Kafr Ein
| كفر عين | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 161/161 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Kafr Ein (àrab: كفر عين, Kafr ʿAyn) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 2.231 habitants en 2016.[1] La majoria de la població pertany als clans Barghouti, Rifa' i Rafati.[2] Està governada per un consell de vila format per 6 membres que representen les quatre famílies principals. L'alcalde actual, Mohammed Rifa', fou nomenat per l'Autoritat Nacional Palestina en 1998.[3]
Història
[modifica]Kafr Ein es pot traduir com a «poble de la font». El poble conté deu deus i deu embassaments, un dels quals ha estat recentment danyat. Es creu que hi ha un lloc antic a la part alta d'una muntanya local coneguda com a Haraek, que conté una església i una mesquita. Segons la llegenda local, el lloc va ser destruït durant les Croades i l'únic poblat que va sobreviure a la seva destrucció van fundar Kafr Ein.[3]
Època otomana
[modifica]S'hi ha trobat terrissa dels primers anys de l'Imperi Otomà.[4] Figurava registrat als registres fiscals otomans del segle xvi com a situat al sanjak d'Al-Quds.[5]
Kafr Ein fou governada per la família Barghouti durant tota la meitat posterior del domini otomà a Palestina, situada dins del xeïcat de Bani Zeid. Va produir els 52 anys de l'oli d'oliva anualment, exportant-lo a Jerusalem o Naplusa principalment per a sabó Nabulsi.[6][7][8]
L'explorador francès Victor Guérin passà per la vila en 1870, va assenyalar que "no semblava molt considerable,"[9] mentre que una llista de pobles otomans d'aproximadament el mateix any va mostrar una població de 260 habitants, en 69 cases, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[10][11]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure Kefr Ain com un «petit vilatge en un pendent de la muntanya, subministrat per l'Ain Mathrun.»[12]
En 1896 la població de Kefr ‘ain era estimada en 516 persones.[13]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Kufr 'Ain era de 376 musulmans,[14] incrementats en el cens de 1931 a 494 musulmans a In Kafr, en un total de 133 cases.[15]
En 1945 la població era de 550 musulmans,[16] mentre que l'àrea total de terra era de 7,145 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17] D'aquests, 4.928 eren plantacions i regadius, 724 per a cereals,[18] mentre que 19 dúnams eren sòl edificat.[19]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Kafr Ein fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Abans de la Segona Intifada, al voltant del 10% dels residents del poble treballaven a Israel. El cultiu principal de Kafr Ein és l'oliva. No obstant això, també es cultiven llenties, grans i verdures. Hi ha unes 200 ovelles i cabres a la vila.[3]
El 1980, l'electricitat fou connectada a Kafr Ein. Hi ha deu botigues i una escola al poble, i una altra compartida amb Qarawat Bani Zeid. Molts residents reben ajuda de la Creu Roja i UNRWA.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 15 setembre 2017].
- ↑ Welcome To Kafr 'Ayn: Palestinian families Amban Rifa'. (àrab)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Kafr Ein Village Profile Arxivat 2012-02-18 a Wayback Machine. International Women's Peace Service
- ↑ Finkelstein et al, 1997, p. 435
- ↑ Toledano, 1984, p. 294. Toledano gives its location as 32°02′50″N 35°06′45″E
- ↑ Singer, 1994, pp. 78-79.
- ↑ Macalister and Masterman, 1905, p. 255
- ↑ Wilson, 1906, pp. 78-79
- ↑ Guérin, 1875, p.150
- ↑ Socin, 1879, p. 156
- ↑ Hartmann, 1883, p. 106 also noted 69 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, p. 290
- ↑ Schick, 1896, p. 124
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 49
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Macalister, R.A.S.; Masterman, E.W.G. «Occasional Papers on the Modern inhabitants of Palestine, part I & part II». Quarterly statement - Palestine Exploration Fund, 37, 1905, pàg. 343–356.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Singer, Amy. Palestinian peasants and Ottoman officials: rural administration around sixteenth-century Jerusalem. 3rd, Illustrated. Cambridge University Press, 1994. ISBN 978-0-521-47679-9.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.
- Wilson, C. T.. Peasant Life in the Holy Land. Nova York: E. P. Dutton, 1906.
