Wòlof
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Wolof (IPA) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 13.295.200 |
| Parlants nadius | 3.2 milions |
| Autòcton de | Àfrica Occidental |
| Estat | Senegal, Gàmbia, Mauritània |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques llengües sengambianes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí, escriptura wolofal i Garay (en)  |
| Institució de normalització | CLAD (Cente de linguistique appliquée de Dakar) |
| Codis | |
| ISO 639-1 | wo |
| ISO 639-2 | wol |
| ISO 639-3 | wol |
| Glottolog | wolo1247 |
| Linguasphere | 90-AAA-a |
| Ethnologue | wol |
| IETF | wo |
El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses. La parlen aproximadament 13 milions de persones. És l'idioma més parlat al Senegal.
Al Senegal el 40% de la població té la llengua wòlof com a llengua materna i l'altre 40% com a segona llengua. A Gàmbia el 15% de la població (unes 200.000 persones) la tenen com a llengua materna, però a la capital, Banjul, més o menys 50% l'utilitza com a primera llengua. A Mauritània, si fa no fa 7% (185.000 persones) de la població parla wòlof, sobretot a les zones costaneres de l'est.
Des de 1970 el wòlof forma part de llengües nacionals del Senegal. Actualment el Senegal té fins a 25 llengües nacionals però en les escoles públiques només s'ensenya el francès, això posa en relleu que aquest ampli ventall de llengües estan amagades i fins i tot prohibides.
Alfabet i pronunciació
[modifica]| Lletres de l'alfabet wòlof | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | E | Ë | F | G | I | J | K | L | M | N | Ñ | Ŋ | O | P | Q | R | S | T | U | W | X | Y | ||||||||||
| a | b | c | d | e | ë | f | g | i | j | k | l | m | n | ñ | ŋ | o | p | q | r | s | t | u | w | x | y | ||||||||||
Consonants
[modifica]| Bilabial | Labiodental | Labiovelar | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p (p) b (b) | t (t) d (d) | c (c) ɟ (j) | k (k) g (g) | q (q) | ||
| Nasal | m (m) | n (n) | ɲ (ñ) | ŋ (ŋ) | |||
| Prenasalitzades | m̩b (mb) | n̩t (nt) n̩d (nd) | ɲc (nc) ɲɟ (nj) | ŋ̍k (nk) ŋ̍g (ng) | ɴq (nq) | ||
| Vibrant | r (r) | ||||||
| Fricativa | f (f) | s (s) | x~χ (x) | ||||
| Aproximant | w (w) | j (y) | |||||
| Lateral | l (l) |
Vocals
[modifica]| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i (i) | u (u) | |
| Semitancada | e (é) | o (ó) | |
| Mitjana | ə (ë) | ||
| Semioberta | ɛ (e) | ɔ (o) | |
| Oberta | a (a) |
Vocabulari en wòlof
[modifica]- Com anem? - na nga def?
- Què tal? - numu demé
- Molt bé - maa ngi fi (rekk)
- Com et dius - no tu du ?
- Jo em dic… - … la tu du
- Ets genial ! - da ga ma neh
- T’estimo - da ma la buge!
- Fes-me un petó - fone ma
- Adéu - magedem
Bibliografia
[modifica]
- ASLUP (Associació Senegalesa de Lluita contra la Pobresa), 2009: vocabulari guia de conversa català - wolof, wolof - català Arxivat 2012-04-12 a Wayback Machine.
- M. Orozco y F. Roca, 2006:El Fula i el Wòlof:Estudi comparatiu entre les gramàtiques del Fula i el Wòlof i del català[Enllaç no actiu], Barcelona, ISBN 84-393-7034-2.
Enllaços externs
[modifica]| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües nacionals | |
| Llengües no reconegudes | |
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües nadiues | |
| Llengües de signes | |
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües nacionals | |
| Llengües nadiues | |
