Sylvester Stallone

Sylvester Stallone
	;
Biografia
Naixement	(en) Sylvester Gardenzio Stallone ; 6 juliol 1946 (78 anys); Hell's Kitchen (Estats Units d'Amèrica)
Residència	Beverly Hills
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Miami ; Abraham Lincoln High School ; Charlotte Hall Military Academy ; Montgomery Blair High School
Alçada	1,77 m
Activitat
Camp de treball	Control d'armes de foc
Ocupació	actor de cinema, guionista, director de cinema, productor de cinema
Activitat	1968 -
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Writers Guild of America West
Família
Cònjuge	Jennifer Flavin (1997–); Brigitte Nielsen (1985–1987); Sasha Czack (1974–1985)
Parella	Angie Everhart (1995–1995)
Fills	Sage Stallone; () Sasha Czack; Seargeoh Stallone; () Sasha Czack; Sophia Rose Stallone; () Jennifer Flavin; Sistine Rose Stallone; () Jennifer Flavin; Scarlet Rose Stallone; () Jennifer Flavin
Pares	Frank Stallone, Sr. i Jackie Stallone
Germans	Frank Stallone
Premis
	(2016) premi Globus d'Or; (1989) Premi Golden Raspberry al pitjor actor, per l'obra Rambo III; (1986) Premi Golden Raspberry al pitjor actor, per l'obra Rambo 2, Rocky 4; (1986) Premi Golden Raspberry al pitjor director, per l'obra Rocky 4; (1986) Premi Golden Raspberry al pitjor guió, per l'obra Rambo 2; (1985) Premi Golden Raspberry al pitjor actor, per l'obra Rhinestone; Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; Premis Saturn; Premis César; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;
	Signatura
Lloc web	sylvesterstallone.com

Sylvester Stallone (Hell's Kitchen, 6 de juliol de 1946) és un actor, guionista, productor i director de cinema nord-americà d'origen italià.^[1]^[2]

Stallone és reconegut mundialment com un dels principals actors del cinema d'acció de Hollywood. Ha donat vida a dos personatges icònics de la història del cinema: a Rocky Balboa, un desconegut boxejador de Filadèlfia que contra tot pronòstic es converteix en campió, i a John Rambo, un turmentat exboina verd veterà de la Guerra del Vietnam, especialitzat en guerrilla, supervivència i combat. La cinta Rocky (1976) li va valer tres nominacions al premi Óscar, en la categoria de millor actor, millor pel·lícula i millor guió. El 2016, va guanyar el Globus d'Or com a millor actor de repartiment pel paper de Rocky Balboa a l'spin-off de la saga, Creed (2015), a més de ser nominat a l'Óscar en la mateixa categoria.

A part de les sagues de Rocky i Rambo, entre les seves cintes més populars es troben: Cobra (1986), Lock Up (1989), Tango i Cash (1989), Demolition Man (1993), Cliffhanger (1993), Assassins (1995), Judge Dredd (1995) i The Expendables (2010).

Biografia

Stallone va nàixer a Hell's Kitchen, Nova York. Fill de Jacqueline, Jackie, astròloga, mestra de dansa, i representant de dones lluitadores, i Frank Stallone, un estilista. El pare de Stallone era natural de Gioia del Colle (província de Bari, Itàlia)^[3]

Els anys 60, Stallone va estudiar a l'American College of Switzerland, Leysin, i, a la Universitat de Miami, durant tres anys. Les seves notes no van ser bones i malgrat que va ser expulsat d'unes quantes escoles, a Filadèlfia va destacar com a jugador de futbol.

Al començament dels anys 1970, per a pagar-se les classes d'art dramàtic, va haver d'actuar a la pel·lícula pornogràfica The Party at Kitty and Stud's.^[4]També va aparèixer a Bananas, de Woody Allen, fent de delinqüent a les escenes del Metro, i també va aparèixer a un episodi de la sèrie "Kojak" protagonitzada per Telly Savalas, on hi feia del detectiu Rick Daley.

Va començar a escriure guions, i va assolir el títol de Batxiller de Belles Arts (BFA) el 1999.

Vida personal

Stallone amb la seva segona esposa Brigitte Nielsen, Ronald Reagan i Nancy Reagan el 1985.

