Paul, Minnesota, USA. pp. 290.
Hastings, B. E.; Abbot, D. E. y George, L. M. (1992). Stress factors influencing plasma

cortisol levels and adrenal weights in Chinese water deer (Hydropotes inermis).
Research in Veterinary Science, 53: 375-380.
Hatting, J.; Pitts, N. I. y Ganhao, M. F. (1988). Immediate response to repeated

capture and handling of wild impala. Journal of Experimental Zoology, 248: 109-
112.
_____ ; _____ ; _____ y Carlston, A. (1990). Physiological response to manual

restraint of wild impala. Journal of Experimental Zoology, 253: 47-50.
Hawley, A. W. y Peden, D. G. (1982). Effects of ration, season and animal handling

on composition of bison and cattle blood. Journal of Wildlife Diseases, 18: 321-338.
Hofer, M. A. (1970). Cardiac and respiratory function during sudden prolonged

immobility in wild rodents. Psychosomatic Medicine, 32: 633-647.
Hofmeyr, J. M. (1981). The use of haloperidol as long-acting neuroleptic in game

capture operations. Journal of South Africa Veterinary Association, 52(4): 273-282.
Hopster, H. (1998). Coping strategies in dairy cows. PhD Thesis. Agricultural

University, Wageningen, The Netherlands.
_____ y Blokhuis, H. J. (1994). Validation of a heart rate monitor for measuring a

stress response in dairy cows. Canadian Journal of Animal Science, 74: 465-474.
Huecas, J. L. (1989). El macho montés. Exposición monográfica de una pieza de caza.

Consejería de Agricultura, Ganadería y Montes, Junta de Castilla y León, Valladolid,
197 pp.
Hyvärinen, H.; Helle, T.; Nieminen, M.; Väyrynen, P. y Väyrynen, R. (1976). Some
effects of handling reindeer during gatherings on the composition of their blood.
Animal Production, 22: 105-114.
Ingram, J. R.; Crockford, J. N. y Mathews, L. R. (1999). Ultradian, circadian and

seasonal rhythms in cortisol secretion and adrenal responsiveness to ACTH and
163
Bibliografía
yarding in unrestrained red deer (Cervus elaphus) stags. Journal of Endocrinology,

162: 289-300.
Jain, N. C. (1993). Essentials of Veterinary Hematology, Lea and Febiger.

Philadelphia, Pennsylvania, 417 pp.
Jalanka, H. H. (1991). Medetomidine, medetomidine-ketamine combinations and

antipamezole in nondomestic mammals: A clinical, physiological and comparative
study. Academic dissertation, Department of Clinical Sciences, College of Veterinary
Medicine, Helsinki, Finland.
______ y Roeken, B. O. (1990). The use of medetomidine, medetomidine-ketamine

combination, and atipamezole in nondomestic mamals: a review. Journal of Zoo and
Wildlife Medicine, 21: 259-282.
Jessup, D. A. (1999). Capture and handling of mountain sheep and goats. En: Zoo
and wild animal medicine. Current Therapy 4. Fowler, M. E. y Miller, R. E. (Eds.).
W. B. Saunders Company, Philadelphia, USA. pp. 681-687.
_____ ; Clark, R. K.; Weaver, R. A. y Kock, M. D. (1988). The safety and cost-
efectiveness of net-gun capture of desert bighorn-sheep (Ovis canadensis nelsoni).
Journal of Zoo and Animal Medicine, 19: 208-213.
Jones, D. M. (1984). Physical and chemical methods of capturing deer. Veterinary

Record, 114: 109-112.
Jullien, J. M.; Vassant, J.; Delorme, D. y Brandt, S. (1988). Techniques de captures de

sangliers. Bulletin Mensuel O.N.C., 122: 28-35.
Kagan, A. R. y Levi, L. (1974). Health and environment – psychosocial stimuli: a

review. Social Science & Medicine, 8: 225-241.
Kaneko, J. J. (1997a). Carbohydrate metabolism and its diseases. En: Clinical

Biochemistry of Domestic Animals. Kaneko, J. J.; Harvey, J. W. y Bruss, M. L. (Eds.).
_____ (1997b). Serum proteins and disproteinemias. En: Clinical Biochemistry of

