Vés al contingut

Hieracium sabaudum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHieracium sabaudum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
GènereHieracium
EspècieHieracium sabaudum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Hieracium sabaudum és una planta perenne de la familia de les asteràcies (compostes), subfamília cicoriòidies, que floreix cap a la fi de l'estiu i durant la primera meitat de la tardor.

Morfologia

[modifica]

Planta d'alçada que pot variar d'uns 30 cm. a un metre, excepcionalment pot apropar-se als 2 m. formada per una única tija pilosa i bastant rígida. Les fulles, més o menys irregularment dentades, les inferiors de forma lanceolada i breument peciolades, d'uns 10 cm o poc més de llargada, sovint algunes d'elles seques al moment de la florida. Més amunt, i decreixent més o menys ràpidament en mida, són séssils, de forma ovato-lanceolada, amb la base ampla i arrodonida. Aquest detall permet distingir aquesta planta del hieracium laevigatum, però no és difícil de trobar exemplars amb formes intermèdies que fan dubtosa la determinació. A l'anvers de les fulles, esparsos pèls simples i pèls asteriformes poc densos, al revers amb pèls simples més llargs i sovint més densos, especialment al nervi principal i també alguns asteriformes. Inflorescència ramificada a la part superior, en forma de panícula. Peduncles amb abundants pèls asteriformes. Bràctees dels capítols aplicades, glabrescents, o poc glanduloses i piloses, estils sovint foscos, contrastant amb el groc de les lígules, aquestes només una mica piloses a la part inferior. Aquenis d'uns 4 mm, de llargada, negrosos. Receptacle de les llavors glabre, però sovint amb dents als marges dels alvèols que poden ser més llargues que el diàmetre d'aquests, i amb aspecte ciliiforme.

Hàbitat

[modifica]

Sempre sobre terreny silici, en ambients no gaire eixuts de vores de camins forestals, boscos prou clars o clarianes de bosc, preferentment amb un bon gruix de terra, només viuen bé en escletxes de roques en indrets molt humits.

Bibliografia

[modifica]
  • Flora - MANUAL DELS PAÏSOS CATALANS, Oriol de Bolòs, Josep Vigo, Ramon M. Masalles, Josep M. Ninot. Ed. Pòrtic, tercera edició del 2005. ISBN 84-7306-857-2
  • LOS GENEROS HIERACIUM Y PILOSELLA EN EL AMBITO DE FLORA IBERICA, de Gonzalo Mateo Sanz, versió 1.1 del 26-XII-2007, entre altres articles del mateix autor.