Ell 1974, es va casar amb l'actriu Sasha Czack. ^{[cal citació]} Es van divorciar en 1985, any en què va contreure matrimoni amb l'actriu danesa Brigitte Nielsen. Stallone i Nielsen es van separar l'any 1987 i posteriorment es van divorciar. La parella era presa dels tabloides, en gran part a causa de la mala reputació de Nielsen.^[5]^[6]^[7] Stallone es va relacionar sentimentalment amb les models Jennifer Flavin, Janice Dickinson i Andrea Wieser. Finalment va contreure matrimoni amb Jennifer Flavin el 1997.^[8] Té cinc fills: Sagei Seargeoh, del seu matrimoni amb Sasha; i Sophia, Sistine i Scarlet, del seu matrimoni amb Jennifer.

Stallone va créixer com a catòlic, però va deixar d'anar a l'església així que la seva carrera d'actor va progressar.

Va començar a redescobrir la seva fe quan la seva filla Sophia va néixer malalta del cor el 1996, ^{[cal citació]} i finalment, torna a la pràctica de la fe catòlica.

Defunció del seu fill

Un dels moments més devastadors de la seva vida va ser la pèrdua d'un fill. Sage Stallone, el seu fill gran, va ser trobat mort el divendres 13 de juliol de 2012 a la seva residència de Hollywood, va informar el seu advocat, George Braunstein, al diari The New York Post. Braunstein va dir que el fill de l'actor, de 36 anys, "es trobava bé i treballant en diferents projectes". "Estava planejant casar-se. Estic devastat. Era una persona meravellosa, un paio increïble. És una tragèdia", va afegir.

Un membre del cos de policia de Los Angeles va confirmar el succés a la publicació. "No hi ha indicis d'agressió o activitat criminal", va dir, segons el diari, el policia, que va anar a la vivenda per comprovar si tot estava en ordre una vegada que havia rebut trucades sol·licitant que se n'investigués el parador.

La web TMZ.com, especialitzada en informació de famosos, cita fonts no identificades per detallar que la mort del fill de l'actor va ser deguda a una sobredosi de pastilles, encara que més tard l'autòpsia va revelar que va morir a causa d'un atac cardíac per una malaltia coronària causada per arterioesclerosi. Sage Stallone va fer el seu debut a la gran pantalla de la mà del seu pare a Rocky V (1990), on va donar vida al fill de Rocky Balboa, anomenat Robert. Després, després d'intervenir en altres títols com Daylight (1996), va passar a labors de producció i direcció.

Rocky: El salt a la fama

Stallone va escriure'n el guió i va protagonitzar sis vegades la saga del boxador d'origen italià Rocky Balboa. La primera pel·lícula va ser Rocky, el 1976. Amb ella, Stallone assolí la fama i va ser considerat un actor seriós que prometia arribar al nivell d'actors com Al Pacino i Jack Nicholson. Amb aquesta pel·lícula, que va guanyar l'Oscar a Millor Pel·lícula, Stallone va ser nominat també a l'Oscar a les categories de Millor Actor i Millor Guió. El 2016 va ser nominat en la categoria de millor actor de repartiment per la pel·lícula "Creed, La llegenda de Rocky".

