Rammun
| رمّون | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 178/148 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 3.360 (2016) | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
Rammun (àrab: رمّون, Rammūn) és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada a 12 km a l'est de Ramal·lah i a 3 kilòmetres al sud de Taybeh. Limita amb Deir Dibwan al sud-oest, Beitin a l'est i Ein Yabrud al nord-est.[1] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 3.360 habitants en 2016.[2]
Història
[modifica]S'hi ha trobat terrissa de l'Edat de Ferro, hel·lenística, romana, croada-aiúbida i mameluc,[3] així com mosaics i una antiga cisterna.[4] Van der Velde (en 1854) van assumir que Rammun era el lloc esmentat a la Bíblia com Rimmon, Sela Rimmon. El "Penyal de Rimmon" va ser on la tribu de Benjamí va fugir (Llibre dels Jutges 20:45, 47; 21:13), i on es van mantenir durant quatre mesos després de la batalla a Gibeah.[5] També es suggereix que és la ciutat de Rimmon esmentada al Mapa de Madaba, situada a quinze quilòmetres al nord de Jerusalem, entre Betel i Jericó.[1]
Hi ha restes romanes d'Orient, croates, aiúbides, mamelucs i otomanes a la ciutat, inclòs un mosaic a la mesquita de la ciutat, una antiga cova de sepultura i un pou sanitari. La cova de l'enterrament es remunta a l'època romana d'Orient i contenia llums de ceràmica, sandàlies i medallons en forma de creu.[1]
Època otomana
[modifica]
S'hi ha troba terrissa dels primers anys del domini otomà.[3]
En 1596, Rammun apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya d'al-Quds al liwà homònim. Tenia una població de 39 llars musulmanes i pagava impostos sobre el blat, l'ordi, les olives i les vinyes o fruiters.[6]
En 1838 Rummon era considerada una vila musulmana al districte de Beni Salim, a l'est de Jerusalem.[7] L'explorador francès Victor Guérin va visitar per primera vegada el poble el 1863 i el va descriure com un poble amb cinc-cents habitants. També va assenyalar que a la muntanya de pedra calcària es van excavar nombroses coves, moltes de les quals encara eren utilitzades pels pastors i els seus ramats. També es van trobar les antigues cisternes excavades a la roca. Les cases eren parcialment construïdes amb materials antics, inclosos alguns grans carreus tallats.[8][9]
Una llista de pobles otomans de l'any 1870 va demostrar que Rammun tenia 81 cases i una població de 334, tot i que el recompte de població només incloïa homes. El poble fou descrit com a l'àrea de Beni Salim.[10][11]
En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descriu Rammun com «un poble de grandària moderada, amb cisternes i coves, evidentment un lloc antic. Al nord-est hi ha un tanc de roca profund, i al sud una tomba tallada en roca. Les cases són sobre un punt cònic àrid de roca al nord de una vall intensa i construïda en terrasses, el lloc és peculiar, estant al final d'un altiplà de sòl arable que s'estén cap al sud des de Taiyibeh. La vista és extensa cap al sud-est, però limitada pel nord de Taiyibeh. Hi ha nombroses coves als costats rocosos del turó anomenats Ashkaf Jiljal, així com més a l'oest (Ashkaf Daud).»[12]
En 1896 la població de Rammun era estimada en 705 persones.[13]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Rammun era de 703 musulmans,[14] incrementats en el cens de 1931 a 744 musulmans en 153 cases.[15]
En 1945, la població era de 970 musulmans,[16] mentre que l'àrea total de terra era de 30,043 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17] D'aquests, 2,338 eren per plantacions i regadius, 7,181 per a cereals,[18] mentre 61 dúnams eren sòl edificat.[19]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Rammun fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
L'any 2012, al voltant de 3.000 pobladors romanen a Rammun, mentre hi ha uns 7.000 a la diàspora palestina, principalment als Estats Units. Molts a la diàsfora tenen segones residències al poble. Aquests habitatges han estat objecte robatoris, per això alguns propietaris han organitzat rellotges de nit.[20]
En març de 2012 una unitat Duvdevan vestida de civil entrà a Rammun i segons informa en un exercisi d'entrenament nocturn foren confosos per lladres de tres germans de la família Shawakhah.[20][21][22] Els tres germans foren van rebre nombrosos trets en la confrontació que va seguir en la qual es van implicar soldats uniformats de les Forces de Defensa d'Israel i Rashad Shawakhah va morir de les ferides alguns dies després a l'hospital.[20][21] La radio de l'exèrcit israelià va informar inicialment que terroristes havien atacat un soldat de les FDI durant una operació militar.[20][21][22] El soldat des FDI que va cossejar un dels esposats ferits després de la presa va ser destituït poc després de l'incident.[21][23][24] B'Tselem, que ha afirmat que el mètode operatiu de la unitat i les normes d'entrenament violen el dret internacional, van demanar a la Divisió d'Investigacions Penals de l'exèrcit que examinaés l'incident.[20][21] L'advocat general militar ha obert una investigació el maig de 2012.[20]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 A Byzantine Tomb at the Village of Rammun Taha, Hamada. Palestinian Department of Antiquities.
- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Finkelstein et al, 1997, p. 538
- ↑ Dauphin, 1998, p. 835
- ↑ van der Velde, 1854, p. 284
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 116
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125
- ↑ Guérin, 1869, p. 51-53, partly translated in Conder and Kitchener, 1882, p. 367
- ↑ Guérin, 1874, p. 215
- ↑ Socin, 1879, p. 158
- ↑ Hartmann, 1883, p. 115 also noted 81 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 292
- ↑ Schick, 1896, p. 122
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 17
- ↑ Mills, 1932, p. 50.
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 «In a Palestinian village plagued by crime, a thin line runs between burglars and IDF soldiers». Haaretz, 04-05-2012.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 «Soldiers in civilian clothing shot at Palestinians who, thinking they were being robbed, sought to defend their property; one Palestinian killed». B'Tselem, 24-04-2012.
- ↑ 22,0 22,1 «Stories Differ After Israeli Soldiers Kill Palestinian». NPR, 13-06-2012.
- ↑ Yoav Zitun «Soldier dismissed after kicking bound Palestinian». Ynet, 18-04-2012.
- ↑ Gurvitz, Yossi. «IDF Soldiers Enter Village, Kill Palestinian in Drill Gone Awry». +972 Magazine. Noam Sheizaf, 18-04-2012. [Consulta: 18 abril 2012].
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 1. París: L'Imprimerie Nationale, 1874.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Velde, van de, C.W.M.. Narrative of a journey through Syria and Palestine in 1851 and 1852. 2. William Blackwood and son, 1854.
