Viquipèdia

Benet Casablancas i Domingo

músic català

Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, Vallès Occidental, 2 d'abril de 1956) és un compositor català.[1] Seguidor de les grans avantguardes del segle xx, i deixeble de Friedrich Cerha i Karl-Heinz Füssl a Viena, el resultat són obres com les Sis escenes de Hamlet (1989), La Petita música nocturna (1992) o els Tres epigrames per a orquestra (2001). Casablancas també ha estat director del Conservatori Superior de Música del Liceu, Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2007) i Premio Nacional de Música del Ministeri de Cultura d'Espanya (2013).[2][3] El compositor català ha escrit assajos com El humor en la música. Broma, parodia e ironía. Un ensayo (Reichenberger, Berlín, 2000) i La música catalana i les avantguardes europees (1916-1938) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999).[4]

Plantilla:Infotaula personaBenet Casablancas i Domingo
Biografia
Naixement2 abril 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Conservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Conservatori Superior de Música del Liceu, assessor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i sardana Modifica el valor a Wikidata
EstilContemporani
ProfessorsFriedrich Cerha Modifica el valor a Wikidata
Premis
* Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2007)
  • Premio Nacional de Cultura del Ministeri de Cultura Espanyol (2013)
Veu: Benet Casablancas i Domingo Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaccompositors.com… Modifica el valor a Wikidata
X: benetca Musicbrainz: fa2f8acc-13db-4fb6-9323-21e5f038b78f Discogs: 3192552 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va realitzar els seus estudis musicals primer a Sabadell i després al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Posteriorment va ampliar els seus estudis a Viena gràcies a una beca de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Paral·lelament, va estudiar filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar el 1980. Posteriorment realitzà el seu doctorat en història i ciències de la música. Casablancas ha combinat sempre la composició amb l'activitat docent, la divulgació i la recerca. Durant molts anys ha estat professor i cap de departament d'assignatures teòriques als conservatoris de Badalona i Vila-seca i a l'Escola de Música de Barcelona, impartint les matèries d'Harmonia, Anàlisi, Contrapunt i Fuga. En el camp universitari, ha estat professor associat de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i col·laborador habitual dels Cursos de Especialización Musical de la Universitat d'Alcalá de Henares.

Ha col·laborat amb solistes, grups i orquestres de gran prestigi, nacionals i internacionals, com ara l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Orquesta Nacional de España, The London Sinfonietta,[5] la BBC Symphony Orchestra,[6][7] l'Arditti Quartet, l'Orchestre National de Belgique, la London Philharmonic Orchestra,[8] Malmö Symfoni Orkester, el Trio de Barcelona, Trio Kandinsky, el Trio Arbós, l'Ensemble Modern Akademie, l'Ensemble 10/10 de Liverpool, o els pianistes Josep Colom, Jordi Masó, Miquel Villalba o Ananda Sukarlan. Ha publicat nombrosos articles divulgatius i també treballs de caràcter especialitzat (The New Grove, Arietta, Quodlibet, Recerca Musicològica), així com el llibre El humor en la música. Broma, parodia e ironía (Reichenberger, 2000). És també col·laborador habitual de La Vanguardia. Ha estat Director Pedagògic de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). L'any 2002 fou nomenat director acadèmic del Conservatori Superior de Música del Liceu.

L'any 2008 els seus New Epigrams foren seleccionats pel jurat internacional de la SIMC (Societat Internacional de Música Contemporània) per representar Espanya als ISCM World Music Days celebrats a Vílnius.[9]

Casablancas ha estat sempre interessat a establir nexes amb altres llenguatges artístics, des de la poesia i la literatura en general a la pintura i les arts plàstiques. Pel que fa al primer punt ha posat música a textos del també sabadellenc Josep-Ramón Bach (D'Humanal Fragment, per a mezzo i quartet de corda), Edgar A. Poe (The lake to..., per a contralt i orquestra simfònica), Josep Vicent Foix (És per la ment, per a tenor i piano), Miquel Martí i Pol (Poema d'amor, del llibre Estimada Marta, per a soprano i orquestra), Joan Oliver -Pere Quart- (Ja és hora que se sàpiga, per a soprano i piano), Paul Klee (Retablo sobre textos de Paul Klee, per a soprano, mezzo i piano) i Shakespeare, a les Set Escenes de Hamlet, per a narrador i orquestra, una de les obres més interpretades de l'autor. L'obra de Shakespeare, i més concretament La Tempestat, inspira igualment The Dark Backward of Time, per a gran orquestra simfònica. La forma poètica del haiku és també present en la producció del compositor, amb obres com els Tres Haiku per a piano o l'Haiku per a violí, violoncel i piano que el 2009 foren estrenats al Japó durant una gira de concerts i conferències en aquell país.[10] Pel que fa al segon punt, trobem referents pictòrics en obres com Alter Klang. Impromptu per a orquestra a partir de Klee o Four Darks in Red, inspirada en la pintura del mateix títol de l'artista americà d'origen rus Mark Rothko.[11]

Ha rebut encàrrecs de grups i institucions com l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Orquesta Nacional de España, el Miller Theatre at Columbia University New York,[12][13][14] The Royal Liverpool Philharmonic Orchestra,[15] Festival de Músiques de Torroella de Montgrí,[16] l'Ensemble Cantus de Croàcia o l'Ensemble 88 de Maastricht. Aquests darrers anys la seva música ha arribat a sales tan prestigioses com el Musikverein de Viena[17][18] o el Barbican Hall de Londres.[19] Les seves obres són publicades per Tritó Edicions, Emec i Boileau. La seva discografia inclou diversos monogràfics per segells com Naxos,[20] Columna Música,[21] Stradivarius, Fundació Música Contemporània/Emec[22] i Anemos.

