Cicoriòidies
Cichorioideae  | |
|---|---|
 Flors de la xicoira (Cichorium intybus) | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | sàmara |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Cichorioideae Chevall., 1828 |
| Tipus taxonòmic | Àster |
| Diversitat | |
Uns 900 gèneres i unes 13.000 espècies | |
Les cicoriòidies o liguliflors (Cichoriaoideae) són una subfamília dins de la família de les asteràcies (o Asteraceae).[1] Els noms populars de lletuga i lletsó d'algunes de les plantes incloses dins aquesta subfamilia es deuen al fet que solen tenir conductes laticífers.[1]
A les liguliflors pertanyen espècies ornamentals, per a perfumeria i comestibles; entre les espècies catalogades en aquest tàxon revesteixen una certa importància econòmica el gira-sol, l'enciam, l'escarola o la carxofera.
Característiques principals
[modifica]- Els capítols on s'agrupen les flors estan formats només per lígules.
- Hi ha làtex a les tiges i a les fulles.
- Flors sovint grogues però algunes vegades blaves.
- En els gèneres de les liguflors taraxacum i hieracium el sistema reproductiu que empren dona lloc a moltes microespècies i per tant la taxonomia resulta molt complicada.
- Arctotidae
- Cardueae
- Eremothamneae
- Cichorieae o Lactuceae
- Liabeae
- Mutisieae
- Tarchonantheae
- Vernonieae
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Carreras, Jordi. «Les asteràcies o compostes: Les lletugues, els lletsons i altres cicoriòidies». A: Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Fundació Enciclopèdia.
- ↑ Recasens i Guinjuan, Jordi. Botànica agrícola : plantes útils i males herbes. Lleida: Universitat de Lleida, 2000, p. 126. ISBN 978-84-8409-618-4.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cicoriòidies