Llengües diola
Aparença
Tipus | continu dialectal |
---|---|
Ús | |
Parlants | 3 milions |
Autòcton de | Casamance |
Estat | Guinea Bissau Senegal Gàmbia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques llengües atlàntiques del nord llengües bak | |
Codis | |
Glottolog | jola1264 |
Les llengües diola són un continu dialectal parlat al Senegal (1,2 milions), Gàmbia (1,2 milions) i Guinea Bissau (800.000 parlants). Pertany a la branca bak de la família de les llengües nigerocongoleses.[1]
Llengües
[modifica]Les branques principals del diola propi i en certa manera del diola central no són mútuament intel·ligibles. Les principals varietats són:
- Bayot
- Diola propi
- Diola central
- Jola-Fonyi (Kujamatay), parlat al voltant de Bignona. L'estàndard oficial.
- Bandial, parlat en una petita àrea al sud del riu Casamance.
- Gusilay, parlat a la vila de Thionck Essyl.
- Jola-Felupe (Ediamat), parlat en un grapat de viles al sud d'Oussouye. El kerak en podria ser un dialecte.
- (Jola) Kasa, parlat al voltant d'Oussouye.
- Kwatay (Kuwaataay), parlat al llarg de la costa meridional del riu Casamance.
- Karon–Mlomp
- Karon, parlat al llarg de la costa septentrional del riu Casamance, al sud del districte de Diouloulou.
- Mlomp, parlat a la vila de Mlomp.
- Diola central
Bayot
[modifica]El bayot, parlat al voltant de Ziguinchor, és gramaticalment diola a part d'un sistema pronominal no diola, però potser la meitat del seu vocabulari no és diola i fins i tot no atlàntic. Podria ser una llengua aïllada amb una relexificació substancial del diola. En qualsevol cas, és clarament diferent de les altres parles diola.
Referències
[modifica]- ↑ diola nuclear a glottolog.
Bibliografia
[modifica]- Christian Sina Diatta, Parlons jola - Langue et culture diolas, L'Harmattan, 1998, ISBN 2-7384-7169-2
- Paul Diédhiou, « L'identité joola en question : La bataille idéologique du MFDC pour l'indépendance ». Édition Karthala, 2011.
- Pierre-Marie Sambou, Diola Kaasa esuulaalur : Phonologie, morphophonologie et morphologie, Dakar, Université de Dakar, 1979, 211 p. (Thèse de 3è cycle)
- Pierre-Marie Sambou et J. Lopis, « Le trait atr et ses manifestations en joola et en noon », Bulletin de l'IFAN, 1981, vol. 43, série B, numéro 1/2, p. 203-214
- Pape Chérif Bétrand Akandijack Bassène, « Histoire authentique de la Casamance ». Édition Injé Ajamaat / La Brochure, 2011.
- R.P. Édouard Wintz, Dictionnaire français-dyola et dyola-français, précédé d'un essai de grammaire, Elinkine, Paris, 1909, 190 p. (réimprimé en Angleterre, Gregg Press Ltd en 1968)