Sofrença

Ara que el silenci

parla per tu

no és gens difícil

interpretar aquesta conversa

absenta de paraules

això dol

però més encara

saber-te a prop

i que els teus ulls

ja no vullguen mirar-me

- Xelo Llopis Roca-

Embull

I si em preguntares
com estic diria...
bé
mentre
aniria

desfent l'embull

de les errades

resseguint les ultimes petjades

bussejant en la memòria

cercant el nus

on tot

va començar a capgirar-se

nus rere nus

i cap es desfà

delejant ensopegar

amb la resposta

a tanta indiferència

que em mostres

vestint-te de silenci

-Xelo Llopis-

(Juliol 2013)

Avui potser

Avui potser
la vida no em ve de gust
i això que l'estime
en desmesura
rígid queda el gest
glaçades les esperances
incertes són les hores
i el futur només
és una paraula

-Xelo Llopis-

Seria bonic

Seria bonic
pensar que per una estoneta 
vaig fer niu en el teu cor
que els teus somnis
i els meus
foren els nostres

Seria bonic
trobar en un plec dels records
el teu somriure
paraules encoratjadores
complicitats a dojo o minses

Seria bonic
sentir que el viatge continua
i no és 
des de la solitud



-Xelo Llopis-

Bona nit tristesa

Bona nit tristesa,

no era a tu a qui esperaba hui

la teua murrieria em guanya la partida

bon olfacte , perceps com ningú

els meus moments d'hora baixa,

molt baixa.

Arribes, no hi ha pany ni amagatall

que se't resistisca,

m’ arrossegues amb la mateixa força

que un riu en dies de gota freda,

mai ets ben rebuda , ho saps

et vull lluny de mi

la vida ja és prou feixuga

com per haver de carregar-te.

Inventaré un dolç somni

que asseque  el regalim dels  ulls

i desfaça el nus que m'ofega

així  quan torne l'alba

i el sol il.lumine el nou dia

tu, maleïda tristesa

t'hauràs esvaït.

-Xelo Llopis-

(Novembre 2013)

Absència

Mare és per a tu

Murmura el silenci 

en la buidor de la casa

àvida de tu

on aquesta fosca nit
el ressò es fa present
i els records

encenen estels

Estreny-me la mà
perquè els records

amaren la teua absència

Acosta'm els llavis
besa'm l' ànima

Torna
abraça'm fort 

l'enrenou

dels teus passos

em falten

-Xelo Llopis-

Imatge Martin Marcisovsky

Noble companyia

De bon matí, en veure els teus ulls ja sabia que alguna cosa t'amoïnava , eixim al carrer, és dissabte, cal omplir la nevera i el rebost, a  casa s’ho papen tot.

Primer a pel pa, on la dependenta ucraïnesa ens suggereix deliciosos dolços, però avui no ens vénen de gust, després la carnisseria, no portem cap llista, és el de sempre , la peixateria i la traca final en el supermercat.

Ara ja amb el carret a vessar i els braços plens bosses penjant.

És un magnífic pla per a un matí de dissabte després d'una intensa i esgotadora setmana....

Et convide a un cafè, per fer un parèntesi que ens alleuge.

En aquest bar estem com a casa, l'ama sempre ens rep amb el seu amable i sincer somriure, ens agrada anar-hi, saludem a tots els parroquians, crec que fins i tot les taules i les cadires ens coneixen.

El temps sembla aturar-se davant una tassa de cafè, bon moment  per posar-te al dia de tot el que em bull per dintre, a ningú puc parlar-li amb la confiança que tu em dónes, saps més de mi que jo mateixa, ets la noble companyia.

Anem, queda molt per fer, guardar els queviures i endreçar la casa, que torne a semblar un espai càlid i habitable que va perdent la seua forma tal com avança la setmana.

Remugue només entrar:  “este xiquet, per on va es deixa un tros”, cap resposta, no hi ha ningú.

Ens quedem immòbils davant del mirall del rebedor, prenc  la teua mà amb fermesa, et mire i una pregunta s'avança als meus pensaments:

- Solitud .....quan de temps fa que ens coneixem?

