Mtodes d'Investigaci en Educaci PAC 1

(NOTA: C+)
1. Prengueu en consideraci el disseny d'aquesta investigaci. Segons la vostra opini, es pot
considerar un disseny de carcter experimental? Per qu? Argumenteu a partir de les dades de
l'experiment mostrat.

Jo crec que es tracta duna investigaci quasiexperimental. Aquests dissenys estan dins de
lenfocament experimental, per no acompleixen totes les condicions dels experiments veritables.
En una investigaci experimental lelecci dels subjectes s aleatria, per en la investigaci d'Antoni
Sans no hi ha aleatoritzaci dels subjectes. En aquest estudi shan agafat a latzar els grups i no els
individus, aix doncs, una de les premisses necessries perqu lestudi sigui experimental, no es
compleix. Una caracterstica bsica dels estudis experimentals, s lelecci a latzar dels subjectes
participants, i aix tenir un control rigors de les variables externes.
En aquesta investigaci es manipula la variable independent per extreuren conclusions i efectes sobre
la variable dependent, per com que no compleix altres requisits, no es pot considerar un estudi
experimental.
Els dissenys quasiexperimentals el grau de control de les variables estranyes no es tan alt, com en els
dissenys experimentals.
En lestudi analitzat, primer saplica un pretest tant al grup experimental com al grup control. (proves
per a obtenir informaci sobre les caracterstiques psicolgiques dels subjectes (EAP), guia
dobservaci i registre per a les conductes desadaptades i escala davaluaci de ls dels fonemes
treballats en la fitxa dobservaci, en el treball sistemtic daula, i en ls del fonema en la parla
espontnia).
Desprs saplica un tractament nicament al grup experimental i com es pot veure en lestudi, saplica
el material de reeducaci en diverses sessions noms al grup experimental.
Posteriorment, saplica un posttest als dos grups, (aplicaci del test de Wilcoxon), i es comprova que
laprenentatge fontic s superior quan sutilitzen les fitxes del material, tant en la producci dels
fonemes en activitats didctiques, com en ls espontani.
Resumint, podria dir que per tal que fos un disseny experimental el grau de control hauria dhaver estat
ms elevat: la mostra shauria dhaver escollit aleatriament, delimitant molt ms els grups i els
subjectes, i fent que rebessin lacci dels diferents nivells de la variable independent tamb de manera
aleatria.

Mtodes d'Investigaci en Educaci PAC 1

2. Analitza i justifica les amenaces a la validesa interna que es dedueixen de la investigaci. (Cal
analitzar TOTES les possibles fonts de validesa d'un disseny)
Fonts de validesa d'un disseny:
Histria: Entre laplicaci del pretest i el posttest no transcorre gaire temps, i s possible que hi hagi
control.
Selecci: El grup de quasicontrol est format per un grup-classe, per tant no est format
aleatriament. Els grups no sn equivalents, tot i que en la selecci daquests, linvestigador utilitzi
criteris de semblana per tal danullar al mxim la variabilitat deguda als docents. Es presentaran
biaixos de selecci.
Regressi Estadstica: Es pot considerar que tots els subjectes de lestudi estan en un extrem, ja que
tots tenen dficits auditius.
Testing: (No hi ha constncia en lestudi).
Instrumentaci: s molt difcil dassegurar que els docents actun exactament de la mateixa forma.
Mortalitat: Si hi ha alguna baixa dalgun dels subjectes durant laplicaci de lestudi, aix afectar
als resultats, ja que la mostra es petita, per no consta que hi hagus prdua de subjectes durant
lexperiment, tot i que tractant-se dinfants s possible que hi hagus alguna falta per malaltia.
Maduraci: respecte a la maduraci per efecte del cansament dels infants, els investigadors
compten amb aquest risc i realitzen lexperiment en diverses sessions on es valoren un mxim de 45
dibuixos cada cop per tal devitar-lo. Respecte a la maduraci com a procs de ledat, el fet que
lestudi es porti a terme durant tot un curs escolar, fa inevitable pensar que en aquest temps es poden
produir canvis importants en els subjectes a nivell maduratiu. A segons quines edats, un any suposa
molts canvis psicolgics, socials i de personalitat que poden afectar en els resultats i rendiment de
linfant.
Difusi del tractament: es desconeix si els subjectes van aprendre alguna cosa sobre lexperiment
en el contacte entre ells. Lestudi saplica als dos grups al mateix temps, aix que est controlat el fet de
que un grup aprengui sobre el tractament o les condicions de laltre grup.
Influncia de lexperimentador: No es menciona en lestudi, per per tal danullar al mxim
aquesta possibilitat, a lestudi es va assignar una logopeda cada dos subjectes de perfils el ms
semblants possible. Suposadament, aquestes intervencions no es diferencien de cap manera amb les
realitzades amb el grup de control.
Conclusions estadstiques: Lelecci de linvestigador sembla la correcta tenint en compte la
situaci i el disseny.
3. En aquest disseny dinvestigaci hi intervenen diferents variables, podries dir de quin tipus sn
cadascuna delles fent un estudi de les variables?

