Fülöppita

Fülöppita
Fórmula química	Pb₃Sb₈S15
Epònim	Bela Fülöpp (en)
Localitat tipus	mont Dealul Crucii, Baia Mare, Maramureș, Romania
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HC.10a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HC.10a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.07
Dana	3.6.20.1
Heys	5.6.7
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,441 Å; b = 11,726 Å; c = 16,930 Å; β = 94,71(8)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b
Color	gris plom, tornant-se blau d'acer o bronzejat
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris vermellós
Densitat	5,23 g/cm3 (mesurada); 5,19 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Fül
Referències

La fülöppita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la plagionita. Rep el nom pel doctor Bela Fülöpp, (1863-1938) advocat, estadista i col·leccionista de minerals hongarès i patró al Museu Nacional Hongarès, que va enviar el mineral per a la seva descripció.

Característiques

La fülöppita és una sulfosal de fórmula química Pb₃Sb₈S₁₅. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fülöppita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Dealul Crucii, a Baia Mare (Maramureș, Romania). També ha estat descrita a diversos punts d'Europa, Àsia i Amèrica.