La comunitat tuareg és un exemple de societat que reflecteix tendències matriarcals
El matriarcat és el terme antropològic utilitzat per a definir la condició social en què les mares tenen autoritat suprema en llurs famílies, en què els membres femenins de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ocupada per una dona. El terme "ginecocràcia" s'utilitza per a referir-se específicament al govern de les dones. El terme oposat és el patriarcat.[1]
No hi ha evidència de societats en què existís una distribució desigual del poder entre homes i dones, i que aquestes tingueren preeminència sobre els homes; al contrari del que succeeix en el patriarcat, on els homes són els que posseeixen preeminència respecte de les dones. Les societats realment existents on les dones tenen un lloc diferent al patriarcal s'anomenen matrilineals, matrilocals o matrifocals.
El matriarcat difereix del matrilinealisme en què els fills s'identifiquen culturalment amb llur mare i no pas amb llur pare, i les aliances familiars i tribals es formen a partir dels llinatges de sang de les dones. Per exemple, en la tradició de l'halacàjueva, una persona que neix d'una mare jueva és considerada automàticament jueva; el judaisme, per tant, es transmet de la mare cap al fill.
El matriarcat també difereix del matrilocalisme, un terme que els antropòlegs sovint utilitzen per a descriure les societats en què l'autoritat de les mares és prominent en les relacions domèstiques i en què els marits s'uneixen a la família de llurs mullers en comptes que aquesta s'uneixi a la tribu o la família del marit.
El matriarcat és una combinació d'aquests factors i pot incloure el matrilinealisme i el matrilocalisme. La característica més important del matriarcat és que les dones es fan càrrec de la distribució dels béns productius de la societat. Aquesta característica és molt més forta que la matrilinealitat i la matrilocalitat perquè dona a les dones una posició d'influència en les societats.
