Cerque el rastre d'unes paraules
aquelles que m'inspiraves
aquelles que m'inspiraves
i vaig anar deixant pel camí,
perquè m'ajudaren a trobar-te
qui sap?
llavors arribe a comprendre
si fou realitat o miratge,
després....
-Xelo Llopis-
Imatge: Cristina Garcia Rodero
Com sempre, gràcies Xelo!
ResponEliminaAbraçada
No es pot dir més en tant poc espai!
ResponEliminaUna abraçada!
Xavier
Torna aviat.
ResponEliminael preu del dubte...
ResponEliminaTotes les paraules boniques i inspiradores ja les tens tu. Abraçada
ResponEliminai caic pel tobogan del raig de paraules... i on vaig?...
ResponEliminaBellíssim!
ResponElimina