Carrera al cinema

A la seua carrera cinematogràfica ha explotat l'arquetipus d'home dur i ha rebutjat papers dramàtics, mentre protagonitzava nombroses pel·lícules d'acció amb algunes incursions sense èxit a la comèdia. A la fi de la dècada de 1970 va fer papers dramàtics a F.I.S.T. i Paradise Alley, que van rebre bones crítiques per a Stallone però totes dues van fracassar a la taquilla. Després, va ser criticat a causa de la seua escultural figura i manca d'expressió emocional. Malgrat això, és un clar exponent del cinema d'entreteniment de les últimes tres dècades. Entre les seues interpretacions destaca la seua actuació a First Blood, on va interpretar un turmentat veterà de guerra que es deia "John Rambo". És agredit per un abusiu cap de policia de poble i Rambo es veu forçat a defensar-se. La crítica va aclamar-lo dient que li havia donat un aspecte més humà que el que tenia originalment el personatge a la novel·la.^[9] Durant la dècada dels 80 va fer dues pel·lícules més de Rambo, que van ser grans èxits a la taquilla, però van ser criticades per la falta de contingut. El 1997 va fer de protagonista a Cop Land, al costat d'un gran elenc, amb Robert De Niro, Ray Liotta i Harvey Keitel. Es va engreixar vint quilograms per a interpretar un policia mediocre i gras de l'Estat de Nova Jersey. La cinta, encara que de considerable qualitat, no és cap clàssic del gènere de mafiosos, però la seua actuació va ser aclamada per la crítica i considerada com la millor interpretació que ha fet des de Rocky el 1976. Va rebre el premi a Millor Actor del Festival Internacional de Cinema d'Estocolm. El 2003, va fer Shade al costat de Gabriel Byrne, Melanie Griffith, Thandie Newton i Jamie Foxx, entre altres. Stallone va interpretar un llegendari i invencible apostador al qual joves i hàbils rivals tracten de vèncer. La cinta, considerada "independent", no va ser cap èxit en taquilla però va ser ben rebuda per la crítica.

A més de les sagues de Rocky i Rambo, entre les seues pel·lícules més taquilleres es troben Cobra, Tancat, Màxim Risc, L'especialista, la qual va ser polèmica per les seves explícites escenes sexuals al costat de Sharon Stone, Assassins, al costat d'Antonio Banderas i dues comèdies de caràcter policíac: Tango i Cash, al costat de Kurt Russell i Demolition Man amb Wesley Snipes i Sandra Bullock.

En l'actualitat, Stallone intenta reviure èxits del passat i recentment va estrenar Rocky Balboa i Rambo. Les dues van tenir bona acollida de l'audiència i dels crítics.

El seu últim projecte és una pel·lícula d'acció que es diu The Expendables, la qual ha dirigit i protagonitzat. Narra la història d'un grup de mercenaris en una missió especial per a derrocar un dictador en un país d'Amèrica del Sud i, entre els actors, compta amb Jason Statham, Jet Li, Dolph Lundgren, Forest Whitaker, Randy Couture i una curta aparició de Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. El rodatge va començar al març del 2009 al Brasil i l'estrena es va fer en agost del 2010.

