1956
any
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1956 (mcmlvi) |
| Islàmic | 1376 – 1377 |
| Xinès | 4652 – 4653 |
| Hebreu | 5716 – 5717 |
| Calendaris hindús | 2011 – 2012 (Vikram Samvat) 1878 – 1879 (Shaka Samvat) 5057 – 5058 (Kali Yuga) |
| Persa | 1334 – 1335 |
| Armeni | 1405 |
| Rúnic | 2206 |
| Ab urbe condita | 2709 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1953 1954 1955 - 1956 - 1957 1958 1959 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Febrer, Empordà: Any de la fred. La baixada de temperatures del febrer del 1956, un dels episodis més dramàtics que li ha tocat viure a l'agricultura gironina en general, i l'empordanesa en particular, en tot el segle xx, amb una onada de fred molt sostinguda i molts dies de glaçada durant tot el mes.
- Barcelona: es funda l'Esbart Mare Nostrum.[1]
- Barcelona: es publica Terra de naufragis, llibre de poemes de Pere Quart, pseudònim poètic de Joan Oliver i Sallarès.[2]
- Els folkloristes Joan Amades i Josep M. Castells recuperen el Ball de faixes de Sant Martí de Tous.[3]
- Resta del món
- 26 de gener al 5 de febrer, Cortina d'Ampezzo, Itàlia: VII Jocs Olímpics d'Hivern.
- 24 de febrer, L'Havana, Cuba: Es funda el DIrectori Revolucionari Estudiantil, organització armada que tindrà un paper actiu en la Revolució Cubana.[4]
- 2 de març: Marroc s'independitza de França.
- 20 de març, Tunísia: Habib Bourguiba signa amb el president de govern francès Edgar Faure el Tractat que proclama la independència del país.
- 23 de març: Pakistan esdevé la primera república islàmica del món.
- 27 d'abril, EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campió dels pesos pesants[5]
- 25 d'octubre, Oslo, Noruega: el Comitè Noruec del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramón Jiménez.
- 31 d'octubre, Hongria: s'hi esdevé una revolta contra les tropes soviètiques.
- 18 de desembre, Japó esdevé membre de l'ONU.
- Descobriment de l'antipartícula del neutró (n0
) per part de Bruce Cork.
- Còmics
- Al febrer, Hergé acabà la serialització de L'afer Tornassol i poc després se'n publicà l'àlbum, el dihuité de les aventures de Tintín.
- 20 de setembre, Bèlgica: es publica el n° 926 de la revista Spirou on s'inclou la primera aparicio de Gil Pupil·la, creat per Maurice Tillieux.
Premis Nobel
modifica| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
|
Naixements
modifica| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 01/14 | Hubert Mingarelli | escriptor | francés | 2020 |
| 10/19 | Santu Mofokeng | fotògraf | sud-africà | 2020 |
Les persones nascudes el 1956 faran 68 anys el 2024.
Països Catalans
- 23 de gener - Barcelona: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català.
- 31 de gener- Barcelona: Artur Mas i Gavarró, polític català, president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016)
- 14 de febrer- Barcelona: Rosa Castillo Araujo, jugadora de bàsquet catalana que fou membre de la selecció femenina espanyola.[6]
- 29 de març- Girona: Fina Birulés i Bertran, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona, pensadora, investigadora, escriptora, traductora, fundadora del seminari «Filosofia i Gènere».[7]
- 2 d'abril:
- 19 de maig - Barcelona: Anna Pujol Rius, practicant i regatista de patí de vela catalana.[10]
- 29 de maig - Xerta, Baix Ebre: Carme Forcadell i Lluís, 14a presidenta del Parlament de Catalunya.[11]
- 1 de juny - Girona, Dolors Garcia i Cornellà, escriptora catalana de literatura infantil i juvenil, llicenciada en psicologia.[12]
- 14 de juny - Sienaː Gianna Nannini, cantant italiana de música rock.[13]
- 17 de juny - la Jonqueraː Rosa Brugat Batlle, artista multidisciplinar que ha realitzat treballs escultòrics, pictòrics i fotografia digital.[14]
- 4 de juliol - Barcelona: Carme Torras, matemàtica, informàtica, robotista, professora d'investigació i novel·lista de ciència-ficció.[15]
- 11 de juliol - Sant Guim de Freixenet, la Segarra: Mercè Canela i Garayoa, escriptora catalana.[16]
- 30 de juliol - el Poblenou, Barcelonaː Pilar Garriga i Anguera, traductora i escriptora catalana.[17]
- 31 de juliol - Alboraia, Horta Nord: Joan Dolç i Balaguer, escriptor, productor audiovisual i fotògraf valencià.