L'any 2011 Benet Casablancas signà un contracte editorial amb The Music Sales Group (UME).[23] Les altres editorials que publiquen les seves obres són Tritó Edicions, EMEC i Boileau.[24]

L'any 2013 Casablancas fou guardonat amb el Premio Nacional de Música 2013, en la modalitat de composició, que atorga el Ministeri de Cultura espanyol, el qual ha destacat «la maduresa i la mestria assolides en la seva música, recognoscibles en l'aportació als diversos gèneres que integren el seu catàleg, així com l'àmplia difusió internacional de les seves obres».[25][26][27][28]

Casablancas va ser nomenat Compositor en Residència de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya per a les temporades 2013-2014 i 2014-2015.[29] Actualment treballa en sengles encàrrecs del CNDM de Madrid (JONDE i Festival de Granada),[30] i de l'Ensemble Reconsil de Viena.

El 9 de febrer de 2019 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu la seva primera òpera, L'enigma di Lea, basada en una idea original i amb text de Rafael Argullol.

Premis

modifica

Documents i entrevistes

modifica
  • Al Margen: Inventario de inventores (Radio Clásica-RNE)[32]
  • Opus Musica. Revista de Música Clásica (No 34 - Abril 2009)
  • Espacio Sonoro. Revista cuatrimestral de música contemporánea (Nº 17 Septiembre 2008)
  • ABC De las Artes y las Letras (Nº 857, 5 Julio 2008)[33][34]

Referències

modifica
  1. ↑ «Benet Casablancas i Domingo | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 juny 2024].
  2. ↑ «Premio Nacional de Música». Web. Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, 01-05-2013. [Consulta: desembre 2013].
  3. ↑ «Sabadell homenatja Benet Casablancas». Web. iSabadell.cat, 14-12-2013. [Consulta: 16 desembre 2013].
  4. ↑ «Música catalana contemporània». Web. Generalitat de Catalunya, 01-03-2013. [Consulta: març 2013].
  5. ↑ «Veure el programa d'una de les darreres col·laboracions a la web de l'orquestra». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 18 abril 2010].
  6. ↑ «Anunci del concert a la web de la BBC Symphony Orchestra». Arxivat de l'original el 2008-12-12. [Consulta: 17 abril 2010].
  7. ↑ «L'estrena al Regne Unit de Set Escenes de Hamlet al Telenotícies de TV3». Arxivat de l'original el 2012-10-10. [Consulta: 17 abril 2010].
  8. ↑ «Temporada Palau 100 2011-2012». Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 29 maig 2011].
  9. ↑ Vegeu la nota de premsa
  10. ↑ Programa del concert i conferència a Tokio (desembre 2009)
  11. ↑ «Entrevista publicada a The Columbia Spectator». Arxivat de l'original el 2010-02-24. [Consulta: 17 abril 2010].
  12. ↑ «Cartell del concert (25 de febrer de 2010)». Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 17 abril 2010].
  13. ↑ «Programa de ma del Composer Portrait (25 de febrer de 2010)». Arxivat de l'original el 2011-12-12. [Consulta: 17 abril 2010].
  14. ↑ Reportatge a TV3: La música de Benet Casablancas a Nova York
  15. ↑ «Anunci de l'estrena a la web de The Royal Liverpool Philharmonic Orchestra». Arxivat de l'original el 2010-04-17. [Consulta: 18 abril 2010].
  16. ↑ Crítica de l'estrena del Quartet de corda núm. 3, encàrrec del Festival, al diari El País
  17. ↑ «El concert monogràfic de Benet Casablancas anunciat a la web del Musikverein». Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 18 abril 2010].
  18. ↑ Veure entrevista al diari El País
  19. ↑ Noticia radiofònica relativa a l'estrena a Londres de les Set Escenes de Hamlet[Enllaç no actiu]
  20. ↑ Pàgina de Benet Casablancas a Naxos amb tots els àlbums
  21. ↑ Veure referència de l'àlbum a Itunes
  22. ↑ «Veure referència de l'àlbum al catàleg d'Emec». Arxivat de l'original el 2011-07-10. [Consulta: 17 abril 2010].
  23. ↑ See http://unionmusicalediciones.com/umeE12_ENG.html Arxivat 2013-12-11 a Wayback Machine.
  24. ↑ See http://www.chesternovello.com/Default.aspx?TabId=2434&State_2912=2&newsId_2912=2452
  25. ↑ «Benet Casablancas y el Trío Arbós, premio Nacional de Música | Cultura | EL PAÍS».
  26. ↑ [enllaç sense format] http://www.conservatoriliceu.es/images/stories/noticies/2013-14/1314-029.pdf[Enllaç no actiu]
  27. ↑ [enllaç sense format] http://www.naxos.com/news/default.asp?op=1086&displayMenu=Naxos_News&type=2
  28. ↑ [enllaç sense format] http://www.musicsalesclassical.com/news/2841
  29. ↑ [enllaç sense format] http://www.elcompositorhabla.com/es/noticias.zhtm?corp=elcompositorhabla&&arg_id=141
  30. ↑ [enllaç sense format] http://www.granadafestival.org/blog/tag/benet-casablancas Arxivat 2013-12-10 a Wayback Machine.
  31. ↑ «Benet Casablancas, guanyador del premi Tenacitat 2018 - Diari de Sabadell». [Consulta: 15 novembre 2018].
  32. ↑ RTVE.es
  33. ↑ «Cultural (Madrid) - 05/07/2008, p. 42 - ABC.es Hemeroteca».
  34. ↑ «Cultural (Madrid) - 05/07/2008, p. 43 - ABC.es Hemeroteca».

Enllaços externs

modifica
 
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Benet Casablancas i Domingo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benet_Casablancas_i_Domingo&oldid=33953523»