Le Point
| Tipus | magazín d'actualitat  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | francès |
| Data d'inici | 1972 |
| Fundador | Olivier Chevrillon, Claude Imbert, Jacques Duquesne, Pierre Billard, Georges Suffert, Henri Trinchet (en)  i Philippe Ramond |
| Propietat de | Groupe Artémis (en) |
| Lloc de publicació | París |
| Estat | França |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | tabloide |
| Periodicitat | 1 setmana |
| Tema | magazín d'actualitat |
| Editor en cap | Sébastien Le Fol |
| Editorial | Kering |
| Preu | 3,8 euros |
| Identificadors | |
| ISSN | 0242-6005, 1950-7461 i 2491-3677 |
| OCLC | 421638297 |
| Lloc web | lepoint.fr |
 
| |
Le Point (pronunciació francesa: [ləˈpwɛ̃]) és un setmanari polític i revista de notícies publicat a París, França.
Història i perfil
[modifica]Le Point va ser fundat el setembre de 1972 per un grup de periodistes que, un any abans, van deixar l'equip editorial de L'Express, que llavors era propietat de Jean-Jacques Servan-Schreiber, diputat del Partit Radical, un partit de centre.[1][2][3][4][5]
L'empresa que opera Le Point, Société d'exploitation de l'hebdomadaire Le Point (SEBDO Le Point) té la seva central en el 14è districte de París.[6][7] Els fundadors emfasitzen en que les necessitats dels lectors siguin l'objectiu de Le Point[4] que surt setmanalment cada dijous.[8][9]
Després d'un inici força difícil el setembre de 1972, la revista aviat va desafiar L'Express. L'equip editorial de 1972 va trobar suport financer del grup Hachette i va ser aleshores dirigit per Claude Imbert. Altres periodistes de l'equip eren: Jacques Duquesne, Henri Trinchet, Pierre Billard, Robert Franc, Georges Suffert. L'administració va incloure Olivier Chevrillon, Pdg i Philippe Ramond. Ha canviat de propietat diverses vegades. Gaumont cinema Group va comprar la revista el 1981.[10] El 1997 la revista va ser adquirida pel seu propietari actual, Artémis, un grup d'inversió francès fundat i propietat del bilionari home de negocis François Pinault.[11] El 2001 va canviar el logo i disseny de Le Point. El setmanal va contractar periodistes de la premsa parisenca i va confiat en la seva habilitat per redefinir el gènere. Va prendre com a exemple Revista i Newsweek.
Le Point té una posició conservadora i de centredreta sense cap afiliació política concreta.[5][6][11] Publica una llista sobre la reputació d'empreses, Baromètre d'Imatge de Grandes Empreses.[12]
Circulació
[modifica]Le Point va tenir una circulació de 336.000 exemplars el 1981.[13] 311.000 exemplars el 1987 i 320.000 el 1988.
El 2001 Le Point va tenir una circulació de 303.000 exemplars.[8] Durant el període 2007-2008 va treure 419.000 exemplars[14] i el 2009, 435.000.[10] La seva circulació el 2011 era de 428.114 exemplars.[15] i el 2013, 417.062.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Weekly Magazines: Second in a Series on French Media». Wikileaks, 01-12-2006.
- ↑ Philip Thody. Le Franglais: Forbidden English, Forbidden American: Law, Politics and Language in Contemporary France: A Study in. A&C Black, 1 de desembre de 2000, p. 289. ISBN 978-1-4411-7760-5.
- ↑ Serge Berstein. The Pompidou Years, 1969-1974. Cambridge University Press, 13 de març de 2000, p. 200. ISBN 978-0-521-58061-8.
- ↑ 4,0 4,1 Lawrence D. Kritzman. The Columbia History of Twentieth-Century French Thought. Columbia University Press, 2007, p. 721. ISBN 978-0-231-10790-7.
- ↑ 5,0 5,1 Alexandra Hughes. Encyclopaedia of Contemporary French Culture. Routledge, 11 de març de 2002, p. 432. ISBN 978-1-134-78866-8.
- ↑ 6,0 6,1 «Le Point». VoxEurop.
- ↑ "Mentions légales." Le Point. Retrieved 25 August 2011. "Siège social: 74, avenue du Maine - 75682 Paris Cedex 14"
- ↑ 8,0 8,1 «Top 50 Finance/Business/News magazines worldwide (by circulation)» (Report). Magazine Organization. Arxivat de l'original el 2014-12-13. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ 9,0 9,1 «Media Kit 2014». Publicitas. Arxivat de l'original el 2015-01-04. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ 10,0 10,1 «Le Point». Euro Topics. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ 11,0 11,1 Michael Mould. The Routledge Dictionary of Cultural References in Modern French. Taylor & Francis, 27 abril 2011, p. 515. ISBN 978-1-136-82573-6.
- ↑ Charles J. Fombrun «Còpia arxivada». Corporate Reputation Review, 10, 2, 2007, pàg. 144–153. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ Raymond Kuhn. The Media in France. Routledge, 7 d'abril de 2006, p. 68. ISBN 978-1-134-98053-6.
- ↑ Anne Austin. «Western Europe Market & Media Fact». ZenithOptimedia. Arxivat de l'original el 2015-02-05. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ «Media Pack 2013». Adnative.[Enllaç no actiu]