Mtodes d'Investigaci en Educaci PAC 1

En el disseny dinvestigaci trobem les segents variables:

- Variable dependent (VD): s el fenomen que apareix o canvia quan l'investigador aplica,
suprimeix o modifica la variable independent. En lestudi analitzat s el rendiment dels alumnes
- Variable independent (VI): s el factor o valor que l'investigador manipula per comprovar si
influeix en un aspecte concret en el qual est interessat. Respon a la idea de causa. En lestudi
analitzat s laplicaci de les fitxes
- Variables estranyes (VE): Sn una desviaci de les variables independents. Actuen associades a la
variable independent per no sn actives, de manera que els resultats apreciats a la VD queden
contaminats a causa d'aquestes. En lestudi analitzat s podrien ser el tipus de centre, el format de
laula, les condicions personals i socials dels alumnes o les caracterstiques psicolgiques, que
podien distorsionar lexplicaci dels resultats obtinguts.
- Variables intervinents: com b expressa la seva definici es tracta de variables que afecten el
fenomen observat, per no poden ser conegudes, mesurades ni manipulades, ja que no son
observables directament. Es distingeixen com disposicions conductuals que es troben entre la variable
independent i la dependent. Per aix el nom dintermdies. Entre elles destaquen: la motivaci,
predisposici o els trets de la personalitat, per exemple.

4. Planteja una anlisi longitudinal a partir daquesta investigaci. Explica totes les seves etapes
dinvestigaci.
Els estudis longitudinals tenen com objectiu analitzar el desenvolupament dalguna caracterstica
dinters per a linvestigador, mitjanant observacions repetides al llarg del temps sobre els mateixos
subjectes.
Aquest tipus de dissenys, es caracteritza per una seqncia de registres o observacions que en un
moment determinat s interrompuda per l'aparici d'un tractament. Es pot parlar de dues modalitats, el
de sries temporals interrompudes amb un grup i el de sries temporals interrompudes amb un grup de
control i experimental.
He optat per realitzar un disseny de sries temporals interrompudes amb un grup de control.
Partint daquesta idea lestudi que jo plantejaria seria el segent:
Plantejament del problema i formulaci de la hiptesi
Partint de lestudi de Sans, aquest disseny plantejar una anlisi de leficcia duna nova metodologia,
creada per un equip de logopedes, per aprendre la lectoescriptura infants amb deficincies auditives.
El plantejament de la investigaci s donar resposta a la segent hiptesi: Lalumnat al qual se li aplica
la nova metodologia progressa ms en ladquisici de la lectoescriptura que lalumnat que no se li
aplica.

Mtodes d'Investigaci en Educaci PAC 1

Realitzaci dun disseny adequat

Es portar a terme un disseny quantitatiu, concretament quasi-experimental de sries temporals
interrompudes amb grup de control equivalent.
Lestudi el portaran a terme quatre logopedes que treballaran en dos Centres dEducaci Infantil i
Primria, on assisteixen alguns alumnes amb deficincies auditives.
La mostra que observarem ser un grup de subjectes que estar format per infants de 1r de primria,
amb deficincies auditives, escolaritzats a dues escoles de primria ordinries diferents. Tenint en
compte el requisit que han de ser els mateixos subjectes al llarg de tota la investigaci.
Tot lalumnat que rep el tractament assisteix a un dels centres escolars, i el que forma part del grup de
control, a laltre.
La durada de lestudi ser dun curs escolar, i les observacions prvies al tractament es faran tant als
grups A com als grups B durant el mes de setembre. Les observacions posteriors, durant el mes de juny.
Les dues vegades es faran les mateixes observacions, sabent que es recolliran no tant sols els canvis
deguts a limpacte del tractament sin tamb als que es poden haver produt durant el temps.

Anlisi i interpretaci dels resultats

Les dades es recolliran a travs de proves davaluaci i entrevistes a tots els participants.
les observacions i la recollida de dades ho faran les mateixes persones que aplicaran el tractament. El
registre de les observacions ha de ser sistemtica. Un cop enregistrades les dades prvies al tractament i
les posteriors, es far la comparaci, tant del grup de tractament com del grup de control.

Conclusions
Tenint en compte les correlacions que es produiran del grup experimental i del de control, entre les VI i
VD, shauran dextreure conclusions, i verificar la validesa de la hiptesi formulada inicialment.

BIBLIOGRAFIA
Arnal Agustn, J. Metodologies de la investigaci educativa. Mdul 2. Mtodes d'Investigaci en
Educaci. Universitat Oberta de Catalunya

Mtodes d'Investigaci en Educaci PAC 1

Sans Martn, A. La investigaci denfocament experimental. Mdul 5. Mtodes d'Investigaci en

Educaci. Universitat Oberta de Catalunya
Mateo Andrs, J. La investigaci ex-post-facto. Mdul 6. Mtodes d'Investigaci en Educaci.
Universitat Oberta de Catalunya
Sans Martn, A. Experimentacin de un vocabulario bsico y funcional para trabajar la fontica
(Annex 5.2. del mdul 5). Universitat Oberta de Catalunya