La desintegració de les estructures polítiques i socioeconòmiques en el món tardoantic, allò que ... more La desintegració de les estructures polítiques i socioeconòmiques en el món tardoantic, allò que coneixem com a crisi del segle III, ha estat un tema recurrent en la historiografia, tot i que els distints models interpretatius proposats giren al voltant de dos pressupostos principals: la ruptura o el continuisme. No obstant això, cal tenir en compte les notables diferències que es presenten en l’àmbit regional.
Amb tot, són pocs els estudis que han anat més enllà de la documentació textual i hagen tractat d’incorporar la documentació arqueològica provinent dels assentaments, les formes d’ocupació i l’explotació de la terra i les relacions socioeconòmiques que se’n deriven (Gutiérrez, 2008: 216). És per això que ens agradaria aprofitar aquesta ocasió per esbossar la dinàmica que va seguir el poblament durant els últims segles de la presència romana a la comarca del Comtat. Al mateix temps, farem referencia al jaciment arqueològic de Polisixto trobat a Cocentaina, una de les necròpolis tardoantigues més importants descobertes en tot el territori valencià, la qual ens aporta moltes claus per a poder entendre aquest període tan desconegut.
Catálogo con las piezas más destacadas de la exposición "COCENTAINA, ARQUEOLOGÍA Y MUSEOS". Museo... more Catálogo con las piezas más destacadas de la exposición "COCENTAINA, ARQUEOLOGÍA Y MUSEOS". Museo Arqueológico de Alicante MARQ Octubre 2015 - Febrero 2016
En el presente trabajo se ha procedido al análisis de un bloque de piedra caliza sobre el cual fu... more En el presente trabajo se ha procedido al análisis de un bloque de piedra caliza sobre el cual fueron grabados dos alquerques de IX con el objetivo de poner en valor una pieza excepcional que forma parte de los fondos del Museu Arqueològic i Etnològic del Comtat, la cual, a pesar de ser un elemento descontextualizado, nos aporta una valiosa información sobre las costumbres sociales entre los siglos X-XV
Alberri 22 (2012): "Moires: les filadores del destí"
Las páginas siguientes tienen como a objeto analizar i plantear una reflexión general alrededor d... more Las páginas siguientes tienen como a objeto analizar i plantear una reflexión general alrededor de la figura de les Moires, maestras en el arte de tejer que establecieron el destino de los humanos des de su nacimiento hasta la muerte. Más allá de afrontar el trabajo des del punto de vista de un autor u obra concreta, la pauta del discurso tratará de comprender, en la medida de lo posible, su origen, genealogía, evolución i, en definitiva, sus características que les caracterizan. De esta forma, intentaremos abordar la exposición siguiente como un largo recorrido diacrónico que se inicia a partir de les primeras referencias que hacen alusión y termina en la época romana, cuando, mediante el sincretismo, no solo dominaran el destino delos hombres, sino también el de todo un imperio. 4 Entre estas culturas, con una divinidad asociada al destino, encontramos los griegos, romanos, germanos, magiares, nórdicos, eslavos, albaneses e incluso el pueblo romaní. 5 Para un seguimiento en profundidad de tales cuestiones, recomendamos el estudio realizado por A. Miguez Barciela, donde se trata la idea de la intemporalidad finita implícita en las palabras Moîra, Aión, Khrónos (Ontology Studies, 10, 2010, 199-207) 6 G.J Baudy, " Hierarchie oder die Verteilung des Fleisches" en Neue Ansatze in der Religionswis-Senschaf, 1983, 163-6. 7 De este modo, en Homero la expresión Moira también puede entenderse como la porción que se da a los invitados (Od. VIII 470) o la parte de tierra que es asignada a cada hijo de Cronos (Il. XV 195)
Alberri 22 "Quaderns d´investigació del Centre d´Estudis Contestans", 2012
Les pàgines següents tenen com a objecte analitzar i plantejar una reflexió general al voltant de... more Les pàgines següents tenen com a objecte analitzar i plantejar una reflexió general al voltant de la figura de les Moires, mestresses en l´art de teixir que establiren el destí del humans des del naixement fins la mort. Més enllà d´afrontar el treball des del punt de vista d´un autor o obra concreta, la pauta del discurs tractarà de comprendre, en la mesura del possible, el seu origen, genealogia, evolució i, en definitiva, els trets que les caracteritzen. D´aquesta forma, intentarem abordar l´exposició següent com un llarg recorregut diacrònic que s´inicia a partir de les primeres referències que en fan al·lusió i acaba en l´època romana, quan, mitjançant el sincretisme, no sols dominaran el destí dels homes, sinó també el de tot un imperi.