- 10 d'agost - Sabadellː Assumpció Oristrell i Salvà, pintora catalana contemporània.[18]
- 25 d'agost - Barcelonaː Anna Veiga Lluch, biòloga, investigadora i professora universitària.[19]
- 6 de setembre - Llinars del Vallès, Vallès Orientalː Teresa Pous, escriptora catalana.[20]
- 30 de novembre - Casablanca, Marroc: Magda Camps i Paget, nedadora olímpica catalana.[21]
- 3 de desembre - Barcelonaː Mireia Ros, actriu, productora i directora catalana de cinema, teatre i televisió.[22]
- 18 de desembre - Mataró, Maresme: Jordi Bosch i Palacios, actor català.
- 25 de desembre - Barcelona: Xavier Borràs, escriptor i periodista català.
- 28 de desembre - Almacellesː Teresa Rodrigo Anoro, física catalana, catedràtica de Física Atòmica de la U. de Cantàbria (m. 2020).[23][24]
- Barcelona: Miquel Adrià i Pérez, arquitecte
- Sabadell: Nativitat Ayala, pintora catalana.[25]
- Balaguer: Mont Marsà, dissenyadora gràfica catalana.[26]
- Resta del món
- 1 de gener, París: Christine Lagarde, política i advocada francesa; ha estat directora de l'FMI i presidenta del Banc Central Europeu.[27]
- 3 de gener, Peekskill, Estat de Nova York, EUA: Mel Gibson, actor.
- 6 de gener,
- Portland, Elisabeth Strout, escriptora estatunidenca, Premi Pulitzer 2009 i Premi Llibreter el 2010.[28]
- Londres, Regne Unit: Justin Welby, clergue anglicà. Arquebisbe de Canterbury des de 2013.[29]
- 8 de gener, Sevilla: María Sanz, escriptora i poetessa espanyola.[30]
- 9 de gener, Würzburg, Alemanya: Waltraud Meier, mezzosoprano i soprano alemanya especialitzada en papers wagnerians.[31]
- 10 de gener, Huangzhou (Xina): Liu Xinglong (xinès: 刘醒龙), escriptor xinès guanyador del vuitè Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2011.[32]
- 12 de gener, Rússia, Gagarin: Nikolai Noskov, cantant, músic rus, cantant de Gorki Park.
- 13 de gener: Ghislaine Dupont, periodista francesa.
- 18 de gener, Montevideo: Elli Medeiros, cantant i actriu francouruguaiana.[33]
- 19 de gener,
- Chicago: Susan Solomon, química atmosfèrica, demostrà que els CFC eren causants del forat a la capa d'ozó.[34]
- Lomas de Zamora: Adriana Inés Acosta, militant política i jugadora d'hoquei sobre herba argentina (desapareguda 1978).[35]
- 21 de gener, Wareham, Massachusetts: Geena Davis, actriu estatunidenca guanyadora d'un Oscar.[36]
- 7 de febrer, Tomsk, Rússia: Zinaida Greceanîi, economista i política, ha estat primera ministra de Moldàvia.[37]
- 16 de febrer, Paul Gilroy, sociòleg.
- 19 de febrer, Burlington, Massachusetts, EUA: Roderick MacKinnon, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de 2003.
