El pensament popular i els sistemes de filosofia (1938)
Peces històriques
De l’article assagístic de Jaume Serra Húnter (Manresa, 1878 - Cuernavaca, 1943) a Revista de Catalunya (15-VI-1938) dirigit a una societat catalana desmoralitzada després de dos anys de guerra contra la revolta de Franco i de resistència davant el furor revolucionari dins la zona republicana. Acaba de sortir un llibre sobre l’obra del filòsof Serra Húnter editat per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.
Filosofia, bella paraula, cosa difícil; per a alguns, afer d'esperits privilegiats, per a altres lleure de la intel·ligència, i per a tots inquietud, admiració, estranyesa. Hom l'ha volguda simbolitzar en l'arbre de la ciència del bé i del mal, com si fos l'activitat perillosa d'una raó que vol explicar allò que en si és misteriós o enigmàtic. Però la Filosofia porta en les seves entranyes el bé per excel·lència, el bé de l'enteniment que és la veritat, principi del bé moral i de la justícia. Per altra part, la raó defineix l'home, i l'ús adequat i autèntic de la raó és la filosofia. La filosofia, doncs, és una cosa humana. [...] El pensament popular, en el seu dinamisme corrent, obeeix a dues formes d'excitació. Una d'origen sensorial, del món circumdant; una altra, d'origen mental, de l'ambient social, de les coses espirituals, del psiquisme col·lectiu. Els dos grans corrents d'adaptació individual provenen, doncs, del món exterior i de la comunitat humana en la qual vivim. Les dues grans categories de ciències, ciències de la Naturalesa i ciències de l'Esperit, neixen igualment de la reflexió que la intel·ligència humana exerceix sobre aquelles dues sèries de dades i del càlcul establert sobre les connexions d'uniformitat i de permanència. […]
No és tan llarga la distància que separa l'intel·lectual de l'obrer mecànic que no sigui possible el diàleg entre l'un i l'altre. Si encerteu a despullar els problemes filosòfics de la terminologia i del tecnicisme davant d'un auditori d'obrers d'escassa cultura, us trobareu amb una doble sorpresa: l'existència d'un instint insospitat del saber filosòfic reforçat per l'emoció i pel desig de comprendre i la facilitat de trobar en llurs disposicions intel·lectuals i ètiques el suport segur d'una cultura superior de caràcter popular. […] Dues concepcions doctrinals estan en lluita. La veritat, però, no en dubteu pas, està al costat dels qui lluiten pels valors permanents de la Història: la cultura, la pau, la llibertat, el progrés. Aquests quatre valors equivalen a quatre definicions de l'home. Els pobles o individus que neguin o mistifiquin aquells valors responen a una civilització que guarda encara les seves adherències amb la barbàrie. Avui, en voler-la ressuscitar, fan un greuge a les generacions actuals i venidores. I això ho condemna la filosofia, tant la filosofia sistemàtica que transmet la veritat, com la filosofia popular que la crea. D'aquesta crisi, la Humanitat en sortirà enfortida si aconseguim de fer triomfar, per damunt de tot, el sentit espiritual de la vida, que en això consisteix la finalitat de totes les filosofies.
