Epifanovita

Epifanovita
Cristalls de color blau d'epifanovita (3) amb altres minerals.
Fórmula química	NaCaCu₅(PO₄)₄[AsO₂(OH)₂]·7H₂O
Epònim	ésser humà
Localitat tipus	Dipòsit de Kester, Massís granític d'Arga-Ynnakh-Khaya, Regió de Yana-Adycha, Conca del riu Yana, Districte de Verkhoyansk, Sakhà, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,6911(8) Å; b = 9,7547(9) Å; c = 9,963(1) Å; β = 102,24(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/m
Color	blau turquesa
Exfoliació	perfecta en (001) i bona en (100) i (010)
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria, mat
Color de la ratlla	blau clar
Densitat	3,65(3) g/cm³ (mesurada); 3,73 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,708(5) nβ = 1,730(5) nγ = 1,735(5)
Birefringència	δ = 0,027
Angle 2V	mesurat: 40° a 45°, calculat: 50°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2016-063
Any d'aprovació	2016
Símbol	Efv
Referències

L'epifanovita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de P. P. Epifanov, geòleg rus i descobridor del dipòsit d'estany de Kester.

Característiques

L'epifanovita és un fosfat de fórmula química NaCaCu₅(PO₄)₄[AsO₂(OH)₂]·7H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2016, i la primera publicació data del 2017. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia), amb el número de catàleg: 19658/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de Kester, situat al massís granític d'Arga-Ynnakh-Khaya, dins la regió de Yana-Adycha (Sakhà, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tobermorita, slavkovita, pseudomalaquita, libethenita, fluorapatita, coure i arsenolita.