LA TORNADA (La rentrée) 2018 a la LLIBRERIA 22

Imatges de la Llibreria, de recomanacions i recordatoris. Dels 40 anys de la 22 i del 22 Premi Trajectòria a Guillem Terribas, dins els actes de la 36 Setmana del llibre en Català 2018. També algunes de les novetats que sortiran durant el setembre i octubre 2018.

Pregó Festa Major de Salt 2018 / Guillem Terribas

Dimarts 24 de Juliol de 2018, Guillem Terribas, feia el Pregó des del balco de l'ajuntament de Salt, per donar inici a la Festa Major 2018.

Pregoner Festa Major 2018 / Guillem Terribas

Inici Festa Major de Salt / Pregó

A time for us Romeo and Juliet 1968

1968 / 2018. Sempre.

Maneres de fer poble

Imatge de la lectura del Pregó .

En el pregó de la Festa de Salt, el llibreter Guillem Terribas, guardonat ben merescudament amb el premi Trajectòria , no es va estar de recordar que és de Salt qui vol ser-ho i va fer un cant a les virtuts d’aquest poble que va lluitar per ser-ho, i de la barreja cultural i lingüística en la qual s’ha convertit. En Guillem sap el que diu i, tot i no ignorar els problemes que suposa el fet migratori en un poble sense massa recursos, va voler recordar altres migracions. La que va fer que Salt passés de ser una vila agrícola a un poble industrial, iniciada a meitat del segle XIX, però també la que va portar el XX gent procedent de tots els punts d’Espanya. Alguns d’ells van deixar Salt amb els anys i molts d’altres van buscar en l’expansió de la vila els seu nou hàbitat, allunyant-se dels cèntrics carrers que van acollir les noves onades migratòries, aquesta vegada d’altres continents. En Terribas però, no es va estar de recordar la lluita per la independència, protagonitzada pel poble quan des de Madrid van decidir que Salt deixava de ser un municipi. Eren un poble i units com un poble es va recuperar la independència municipal ja durant la transició. La lluita de la gent ho va aconseguir, sobre la base de la unitat. Salt, que per població és la sisena ciutat de les comarques en

Jordi Grau.

nombre d’habitants, és encara un poble i reacciona com a tal. Per això ara un grup important de veïns del Barri Vell ha iniciat una campanya contra el tancament d’una sucursal de la Caixa, la que hi ha fent xamfrà del carrer Major i el passeig Marqués de Camps, al cantó de l’estanc. Un dels que encapçala el moviment, va estar també en la lluita per tornar a ser poble, el senyor Miquel Casellas Casals, de can Maret. Home de teatre, diu que porta Salt de tercer cognom. Va ser present a la lluita per tornar a ser municipi i ara demana a la que ha estat casa seva, la Caixa, que no tanquin aquesta sucursal que ell va obrir quan era el delegat general per a les comarques gironines. Salt té dues sucursals més, a la plaça Llibertat i a la Massana, però pels clients de més edat, fer un quilòmetre més d’anada i un de tornada, és una molèstia que volen evitar. Certament és un afer privat entre una empresa particular i els seus clients i no és tema polític, però sí que és un tema de poble si els veïns se’l fan seu. I una part del poble de Salt s’ha tornat a activar per tornar als vells temps del: Parle’m?
Jordi Grau a la columna La Galeria El Punt Avui 05.08.2018

LA CASA JUNTO AL MAR (La Villa) / Full de Sala Cinema Truffaut

LA CASA JUNTO AL MAR / La Villa

França, 2017
Direcció: Robert Guédiguian
Intèrprets: Ariana Ascaride, Jean-Pierre Darroussin,
Gérard Meyland, Jacques Boudet
Gènere: drama
Durada: 107minuts
Idioma: francès

LA TROBADA
A La Villa (2017) els seguidors de Robert Guédiguian (Marsella, 1953) trobaran una continuïtat dels temes que sempre li ha agradat tocar –l’amistat, l’amor, la convivència i la solidaritat–, sempre situats a la seva Marsella i amb un to irònic i de comèdia, fins i tot, però sense perdre la circumspecció ni evitar de fer crítica social. N’hem pogut gaudir a Les neiges du Kilimandjaro (2011), Marie-Jo et ses deux amour (2002) i Marius et Jeannette (1997), per esmentar algunes de les seves pel·lícules anteriors més conegudes i que hem pogut veure al Truffaut.

Guédiguian no solament és un home fidel als seus orígens i a la seva manera de veure i d’explicar les històries, també ho és als actors, a la colla d’actors que sempre l’ha acompanyat en les seves aventures cinematogràfiques, començant per la seva dona, l’actriu Ariane Ascadire, seguida de Jean-Pierre Darrousin, Gérard Meylan i Jacques Boudet, entre d’altres. Tots plegats fan una banda i s’avenen molt bé, i, menys Ascadire, que sempre és la protagonista i la que domina la situació i la història, es van intercanviant els papers. En un moment de La Villa, Guédiguian es permet agafar un fragment d’una altra pel·lícula seva, realitzada fa anys, en què apareixen tots quatre, molt més joves.