Domestic Animals. Kaneko, J. J.; Harvey, J. W. and Bruss, M. L. (Eds.). 5th edition.
San Diego, Academic Press Inc. pp. 117-138.
Karjalainen, A. J.; Virtanen, R. E. y Karjalainen, A. L. (1986). Syntheses and effects

of modification of the 4(5)-(2,3-dihydro-1H-inden-2-yl)imidazole ring system on
alpha-adrenoceptor blocking activity. En: Abstracts of the IXth International
164
Bibliografía
Symposium on Medical Chemistry. Berlin (West): Fachgruppe “Medizinische

Chemie” of Gesellschaft Deutcher Chemiker. 268 pp.
Kent, J. E.; Chapman, D. I. y Chapman, N. G. (1980). Serum constituents of red deer

(Cervus elaphus). Research in Veterinary Science, 28: 55-57.
Klein, F. (1993). La capture des cerfs et daims en France. En: Actes du Symposium
sur les Techniques de Capture et de Marquage des Ongulès Sauvages. Dubray, D.
(Ed.). Mèze, Hérault, 20-22 mars 1990. FDC de l’Hérault: Montpellier. Pp. 103-106.
Kock, M. D.; Clark, R. K.; Franti, C. E.; Jessup, D. A. y Wehausen, J. D. (1987a).

Effects of capture on biological parameters in free-ranging bighorn sheep (Ovis
canadiensis): Evaluation of normal, stressed and mortality outcomes and
documentation of postcapture survival. Journal of Wildlife Diseases, 23: 652-662.
_____ ; Jessup, D. A.; Clark, R. K.; Franti, C. E. y Weaver, A. (1987b). Capture

methods of free-ranging bighorn sheep: an evaluation of drop-net, drive-net,
chemical immobilization and the net gun. Journal of Wildlife Diseases, 23: 634-640.
_____ ; _____ ; _____ y _____ (1987c). Effects of capture on biological parameters in

free-ranging bighorn sheep (Ovis canadensis): Evaluation of drop-net, drive-net,
chemical immobilization and the net-gun. Journal of Wildlife Diseases, 23: 641-651.
Kocan, A. A.; Glenn, B. L.; Thedford, T. R.; Doyle, R.; Waldrup, K.; Kubat, G. y
Shaw, M. G. (1981). Effects of chemical immobilization on hematologic and serum
chemical values in captive white-tailed deer. Journal of the American Veterinary
Medical Association, 179: 1153-1156.
Kopple, J. D. y Coburn, J. W. (1974). Evaluation of chronic uremia. Importante of

serum urea nitrogen, serum creatinine, and their ratio. Journal of the American
Medical Association, 227: 41-44.
Korte, S. M.; Koolhaas, J. M.; Wingfield, J. C. y McEwen, B. S. (2005). The

Darwinian concept of stress: benefits of allostasis and costs of allostatic load and the
trade-offs in health and disease. Neuroscience and Biobehavioral Reviews, 29: 3-38.
Kramer, J. W. y Hoffmann, W. E. (1997). Clinical Enzimology. En: Clinical

Biochemistry of Domestic Animals. Kaneko, J. J; Harvey, J. W. y Bruss, M. L. (Eds.).
Kreeger, J. M. (1997). The capture event. En: Handbook of Wildlife Chemical

Immobilization. 2nd edition. International Wildlife Veterinary Services: Laramie. Pp.
41-56.
165
Bibliografía
Ladewig, J. (1987). Endocrine aspects of stress: evaluation of stress reactions in farm

animals. En: Biology of Stress in Farm Animals: An Integrative Approach.
Wiepekma, P. R. y van Adrichem, P. W. M. (Eds.). Martines Nijhoff Publishers:
Dordrecht. pp. 13-25.
Lastras, M. E.; Pastor, J.; Viñas, L.; Marco, I. y Lavín, S. (2000). Immunoglobulin G
class identification from wild ungulates by cross-reactivity with antisera to domestic
animals. Journal of Veterinary Medicine Series B, 47: 429-432.
Levine, S. (1985). A definition of stress? En: Animal Stress. Moberg, G. P. (Ed.).

