ELS TÒPICS LITERARIS Josep Lluis Martin
ELS TÒPICS LITERARIS Josep Lluis Martin
ELS TÒPICS LITERARIS Josep Lluis Martin
EDAT MITJANA
RENAIXEMENT
BARROC
Homo viator
Vita theatrum
Ubi sunt?
Vanitas vanitatum
Tempus fugit
Carpe diem
Aurea mediocritas
Memento mori
Memento mori
Cotidie morimur
Foedus amoris
Donna angelicata
Descriptio puellae
Odi et amo
Locus amoenus
Beatus ille
amoris
VITA THEATRUM, la vida com a teatre, Com una obra de teatre, aix s la vida; el que
com a representaci del paper que ens
importa no s la duraci, sin com de b sha
toca.
representat.
SNECA
La brevetat de la vida
El carcter efmer de la vida i la caducitat dels valors humans sn
temes presents a totes les literatures, presents i passades, i hi ha
nombrosos tpics que els expressen.
TEMPUS FUGIT, El temps fuig, VOLAT
AETAS, El temps vola irremeiablement: tot
s passatger, destinat a la destrucci.
La vida ideal
La valoraci negativa del present comporta una idealitzaci
nostlgica del passat perdut o laspiraci dassolir un futur millor.
AUREA AETAS, ledat dor, una poca
mtica en qu la vida era plenament feli.
La vida real
La vida quotidiana ha estat tractada des de molts punts de vista: per
elogiar el valor duna vida senzilla, criticar el sistema imperant,
expressar la lluita contra ladversitat
AUREA MEDIOCRITAS,mitjania dor, elogi
de la moderaci, duna vida sense excessos.
2. LA MORT
Cada poca ha enfocat el tema de la mort segons les creences
dominants. Dest cert de la vida humana, la mort pot omplir-la o
privar-la de sentit.
COTIDIE MORIMUR, morim cada dia una
mica, la mort com a dest ineludible.
afric.
Tots dormen per igual
Sota aquest son distant i imprevisible
Amb qu lagulla del temps ens traspassa.
Francesc Parcerisas
3. LAMOR
Lamor s una font inesgotable de temes i tpics: de lerotisme ms
sensual a lespiritualitat de lamor platnic i de la plenitud de la
relaci a lamargor de la ruptura, la literatura expressa tota la
gamma democions i situacions provocades per lamor.
Metfores de lamor
La inefabilitat del sentiment amors fa necessari ls de metfores
per expressar-lo.
VULNUS AMORIS, la ferida de lamor, una
dola ferida que causa plaer i sofriment al
mateix temps.
Lamor ideal
Lamor concebut com un sentiment espiritual, que transcendeix la
sensualitat, s un tema recurrent en la tradici literria dOccident i
es manifesta de diverses maneres: la idealitzaci de la dona
estimada, lamor impossible, lamor desprs de la mort
DONNA ANGELICATA, dona de naturalesa
anglica; lestimada s vista com un sser
superior, gaireb div, que exerceix una
influncia benfica en lamant.
Lamor real
Altrament, lamor vist des de la perspectiva humana, des de la
sensualitat i la quotidianitat de les relacions amoroses, tamb ha
generat una fecunda tradici.
La DONA REAL, humana i propera, amb
virtuts i defectes, en contrast amb el tpic de
la donna angelicata
La literatura recorre totes les etapes de lamor, des de lenamorament fins la ruptura o la mort
de lsser estimat; descriu els sentiments que comporta cada etapa i estableix les diferents
maneres de concebre les relacions amoroses.
LENAMORAMENT PER LA MIRADA; els
ulls poden provocar lamor, i tamb matar,
ser portadors de desgrcia i sofriment
(OCULI SICARII, ulls assassins).
4. LA NATURA
La natura, com a tema literari, reflecteix la concepci que ha tingut
del mn cada poca i cada autor. Pot ser vist com un lloc acollidor,
dotat duna bellesa harmnica que posa de manifest un ordre div;
o, al contrari, com un indret hostil, que provoca desassossec i don
lsser hum s foragitat.
LOCUS AMOENUS, lloc agradable.
Paisatge bell i harmonis, en qu mai no
falten un prat i una font o un rierol, i on bufa
una brisa refrescant que difon el perfum de
les flors.
LARCDIA representa una regi paradisaca Ja que seiem en un flonjo herbei comenceu
en qu la vida transcorre feliment. Motiu molt les cantades. Ara els camps i els arbres
vinculat al tpic anterior.
floreixen; les selves verdegen totes les fulles:
de lany s aquesta la part ms formosa.
VIRGILI. Bucliques