Filmografia

Any	Pel·lícula	Als crèdits com				Paper	Notes
Any	Pel·lícula	Director	Productor	Guionista	Actor	Paper	Notes
1970	The Party at Kitty and Stud's				sí	Stud
1970	No Place to Hide				sí	Jerry Savage
1971	Bananas				sí	Agressor al metro 1	Cameo; No surt als crèdits
1971	Klute				sí	Amo de la discoteca	Cameo; No surt als crèdits
1974	The Lords of Flatbush			sí	sí	Stanley Rosiello	guionista
1975	El presoner de la Segona Avinguda (The Prisoner of Second Avenue)				sí	Youth in Park
	Capone				sí	Frank Nitti
	La cursa de la mort (Death Race 2000)				sí	Machine Gun Joe Viterbo
	Mandingo				sí	Young Man in Crowd	Cameo; No surt als crèdits
	Adéu, nena				sí	Jonnie
	Police Story				sí	Caddo	sèrie TV (1 episodi)
	Kojak				sí	Detectiu Rick Daly	sèrie TV (1 episodi)
1976	Cannonball				sí	Mafioso	Cameo; No surt als crèdits
1976	Rocky			sí	sí	Rocky Balboa	Guionista Nominació − Oscar al millor actor Nominació − Oscar al millor guió original Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic Nominació − Globus d'Or al millor guió Nominació − BAFTA al millor actor Nominació − BAFTA al millor guió
1978	F.I.S.T.			sí	sí	Johnny D. Kovak	guió
1978	La cuina de l'infern (Paradise Alley)	sí		sí	sí	Cosmo Carboni	Director i guionista
1979	Rocky II	sí		sí	sí	Rocky Balboa	Director i Guionista
1981	Nighthawks				sí	Detectiu Sergent Deke DaSilva
1981	Evasió o victòria (Escape to Victory)				sí	capità Robert Hatch
1982	Rocky III	sí		sí	sí	Rocky Balboa	Director i Guionista
1982	Acorralat (First Blood)			sí	sí	John J. Rambo	Guió
1983	Staying Alive	sí	sí	sí	sí	Man on Street	Cameo; No surt als crèdits, Director, Productor i Guionista
1984	Rhinestone			sí	sí	Nick Martinelli	Guió
1985	Rambo 2 (Rambo: First blood part II)			sí	sí	John J. Rambo	Guió
1985	Rocky IV	sí		sí	sí	Rocky Balboa
1986	Cobra			sí	sí	Tinent Marion 'Cobra' Cobretti	Guió
1987	Over the Top			sí	sí	Lincoln Hawk	Guió
1988	Rambo III			sí	sí	John J. Rambo	Guionista
1989	Encadenat (pel·lícula) (Lock Up)				sí	Frank Leone
1989	Tango i Cash (Tango & Cash)				sí	Raymond 'Ray' Tango
1990	Rocky V			sí	sí	Rocky Balboa	Guionista
1991	Oscar				sí	Angelo 'Snaps' Provolone
1992	Stop! Or My Mom Will Shoot				sí	Sergent Joe Bomowski
1993	Màxim risc (Cliffhanger)			sí	sí	Gabe Walker	Guió
1993	Demolition Man				sí	John Spartan
1994	L'especialista (The Specialist)				sí	Ray Quick
1995	Jutge Dredd (Judge Dredd)				sí	Judge Joseph Dredd
1995	Assassins				sí	Robert Rath
1996	Daylight				sí	Kit Latura
1997	The Good Life				sí	Boss	no estrenada
	Men In Black				sí	Alien on TV Monitors	Cameo; no surt als crèdits
	Cop Land				sí	Xèrif Freddy Heflin
1998	Antz				sí	Weaver	Veu
2000	Get Carter: Assassí implacable (Get Carter)				sí	Jack Carter
2001	Driven		sí	sí	sí	Joe Tanto	Productor i guió
2002	Liberty's Kids				sí	Paul Revere	sèrie TV (1 episodi)
	D-Tox				sí	Jake Malloy
	El protector (Avenging Angelo)				sí	Frankie Delano
2003	Taxi: A tota velocitat (Taxi3)				sí	Passatger a l'aeroport	Cameo; No surt als crèdits
	Shade: Joc d'assassins (Shade)				sí	Dean 'The Dean' Stevens
	Spy Kids 3-D: Game Over				sí	The Toymaker
2005	Las Vegas				sí	Frank the Repairman	Sèrie TV(2 episodis)
2006	Rocky Balboa	sí		sí	sí	Rocky Balboa	Director and Guionista
2008	Rambo	sí		sí	sí	John J. Rambo	Director i guionista
2009	Kambakkht Ishq				sí	ell mateix	Cameo
2010	The Expendables	sí		sí	sí	Barney Ross	Director i guionista
2012	The Expendables 2			sí	sí	Barney Ross	Guionista
2012	Bullet to the Head				sí	James Bonomo
2013	Escape Plan				sí	Ray Breslin
2013	Grudge Match				sí	Henry "Razor" Sharp
2014	The Expendables 3			sí	sí	Barney Ross	Guionista
2017	Guardians of the Galaxy Vol. 2				sí	Stakar Ogord
2019	Rambo: Last Blood			sí	sí	John J. Rambo	Guionista
2023	Guardians of the Galaxy Vol. 3				sí	Stakar Ogord	Cameo

Premis i nominacions

Estrella de Stallone al Passeig de la Fama de Hollywood.

Premis Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1976	Millor actor	Rocky	Nominat
1976	Millor guió original	Rocky	Nominat
2016	Millor actor de repartiment	Creed	Nominat

Premis Globus d'Or

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1976	Millor guió	Rocky	Nominat
1976	Millor actor principal	Rocky	Nominat
2015	Millor actor de repartiment	Creed	Guanyador

Premis BAFTA

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1976	Millor actor principal	Rocky	Nominat
1976	Millor guió original	Rocky	Nominat

Premis de la Crítica Cinematogràfica

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2015	Millor actor de repartiment	Creed	Guanyador