Waverly Press, Inc., Baltimore. pp. 51-69.
López-Olvera, J. R. (2004). Capture, restraint and transport stress in Southern

chamois (Rupicapra pyrenaica). Modulation with acepromazine and evaluation using
physiological parameters. Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona,
España.
_____ ; Marco, I.; Montané, J.; Casas-Díaz, E. y Lavín, S. (2007). Effects of

acepromazine on the stress response in Southern chamois (Rupicapra pyrenaica)
captured by means of drive-nets. Canadian Journal of Veterinary Research, 71: 41-
51.
_____ ; _____ ; _____ y Lavín, S. (2006). Haematological and serum biochemical

values of southern chamois (Rupicapra pyrenaica). Veterinary Record, 158: 479-484.
Lumsden, J. H. (1998). "Normal" or reference values. Veterinary Clinical Pathology,

27: 102-107.
Lusk, R. H. (1989). Thermoregulation. En: Textbook of Veterinary Internal

Medicine. S. J. Ettinger (Ed.). W. B. Saunders, Philadelphia. pp. 23-27.
Manceau, V., Crampe, J.P., Boursot, P. y Taberlet, P. (1999). Identification of

evolutionary significant units in the Spanish wild goat, Capra pyrenaica (Mammalia,
Artiodactyla). Animal Conservation, 2: 33–39.
Marco, I., (1995). Modificaciones de las constantes clínicas sanguíneas debidas al

estrés de manejo en el muflón (Ovis ammon). Tesis doctoral. Universitat Autònoma
de Barcelona, Spain.
_____ y Lavín, S. (1999). Effect of method of capture on the haematology and blood
chemistry of red deer (Cervus elaphus). Research in Veterinary Science, 66: 81-84.
166
Bibliografía
_____ ; Viñas, L.; Velarde, R.; Pastor, J. y Lavín, S. (1997). Effects of capture and
transport on blood parameters in free-ranging mouflon (Ovis ammon). Journal of
Zoo and Wildlife Medicine, 28: 428-433.
_____ ; _____ ; _____ ; _____ y _____ (1998). The stress response to repeated
capture in mouflon (Ovis ammon): physiological, haematological and biochemical
parameters. Journal of Veterinary Medicine A, 45: 243-253.
Martucci, R. W.; Jessup, D. A.; Gronert, G. A.; Reitan, J. A. y Clark, W. E. (1992).

Blood gas and catecholamine levels in capture stressed desert bighorn sheep. Journal
of Wildlife Diseases, 28: 250-254.
Mason, J. W. (1968). Plasma and urinary 17-hidroxicorticosteroid responses to 72-

hour avoidance sessions in the monkey. Psychosomatic Medicine, 30: 608-630.
_____ (1971). A re-evaluation of the concept of “non-especificity” in stress theory.

Journal of Psychiatric Research, 8: 323-333.
Mautz, W. W.; Seal, U. S. y Boardman, C. B. (1980). Blood serum analysis of

chemical and physically restrained white-tailed deer. Journal of Wildlife
Management, 44: 343-351.
McCarty, R. (1983). Stress, behaviour, and experimental hypertension. Neuroscience

and Biobehavioral Reviews, 7: 493-502.
McKelvey, D. y Hollingshead, K. W. (2003). Manual de anestesia y analgesia

veterinaria. Multimédica Ediciones Veterinarias, Sant Cugat del Vallés, España. pp.
40-43, 136-142.
Meneguz, P. G.; Rossi, L. y De Meneghi, D. (1994). Esperienze di cattura di caprioli

(Capreolus capreolus) e di camosci (Rupicapra rupicapra) con reti verticali. BIPAS,
11: 107-114.
Moberg, G. P. (Ed.) (1985). Biological response to stress: key to assessment of animal

well-being. En: Animal Stress. American Physiological Society, Bethesda, USA. pp.
27-49.
_____ (1987). Problems in defining stress and distress in animals. Journal of the
American Veterinary Medical Association, 191: 1207-1211.
Moe, R. O. y Bakken, M. (1997). Effects of handling and physical restraint on rectal

temperature, cortisol, glucose and leukocyte counts in the silver fox (Vulpes vulpes).
Acta Veterinaria Scandinavica, 38: 23-39.
167
Bibliografía
Montané, J. (1999). Valoració de l’estrés de captura i maneig en el cabirol (Capreolus