Alberri 21 " Quaderns d´investigació del Centre d´Estudis Contestans", 2011
"En el presente artículo damos a conocer una inscripción funeraria romana procedente de Gorga (el... more "En el presente artículo damos a conocer una inscripción funeraria romana procedente de Gorga (el Comtat) que se encuentra en los fondos del Museu Arqueològic i Etnològic del Comtat de Cocentaina como resultado de una donación particular efectuada en octubre de 2009. Esta estela funeraria constituye, junto a la atestiguada en la partida de Benicapsell (Planes), los dos únicos testimonios epigráficos que han sido hallados en la comarca del Comtat. Asimismo, damos cuenta del proceso de registro y documentación de la pieza mediante la utilización de un escáner láser 3D."
La desintegració de les estructures polítiques i socioeconòmiques en el món tardoantic, allò que ... more La desintegració de les estructures polítiques i socioeconòmiques en el món tardoantic, allò que coneixem com a crisi del segle III, ha estat un tema recurrent en la historiografia, tot i que els distints models interpretatius proposats giren al voltant de dos pressupostos principals: la ruptura o el continuisme. No obstant això, cal tenir en compte les notables diferències que es presenten en l’àmbit regional.
Amb tot, són pocs els estudis que han anat més enllà de la documentació textual i hagen tractat d’incorporar la documentació arqueològica provinent dels assentaments, les formes d’ocupació i l’explotació de la terra i les relacions socioeconòmiques que se’n deriven (Gutiérrez, 2008: 216). És per això que ens agradaria aprofitar aquesta ocasió per esbossar la dinàmica que va seguir el poblament durant els últims segles de la presència romana a la comarca del Comtat. Al mateix temps, farem referencia al jaciment arqueològic de Polisixto trobat a Cocentaina, una de les necròpolis tardoantigues més importants descobertes en tot el territori valencià, la qual ens aporta moltes claus per a poder entendre aquest període tan desconegut.
Catálogo con las piezas más destacadas de la exposición "COCENTAINA, ARQUEOLOGÍA Y MUSEOS". Museo... more Catálogo con las piezas más destacadas de la exposición "COCENTAINA, ARQUEOLOGÍA Y MUSEOS". Museo Arqueológico de Alicante MARQ Octubre 2015 - Febrero 2016
En el presente trabajo se ha procedido al análisis de un bloque de piedra caliza sobre el cual fu... more En el presente trabajo se ha procedido al análisis de un bloque de piedra caliza sobre el cual fueron grabados dos alquerques de IX con el objetivo de poner en valor una pieza excepcional que forma parte de los fondos del Museu Arqueològic i Etnològic del Comtat, la cual, a pesar de ser un elemento descontextualizado, nos aporta una valiosa información sobre las costumbres sociales entre los siglos X-XV
Alberri 22 (2012): "Moires: les filadores del destí"
Las páginas siguientes tienen como a objeto analizar i plantear una reflexión general alrededor d... more Las páginas siguientes tienen como a objeto analizar i plantear una reflexión general alrededor de la figura de les Moires, maestras en el arte de tejer que establecieron el destino de los humanos des de su nacimiento hasta la muerte. Más allá de afrontar el trabajo des del punto de vista de un autor u obra concreta, la pauta del discurso tratará de comprender, en la medida de lo posible, su origen, genealogía, evolución i, en definitiva, sus características que les caracterizan. De esta forma, intentaremos abordar la exposición siguiente como un largo recorrido diacrónico que se inicia a partir de les primeras referencias que hacen alusión y termina en la época romana, cuando, mediante el sincretismo, no solo dominaran el destino delos hombres, sino también el de todo un imperio. 4 Entre estas culturas, con una divinidad asociada al destino, encontramos los griegos, romanos, germanos, magiares, nórdicos, eslavos, albaneses e incluso el pueblo romaní. 