Hunayn ibn Ishaq
  | |
| Nom original | (ar) حنين بن إسحاق |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 808 Hira (Califat Abbàssida) |
| Mort | 873 (64/65 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Religió | Nestorianisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Activitat traductora, medicina, ciència i filosofia |
| Ocupació | metge, científic, filòsof, traductor, historiador |
| Professors | Joan Mesué (El Vell) |
| Alumnes | Hubaysh ibn al-Hasan ibn al-A'sam (en)  |
| Família | |
| Fills | Ishaq ibn Hunayn |
Abu-Zayd Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí, més conegut com a Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí o, simplement, com a Hunayn ibn Ishaq (siríac: ܚܢܝܢ ܒܪ ܐܝܣܚܩ, Hunein Bit Ishak; àrab: أبو زيد حنين بن إسحاق العبادي, Abū Zayd Ḥunayn ibn Isḥāq al-ʿIbādī), conegut a Occident i en llatí com a Johannitius (al-Hira, 809 - Bagdad, 873) fou un famós i influent savi assiri o àrab, metge[1] i científic, conegut per la seva tasca en traduir obres mèdiques i científiques del grec antic a l'àrab durant l'edat d'or de l'islam.[2]
L'origen ètnic de Hunayn ha estat recentment posat en dubte. La seva nisba, al-Ibadí, l'identifica com a descendent dels ibad, és a dir dels àrabs que havien adoptat el cristianisme abans de l'aparició de l'islam i que després van rebutjar convertir-s'hi, tot mantenint-se fidels a l'església siríaca nestoriana.[3] A partir d'aquest fet, les fonts àrabs,[4][5][6] així com la majoria de les fonts modernes,[7][8][9][10] el consideren àrab. Tanmateix, altres fonts actuals l'esmenten com a assiri.[11]
Les seves traduccions principalment al siríac eren molt acurades, car era bilingüe àrab i siríac (ell mateix era fill d'un farmacèutic siríac nestorià), també sabia persa i havia estudiat grec[12] durant dos anys a Alexandria o Bizanci fins que el va parlar prou bé per a poder recitar Homer; per les traduccions utilitzava més d'una font. Segon un relat popular era metge de la cort i el califa al-Mutawàkkil li va oferir diners per fabricar un verí i s'hi va negar per anar en contra de l'objectiu de la seva professió; li va oferir més diners i encara s'hi va negar; el va empresonar i va amenaçar d'executar-lo i s'hi va seguir negant; llavors el califa el va alliberar i el va recompensar per la seva integritat. La realitat sembla que fou empresonat per haver destruït una imatge (era contrari al culte de les imatges), flagel·lat i els seus béns (inclosa la seva biblioteca) confiscats, però fou alliberat al cap de sis mesos i restablert com a metge de la cort.
Va deixar dos fills, Dawud i Ishaq ibn Hunayn,[13] que foren bons metges i el segon també traductor d'obres en grec, però de filosofia i de matemàtiques.
Referències
[modifica]- ↑ Johna, 2002, p. 497.
- ↑ Rashed, 2015, p. 33.
- ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ḥunayn ibn Isḥāḳ al-ʿIbādī".
- ↑ Ibn Sina. El canon de medicina. p. 1297: "حنين بن إسحاق هو أبو زيد حنين بن إسحاق العبادي والعباد بالفتح قبائل شتى من بطون العرب اجتمعوا على النصرانية بالحيرة", traduïble com: "Hunayn ibn Ishaq, de nom Abu-Zayd Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí, essent els Ibad les tribus àrabs que van adoptar el cristianisme".
- ↑ Ibn Khallikan, Wafyat al-Ayan. . p. 64. http://www.alwaraq.com/ Edició d'Al-Waraq
- ↑ Ibn Abi Osaybe'a. Oyun al-Anba Fee Tabaqat al-Atteba. p. 168. [http://www.alwaraq.com/ Edició d'Al-Waraq.
- ↑ Lynn Thorndike. History of Magic and Experimental Science Vol. 4 Pag. 756. Kessinger Publishing. 1923, "...Hunayn ibn Ishaq, a Christian Arab who died in 873..."
- ↑ "Hunayn ibn Ishaq." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online..
- ↑ Dates in Medicine: A Chronological Record of Medical Progress Over Three Millennia per Anton Sebastian, pag. 6
- ↑ Gotthard Strohmaier. Galen's Commentary on Hippocrates' Airs, Waters and Places. Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine. (arxiu Word).
- ↑ Science and Society Picture Library - Search
- ↑ Osman, 2012, p. 161.
- ↑ De Young, 1992, p. 189.
Bibliografia
[modifica]- Cano Ledesma, Auroira «Recorrido por las obras de Hunayn Ibn Ishaq en los fondos árabes de la Biblioteca Escurialense» (en castellà). Medicina nei Secoli, Vol. 6, Num. 2, 1994, pàg. 309-327. ISSN: 0394-9001.
- Connelly, Coleman «Ḥunayn Ibn isḥāq's conception of his reading public according to a previously unpublished letter» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 30, Num. 2, 2020, pàg. 1559-189. DOI: 10.1017/S0957423920000016. ISSN: 0957-4239.
- De Young, Gregg «Ishāq ibn Hunayn, Hunayn ibn Ishāq, and the third Arabic translation of Euclid's Elements» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 19, Num. 2, 1992, pàg. 188-199. DOI: 10.1016/0315-0860(92)90076-N. ISSN: 0315-0860.
- De Young, Gregg. «Hunayn ibn Ishaq». A: Thomas F. Glick, Steven Livesey, Faith Wallis (eds.). Medieval Science, Technology, and Medicine (en anglès). Routledge, 2005, p. 232-234. ISBN 978-0-415-96930-7.
- Johna, Samir «Ishāq ibn Hunayn: A forgotten legend» (en anglès). The American Surgeon, Vol. 68, Num. 5, 2002, pàg. 497-499. DOI: 10.1177/000313480206800521. ISSN: 0003-1348.
- O'Leary, Delacy. How Greek science passed to the Arabs (en anglès). Kegan Paul, 2001. ISBN 978-0-710-30747-7.
- Olsson, J.T. «The Reputation of Ḥunayn b. Isḥāq in Contemporaneous and Later Sources» (en anglès). Journal of Abbasid Studies, Vol. 3, Num. 1, 2016, pàg. 29-55. DOI: 10.1163/22142371-12340021. ISSN: 22114-2363.
- Osman, Ghada «“The sheikh of the translators”: The translation methodology of Hunayn ibn Ishaq» (en anglès). Translation and Interpreting Studies, Vol. 7, Num. 2, 2012, pàg. 161-175. DOI: 10.1075/tis.7.2.04osm. ISSN: 1932-2798.
- Rashed, Roshdi. Classical Mathematics from Al-Khwarizmi to Descartes (en anglès). Routledge, 2015. ISBN 978-0-415-83388-2.
- Trouffeau, Gerard (ed.). Ḥunayn ibn Isḥaq̇: collection d'articles publiée à l'occasion du onzième centenaire de sa mort (en francès). Brill, 1975. ISBN 90-04-04253-9.