capreolus). Efecte de l’acepromazina sobre la resposta d’estrès agut. Trabajo de
investigación, Universitat Autònoma de Barcelona, España.
Montané, J. (2002). Valoración del estrés de captura, manejo y transporte del corzo
(Capreolus capreolus). Efecto de la acepromacina y de la cautividad. Tesis doctoral,
Universitat Autònoma de Barcelona, España.
Montané, J.; Marco, I.; López-Olvera, J.; Manteca, X. y Lavín, S. (2002). Transport
stress in roe deer (Capreolus capreolus): effect of a short-acting antipsychotic.
Animal Welfare, 11: 405-417.
_____ ; _____ ; _____ ; _____ y _____. (2003). Effects of acepromazine on capture

stress in roe deer (Capreolus capreolus). Journal of Wildlife Diseases, 39: 375-386.
Morton, D. J.; Anderson, W.; Foggin, C. M.; Kock, M. D. y Tiran, E. P. (1995).

Plasma cortisol as an indicador of stres due to capture and translocation in wildlife
species. Veterinary Record, 136: 60-63.
Muir, W. W.; Werner, L. L. y Hamlin, R. L. (1975). Effects of xylazine and

acetylpromazine upon induced ventricular fibrillation in dogs anesthetized with
thiamylal and halothane. American Journal of Veterinary Research, 36: 1299-1303.
Nielsen, L. (Ed.). (1999). Postcapture management. En: Chemical immobilization of

wild and exotic animals. Iowa State University Press, Ames. pp. 161-187.
Nilssen, K. J.; Bye, K.; Sunsford, J. A. y Blix, A. S. (1985). Seasonal changes in T3, FT
and cortisol in free-ranging Svalvard reindeer (Rangyfer tarandus platyrhynchus).
General and Comparative Endocrinology, 26: 25-30.
Oliverio, A. (1987). Endocrine aspects of stress: central and peripheral mechanisms.

En: Biology of stress in farm animals: an integrative approach. Wiepkema, P. R. y
van Ardrichem, P. W. M. N. (Eds). Martinus Nijhoff Publishers, Dordrecht. pp. 3-12.
Pedrotti, L. y Lovari, S. (1999). Capra pyrenaica. En: The Atlas of European

Mammals. De A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Krystufek, P. J. H.
Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík y J. Zima.
Academic Press, London. pp 414-415.
Peinado, V. I.; Fernández-Arias, A.; Viscor, G. y Palomeque, J. (1993). Haematology

of Spanish ibex (Capra pyrenaica hispanica) restrained by physical or chemical
means. Veterinary Record, 132: 580-583.
168
Bibliografía
_____ ; Celdrán, J. F. y Palomeque, J. (1999). Basic hematological values in some

wild ruminants in captivity. Comparative Biochemistry and Physiology Part A, 124:
199-203.
Peña (1978). La cabra montés en España. Internacional Game Congreso. Switzerland.
Peracino, V. y Bassano, B. (1993). Bilan de 30 années d’expériences de capture des

ongulés savuages –bouquetin des Alpes (Capra ibex ibex) et chamois (Rupicapra
rupicapra rupicapra)– dans le Parc National du Grand Paradis (Italia). En: Actes du
pp. 37-44.
Pérez, J. M.; González, F. J.; Granados, J. E.; Pérez, M. C.; Fandos, P.; Soriguer, R. C.
y Serrano, E. (2003). Hematologic and biochemical reference intervals for Spanish
ibex. Journal of Wildlife Diseases, 39: 209-215.
_____ ; _____ ; Serrano, E.; Granados, J. E.; Fandos, P.; Carro, F. y Soriguer, R. C.
(2006). Is blood collected from shot Iberian ibex (Capra pyrenaica) useful for
monitoring their physiological status? European Journal of Wildlife Research, 52:
125-131.
_____ ; Granados, J. E.; Ruíz-Martínea, I. y Chirosa, M. (1997). Capturing Spanish

ibexes with corral traps. Wildlife Society Bulletin, 25: 89-92.
_____ ; _____ ; González, F. J.; Ruíz-Martínez, I. y Soriguer, R. C. (1999).

