Pierrotita

Pierrotita
Fórmula química	Tl₂(Sb,As)10S16
Epònim	Roland Pierrot (en)
Localitat tipus	Jas Roux, La Chapelle-en-Valgaudemar, Hautes-Alpes, Provença – Alps – Costa Blava, França
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HC.05f
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HC.05f
Dana	3.8.7.1
Heys	5.5.17
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,77 Å; b = 38,8 Å; c = 8,03 Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Grup espacial	pna21
Color	negre grisós
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratlla	marró-vermell
Densitat	4,97 g/cm3 (mesurada); 4,75 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotropica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1969-036
Any d'aprovació	1969
Símbol	Pie
Referències

La pierrotita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la sartorita. Rep el nom en honor del mineralogista francès Roland Pierrot (1930-1998). Va ser cap del departament de mineralogia i secretari general del Servei Geogràfic Nacional de BRGM.

Característiques

La pierrotita és un sulfur, una sulfosal de fórmula química Tl₂(Sb,As)₁₀S₁₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1969. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pierrotita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Jas Roux, a la localitat de La Chapelle-en-Valgaudemar (Provença – Alps – Costa Blava, França). També ha estat descrita al dipòsit d'or de Vorontsovskoe, a l'óblast de Sverdlovsk (Rússia), i a la prospecció de tal·li de Little Valley, al comtat de Tooele (Utah, Estats Units). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.