-Xelo Llopis-

Juny 2012

No m'apagues la llum

No m'apagues la llum

just ara no tinc altre remei

que vestir les absències en costum
no voldria deixar-me cap detall

les llàgrimes ja m'entelen prou els ulls

almenys si has d'anar-te'n
deixa'm la llum encesa.

-Xelo Llopis-

Carícia

Quan la tristesa s'instal.la 
qualsevol forat és bo 
per ficar el cap
i el món que seguisca rodant
de cop 
t'arriba 
una paraula amable 
una mà estesa 
una dolça mirada 
sents 
com una brisa lleugera  
acaricia
les cantonades de l'ànima 

-Xelo Llopis-

Imatge: Holly Spring

Illa artificial

Empaitada pel desencís

torna a l'illa artificial

de la seua solitud

tot just quan arriba l'hora de la basarda

tancar portes i finestres

atrinxerar-se al recer de les parets d’una pell

esquinçada de somnis no assolits

d'esperances mortes

soliloquis muts

- Xelo Llopis-

Imatge: Gus Busselo

Polsim daurat

Sota el polsim daurat
on suren les rialles
i espurnegen les mirades
hi sol haver
un rerefons de tristesa
les llàgrimes
s’han anat enfonsant
deixant aquell regust
de malenconia.

-Xelo Llopis-

Bàlsam

Regust d'impotècia
per servar
el que crema per dins
cal esborrar 
les paraules punyents 
que deixen 
la ferida oberta
seran les dolces
i els tebis records
un bàlsam 
de serenitat i tendresa

-Xelo Llopis-

Confesse

Confesse
haver estimat
sense preguntes
on poc era tot
alimentant somnis
amb engrunes
de temps furtat
al bucle rutinari
sense esquitxades d'infortunis
amb fragància de goig
finit i etern alhora.

La sentència
el menyspreu.

-Xelo Llopis-

Imatge: Roberta Pastore

Pèndol

Si la mires bé
és com un pèndol 
sense aturar
el somriure
va de la gaubança
a la por 
del desensís 
al silenci.

De tant en tant
quan ningú la veu 
de vegades 
plora

-Xelo Llopis-

Instant

Del pati de butaques
a les bambolines
per contemplar
en aquell immens escenari
la representació de la vida
tímidament
com de prestat
va pujar a escena
somreia emocionada
la vida
havia decidit
mirar-la als ulls
posant-li un vers als llavis
un instant feliç
sublim instant
s'apagà la llum
va caure el teló 
de nou el silenci
per romandre
entre bambolines

-Xelo Llopis-

Imatge: http://deliriosviperinos.blogspot.com.es/2009_04_01_archive.HTML

Pluja als ulls

La dona que em mira
des de l'espill
té pluja als ulls
la mirada trista
somriu amb timidesa
conec el gest
darrere d'aquest somriure
amaga al món
misèries i desencisos
voldria abraçar-la
el vidre glaçat 
m'ho impedeix
no em diu res
segueix callada
però aquests ulls
plens de pluja 
parlen per ella

-Xelo Llopis-

Imatge: http://marabc.tumblr.com/

Elements

Estime aquesta terra

que amb les seues voltes

ens va fer ensopegar

les espurnes que van encendre un foc

que ni l'aigua que va cobrir

aquets cossos famolencs de carantoines

va poder apagar

al vent que em despentinava

al  temps que tu em despullaves

a eixe vent el maleïsc

per endur-se't amb ell.

-Xelo Llopis-

Alegria on ets?

En algun lloc he deixat l'alegria, 
no la trobe,
he capgirat tots els racons
si la veieu digueu-li que torne
no em mouré d'ací

(Xelo IProu)

del Poemari "Guarda'm el secret"

Ed. Germania 2012

Jocs d'estratègia

Te n'adones vida meua?,

som hàbils en jocs d'estratègia,

sovint fem la nostra particular

revolució dialèctica,

solucionem com pocs

tots els despropòsits socials,

les follies dels de dalt

les misèries dels de baix.

Te n'adones vida meua?
després, casdascú al seu lloc

potser algun dia,
parlarem de nosaltres.

-Xelo Llopis-

Tristesa

Tristesa,

subtil fil d'aram

s'enrotlla al coll,

entela la mirada,

encongeix el cor.

-Xelo Llopis-