Hematologic parameters of the Spanish ibex (Capra pyrenaica). Journal of Zoo and
Wildlife Medicine, 30: 550-554.
Pienaar, U de V. (1968). Recent advances in the field immobilisation and restraint of

wild ungulates in South African National Parks. Acta Zoologica et Pathologica
Antwerpiensa, 46: 17-38.
Plumb, D. C. (2002). Veterinary drug handbook, 4th edition. Iowa State University
Press, Ames, Iowa, 972 pp.
Porges, S. W. (1985). Spontaneous oscillation in heart rate: potential index of stress.

In Animal stress. G. P. Moberg (Ed.). American Physiological Society, Bethesda, pp.
97-112.
Rang, H. P. y Dale, M. M. (1991). Neuroleptic drugs. En: Pharmacology. 2nd ed.

Rang, H. P. y Dale, M. M. (Eds.). Longman Group UK Limited: New York. pp: 643-
659.
169
Bibliografía
Read, M. R.; Caulkett, N. A.; Symington, A. y Shury, T. K. (2001). Treatment of

hypoxemia during xylazine-tiletamine-zolazepam immobilization of wapiti.
Canadian Veterinary Journal, 42: 661-864.
Rehbinder, C. y Edqvist, L. E. (1981). Influence of stress on some blood parameters

in reindeer (Rangifer tarandus L.). Acta Veterinaria Scandinavica, 22: 480-492.
Rietkerk, F. E.; Delima, E. C. y Mubarak, S. M. (1994). The hematological profile of

the mountain gazelle (Gazella gazella): variations with sex, age, capture method,
season and anesthesia. Journal of Wildlife Diseases, 30: 69-76.
Rijnberk, A. D. y Mol, J. A. (1997). Adrenocortical function. En: Clinical

Biochemistry of Domestic Animasl. 5th edition. Kaneko, J. J.; Harvey, J. W. y Bruss,
M. L. (Eds.). Academic Press Inc., San Diego, USA. pp. 553-570.
Rushen, J. (1991). Problems associated with the interpretation of physiological data

in the assessment of animal welfare. Applied Animal Behaviour Science, 28: 381-
386.
Saccon, N.; Sartorelli, P.; Magrini, M. y Agnes, F. (1992). Influenza dell’alpeggio su

parametri ematologici ed ematochimici in capre Verzaschesi. Archivo Veterinario
Italiano, 43: 140-148.
Sanhouri, A. A.; Jones, R. S. y Dobson, H. (1992). Effects of xylacine on the stress

response to transport in male goats. British Veterinary Journal, 48: 119-128.
Sartorelli, P.; Meneguz, P.G.; Rossi, L.; Sacoon, N. y Lafranchi, P. (1991). Variations
de quelques pararamètres hématochimiques chez les bouquetins (Capra ibex ibex)
capturés avec la xylazine et transportés en hélicoptere. Gibier Faune Sauvage, 8: 141-
148.
Schaller, G. (1977). Mountain Monarchs. University of Chicago Press, Chicago, IL.
Schimper, H. R. (1848). Descripción abreviada de Capra hispanica. C. R. Acad. Sci.

Paris XXVI, 10: 318.
Schinz, R. (1838). Descripción de Capra pyrenaica. Nouveaux mémoires de la Societé

Helvetique d’Histoire Naturel. Neuchatel.
Schlegel, H. (1872). De dierentuin van het Koninklijk Zoologisch Genootschap

Natura Artis Magistra te Amsterdam zoologisch geschetst. Gebr. Van Es.,
Amsterdam.
170
Bibliografía
Seal, U. S.; Verme, L. J.; Ozoga, J. J. y Ericsson, A. W. (1972). Nutritional effects of

thyroid activity and blood of white-tailed deer. Journal of Wildlife Management, 36:
1041-1052.
Seal, U. S. y Hoskinson, R. L. (1978). Metabolic indicators of habitat condition and

capture stress in pronghorns. Journal of Wildlife Management, 42: 753-755.
_____ y Bush, M. (1987). Capture and chemical immobilization of cervids. En:

