2a Tema 4 Literatura Les Avantguardes
2a Tema 4 Literatura Les Avantguardes
2a Tema 4 Literatura Les Avantguardes
LES AVANTGUARDES
L’època
Aquest darrer fet va provocar el canvi del sistema polític i l’exili del rei Alfons XIII, que
havia donat suport a la dictadura.
Els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera i el període de la II República van ser
el moment més important en el procés de modernització de les lletres valencianes. La
nostra cultura va viure un període importantíssim de recuperació: van aparéixer grups
polítics d’ideologia valencianista i associacions culturals preocupades per introduir el
valencià en l’ensenyament. Es van publicar revistes literàries com ara La República de
les Lletres o Taula de les lletres valencianes, en què col·laboraven escriptors d’ideologia
i tendència artística diversa.
Les Avantguardes
Els moviments d’avantguarda són un conjunt de tendències artístiques
diverses, i fins i tot contradictòries, que es van desenvolupar entre aproximadament el
1909 i el 1940. Van provocar un trencament absolut amb el que fins aleshores
s’entenia com a literatura o art, en general.
Es van caracteritzar per buscar noves formes d’expressió i pel desig de provocar
rebuig, sorpresa o desconcert en la mentalitat de la societat burgesa. Els moviments
avantguardistes més importants i més influents foren: el Cubisme, el Futurisme, el
Dadaisme i el Surrealisme.
Els nostres escriptors i artistes van participar ben prompte i amb plenitud d’aquesta
revolució artística. En la nostra literatura destaquen noms de poetes com ara Joan
Salvat Papasseit, Carles Salvador, Josep Vicent Foix o Josep Maria Junoy.
- Els cubistes –
Volien transmetre que no hi ha una única realitat o veritat; per això donen una visió de
la realitat fragmentada, descomposta en parts que el cervell de cadascú ha de
recompondre.
- Els Futuristes-
- Els Surrealistes-
Pensaven que, per comprendre la condició humana, l’artista havia de buscar respostes
en el món del somnis i del subconscient, ja que és aquí on es troba la part més pura i
vertadera de les persones, aquella part que no està condicionada per les limitacions i
les convencions de la vida en societat. Un dels procediments literaris que feien servir
els surrealistes era l’escriptura automàtica, un recurs literari per a rescatar de la ment
els nostres pensaments ocults, aquells dels quals no som conscients i que sols
apareixen en els somnis. Consistia a deixar fluir lliurement el pensament, sense
ordenar-lo de forma lògica o racional i, simultàniament, expressar-lo sense restriccions
lingüístiques.
- Els dadaistes –
Vol expressar el desordre i el caos social que es viu. Dada és un nom irònic i sense
significat que reflecteix l’escepticisme sistemàtic que viuen i que els porta a la negació
de tot, no pretén crear, el que volen és destruir .