Premis People's Choice Awards

Any	Categoria	Resultat
1986	Preferit Motion Picture Actor	Guanyador

Premis Saturn

Any	Categoria	Resultat
1997	Premi a la vida professional	Guanyador

Premis Cèsar

Any	Categoria	Resultat
1992	Cèsar Honoriari	Guanyador

Premi David de Donatello

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1976	Millor Actor Estranger	Rocky	Guanyador

Kansas City Film Critics Circle

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1976	Millor Actor	Rocky	Guanyador

Writers Guild of America modifica

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1976	Millor guió	Rocky	Guanyador

Festival Internacional de Cinema d'Estocolm

Al Festival Internacional de Cinema d'Estocolm se li va atorgar el premi al Millor Actor per la pel·lícula Cop Land.

Referències

↑ Caruso, Skyler. «Sylvester Stallone's Life in Photos», 06-07-2022. [Consulta: 20 gener 2023].
↑ Paul G Roberts. Style Icons Vol 2 – Hunks. Fashion Industry Broadcast, 29 gener 2015, p. 120. ISBN 978-1-62776-854-2.
↑ Gilbey, Ryan «Sylvester Stallone: the wacky people's champ who battled his own ego». The Guardian [UK], 24-02-2016.
↑ «Total Film». [United Kingdom], 8-2010, p. 111. Stallone: "I was broke and basically sleeping in the Port Authority bus station for three weeks straight. I read in a trade paper about this film [The Party at Kitty and Studs, 1970] that was paying US$100 a day—for a US$100 a day I would wreak havoc. Instead of doing something desperate, I worked for two days for US$200 and got myself out of the bus station."
↑ Susan Zannos, Male Fitness Stars of TV and the Movies: Featuring Profiles of Sylvester Stallone, John Travolta, Bruce Willis, and Wesley Snipes, Mitchell Lane Publishers, 2000, page 27
↑ Stallone divorce stops Tabloid presses, Sarasota Herald Tribune – July 23, 1987
↑ "Stallone Seeks a Serious Turn for the Better", The New York Times, August 10, 1997
↑ Michelle Miller. «Sylvester Stallone's Daughters: What to Know About Miss Golden Globes Sophia, Sistine & Scarlet», 05-01-2017. [Consulta: 23 abril 2017].
↑ «'First Blood' Original Ending: Dead Rambo and Kirk Douglas» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2021].

[1] Caruso, Skyler. «Sylvester Stallone's Life in Photos», 06-07-2022. [Consulta: 20 gener 2023].

[Roberts2015-2] Paul G Roberts. Style Icons Vol 2 – Hunks. Fashion Industry Broadcast, 29 gener 2015, p. 120. ISBN 978-1-62776-854-2.

[guardianUK-3] Gilbey, Ryan «Sylvester Stallone: the wacky people's champ who battled his own ego». The Guardian [UK], 24-02-2016.

[TotalFilm-Stallone-4] «Total Film». [United Kingdom], 8-2010, p. 111. Stallone: "I was broke and basically sleeping in the Port Authority bus station for three weeks straight. I read in a trade paper about this film [The Party at Kitty and Studs, 1970] that was paying US$100 a day—for a US$100 a day I would wreak havoc. Instead of doing something desperate, I worked for two days for US$200 and got myself out of the bus station."

[5] Susan Zannos, Male Fitness Stars of TV and the Movies: Featuring Profiles of Sylvester Stallone, John Travolta, Bruce Willis, and Wesley Snipes, Mitchell Lane Publishers, 2000, page 27

[6] Stallone divorce stops Tabloid presses, Sarasota Herald Tribune – July 23, 1987

[7] "Stallone Seeks a Serious Turn for the Better", The New York Times, August 10, 1997

[PeopleDaughters-8] Michelle Miller. «Sylvester Stallone's Daughters: What to Know About Miss Golden Globes Sophia, Sistine & Scarlet», 05-01-2017. [Consulta: 23 abril 2017].