Biology and Management of the Cervidae. Wemmer, C. M. (Ed.). Smithsonian
Institute Press: Washington D. C. pp. 480-504.
Sealander, J. A.; Gipson, P. S.; Cartwright, M. E. y Pledger, J. M. (1975). Behavioral

and physiological studies of relationships between white-tailed deer and dogs in
Arkansas. Final Report to Arkansas Game and Fish Commission. Department of
Zoology, University of Arkansas: Fayetteville.
Seaward, B. L.; Sleamaker, R. H.; McAuliffe, T. y Clapp, J. F. 3rd (1990). The

precision and accuracy of portable heart-rate monitor. Biomedical Instrumentation
& Technology, 24: 37-41.
Selye, H. (1946). The general adaptation syndrome and the diseases of adaptation.
Journal of Clinical Endocrinology, 6: 117-230.
Shackleton, D. M. (Ed.) y la IUCN/SSC Caprine Specialist Group (1997). Wild Sheep

and Goats and their Relatives. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
Sloet Van Oldruitengorgh-Oosterbaan, M. M.; Van Den Hoven, R. y Breukink, H. J.

(1988). The accuracy of three different heart rate meters used for studies in the
exercising horse. Journal of Veterinary Medicine, A, 35: 665-672.
Smith, G. S. (2000). Neutrophils. En: Schalm’s Veterinary Hematology. 5th ed.

Feldman, B. F.; Zinkl, J. G. y Jain, N. C. (Eds.). Lippincott Williams & Wilkins,
Philadelphia, USA. pp. 281-296.
Spodick, D. H. (1980). Physiologic and prognostic implications of invasive

monitoring. American Journal of Cardiology, 46: 173-175.
Spraker, T. R. (1982). An overview of the pathophysiology of capture miopathy and

related conditions that occur at the time of capture of wild animals. En: Chemical
Immobilization of North American Wildlife. Nielsen, L.; Haigh, J. C. y Fowler, M. E.
(Eds.). Wisconsin Humane Society, Milwaukee, USA. pp. 83-118.
171
Bibliografía
_____ (1993). Stress and capture myopathy in artiodactyls. In Zoo and wild animal
medicine. Current Therapy 3. Fowler, M. E. (Ed.). W. B. Saunders Company,
Philadelphia, USA, pp. 481-488.
Stratakis, C. A. y Chrousos, G. P. (1997). Hypothalamic hormones. En:

Endocrinology. Basic and Clinical Principles. Conn, P. M. y Melmed, S. (Eds.).
Humana Press Inc., Totowa, USA. pp. 185-209.
Struch, M. y Baumann, M. (2000). Experiences of catching chamois (Rupicapra

rupicapra) in a wooded mountaing area in Switzerland. Oecologia Montana, 9: 48-
49.
Swan, G. E. (1993). Drugs used for the immobilization, capture and translocation of
wild animals. En: The Capture and Care Manual Capture. Accommodation and
Transportation of Wild African Animals. McKenzie, A. A. (Ed.). Wildlife Decision
Support Services. Pretoria, South Africa. pp. 2-59.
Taylor, J. A. (2000). Leukocyte responses in ruminants. In Schalm’s Veterinary

hematology, B. F. Feldman, J. C. Zinkl and N. C. Jain (Eds.), 5th edition, Philadelphia,
Lippincott Williams and Wilkins, pp. 391-404.
Tennant, B. C. (1997). Hepatic function. En: Clinical Biochemistry of Domestic

Animals. 5th edition. Kaneko, J. J.; Harvey, J. W.; Bruss, M. L. (Eds.). Academic Press
Inc., San Diego, USA. pp. 327-352.
Thurley, D. C. y McNatty, K. P. (1973). Factors affecting peripheral cortisol levels in

unrestricted ewes. Acta Endocrinologica, 74: 331-337.
Turner, J. C. (1984). Diurnal periodicity of plasma coritsol and corticosterone in

desert bighorn sheep demosntrated by radioimmunoassay. Canadian Journal of
Zoology, 62: 2659-2665.
Valet, G. y Cargnellutti, B. (1993). Méthodes de capture de sangliers (Sus scrofa L.)

