Noches en los jardines de España

composició per a piano de Manuel de Falla

Noches en los jardines de España és una obra musical composta pel compositor andalús Manuel de Falla (1876-1946). Inicialment, el 1909, estava pensada com un conjunt de nocturns per a piano sol, però el pianista Ricard Viñes li va suggerir que transformés els nocturns en una obra per a piano i orquestra. Falla la va acabar el 1915, al Cau Ferrat de Sitges, convidat per Santiago Rusiñol.

Infotaula obra musicalNoches en los jardines de España
Forma musicalconcert per a piano Modifica el valor a Wikidata
CompositorManuel de Falla y Matheu Modifica el valor a Wikidata
Creació1909 ↔ 1915 Modifica el valor a Wikidata
Movimentimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aRicard Viñes i Roda Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i orquestra Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena9 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata
EscenariTeatro Real, Palacio

Musicbrainz: d0c2f4fe-e012-419e-be4c-09b9951266c1 IMSLP: Noches_en_los_Jardines_de_Espa%C3%B1a_(Falla,_Manuel_de) Modifica el valor a Wikidata

Va dedicar l'obra a Ricard Viñes. La primera execució es va realitzar el 9 d'abril de 1916 al Teatro Real de Madrid amb l'Orquestra Simfònica de Madrid dirigida per Enrique Fernández Arbós i amb José Cubiles com a solista al piano.

L'obra té tres parts i descriu 3 jardins:

  • En el Generalife, que pertany a l'Alhambra.
  • Danza lejana , que és un segon jardí no identificat.
  • En los jardines de la Sierra de Córdoba, que representa una festa gitana del Corpus.

Falla va descriure les Noches en los jardines de España com a "impressions simfòniques". La part del piano és elaborada, brillant i eloqüent, però rarament dominant. La partitura orquestral és exuberant i es pot considerar l'obra més impressionista del mestre gadità.

L'obra original està escrita per a: piano, 3 flautes i piccolo, 2 oboès i corn anglès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons i tuba, timbales, platerets, triangle, celesta, arpa i cordes. La seva durada aproximada són entre uns 22 i 26 minuts.

Bibliografia

modifica
  • Panyella, Vinyet. "Les postals sitgetanes de Maria Martínez Sierra, 'amic' i col·laboradora de Santiago Rusiñol i de Manuel de Falla". La Xermada, Sitges, (1999)
  • Panyella, Vinyet. Les postals sitgetanes de María Martínez Sierra a Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 83-90.

Enllaços externs

modifica