- 24 de febrer, Cleveland (Ohio), EUA: Judith Butler, acadèmica, pensadora i feminista.[38]
- 26 de febrer, Saint-Pierre (Illa de la Reunió): Michel Houellebecq, escriptor i director de cinema francès.[39]
- 1 de març, Vílnius: Dalia Grybauskaite, política lituana que ha estat Presidenta de Lituània.[40]
- 12 de març, Hattingen, Rin del Nord-Westfàlia: Jost Gippert, lingüista, investigador i professor de lingüística comparativa alemany
- 16 de març, Felsberg, Grisonsː Eveline Widmer-Schlumpf, advocada, notària i política suïssa, ha estat Presidenta de la Confederació.[41]
- 20 de març, Upholland (Lancashire)ː Catherine Ashton, política britànica.[42]
- 25 de març, Hamburg: Dörte Gatermann, arquitecta alemanya que va dissenyar la Kölntriangle, coneguda com LVR-Turm, de Colònia.[43]
- 28 de març, Jūrmala: Amanda Aizpuriete, poetessa i traductora letona.[44]
- 6 d'abril, Waterloo, Iowa: Michele Bachmann, política nord-americana, ha estat aspirant a candidata presidencial pel Partit Republicà[45]
- 23 d'abril, Washington D. C.ː Caroline Thompson, novel·lista, guionista, directora i productora americana.[46]
- 26 d'abril, Riaño, Lleó: Imanol Arias, actor cinematogràfic espanyol.
- 29 d'abril, Roma: Donatella Di Cesare, filòsofa i acadèmica italiana.[47]
- 30 d'abril, Copenhaguen: Lars von Trier, director de cinema danès.
- 4 de maig, Frankfurt del Main, Alemanya Occidental: Ulrike Meyfarth. atleta alemanya, saltadora d'alçada, medallista olímpica.[48]
- 7 de maig, Chatam, Anglaterraː Anne Dudley, compositora de música pop i per al cinema, guanyadora d'un Oscar per The Full Monty.[49]
- 8 de maig, Roma, Itàlia: Cristina Comencini, directora, guionista i escriptora italiana.[50]
- 16 de maig, Sham Shui Po, Hong Kong: Alexandra Wong, activista social xinesa.[51]
- 24 de maig, Kamuli, Ugandaː Rebecca Kadaga, advocada i política ugandesa que ha estat presidenta del Parlament d'Uganda.[52]
- 3 de juny, Catàniaː Donatella Della Porta, sociòloga i acadèmica italiana, professora de ciències polítiques i sociologia.[53]
- 9 de juny, Miamiː Patricia Cornwell, escriptora estatunidenca, especialitzada en gènere policíac.[54]
- 23 de juny, Mansfield, Ohio, Estats Units: Sylvia McNair, soprano estatunidenca.[55]
- 26 de juny, Meaux, Françaː Véronique Genest, actriu francesa coneguda pel seu paper de Julie Lescaut.[56]
- 28 de juny, Jerusalem, Israel: Amira Hass, periodista israeliana que viu a Gaza des de 1993 i informa des dels territoris ocupats.[57]
- 5 de juliol, Asunción, Paraguai: Horacio Cartes, president de Paraguai.[58]
- 9 de juliol, EUA: Tom Hanks, actor.
- 13 de juliol:
- Pragaː Kateřina Emingerová, compositora, pianista i educadora musical txeca, escriptora i crítica musical (m. 1934).[59]
- Nova York: Janet Yang, productora estatunidenca i primera presidenta d'ascendència asiàtica de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques,
- 14 de juliol, Cheshire: Cornelia Parker, artista visual i escultora anglesa, coneguda per les seves escultures a gran escala.[60]
- 15 de juliol, Manchester, Regne Unit: Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division.