5 Para un seguimiento en profundidad de tales cuestiones, recomendamos el estudio realizado por A. Miguez Barciela, donde se trata la idea de la intemporalidad finita implícita en las palabras Moîra, Aión, Khrónos (Ontology Studies, 10, 2010, 199-207) 6 G.J Baudy, " Hierarchie oder die Verteilung des Fleisches" en Neue Ansatze in der Religionswis-Senschaf, 1983, 163-6. 7 De este modo, en Homero la expresión Moira también puede entenderse como la porción que se da a los invitados (Od. VIII 470) o la parte de tierra que es asignada a cada hijo de Cronos (Il. XV 195)
Alberri 22 "Quaderns d´investigació del Centre d´Estudis Contestans", 2012
Les pàgines següents tenen com a objecte analitzar i plantejar una reflexió general al voltant de... more Les pàgines següents tenen com a objecte analitzar i plantejar una reflexió general al voltant de la figura de les Moires, mestresses en l´art de teixir que establiren el destí del humans des del naixement fins la mort. Més enllà d´afrontar el treball des del punt de vista d´un autor o obra concreta, la pauta del discurs tractarà de comprendre, en la mesura del possible, el seu origen, genealogia, evolució i, en definitiva, els trets que les caracteritzen. D´aquesta forma, intentarem abordar l´exposició següent com un llarg recorregut diacrònic que s´inicia a partir de les primeres referències que en fan al·lusió i acaba en l´època romana, quan, mitjançant el sincretisme, no sols dominaran el destí dels homes, sinó també el de tot un imperi.
Alberri 21 " Quaderns d´investigació del Centre d´Estudis Contestans", 2011
"En el presente artículo damos a conocer una inscripción funeraria romana procedente de Gorga (el... more "En el presente artículo damos a conocer una inscripción funeraria romana procedente de Gorga (el Comtat) que se encuentra en los fondos del Museu Arqueològic i Etnològic del Comtat de Cocentaina como resultado de una donación particular efectuada en octubre de 2009. Esta estela funeraria constituye, junto a la atestiguada en la partida de Benicapsell (Planes), los dos únicos testimonios epigráficos que han sido hallados en la comarca del Comtat. Asimismo, damos cuenta del proceso de registro y documentación de la pieza mediante la utilización de un escáner láser 3D."
Uploads
Papers by Ivan Jover
Amb tot, són pocs els estudis que han anat més enllà de la documentació textual i hagen tractat d’incorporar la documentació arqueològica provinent dels assentaments, les formes d’ocupació i l’explotació de la terra i les relacions socioeconòmiques que se’n deriven (Gutiérrez, 2008: 216). És per això que ens agradaria aprofitar aquesta ocasió per esbossar la dinàmica que va seguir el poblament durant els últims segles de la presència romana a la comarca del Comtat.
Al mateix temps, farem referencia al jaciment arqueològic de Polisixto trobat a Cocentaina, una de les necròpolis tardoantigues més importants descobertes en tot el territori valencià, la qual ens aporta moltes claus per a poder entendre aquest període tan desconegut.
Amb tot, són pocs els estudis que han anat més enllà de la documentació textual i hagen tractat d’incorporar la documentació arqueològica provinent dels assentaments, les formes d’ocupació i l’explotació de la terra i les relacions socioeconòmiques que se’n deriven (Gutiérrez, 2008: 216). És per això que ens agradaria aprofitar aquesta ocasió per esbossar la dinàmica que va seguir el poblament durant els últims segles de la presència romana a la comarca del Comtat.
Al mateix temps, farem referencia al jaciment arqueològic de Polisixto trobat a Cocentaina, una de les necròpolis tardoantigues més importants descobertes en tot el territori valencià, la qual ens aporta moltes claus per a poder entendre aquest període tan desconegut.