[9] «'First Blood' Original Ending: Dead Rambo and Kirk Douglas» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

The Life Career Award (Premis Saturn)
Dècada del 1970	Fritz Lang (1976) Samuel Z. Arkoff (1977) Christopher Lee (1979)
Dècada del 1980	Gene Roddenberry (1980) William Shatner (1980) John Agar (1981) Ray Harryhausen (1982) Martin B. Cohen (1983) Vincent Price (1986) Leonard Nimoy (1987) Roger Corman (1988)
Dècada del 1990	Ray Walston (1990) Arnold Schwarzenegger (1992) David Lynch (1993) Alfred Hitchcock (1994) Steve Reeves (1994) Whit Bissell (1994) Joel Silver (1995) Richard Fleischer (1995) Sean Connery (1995) Wes Craven (1995) Albert R. Broccoli (1996) Edward R. Pressman (1996) Harrison Ford (1996) Dino De Laurentiis (1997) John Frankenheimer (1997) Sylvester Stallone (1997) James Coburn (1998) James Karen (1998) Michael Crichton (1998) Nathan Juran (1999)
Dècada del 2000	Dick Van Dyke (2000) George Barris (2000) Brian Grazer (2001) Robert Englund (2001) Drew Struzan (2002) Stan Lee (2002) Kurt Russell (2003) Sid i Marty Krofft (2003) Blake Edwards (2004) Stephen J. Cannell (2005) Tom Rothman (2005) Robert Halmi (2008) Lance Henriksen (2009)
Dècada del 2010	Irvin Kershner (2010) Bert Gordon (2011) Michael Biehn (2011) Frank Oz (2012) James Remar (2012) Jonathan Frakes (2013) Malcolm McDowell (2014) Nichelle Nichols (2016) Lee Majors (2017) Michael Gruskoff (2019/2020)
Dècada del 2020	Kathryn Leigh Scott (2021/2022) Jodie Foster (2022/2023)

Premi Golden Raspberry al pitjor director
Dècada del 1980	Robert Greenwald – Xanadu (1980) Michael Cimino – La porta del cel (1981) Ken Annakin – The Pirate Movie / Terence Young – Inchon (1982) Peter Sasdy – The Lonely Lady (1983) John Derek – Bolero (1984) Sylvester Stallone – Rocky 4 (1985) Prince – Under the Cherry Moon (1986) Norman Mailer – Els homes durs no ballen / Elaine May – Ishtar (1987) Blake Edwards – Sunset / Stewart Raffill – El meu amic Mac (1988) William Shatner – Star Trek: L'última frontera (1989)
Dècada del 1990	John Derek – Els fantasmes no ho poden fer (1990) Michael Lehmann – El gran falcó (1991) David Seltzer – Shining Through (1992) Jennifer Lynch – La meva obsessió per Helena (1993) Steven Seagal – On Deadly Ground (1994) Paul Verhoeven – Showgirls (1995) Andrew Bergman – Striptease (1996) Kevin Costner – El missatger del futur (1997) Gus Van Sant – Psycho (1998) Barry Sonnenfeld – Wild Wild West (1999)
Dècada del 2000	Roger Christian – Camp de batalla: la Terra (2000) Tom Green – Freddy Got Fingered (2001) Guy Ritchie – Enduts per la marea (2002) Martin Brest – Una relació perillosa (2003) Pitof – Catwoman (2004) John Asher – Dirty Love (2005) M. Night Shyamalan – La jove de l'aigua (2006) Chris Sivertson – Sé qui em va matar (2007) Uwe Boll – En el nom del rei, Postal, i Tunnel Rats (2008) Michael Bay – Transformers: Revenge of the Fallen (2009)
Dècada del 2010	M. Night Shyamalan – The Last Airbender (2010) Dennis Dugan – En Jack i la seva germana bessona i Segueix-me el rotllo (2011) Bill Condon – La saga Crepuscle: Albada (2a part) (2012) Elizabeth Banks, Steven Brill, Steve Carr, Rusty Cundieff, James Duffy, Griffin Dunne, Peter Farrelly, Patrik Forsberg, Will Graham, James Gunn, Bob Odenkirk, Brett Ratner, i Jonathan van Tulleken – Movie 43 (2013) Michael Bay – Transformers: Age of Extinction (2014) Josh Trank – Fantastic Four (2015) Dinesh D'Souza i Bruce Schooley – Hillary's America: The Secret History of the Democratic Party (2016) Tony Leondis – Emoji: La pel·lícula (2017) Etan Cohen – Holmes & Watson (2018) Tom Hooper – Cats (2019)
Dècada del 2020	Sia – Music (2020/21) Christopher Ashley – Diana the Musical (2021) Colson Baker i Mod Sun – Good Mourning (2022)

