2a Tema 4 Literatura Les Avantguardes

Download as docx, pdf, or txt
Download as docx, pdf, or txt
You are on page 1of 3

TEMA 4

LES AVANTGUARDES

L’època

Els esdeveniments històrics de l’època (1900 – 1930) van exercir gran


influència sobre les Avantguardes. L’optimisme amb què es va viure l’arribada del segle
XX es va tornar decepció i desencant quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914
– 1918). A pesar dels avanços científics i tecnològics del segle XIX, la humanitat no va
poder evitar una guerra terrible, en la qual es van posar a prova els pitjors invents que
la industrialització i les noves tecnologies havien aportat a la societat: màquines
poderoses per a destruir i matar. A partir d’aquesta guerra, els EUA es van convertir en
el país capdavanter del món. A Rússia va triomfar una revolució que va enderrocar el
vell sistema polític dels tsars. El nou govern d’ideologia marxista volia transformar
profundament la societat: la classe obrera pretenia governar redistribuint la riquesa de
forma justa, segons la ideologia política del comunisme.

Al nostre país, les Avantguardes artístiques es van desenvolupar en diversos


contextos polítics:

- La monarquia d’Alfons XIII (1902 – 1923).


- La dictadura del general Primo de Rivera (1923 – 1930).
- La proclamació de la II República del 1931.

Aquest darrer fet va provocar el canvi del sistema polític i l’exili del rei Alfons XIII, que
havia donat suport a la dictadura.

Els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera i el període de la II República van ser
el moment més important en el procés de modernització de les lletres valencianes. La
nostra cultura va viure un període importantíssim de recuperació: van aparéixer grups
polítics d’ideologia valencianista i associacions culturals preocupades per introduir el
valencià en l’ensenyament. Es van publicar revistes literàries com ara La República de
les Lletres o Taula de les lletres valencianes, en què col·laboraven escriptors d’ideologia
i tendència artística diversa.
Les Avantguardes
Els moviments d’avantguarda són un conjunt de tendències artístiques
diverses, i fins i tot contradictòries, que es van desenvolupar entre aproximadament el
1909 i el 1940. Van provocar un trencament absolut amb el que fins aleshores
s’entenia com a literatura o art, en general.

Es van caracteritzar per buscar noves formes d’expressió i pel desig de provocar
rebuig, sorpresa o desconcert en la mentalitat de la societat burgesa. Els moviments
avantguardistes més importants i més influents foren: el Cubisme, el Futurisme, el
Dadaisme i el Surrealisme.

Els nostres escriptors i artistes van participar ben prompte i amb plenitud d’aquesta
revolució artística. En la nostra literatura destaquen noms de poetes com ara Joan
Salvat Papasseit, Carles Salvador, Josep Vicent Foix o Josep Maria Junoy.

- Els cubistes –

Volien transmetre que no hi ha una única realitat o veritat; per això donen una visió de
la realitat fragmentada, descomposta en parts que el cervell de cadascú ha de
recompondre.

- Els Futuristes-

Els artistes del Futurisme pensaven que la industrialització, la tecnologia o la velocitat


aportaven bellesa al món i podien transformar la societat: per això elogiaven en le
seues obres tot allò que tingués a veure amb els avanços i els invents de la vida
moderna. Amb les avantguardes, el llenguatge també havia de ser diferent: els
seguidor del Futurisme van introduir un lèxic específic de la tecnologia i del combat i
també una tècnica d’escriptura que es deia “paraules en llibertat”. Es tractava de
provocar el lector. Per fer-ho, no posaven signes de puntuació, canviaven l’ordre
normal dels elements en l’oració, usaven lliurement les majúscules, introduïen signes
matemàtics i onomatopeies, trencaven les regles de la poesia, és a dir, ni construïen
estrofes ni versos, ni hi havia rima... Un exemple són els cal·ligrames: un conjunt de
versos no disposats en estrofes i on la sensació visual té una gran importància, ja que
s’hi formen imatges estretament vinculades al contingut.

- Els Surrealistes-

Pensaven que, per comprendre la condició humana, l’artista havia de buscar respostes
en el món del somnis i del subconscient, ja que és aquí on es troba la part més pura i
vertadera de les persones, aquella part que no està condicionada per les limitacions i
les convencions de la vida en societat. Un dels procediments literaris que feien servir
els surrealistes era l’escriptura automàtica, un recurs literari per a rescatar de la ment
els nostres pensaments ocults, aquells dels quals no som conscients i que sols
apareixen en els somnis. Consistia a deixar fluir lliurement el pensament, sense
ordenar-lo de forma lògica o racional i, simultàniament, expressar-lo sense restriccions
lingüístiques.

Exemple d’escriptura automàtica: “Una coloma blanca vola. Muntanyes escarpades.


Cel blau, intens. Núvols que corren, volen per damunt les muntanyes. Aire fresc sobre la
meua cara. Colpeja, provoca, agita la meua pell. Petites agulles esmolades mosseguen
els meus porus. Un líquid blanc taca la pell. Buit, abisme. No vull volar. Por. Vertigen.
Cames que tremolen. Una roca solta els peus. És sòlida.”

- Els dadaistes –

Vol expressar el desordre i el caos social que es viu. Dada és un nom irònic i sense
significat que reflecteix l’escepticisme sistemàtic que viuen i que els porta a la negació
de tot, no pretén crear, el que volen és destruir .

Josep Maria Junoy

(Barcelona, 1887 – 1955). Va ser un dels primers introductors dels corrents


avantguardistes en la nostra literatura. Va destacar especialment en la producció de
cal·ligrames. Al llarg de la seua vida literària va evolucionar cap a posicions més
conservadores i va abandonar progressivament els corrents avantguardistes.

You might also like