Califat
El terme califat (àrab: خلافة, khilāfa; turc: hilafet) fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'umma (comunitat musulmana). En teoria, es tracta d'una república constitucional aristocràtica[1] (sent la constitució la constitució de Medina), el que significa que el cap de l'estat, el califa, així com altres funcionaris, són representants del poble i de l'islam i han de governar d'acord amb la llei constitucional i religiosa, o xaria. En els primers temps, tenia elements compartits amb una democràcia directa.
Va ser inicialment liderat pels deixebles de Mahoma com una continuació del sistema religiós establert pel Profeta, coneguts com a 'califes raixidun'. Un "califat" és també un estat que implementa aquest tipus de sistema polític. El califa era també la màxima autoritat de l'imperi islàmic.
Califats de l'islam
[modifica]Van sorgir o es van crear els següents califats, fins a la seva abolició el 1924:
- Califat dels quatre califes ortodoxos (632-661). Escollits per la comunitat. Únic califat reconegut per sunnites i xiïtes.
- Califat Omeia (661-756). Primer califat hereditari d'orientació sunnita. La seva capital va ser Damasc)
- Califat Abbàssida (756-1517). D'orientació sunnita. La seva capital va ser Kufa (756-762), després Bagdad (763-1258) i finalment el Caire (1258-1517).
- Califat Fatimita (909-1171). D'orientació xiïta. Les seves capitals van ser Kairuan (909-973) i el Caire (973-1171).
- Califat omeia de Còrdova (929-1031). D'orientació sunnita.
- Califat Otomà o Imperi Otomà (1517-1924). D'orientació sunnita. Les seves capitals van ser Edirne i Istanbul (1453-1924). Turquia va abolir el califat en la reforma constitucional de 1924.
A més, l'Imperi Almohade (1145-1269), amb capital a Marràqueix, encara que no va ser oficialment un califat ni el seu governant va usar el títol de califa, sí que va fer ús d'un tractament habitualment associat al califa: el de príncep dels creients (després heretat pel sultà del Marroc, fins a l'actualitat).
Època moderna i contemporània
[modifica]Hussayn ibn Alí, xerif de la Meca, després de la caiguda de l'Imperi Otomà i enmig dels debats que recorrien el món islàmic sobre la recuperació del recent abolit califat, va utilitzar durant uns anys, fins a la seva mort, el títol de 'califa'.
L'islamisme polític contemporani somnia en restablir aquesta institució, considerant que és l'únic marc legítim per a dirigir "correctament" l'umma, o comunitat dels creients. N'és un exemple la instauració de l'autoproclamat "califat" de l'Estat Islàmic a la zona de Síria i l'Iraq.
Referències
[modifica]- ↑ Lecker, Michael «The ‘Constitution of Medina’: Muhammad's First Legal Document». Journal of Islamic Studies, 19, 2, 2008, p. 251–253. DOI: 10.1093/jis/etn021 [Consulta: 15 agost 2012].
Bibliografia
[modifica]- Crone, Patricia; Hinds, Martin. God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam. Cambridge: Cambridge University Press, 1986. ISBN 978-0-521-32185-3.
- Donner, Fred McGraw. The Early Islamic Conquests. Princeton, N.J: Princeton University Press, 1981. ISBN 978-0-691-05327-1.
- Wright, Lawrence. The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11. Londres: Vintage, 2007. ISBN 978-1-4000-3084-2.