Premi Golden Raspberry al pitjor guió
Dècada del 1980	Bronte Woodard i Allan Carr – Can't Stop the Music (1980) Frank Yablans, Frank Perry, Tracy Hotchner, i Robert Getchell – Mama estimada (1981) Robin Moore i Laird Koenig – Inchon (1982) John Kershaw, Shawn Randall, i Ellen Shephard – The Lonely Lady (1983) John Derek – Bolero (1984) Sylvester Stallone, James Cameron, i Kevin Jarre – Rambo 2 (1985) Willard Huyck i Gloria Katz – Howard the Duck (1986) Jonathan Reynolds i Bill Cosby – Leonard Part 6 (1987) Heywood Gould – Cocktail (1988) Eddie Murphy – Nits de Harlem (1989)
Dècada del 1990	Daniel Waters, James Cappe, i David Arnott – The Adventures of Ford Fairlane (1990) Steven E. de Souza, Daniel Waters, Bruce Willis, i Robert Kraft – El gran falcó (1991) Blake Snyder, William Osborne, i William Davies – Stop! Or My Mom Will Shoot (1992) Amy Holden Jones – Una proposició indecent (1993) Tom S. Parker, Jim Jennewein, Steven E. de Souza, i altres – The Flintstones (1994) Joe Eszterhas – Showgirls (1995) Andrew Bergman – Striptease (1996) Eric Roth i Brian Helgeland – El missatger del futur (1997) Joe Eszterhas – An Alan Smithee Film: Burn Hollywood Burn (1998) Jim Thomas, John Thomas, S. S. Wilson, Brent Maddock, Jeffrey Price i Peter S. Seaman – Wild Wild West (1999)
Dècada del 2000	Corey Mandell i J. David Shapiro – Camp de batalla: la Terra (2000) Tom Green i Derek Harvie – Freddy Got Fingered (2001) George Lucas i Jonathan Hales – Star Wars episodi II: L'atac dels clons (2002) Martin Brest – Una relació perillosa (2003) Theresa Rebeck, John Brancato i Michael Ferris, i John Rogers – Catwoman (2004) Jenny McCarthy – Dirty Love (2005) Leora Barish i Henry Bean – Basic Instinct 2 (2006) Jeffrey Hammond – I Know Who Killed Me (2007) Mike Myers i Graham Gordy – The Love Guru (2008) Ehren Kruger, Alex Kurtzman, i Roberto Orci – Transformers: Revenge of the Fallen (2009)
Dècada del 2010	M. Night Shyamalan – The Last Airbender (2010) Steve Koren, Adam Sandler, i Ben Zook – En Jack i la seva germana bessona (2011) David Caspe – That's My Boy (2012) Steve Baker, Ricky Blitt, Will Carlough, Tobias Carlson, Jacob Fleisher, Patrik Forsberg, Will Graham, James Gunn, Claes Kjellstrom, Jack Kukoda, Bob Odenkirk, Bill O'Malley, Matthew Alec Portenoy, Greg Pritikin, Rocky Russo, Olle Sarri, Elizabeth Wright Shapiro, Jeremy Sosenko, Jonathan van Tulleken, i Jonas Wittenmark – Movie 43 (2013) Darren Doane i Cheston Hervey – Saving Christmas (2014) Kelly Marcel – Cinquanta ombres d'en Grey (2015) Chris Terrio i David S. Goyer – Batman contra Superman: L'alba de la justícia (2016) Tony Leondis, Eric Siegel, i Mike White – Emoji: La pel·lícula (2017) Niall Leonard – Cinquanta ombres alliberades (2018) Lee Hall i Tom Hooper – Cats (2019)
Dècada del 2020	Tomasz Klimala, Barbara Białowąs, Tomasz Mandes, i Blanka Lipińska – 365 dni (2020/21) Joe DiPietro i David Bryan – Diana: The Musical (2021) Andrew Dominik – Blonde (2022) Rhys Frake-Waterfield – Winnie-the-Pooh: Blood and Honey (2023)

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)