- 24 de juliol, Riga: Inguna Rībena, arquitecta i política letona, ha estat Ministra de Cultura de Letònia.[61]
- 30 de juliol, Lone Tree, Oklahomaː Anita Hill, professora universitària, advocada i activista estatunidenca.[62]
- 4 d'agost, Cold Spring Harbor, Estats Unitsː Meg Whitman, empresària i alta directiva nord-americana, al capdavant de Hewlett-Packard.[63]
- 7 d'agost, San Joséː Christiana Figueres, diplomàtica i antropòloga costa-riquenya, una de les grans expertes del món en canvi climàtic.[64]
- 8 d'agost, Buenos Airesː Cecilia Roth, actriu argentina de cinema, teatre i televisió.[65]
- 26 d'agost, Londresː Sally Beamish, compositora britànica i violista.[66]
- 2 de setembre, Andújarː Micaela Navarro Garzón, política andalusa, ha estat presidenta del PSOE i vicepresidenta del Congrés.[67]
- 5 de setembre, Clervauxː Marianne Majerus, fotògrafa luxemburguesa, especialista en fotografia de jardins.[68]
- 16 de setembre, Nova Jersey, EUA: David Seth Kotkin, conegut com David Copperfield, un il·lusionista estatunidenc.[69]
- 30 de setembre, Edmonton, Canadàː Melissa Franklin, física de partícules experimental, professora a la Universitat Harvard.[70]
- 21 de setembre, Valladolidː Mercedes Rueda Sabater, arqueòloga i conservadora, numismàtica (m. 1995).[71]
- 1 d'octubre, Eastbourne, Anglaterra: Theresa May, política britànica, membre del Partit Conservador, fou primera ministra del Regne Unit.[72]
- 15 d'octubre, Gibraltar: Peter Caruana, ministre en cap de Gibraltar (1996 -2011).
- 16 d'octubre, Ciutat de Nova York, EUA: Marin Alsop directora d'orquestra.
- 17 d'octubre, Decatur, Alabamaː Mae Jemison, metgessa estatunidenca i astronauta de la NASA.[73]
- 18 d'octubre, Suresnes (França): Luc Lang, escriptor francès. Premi Médicis de l'any 2019.[74]
- 20 d'octubre, Manchester, Anglaterra: Danny Boyle, director de cinema i productor anglès.[75]
- 28 d'octubre, Landau in der Pfalz: Volker Zotz, filòsof austríac
- 8 de novembre, Donostia, el País Basc: Cristina Iglesias, escultora i gravadora, premi Nacional d'Arts Plàstiques.[76]
- 10 de novembre, Lleó: Margarita Robles, jutgessa i política espanyola, actual ministra de Defensa d'Espanya.[77]
- 3 de desembre, Skaryszew, Polònia: Ewa Kopacz, metgessa i política polonesa que ha estat primera ministra de Polònia i eurodiputada.[78]
- 4 de desembre, Straubing, Alemanya Occidental: Hanni Wenzel, esquiadora alpina alemanya.[79]
- 6 de desembre, Berkeley: Peter Buck, guitarrista de R.E.M.
- 7 de desembre,West Baden, Indiana, Estats Units: Larry Bird, jugador de bàsquet de la NBA[80]
- 8 de desembre, París: Pierre Pincemaille, músic francès
- 9 de desembre:
- Colòniaː Henriette Reker, advocada i política independent alemanya, alcaldessa de Colònia des de 2015.[81]
- Poitiers: Jean-Pierre Thiollet, escriptor i periodista francès
- 25 de desembre, Bogotàː
- Íngrid Betancourt, política colombiana, exsenadora i activista anti-corrupció.[82]
- Scholastique Mukasonga, escriptora ruandesa.[83]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 23 de gener - Barcelona: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català.
- 2 de febrer - París: Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític català (n. 1882).[84]
- 10 de febrer - Milà: Tina Poli-Randaccio, soprano italiana (n. 1879).[85]
- 8 de març - Ciutadella de Menorca: Margarita Florit Anglada, mestra i pedagoga menorquina (n. 1887).[86]
- 14 d'abril - Barcelonaː Anna Senyé d'Aymà, poetessa, periodista i activista social catalana (n. 1881).[87]
- 18 d'abril - l'Escala: Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu, compositor de sardanes i músic.[88]
- 21 d'abril - Barcelona, Cèsar Comas i Llaberia, metge radiòleg català(n. 1874).[89]
- 5 de maig - Barcelonaː Montserrat Garriga Cabrero, botànica catalana (n.1864).[90][91]
- 8 de maig - Barcelona: Isabel Güell i López, compositora catalana (n. 1872).[92]
- 19 de juny - Valènciaː María Sorolla, pintora valenciana (n. 1889).[93]
- 1 de juliol: Sabadell, Vallès Occidental: Cebrià Cabané i Bril, pianista i professor de música català.
