Hui us volem aconsellar que llegiu l'article Escriure amb tinta blanca: construccions poètiques de la maternitat, de Maria Rossell, publicat a la revista electrònica Extravío (2007, n. 2). Un article sobre la poesia de la segona meitat del segle XX insisteix a formular figuracions literàries del tema de la maternitat a partir del moment que el desenvolupament de les ciències socials o humanes ha posat de manifest que aquesta és una representació o conjunt de representacions produïdes per la cultura. El present treball suposa una aproximació a la “construcció i reconstrucció de mares” en l’obra de les poetesses Anne Sexton, Maria-Mercè Marçal i Anise Koltz des d’una directriu bàsica: acostar-nos a l’etopeia de les mares de les autores en la mesura que apareixen com a figures reconstruïdes en els poemaris.
Los dioses suben al cielo
Los hombres bajan
a la tierra
en la que yacen sus madres
Hasta su muerte
llevan la cicatriz del cuchillo
que los separó de ellas.
(Koltz, 1998)
Madre guía
(Antonio Machado)
Galerías del alma...
¡El alma niña!
Su clara luz risueña;
y la pequeña historia,
y la alegría de la vida nueva...
...¡Ah, volver a nacer, y andar camino,
ya recobrada la perdida senda!
Y volver a sentir en nuestra mano
aquel latido de la mano buena
de nuestra madre... Y caminar en sueños
por amor de la mano que nos guía.
donant-me escalfor i carícies.
Amb la teva valentia moral
has donat la cara per mi
davant de les malifetes de joventut.
M'has ensenyat a estimar lliurement,
i defensora del feminisme,
a viure lliurement la meva sexualitat.
M'has donat un somriure
quan m'he trobat sola.
M'has ensenyat a comportar-me
amb humilitat i respecte
i has inflamat en miel desig
d'aprendre sempre coses noves
i de no perdre la il·lusió per la vida.
Ara sé que t'estimo
perquè tu també m'estimes
i el més important, creus en mi
i m'has fet una dona de pensament lliure.
Les il·lustracions són de Klimt i d' Audrey Ficociello.