Vés al contingut

Àcid gras monoinsaturat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Àcid gras monoinsaturat o greix monoinsaturat en bioquímica i nutrició són els àcids grassos que tenen un únic doble enllaç en la cadena de l'àcid gras i tots els restants àtoms de carboni de la cadena tenen un enllaç simple. Com a contrast els àcids grassos poliinsaturats tenen més d'un enllaç doble.

La viscositat (gruix) i temperatura de fusió dels àcids grassos s'incrementa quan decreix el nombre de dobles enllaços. Per tant els àcids grassos monoinsaturats tenen un punt de fusió més alt que els àcids grassos poliinsaturats (amb més enllaços dobles). Els greixos monoinsaturats són líquids a la temperatura d'una habitació i són semisòlids a la temperatura d'una nevera.

Descripció molecular: àcid oleic

[modifica]

Els àcids grassos monoinsaturats comuns són l'àcid palmitoleic, àcid cis-vaccènic i l'àcid oleic. L'àcid oleic té 18 àtoms de carboni amb el primer dole enllaç 9 àtoms de carboni més enllà del grup carboxílic. La il·lustració de sota mostra una molècula d'àcid oleic en la fórmula de Lewis i com un model omplert en l'espai.

Fórmula de l'àcid oleic model omplert en l'espai de l'àcid oleic

Relació amb la salut

[modifica]

Malgrat que els greixos poliinsaturats protegeixen contra malalties cardiovasculars per proeir més fluïdesa a la membrana biològica que els greixos monoinsaturats, són més vulnerables a la peroxidació dels lípids (enranciment). D'altra banda alguns àcids grassos monoinsaturats (de la mateixa manera que els greixos saturats) promouen la resistència a la insulina, mentre que els àcids grassos polinsaturats protegeixen contra la resistència a la insulina.[1][2] Contrastant amb això, un estudi a llarga escala KANWU va trobar que ni la dieta suplementada amb monoinsaturats ni amb poliinsaturats (en forma d'oli de peix) afectava la sensibilitat a la insulina mentre que el consum incrementat de greixos saturats disminuïa la sensibilitat a la insulina.[3]

Els aliment que contenen greixos monoinsaturats redueixen el colesterol LDL amb possible increment del colesterol HDL.[4] Però la capacitat d'augmentar el colesterol HDL encara està sota debat.

Els nivells d'àcid oleic i àcids grassos monoinsaturats en les membranes de les cèl·lules vermelles (eritròcits) de la sang estan positivament associats amb el risc de càncer de pit.[5]

Fonts naturals

[modifica]

Els greixos monoinsaturats es troben, junt amb els greixos saturats, en la carn vermella, productes lactis enters, fruits en núcula i fruits alts en greixos com les olives i els alvocats. L'oli d'oliva conté un 75% de greix monoinsaturat mentre que l'oli de llavors de te en té més del 80% i l'oli de colza un 58%. El greix de boví un 50% i el llard un 40%. Altres fonts que n'inclouen són l'oli de macadàmia, l'oli de llavors de raïm, l'oli de cacauet, l'oli de sèsam, l'oli de moresc, l'oli de càrtam, l'oli de gira-sol, l'oli d'alvocat i els cereals integrals.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lovejoy, JC «The influence of dietary fat on insulin resistance». Current Diabetes Reports, 2, 5, 2002, pàg. 435–40. DOI: 10.1007/s11892-002-0098-y. PMID: 12643169.
  2. Satoshi Fukuchi; Hamaguchi, K; Seike, M; Himeno, K; Sakata, T; Yoshimatsu, H «Role of Fatty Acid Composition in the Development of Metabolic Disorders in Sucrose-Induced Obese Rats». Experimental Biology and Medicine, 229, 6, 01-06-2004, pàg. 486–93. PMID: 15169967.
  3. Vessby B, Unsitupa M, Hermansen K, Riccardi G, Rivellese AA, Tapsell LC, Nälsén C, Berglund L, Louheranta A, Rasmussen BM, Calvert GD, Maffetone A, Pedersen E, Gustafsson IB, Storlien LH «Substituting dietary saturated for monounsaturated fat impairs insulin sensitivity in healthy men and women: The KANWU Study». Diabetologia, 44, 3, 2001, pàg. 312–9. Arxivat de l'original el 2002-01-12. DOI: 10.1007/s001250051620. PMID: 11317662 [Consulta: 22 febrer 2011]. Arxivat 2002-01-12 a Wayback Machine.
  4. «You Can Control Your Cholesterol: A Guide to Low-Cholesterol Living». Merck & Co. Inc.. [Consulta: 14 març 2009].
  5. Valeria Pala, Vittorio Krogh, Paola Muti, Véronique Chajès, Elio Riboli, Andrea Micheli, Mitra Saadatian, Sabina Sieri, Franco Berrino «Erythrocyte Membrane Fatty Acids and Subsequent Breast Cancer: a Prospective Italian Study». JNCL, 93, 14, 18-07-2001, pàg. 1088–95. DOI: 10.1093/jnci/93.14.1088. PMID: 11459870 [Consulta: 30 novembre 2008].

Enllaços externs

[modifica]