"Et deixe", al·legoria d'un director madrileny que expressa l'inexpressable sobre Catalunya-Espanya

Després de veure el curt, et deixe, d’Ángel Puado, un Madrileny, llicenciat en econòmiques, establert a Alacant i que treballa de bibliotecari, el primer que m’ha vingut el cap és la imatge del meu cosí Juan, un manyo cazurron i bonàs que no deixa de repetir-me que, los catalanes somos idiotas con todo eso del independentismo. Para que cojones quereis irós? Donde vais a estar mejor? I mentre vinga a menjar gambes.  Mira que sois raros los catalanes i pesados ...però majos, eso si, majos.

Les 330 frases més boniques

• Les persones belles són rares, no es distingeixen per la seva cara sinó per la seva ànima.
• De les nits més fosques neixen les albes més lluminoses.
• El dolent de callar el que sentim és el risc de perdre allò que volem.
• Queda't amb qui coneix la pitjor versió de tu mateix i malgrat això no li té por.
• La vida no es mesura per les vegades que respires, sinó pels moments que et deixen sense alè.
• Els millors somriures són els que ningú entén.
• Som un globus ple d'emocions,  en un món ple d'agulles.
• Moltes vegades creiem que la vida ens diu “No” quan el que realment vol dir és “Espera”
• No existeix millor pregunta que una mirada,  i millor resposta que un somriure.

La màquina d’escriure. Un vídeo per somriure

Mireu,

sóc del parer  que   de tant en tant,  tots necessitem i ens mereixem una pausa i uns breus moments per desconnectar de tot  i si calgués ...cridar ben fort.

Però si a més  aquests breus moments  els podem vestir amb algun que altre somriure llavors aquest temps serà perfecte.

Així doncs fem una pausa i mirem.

El vídeo s’ho mereix

            

Els castellers...Aquesta gent tan estranya!

Segons la Viquipèdia, els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys i els castellers les persones que formen part d'una colla, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes de diversa complexitat i sense cap ajuda mecànica. El cert es que aquestes, han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada.

Cal esmentar també que des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Dit això deixeu-me que us comenti que el meu interès per aquest tipus de construccions es va veure altament incrementat després de veure a tv3 el reportatge de “Quèquicom”, Castellers: pinya, força i manilles