- 17 d'agost - Barcelona: Paulí Castells i Vidal, enginyer industrial i matemàtic català.
- 24 d'octubre - Valènciaː Pepita Roca Salvador, guitarrista valenciana (n. 1897).[94]
- 28 d'octubre - San Juan de Puerto Rico: Zenòbia Camprubí i Aymar, escriptora i traductora (n. 1887).[95]
- 3 de desembre - Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina.[96]
- 11 de novembre - Barcelona: Ignasi Domènech i Puigcercós, cuiner i gastrònom català.
- 17 de desembre - Borredà: Antònia Bardolet i Boix, escriptora i feminista catalana (n. 1877).
- Resta del món
- 5 de gener - Bougival, Illa de França: Mistinguett, cantant, actriu i vedet francesa (n. 1875).[97]
- 9 de gener - Cincinnati, Ohioː Marion Leonard, actriu de cinema mut nord-americana (n. 1881).[98]
- 15 de gener - Madrid: Bartolomé Pérez Casas, director d'orquestra i compositor espanyol (n. 1873).
- 28 de gener - Düsseldorf: Marie Juchacz, reformadora social alemanya.[99]
- 3 de febrer - París: Émile Borel, matemàtic i polític (n. 1871).
- 17 de març - París: Irène Joliot-Curie, física i química francesa, Premi Nobel de Química, 1935).[100]
- 13 d'abril - Sevillaː Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (n. 1859).[101]
- 15 d'abril - Hollywoodː Kathleen Howard, cantant d'òpera i actriu canadenca (n. 1884).[102]
- 16 d'abril - Rosario, Santa Fe, Argentina: Alcides Greca, escriptor, cineasta, jurista, professor, activista indigenista i polític argentí.
- 23 d'abril - Roma, Itàlia: Giuseppe Capograssi, jurista i filòsof del dret (n. 1889).[103]
- 25 d'abril - Hödingen, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany.
- 6 de juny - Nova Yorkː Margaret Wycherly, actriu anglesa (n. 1881).[104]
- 8 de juny - Parísː Marie Laurencin, pintora i gravadora francesa (n. 1883).[105]
- 20 de juny, Füssenː Minnie Nast, soprano alemanya (n. 1874).[106]
- 23 de juny - Moscou (Rússia): Reinhold Glière, compositor rus d'ascendència alemanya (n. 1875).[107]
- 8 de juliol - Florència, Toscana (Itàlia): Giovanni Papini ,escriptor italià (n. 1881).[108]
- 11 d'agost: Jackson Pollock, pintor estatunidenc, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte (n. 1912).
- 14 d'agost - Berlín, Alemanya: Bertolt Brecht, escriptor alemany (n. 1898).
- 16 d'agost - Los Angeles, EUAː Béla Lugosi, actor hongaro-nord-americà, conegut per la seva interpretació del comte Dràcula (n. 1882).[109]
- 22 de setembre - Brighton (Regne Unit): Frederick Soddy, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1921 (n. 1877).
- 25 de setembre - Plano, Estats Units: Grace Ravlin, pintora nord-americana (n. 1873).[110]
- 5 de novembre -Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Art Tatum fou un pianista de jazz estatunidenc (n. 1909).[111]
- 12 de novembre - París, França: Juan Negrín, polític i metge espanyol, president de la Segona República Espanyola (n. 1892).
- 11 de desembre - Zúric: Stefi Geyer, violinista hongaresa (n. 1888).[112]
Referències
modifica- ↑ «Esbart Mare Nostrum | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Terra de naufragis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «El Ball de Faixes». [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Rinde homenaje la FEU al Directorio Revolucionario 13 de marzo» (en castellà). Tribuna de La Habana, 24-02-2021. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «Rocky Marciano | Biography, Record, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Rosa Maria Castillo Araujo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Fina Birulés Beltrán». Goodreads. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Benet Casablancas i Domingo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Pilar de la Oliva Marrades. Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana». Universitat de València. Facultat de Dret. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Anna Pujol Rius | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 setembre 2024].