utilisées dans le midi de la France. En: Actes du Symposium sur les Techniques de
Capture et de Marquage des Ongulès Sauvages. Dubray, D. (Ed.). Mèze, Hérault, 20-
22 mars 1990. FDC de l’Hérault: Montpellier. pp. 89-94.
Van Heerden, J.; Swan, G. E.; Dauth, J.; Burroughs, R. E. J. y Dreyer, M. J. (1991).
Sedation and immobilization of wild dogs Lycaon pictus using medetomidine or a
medetomidine-ketamine hydrochloride combination. South Africa Journal of
Wildlife Research, 21: 88-93.
Van Laere, J. y Boutin, J. M. (1990). Capture de chevreuils (Capreolus capreolus) aux

filets. Bulletin Mensuel de l’Office National de la Chasse, 143 : 29-33.
172
Bibliografía
Vassant, J.; Jullien, J. M. y Brandt, S. (1993). Bilan des expériences françaises en

matière de captures de sangliers sauvages. En: Actes du Symposium sur les
Techniques de Capture et de Marquage des Ongulès Sauvages. Dubray, D. (Ed.).
Mèze, Hérault, 20-22 mars 1990. FDC de l’Hérault: Montpellier. pp. 83-88.
Vassart, M.; Greth, A.; Anagariyah, S. y Mollet F. (1992). Biochemical parameters

following capture miopathy in one Arabian Oryx (Oryx leucoryx). Jorunal of
Veterinary Medical Science, 54: 1233-1235.
Verde, M. T. y Gascón, M. (1987). Mecanismo de estrés en animales domésticos.

Medicina Veterinaria, 4: 455-464.
Viñas, L.; Lavín, S., Callis, M. y Espada, Y. (1989). Estudio de los parámetros
sanguíneos en cabras tras su transporte y posterior adaptación. I-V. Hematocrito,
glucosa, colesterol, urea, creatinina, cortisol e iones. Medicina veterinaria, 6: 536-
540.
Walton, R. M. (2001). Establishing reference intervals: health as a relative concept.

Seminars in avian and exotic pet medicine, 10: 66-71.
Weisner, H. (1975). Zur Neuroleptanalgesic bei Zootesen und Gatterwild unter

Anwendung des Tele-inject Systems. Kleintier Praxis, 20: 18-24.
Wesson, J. A.; Scalon, P. F.; Kirpatrick, R. L. y Mosby, H. S. (1979). Influence of

chemical immobilization and physical restraint on packed cell volume, total protein,
glucose, and blood urea nitrogen in blood of white-tailed deer. Canadian Journal of
Zoology, 57: 756-767.
Wiepkema, P. R. (1987). Behavioural aspects of stress. En: Biology of Stress in Farm

Animals: an Integrative Approach. Wiepkema, P. R. y van Adrichem, P. W. M.
(Eds.). Martines Nijhoff Publishers: Dordrecht. pp. 113-133.
_____ y Koolhaas, J. M. (1993). Stress and animal welfare. Animal Welfare, 2: 195-
218.
Williams, E. S. y Thorne, T. (1996). Exertional myopathy (capture myopathy). In

Noninfectious diseases of wildlife. A. Fairbrother, L. N. Locke and G. L. Hoff (Eds.),
2nd edition, Ames, Iowa State University Press, pp. 181-193.
_____ ; Rebar, A. H.; Teclaw, R. F. y Yoos, P. E. (1992). Influence of age, sex, capture
technique, and restraint on hematologic measurements and serum chemistries of
wild California sea otters. Veterinary Clinical Pathology, 21: 106-110.
173
Bibliografía
Wilson, W. D. y Pauli, J. V. (1982). Blood constituents of farmed red deer (Cervus

elaphus). Haematological values. New Zealand Veterinary Journal, 30: 174-176.
Wolkers, H.; Wensing, T. y Schonewille, J. T. (1994). Effect of undernutrition on

haematological and serum biochemical characteristics in red deer (Cervus elaphus).
Canadian Journal of Zoology, 72: 1291-1296.
Young, K. M. (2000). Eosinophils. En: Schalm’s Veterinary Hematology. 5th ed.

