Pseudomalaquita

Pseudomalaquita
	; Pseudomalaquita de la mina Tyrone, a Nou Mèxic (Estats Units)
Fórmula química	Cu₅(PO₄)₂(OH)₄
Epònim	malaquita i pseudo-
Localitat tipus	mina Virneberg (mina St Josephsberg), Rheinbreitbach, Linz am Rhein, Westerwald, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.08
Dana	41.4.3.1
Heys	19.2.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 4,47Å; b = 5,75Å; c = 17,05Å; β = 91,06°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	Blau verd, verd, verd fosc, verd-negre; verd a verd blavós en llum transmesa.
Macles	en {100}.
Exfoliació	imperfecte/justa - imperfecte en {010}.
Fractura	desagregable, concoidal
Duresa	4 a 4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blau verd
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,6 a 4,34 g/cm³ (mesurada); 3,95 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,791 nβ = 1,856 nγ = 1,867
Birefringència	δ = 0,076
Angle 2V	mesurat: 48°, calculat: 42°
Dispersió òptica	r > v perceptible
Fluorescència	cap
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1813
Símbol	Pmlc
Referències

La pseudomalaquita (del grec ψευδής que indica "falsedat" degut a la seva semblança amb la malaquita) és un mineral de la classe dels fosfats.^[1]

Classificació

La pseudomalaquita es troba classificada en el grup 8.BD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (8 per a fosfats, arsenats, vanadats); B per a Fosfats, etc., amb anions addicionals, sense H2O i D per a amb només cations de grandària mitjana, (OH, etc.): RO4 = 2: 1; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 41.4.3.1 (41 per a fosfats anhidres, etc. que contenen hidroxil o halogen i 4 per a (AB)₅(XO₄)₂Z_q; 3 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).^[1]

Característiques

La pseudomalaquita és un fosfat de fórmula química Cu₅(PO₄)₂(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5. És soluble en àcids.^[1]

Formació i jaciments

S'ha descrit a la mina Virneberg, Rheinbreitbach, Westerwald, Renània-Palatinat, Alemanya.^[1]^[2]

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Cal Gairal, a Gavà (Baix Llobregat, Barcelona), a la pedrera del turó de Montcada (Montcada i Reixac, Barcelona),^[3] a la mina «de la Turquesa», a Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona),^[4] i a la prospecció San José (Xóvar, Castelló).^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Pseudomalachite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
↑ Barthelmy, Dave. «Pseudomalachite Mineral Data». [Consulta: 19 novembre 2017].
↑ Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 24 novembre 2023].
↑ Núria Rafel Fontanals · Aleu Andreazini Sabaté · Selina Delgado Raack · Mark A. Hunt Ortiz · Joan Carles Melgarejo Draper · Ignacio Montero Ruiz · Ana Luísa Rodrigues · Ignacio Soriano Llopis «Una explotació de coure prehistòrica: la mina ‘de la Turquesa’, Cornudella de Montsant, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 8, 11-2018, pàg. 7-36 [Consulta: 24 novembre 2023].
↑ Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. VII. Fosfatos, Arseniatos y Vanadatos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2015 [Consulta: 24 novembre 2023].

Bibliografia

Klaproth (1801) Ges. nat. Freunde Berlin, N. Schr.: 3: 304 (as Phosphorsaures Kupfer).
Karsten, D.L.G. (1808) Mineralogische Tabellen, Berlin. second edition: 64, 97 (as Phosphorkupfer).
Haüy, R.J. (1809) Tableau comparative des résultants de la cristallographie et de l'analyse chimique relativement à la classification des minéraux. Paris: 92 (as Cuivre phosphaté).
Hausmann, J.F.L. (1813) Handbuch der Mineralogie 3 volumes, Göttingen: 1035.
Glocker, E.F. (1831) Handbuch der Mineralogie, Nürnberg: 847 (as Phosphorocalcit).
Beudant, F.S. (1832), Trailé élémentaire de Minéralogie, second edition, 2 volumes: 2: 570 (as Ypoléime).
Breithaupt, A. (1832) Vollständige Characteristik etc. 2nd. Ed.: 45, 49 (as Ehlit, Prasin, Prasin-chalzit).
Bernhardi in: Glocker, E.F. (1839) Handbuch der Mineralogie, 2nd. edition, Nürnberg: 578 (as Lunnit).
Kühn (1844) Annalen der Chemie, Leipzig (Justus Liebig’s): 51: 125 (as Kupfer-diaspore).
Hermann (1846) Journal für praktische Chemie, Leipzig: 37: 178 (as Dihydrite).
Hermann (1846) Journal für praktische Chemie, Leipzig: 37: 184 (as Tagilith).
Heddle (1855) Philosophical Magazine and Journal of Science: 10: 39.
Field (1859) Gazzetta chimica italiana, Rome: 17: 225 (as Tagilite).
Breithaupt (1865) Berg.- und hüttenmännisches Zeitung, Freiberg, Leipzig (merged into Glückauf): 24: 301 (as Tagilite).
Schrauf (1880) Zeitschrift für Kristallographie, Mineralogie und Petrographie, Leipzig: 4: 1.
Lacroix, A. (1910) Minéralogie de la France et des ses colonies, Paris. 5 volumes: vol. 4: 433.
Goldschmidt, V. (1918) Atlas der Krystallformen. 9 volumes, atlas, and text: vol. 5: 173.
Larsen, E.S. (1921) The Microscopic Determination of the Nonopaque Minerals, First edition, USGS Bulletin 679: 68, 140 (as Tagilite).
Cesàro and Bellière (1922) Société géologique de Belgique, Liége, Annales: 45: 172.
Barth and Berman (1930) Chemie der Erde, Jena: 5: 22.
Hintze, Carl (1933) Handbuch der Mineralogie. Berlin and Leipzig. 6 volumes: 1 [4B]: 880, 1093, 1101.
Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II. John *Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged, 1124 pp.: 799-801.
American Mineralogist (1977): 62: 1042-1048.
American Mineralogist (1981): 66: 176-181.
Braithwaite, R. S. W. and Ryback, G. (1994): Reichenbachite from Cornwall and Portugal. Mineral. Mag., 58, 449-454. [IR distinguishes from pseudomalachite]
Krivovichev, S.V., Zolotarev, A.A., Popova, V.I. (2016): Hydrogen bonding and structural complexity in the Cu5(PO4)2(OH)4 polymorphs (pseudomalachite, ludjibaite, reichenbachite): combined experimental and theoretical study. Structural Chemistry, 27, 1715-1723.
Wallerius (as Kupfergrün).
Guillemin, G. (1956b): Contribution à la minéralogie des arséniates, phosphates et vanadates de cuivre. II. Phosphates et vanadates. Bull. Soc. franç. Minéral. *Cristallogr., 79: 219-275.

[mindat-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Pseudomalachite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

[2] Barthelmy, Dave. «Pseudomalachite Mineral Data». [Consulta: 19 novembre 2017].

[3] Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 24 novembre 2023].

[4] Núria Rafel Fontanals · Aleu Andreazini Sabaté · Selina Delgado Raack · Mark A. Hunt Ortiz · Joan Carles Melgarejo Draper · Ignacio Montero Ruiz · Ana Luísa Rodrigues · Ignacio Soriano Llopis «Una explotació de coure prehistòrica: la mina ‘de la Turquesa’, Cornudella de Montsant, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 8, 11-2018, pàg. 7-36 [Consulta: 24 novembre 2023].

[5] Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. VII. Fosfatos, Arseniatos y Vanadatos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2015 [Consulta: 24 novembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]