- ↑ «Carme Forcadell i Lluís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Dolors García Cornellà». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Gianna Nannini». Universal Music Spain. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 150. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «La Inteligencia artificial rompe paradigmas y prejuicios humanos». blog Telefonica Business Solutions CA, 15-04-2019. [Consulta: maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Mercè Canela i Garayoa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Pilar Garriga». Goodreads. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ Vicens, Laura. «Exposició d'Assumpció Oristrell». Fundació Bosch i Cardellach, 10-10-2012. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «Anna Veiga i Lluch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Teresa Pous. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ «Magdalena Moira Camps Paget | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Mireia Ros». MCU Times. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ 20minutos. «Muere Teresa Rodrigo, una de las físicas españolas más relevantes y que formó parte del proyecto del Bosón de Higgs» (en castellà), 21-04-2020. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Almacelles plora la mort de la científica i Filla Predilecta de la Vila, na Teresa Rodrigo Anoro». Ajuntament d'Almacelles, 23-04-2020. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ Mendiluce Alsina, Laura «Natividad Ayala: el pas del temps en forma de natura morta». Quadern de les idees, les arts i les lletres, núm. 73, estiu 1990, p. 100.
- ↑ Dones x disseny x dones. Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2023, p. 82-83. ISBN 978-84-9156-559-8.
- ↑ «Christine Lagarde | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «The Encyclopaedia Britannica 2010 Almanac». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2016].
- ↑ «Profile: Anglican Bishop of Durham Justin Welby» (en anglès). BBC, 09-11-2012. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Sanz, María» (en castellà). Escritores.org, 26-03-2018. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Waltraud Meier (Mezzo-soprano)». OperaAndBallet.com. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Liu Xinglong» (en anglès). China Org, 29-08-2013. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Elli Medeiros» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Susan Solomon, química atmosférica» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-01-2017. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Veiga, Gustavo. «Una Leona, treinta años antes» (en castellà). Página/12. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ «¿Qué fue de... Geena Davis? Hoy que la actriz cumple años, repasamos su carrera» (en castellà). Fotogramas, 21-01-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Zinaida Greceanii. Dades biogràfiques». Democracy, 2015. [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Busto, Josema. Orgullo : 50 héroes : 5 décadas de lucha LGTBI+ (en castellà). Barcelona: Bruguera, 2019, p. 18. ISBN 978-84-02-42217-0.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Dalia Grybauskaite» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ Collenberg, Adolf. «Widmer-Schlumpf, Eveline» (en alemany). Historisches Lexikon der Schweiz (HLS), 14-01-2016. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ «Catherine Ashton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Joppien, Anett-Maud, et al.. Architektinnen: Profil, Werk, Leben (en alemany). Wuppertal, Alemanya: Müller + Busmann, 2014, p. 259. ISBN 9783941217096. Arxivat 2021-02-07 a Wayback Machine.
- ↑ «Amanda Aizpuriete» (en letó). Literatura LV. Institut de Literatura, Folklore i Art de la Universitat de Letònia. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Cunningham, John M. «Michele Bachmann. American politician» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ SensaCine. «Caroline Thompson» (en castellà). [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Donatella Di Cesare». Munzinger. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ «Ulrike MEYFARTH». Olympic Channel. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Dudley, Anne» (en anglès). MundoBSO. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Comencini, Cristina nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Roantree, Anne Marie «Flag-waving Grandma Wong gives Hong Kong protesters lesson in endurance» (en anglès). Reuters, 03-07-2019.