Feldman, B. F.; Zinkl, J. G. y Jain, N. C. (Eds.). Lippincott Williams & Wilkins:
Philadelphia, Pennsylvania. pp. 297-307.
Zethof, T.; Van Der Heyden, J.; Tolboom, J. and Olivier, B. (1994). Stress-induced
hyperthermia in mice: a methodological study. Physiology and behavior, 55: 109-
115.
174

Ecd1de1 PDF

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Ecd1de1 PDF

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Ecd1de1 PDF

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Evaluación del estrés de captura

mediante métodos físicos y químicos en

Encarna Casas Díaz

Encarna Casas Díaz

Firmado: Santiago LAVÍN GONZÁLEZ Firmado: Ignasi MARCO SÁNCHEZ

Los principales responsables de que haya llegado al día de la lectura, evidentemente,

Los siguientes en la lista de “responsabilidades” son, como no, todo el personal de la

Evidentemente tampoco puedo olvidarme de otra incalculable ayuda concedida por

Muchas gracias también para:

A “mis alumnos” de auxiliar. No puedo acordarme de todos vuestros nombres, pero sí

A Pancha, por su desmesurada preocupación por nuestro bienestar y equilibrio tanto

A Cinzia (Ci), y Cristina, no me la dejo, por ser unas maravillosas compañeras de

Al resto de mi familia: tí@s, prim@s...

Y aunque carezca de sentido y nunca lleguen a saberlo, también le agradezco a las

A todos, muchas gracias.

3. Revisión bibliográfica ........................................................................................................11

5. Material y métodos general ...............................................................................................49

6. Hematological and serum biochemical values of Spanish ibex (Capra pyrenaica)

8. Effect of acepromazine and haloperidol on stress of Spanish ibex (Capra

9. Anaesthesia with xylazine+ketamine and medetomidine+ketamine administered

10.1. Métodos de captura........................................................................................... 129

11. Conclusiones ..................................................................................................................149

Los métodos químicos de captura se aplicaron en dos grupos diferentes de cabras

La respuesta de estrés agudo en la cabra montés se caracterizó por un aumento del

concentración de hemoglobina), del recuento diferencial de linfocitos y eosinófilos,

En las cabras inmovilizadas, el tratamiento con acepromacina hizo disminuir la

El tratamiento con haloperidol provoca una estabilización más temprana de la

La administración de la combinación anestésica xilacina+ketamina mostró unos

medetomidina+ketamina. También presentó un aumento en el recuento diferencial

Los cambios producidos en los parámetros clínicos, hematológicos y bioquímicos en

Los efectos vasodilatadores de la acepromacina en los receptores alfa-adrenérgicos,

La administración de la combinación anestésica xilacina+ketamina ha obtenido

La preocupación creciente de la sociedad actual por la fauna salvaje y el ambiente

Si a este interés ecológico le añadimos el interés económico que pueden llegar a

De las cuatro subespecies existentes en la Península Ibérica, sólo sobreviven dos en la

La gestión de poblaciones de ungulados salvajes incluye la reintroducción y el

Existen estudios sobre la aplicación de tranquilizantes y el uso de la teleanestesia

3. 1. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LA CABRA MONTÉS (Capra pyrenaica)

3.1.1. Taxonomía y distribución geográfica

Especie Capra pyrenaica

C. p. hispanica, cabra montés

C. p. victoriae, cabra montés de Gredos

C. p. lusitanica, cabra montés de Portugal

Fig 3.1. Taxonomía de la cabra montés (Shackleton et al., 1997).

La división taxonómica de esta especie es objeto de discusión (Couturier, 1962; Clouet,

Nacional de Ordesa y Monte Perdido, siendo el último ejemplar de la subespecie

La distribución de las dos subespecies que restan es el noroeste de la Península

3.1.2. Características morfológicas

El pelaje es de color canela-cervuno en el verano, y ante sucio en invierno,

El dimorfismo sexual es muy acusado. El macho es bastante mayor que la hembra,

montés su gran valor cinegético.

El método más utilizado para determinar la edad en la cabra montés es la

Pero dicha determinación presenta dos problemas (Fandos, 1991):

Otros métodos utilizados pueden ser la dentición de los animales, considerándose la

Morfología de los cuernos en función de la subespecie

Los diferentes tipos de cuernos de los machos monteses difieren en su morfología

La cabra montés es una especie adaptada a zonas abruptas y rocosas, y la altitud

En cuanto a la vegetación, puede ocupar distintos tipos: vegetación alpina, prados

No suelen ser animales territoriales y realizan desplazamientos altitudinales