Llegeixo a la Vanguardia
que el TSJC exigeix que si un sol alumne ho desitja, las classes hauran de ser
en castellà.
Apa i Olé!
Amb tot el meu
respecte...que s'han tornat bojos els jutges del Tribunal català? perquè si no,
no s'entén que obliguin per decret als altres 25 o trenta alumnes de la mateixa
classe a estudiar les matèries en castellà.
Segons ells, no hi ha cap norma que garanteixi el dret a rebre l'ensenyament
exclusivament en una de les llengües oficials. És a dir que després de trenta
anys de democràcia tornem a les èpoques franquistes i pel que es veu em treuen
el meu dret a triar en quina llengua han d'aprendre els meus fills les lleis de
la vida. El mateix dret que ja fa molt temps em vam treure a mi i que em va obligar
a estudiar en castellà.
I tot això perquè
només 17 famílies dels milers que habitem Catalunya ho sol·liciten? I la resta que? Ens hem de fotre? Estarà
contenta la senyora Alícia Sánchez Camacho, la primera en presentar un recurs contra
la nostra manera de fer la immersió lingüística i de pas muntar tal pollastre que
ni els mateixos jutges s'aclareixen. I justificant-se amb frases tan memorables
com
No podem permetre
que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres
fills.
No hi ha llibertat
a Catalunya per triar la llengua en què volen els pares per als seus fills.
Conec casos en què
els nens es declaren independentistes perquè si no ho fan són considerats
feixistes.
I ara va i afegeix
que no sap si ho tornaria a presentar, perquè
les condicions són diferents.
Haver-ho pensat abans caram, que miri la què ha liat!
I tot això dit amb el respecte que em mereixen
els magistrats del TSJC i la senyora Alícia, que després la liem i apa!
És tan absurd que sembla un acudit. Això del respecte als magistrats del TSJC i la senyora Alícia és el que més riure fa!
ResponElimina