- ↑ «KADAGA REBECCA ALITWALA» (en anglès). Parliament of Uganda, 2018. Arxivat de l'original el 2021-04-28. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ «Donatella Della Porta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Patricia Cornwell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Sylvia McNair (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Véronique Genest - Paris Match» (en francès). Paris Match. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Amira Hass, la única reportera israelí que vive en Palestina» (en castellà). Lamarea.com, 27-08-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Horacio Cartes | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Emingerova, Katerina» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí (Diccionari musical txec de persones i institucions). Centre de lexicografia musical. Departament de Musicologia, Facultat de Lletres, Universitat de Masaryk. Arxivat de l'original el 2021-05-12. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Cornelia Parker / Artworks». The Art Story. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Inguna Rībena» (en letó). Delna. Deputati Uzdelnas. LV. Arxivat de l'original el 2020-08-12. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Anita Hill» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ «Meg Whitman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ Cerrillo, Antonio. «Christiana Figueres, la encargada de salvar al mundo del cambio climático» (en castellà). La Vanguardia, 14-12-2015. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «Cecilia Roth». Centro Virtual Cervantes. Instituto Cervantes. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Sally Beamish» (en anglès). Peters Edition. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «Micaela Navarro Garzón - XII Legislatura». Congreso de los Diputados. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Marianne Majerus» (en anglès). Howold. [Consulta: 19 juliol 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «David Copperfield | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2021].
- ↑ Yount, Lisa. A to Z of Women in Science and Math (en anglès). Infobase Publishing, 2007, pàg. 94. ISBN 978-1-4381-0795-0.
- ↑ «RESOLUCION de 11 de septiembre de 1990... Cuerpo Facultativo de Conservadores de Museos. Anexo II - Acceso Libre». BOE, núm 224, 18-09-1990, pàg. 27284.
- ↑ «Theresa May | Biography, Facts, & Policies» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ Alexander, Kerri Lee. «Mae Jemison. Biography» (en anglès). National Women’s History Museum, 2019. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ «Auteurs français contemporains (L) - aLaLettre». [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ «Danny Boyle | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Rodríguez, Juan Carlos; Felgueroso, Álvaro. «La escultora española más internacional». Fuera de Serie. Unidad Editorial, 26-11-2014. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Margarita Robles Fernández - XIV Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «CIDOB». [Consulta: 7 abril 2019].
- ↑ «Olympedia – Hanni Wenzel». [Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ «Larry Bird | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Henriette Reker» (en alemany). Stadt Köln. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Temas de actualidad. Íngrid Betancourt. Gente. A fondo. Expansión.com» (en castellà). Expansión, 01-04-2008. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ L'Obs. «Scholastique Mukasonga, la pharaonne noire du Calvados» (en francès). Bibliobs, 10-04-2012. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ «Joan Puig i Ferreter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg 387. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Margarita Florit Anglada». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Anna Senyé d'Aymà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Josep Vicens i Juli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Font i Quer, Pius. «Montserrat Garriga y Cabrero» (en castellà) pàg. 279 i 280. Collectanea Botanica (Barcelona), Vol. V, 1956. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Biblioteca Digital Real Jardín Botánico Madrid RJB CSIC» (en castellà). [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Isabel Güell i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «María Sorolla» (en castellà). Mery Varona. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Pepita Roca». Càtedra de guitarra Rosa Gil. Arxivat de l'original el 2022-07-06. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Vida-Biografía Zenobia Camprubí Aymar, al web "Fundación Zenobia - Juan Ramón Jiménez» (en castellà), 01-04-2015. [Consulta: juliol 2020].
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.
- ↑ «Mistinguett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Marion LEONARD (1881-1956) - Western Movies - Saloon Forum». [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «MARIE JUCHACZ». GDW. German Resistance Memorial Center. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Irène Joliot-Curie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Blanca De Los Ríos Nostench (1859-1956)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Kathleen Howard (1884-1956) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Frosini, Vittorio. «Capograssi, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1975. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Margaret Wycherly». IMDb. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Chilvers, Ian. The Oxford Dictionary of Art (en anglès). Oxford University Press, 2004, pàg. 396. ISBN 978-0-19-860476-1.
- ↑ «MINNIE NAST, Soprano» (en anglès). Great Singers of the Past, 10-10-2017. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «PAPINI, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Béla Lugosi: actor, líder sindical, antifeixista». Catarsi Magazine, 24-07-2019. [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ «Grace Ravlin – Illinois Women Artists» (en anglès americà). [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Art Tatum | American musician» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Hogstad, Emily E. «Musician & Muse: A Short Life of Violinist Stefi Geyer» (en anglès). Song of the Lark, 15-05-2011. [Consulta: 1r maig 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1956