La Villa és una pel·lícula crepuscular, una història de records, de moments que no tornaran. D’errors, equivocacions, malentesos. D’evocació d’un passat que a hores d’ara ja no se sap si era millor. D’un retrobament a partir de l’anunciada desaparició del venerable de la família.

Angèle (Ariane Ascadire) és una actriu que viu a París i torna al poble, a tocar de Marsella. Allà es troba amb els seus dos germans: Joseph (Gerard Meylán), que s’ha enamorat d’una noia molt més jove, i Armand (Jean-Pierre Darrousin), que és el qui es va quedar a ajudar el pare, ara malalt i paralitzat, en el restaurant que la família té al poble i que ell intenta que mantingui la solera que tenia quan el pare el regentava. Aquesta és la història que Guédiguian ens proposa d’entrada: gris i amb una mena de tensió constant; de records i de rancúnies, tal com ja he dit. Però la cosa canvia (i ens porta a la realitat del present) quan descobreixen dos nois amagats en una mena de cova que, segons sembla, han arribat amb pàtera. Aquest és el moment en què Guédiguian fa crítica social sobre com van les coses en aquest món egoista i cada cop menys solidari.

No és la millor pel·lícula de Guédiguian, però hi trobareu l’esperit, l’essència, la humanitat i la manera que té aquest director d’explicar les històries. No us defraudarà.

Nota final: entre els molts reconeixements que ha rebut Robert Guédiguian, fa dos anys li van concedir el premi LiberPress Cinema, que es lliura a Girona, i el va venir a rebre molt agraït.

Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
03.07.2018

Gremi de Llibreters de Catalunya. Premi Trajectòria: Guillem Terribas

En Guillem Terribas de la Llibreria 22 de Girona ha estat guardonat amb el Premi Trajectòria
2018 que otorga la Setmana del Llibre en Català.
Des del Gremi de Llibreters de Catalunya volem donar-li la més sincera enhorabona per tal
merescut reconeixement.Tot seguit, podeu llegir un petit escrit d’agraïment fet pel mateix
Guillem Terribas:

Rebre el Premi Trajectòria en
la seva 22 edició, en el marc de
la 36 Setmana del Llibre en
Català, ha suposat per a mi un
orgull i un honor, pel fet  que
els diferents gremis que formen
part del món del llibre i també
els periodistes culturals hagin
pensat en la meva persona i els meus anys dedicats a fer de Llibreter. 

He viscut les diferents etapes de la Setmana. Des dels seus inicis a l’Estació de
Sants fins a la seva actual ubicació a l’Avinguda de la Catedral. Durant uns anys,
a través del Gremi de Llibreters, vaig formar part de la comissió organitzadora.
Durant aquella època, a través d’una proposta meva, la Setmana va obrir noves
seus a Tarragona, Lleida i Girona. Fins i tot vaig formar part de la delegació que la
va portar a Nova York. Per tant, conec i crec en la feina que s’hi fa i la necessitat
que es porti a terme.  

Cada vegada, i aquesta vegada també, quan rebo un reconeixement pel meu
treball com a llibreter, mentalment miro enrere  i repasso  la feina que he fet i el
perquè del reconeixement. I és en aquests moments, en aquestes imatges,  que
em passen com a una pel·lícula, que veig que han passat moltes coses bones i
algunes de no tant, durant aquests anys que he estat a primera línia com a llibreter. 

 I recordo que,  ara farà 40 anys, concretament el 20 d’octubre de 1978,  es va
inaugurar la Llibreria 22 i va  començar aquesta història. Una història que vam
crear una colla de gent que crèiem que havíem de portar aire nou en aquella
Girona grisa i negra. Una gent que teníem ganes de fer coses, després de 40
anys de foscor. Aleshores vam idear les bases del que havia de ser la 22: un
espai de venda de llibres, obert, participatiu, creatiu; que organitzés actes i
presentacions, tertúlies i trobades. Que organitzés un premi literari. Al mateix
temps teníem molt clar que no  havíem d’oblidar que, per a portar a terme totes
aquestes “utopies”, havíem de crear una empresa que fos rendible i una llibreria
que fos creïble perquè fos possible el projecte. 

Amb aquestes bases, vaig tenir la sort de capitanejar el projecte, amb gent que
m’ha fet costat i la que hi ha treballat,  i ho hem fet amb molta imaginació,
empenta, ajudes, hores i hores... i, en aquests anys, la 22 s’ha fet un lloc en el
món de les llibreries. 

Durant tots aquests anys he après, viscut, gaudit, patit, compartit i estimat aquets
ofici i, finalment, puc dir ben alt que sóc llibreter. 

Guillem Terribas.